EL CAFÈ DEL DIA

Wola a toton!

Quina setmaneta aquesta que (per sort) ja s'acaba!!! Realment les dues o tres setmanes pasades han estat un continu senseparar. Amb prou feines he tingut temps d'estar a casa una estona tranquil, al sofà, fent el ronso. Hi ha molts fronts oberts i molta feina a fer: a la feina (amb empreses noves per organitzar i posar en marxa), a casa, (amb un canvi de domicili proper), coneixent gent nova (em falta la Mercè encara!!) , treballant pel pais i organitzant tota mena d'actes.... moltes coses. I això vol dir molts cafés, masses potser. Tres, quatre al dia. Algun cop cinc. Ei! però mira que a vegades estan bons oi? El problema el tinc amb la màquina del cafè de la feina, osti tú, que fot un cafè d'aquells que només has de triar quin tipus vols (llarg, curt, de marica (els vermells) de gust amarg, de color blau, lila, rosa o mil varietats, que son totes iguals al final. Apretar el botó i surt. Ràpid i net. Va ser una bona compra nois. Però ostia, fot el cafè bullint que no te'l pots prendre fins al cap d'un quart d'hora, i mentrestant el tens allà, sobre la taula, després d'haver fet el ritual de l'habitual de posar el sucre, la quantitat justa, remenar amb el pal-cullereta de plàstic amb compte per no vessar-lo, aguantar-lo entre les dues mans, escalfant-te i ensumant aquell aroma tant i tant..... hmmmmm.... ja m'ensalivo!! Però està bullint i no pots degustar-lo. Grrrr!!

Doncs ja m'he fotut dues cremades seguides a la llengua, per no esperar-me, per voler tastar aquella escuma que sura sobre el líquid, i ara, a sobre, no tinc ni gust per assaborir-lo, cagundena!! És que soc un impacient. Grrr!!

Aquests dies de pont tindré temps per dedicar-me a escriure una mica. I us faré el post del conte, el post del ple de l'ajuntament, el post del Correllengua, i tot el q pugui.

I després d'aquesta etapa tant activa ( i les que vindran) us convido a llegir i reflexionar sobre la dita del dia d'avui, a veure que us sembla:

Que bonic és pensar que no ens cal esperar,

que podem començar ara mateix a canviar lentament el món!

Anne Frank (1929-1945)

ELS PAPERS DEL DIA

wola a toton!!
Avui us penjo un article que li vaig demanar al company Àngel Tallaferro. Ell, la Mireia, i uns milers més van nar diumenge passat al Sant Jordi a l'acte convocat per la Comisió de la Dignitat, per reclamar el retorn dels papers de Salamanca (Espanya). Us recordo que el ministeri de Cultura (d'Espanya) ha ajornat sine die el retorn dels documents malgrat que es van comprometre a fer-ho durant aquesta legislatura. Jo he pensat en ajornar sine die pagar els meus impostos a Hisenda, com a mínim durant aquesta legislatura. Qué pasa? Tots dos incumplim una llei, però com la recontrasagrada Constitució diu que tots som igual, doncs si ells ho fan, jo també ho puc fer. Prou de rotllos, que m'escalfo mooolt ràpid, ja veieu, avui el que és important és l'article d'en Tallaferro:

Hola almogàver,

Tasca complexa i alhora agradable la que em demanes, així és que m’hi poso :

Tarda de diumenge, mentre assaboreixo les darreres glopades del te encara calent, començo a notar el formigueig d’altres ocasions, sí, ja sé què és... el reconec, és l’emoció patriòtica de les ocasions de lluita.
Tots amb presses, el Sant Jordi ens crida..... un cop més es produirà el miracle del que avui sembla una utopia...... milers de compatriotes, plegats, superant diferències ideològiques, davant d’un amor comú la nostra CATALUNYA ESTIMADA.
A l’espera de que aparegui algú a l’escenari, ens entretenim amb els personatges que van entrant a les primeres fileres:
Joel Joan és rebut com un heroi, aplaudiments a rabiar.
Carod-Rovira, divisió d’opinions, però més aplaudiments que xiulets, segurament per allò del “yo no me llamo José Luis”.
Ara sento una escridassada tremenda, qui deu ser? Ara veig al “villano”, és l’Artur Mas, linxament públic pel traïdor.
Auster i digne com sempre l’Antoni Bassas, presenta l’acte i l’agenda que seguirà.
Teloners: Pepe Sala, amb el “boig per tu”, el públic comença a agafar temperatura, seguidament el Toni Alba fa unes imitacions insuperables de la galeria del terror que conformen l’Acebes, el Rajoy, l’Aznar, el Zapatero, el Jiménez los Santos i el rei. Tots ells inventen estrofes per l’himne nazzzional espanyol. El públic cridem contra l’himne i apaludim alhora la brillant interpretació.
Maria del Mar Bonet, amb la seva dolça veu ens torna a la tranquil.litat, tot i que acaba amb aquella cançó del “que volen aquesta gent que vénen de matinada”.
Ara sí estem calents i amb l’aparició d’en Raimon, arriba el paroxisme i el fervor patriòtic: desprèn foc i rauxa.
Ara toca el torn solemne dels discursos amb sentiment: el nét de Lluis Companys, el parent d’un anarkista afusellat, i les germanes d’en Puig Antic.
Amb la barreja cocktelera de ràbia, orgull i esperança, escoltem a Josep Mª Terricabras, eficient i brillant, els diu en aquest “mamons” del govern espanyol, que ja n’hi ha prou, que volem allò que és nostre i ho volem ara.
Una mica cansants per la tensió, amb les mans calentes de tant aplaudir, ens en tornem cap a casa, segurament mòlts mentre cercem el cotxe, sentim dins nostre una veu que cada vegada més forta i que acaba cridant dins del nostre cervell: aquest cop guanyarem, volem els papers, i rodalies, i l’aeroport i els nostres diners, ho volem tot, i ho volem més que res. La Independència, el compte enrera ha començat..... adéu espanya.

Una abraçada
Visca la terrra
Àngel

Bé, abans us he explicat diferents coses sobre el Correllengua: DOS posts més abaix hi ha el programa d'actes. UN post més abaix us he posat la bona col.laboració de tothom i les dificultats que ens posa l'ajuntament.

Ara us vull fer una petita reflexió:

Ahir passejant pel poble vaig veure que el mateix dia que naltros fem el CORRELLENGUA, l'ajuntament organitza una altra cosa: Es diu LA FESTA DE LES CULTURES.

I allà es reuneixen el colectiu de pakistanesos, equatorians, marroquins, nigerians, .... entre altres. No sé on, per que si ho posa, està escrit en àrab i no l'entenc. També han fet uns rètols igual de bonics escrits en xinés, i altres idiomes. A nosaltres no ens han fet rètols. I només s'havien de fer en català. Potser volien que anèssim a fer el correllengua conjuntament amb aquests altres colectius?? "Vinga va, aquests que son catalans, doncs també a la festa de les cultures i així ja els tenim contents. " I a mi em sembla molt bé que cadascú faci la festa que vulgui, tots tenim dret, però m'emprenya , i molt, el diferent tracte que ens donen.

I ja veureu que vindran els nois del diari de Montcada i ens faran unes fotos i ens faran un article. I ja veureu com aquests nois també aniran a la festa de les cultures. I ja veureu com en el diari, la veu, ens posaran l'un al costat de l'altre. El correllengua, i al costat, la festa de les cultures aquesta, i ens donaran el mateix tractament. Per que per ells, la majoria d'aquest ajuntament, és tracta del mateix, unes manifestacions culturals diferents de la seva. I no se n'adonen que els diferents no som nosaltres, sino ells i tots els que celebren més el 12 d'octubre que l'11 de setembre. Ja ho veureu a la propera "VEU de Montcada".

EL PLE DEL DIA

Bé, en el post anterior a aquest us he posat el programa d'actes que hem preparat pel correllengua a Montcada. Està força bé. Ens ho hem hagut de currar bastant, però per sort som força gent i a més a més, tothom ha tingut moltes ganes de col.laborar en qualsevol cosa i no hem tingut quasi cap problema amb ningú.
Totes les entitats que donen suport al Correllengua ho fan desinteresadament i realment amb ilusió per colaborar. L'agrupament escolta ens fa la gimcana pels nens, l'esplai SESA s'ha unit al darrer moment afegint la castanyada i un grup d'animació, bravo per ells!!, el grup de teatre SEMPER FIDELIS només ha posat facilitats (bé, ha estat dificil trobar la carpa que volien i altre atrezzo, però al final ho hem enllestit) i no sé que faran... hem sentit alguna cosa d'una lluita d'espases i almogavers i ..... ai ai ai !! Els gegants de Montcada també vindran, tot i estar malaltons. Per la lectura del manifest hem triat a 3 persones destacades, una de cada barri de Montcada, per que ho fem al Centre, però és per tot el poble. I totes han posat el màxim de ganes per fer-ho. I per portar i fer l'entrada de la flama del Correllengua.... nens, molts nens. Ja frissen per sortir portant-la!! A aquests ha estat fàcil convencer-los!!! El grup L'espingari també ha fet l'impossible per venir, malgrat estar a punt de ser pares (bé, no tots, només un)
I la ELi i el Jovi, els nois del Café Colon, també han posat les màximes facilitats, i ens han preparat un sopar català genial, fins i tot hi haurà Crema catalana de postre!! Bo i econòmic!! Mel i mugró (suggerents oi?) venen de franc, i segur que ho donaran tot. Koala sonoritzarà tot el concert de franc també, i a més, en petit comité ens han dit que venen amb tota la seva artilleria, és a dir, mil milers d'altaveus, taules de só, tècnics, vaja que si volen, amb un sol acord de guitarra ens enfonsen el local. Gràcies nois. L'ABI i La Unió... bé, no cal dir res. I ja paro d'enrotllar-me i fer la pilota ensabonant a tothom.

L'AJUNTAMENT

Ara ve la part dolenta: a qué no us podeu imaginar quina ha estat la única institució que ens ha
posat pegues, entrebancs i esta mooooooooooooooolt contenta de col.laborar enb el CORRELLENGUA. Doncs si, ho heu endevinat, el nostre estimat ajuntament!!
A ells només els vem demanar una cosa coseta: que ens aprovessin la moció (proposta d'acord) del CORRELLENGUA, a la qual s'han adherit centenars d'ajuntaments de tot Catalunya. I que els principals punts diuen:

El Ple de l’ajuntament de Montcada i Reixac

Reunit el dia 25 d’octubre del 2007

ACORDA:

1. Donar suport al Correllengua 2007 com a instrument reivindicatiu de la societat a favor de la plena normalització de l’ús social de la llengua arreu dels territoris de parla catalana i a favor de la seva unitat.
2. Donar suport a la necessitat d’un nou marc legislatiu per a la nostra llengua, que es concreti amb una nova llei de Política lingüística.
3. Donar suport a les entitats i grups del municipi interessats en organitzar el Correllengua i aportar la infraestructura i l’ajuda necessària pel bon desenvolupament de les activitats programades.
4. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació.
5. Fer una aportació econòmica general per a l’organització dels actes i el bon funcionament del Correllengua 2007.
6. Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL), al carrer Santa Perpètua,15 baixos 08012 de Barcelona, i als organitzadors del pas del Correllengua pel municipi.

Montcada i Reixac, Països Catalans, 2007

Bé, per aprovar aquesta moció hem hagut de fer passadissos i passadissos, molts passadissos, per que tot i comptar amb el recolzament de diferents membres del govern local, una flor no fa estiu, i el que ens calia veritablement era el recolzament dels partits, cosa de la qual no n'estas mai segur. Ja sabeu, sempre marejant la perdiu. I com volen estar tots a la una, doncs no n'hi ha cap que digui obertament la seva postura, i quan algú diu que sí, doncs ho fa a titol personal, i la resta amaga les cartes, no fòs que el partit rival s'assabentés d'alguna cosa!! Ai senyor!! Els polítics qui els entengui que els compri. Tant dificil d'asumir és la moció que heu llegit adalt?? Tant raru és donar suport al català?? Ep, que potser no s'han enterat encara, que només us estem demanant precisament això: suport al català!.

Bé, doncs aquesta tarda, dijous 25 d'Octubre a les 19:30 hi ha ple de l'ajuntament i en ell es discutirà si s'aprova o no aquesta moció presentada per la CAL a favor del català.

De moment comptem amb el suport de CiU i ERC. No sabem res del PSC ni de EiU ni del PP.

Aquesta tarda ens hem citat a les 19:30 a l'ajuntament. Qué pasarà??

La resposta demà nois!!

Valtros qué creieu???

LA PROPOSTA DEL DIA

wola a toton!!
Avui us adjunto el programa d'actes que desde la CAL Montcada us hem preparat per a que vingueu a gaudir del CORRELLENGUA. Hi ha una miqueta de tot, coses pels nens, coses per la gent gran, coses pels joves, per deixar a tothom content. Només ens falta comptar amb la vostra presència, us esperem. Ja veureu , llegiu llegiu:

Correllengua a Montcada

Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL)

La secció local de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) porta, per primera vegada el Correllengua a Montcada i Reixac, que es celebrarà els propers dies dissabte 27 i diumenge 28 d’octubre.

El Correllengua és el principal acte que l’associació realitza a municipis d’arreu dels Països Catalans, per promoure l’ús social de la llengua i la cultura catalanes.

Els actes previstos són:

Dissabte 27 d'Octubre a la Plaça de l'Esglesia, a partir de les 17 h:

Gimcana per la llengua. Pels més petits. Organitza: Agrupació Escolta El Turó

Castanyada popular amb el grup d’animació Els Farsants. Organitza: Esplai SESA

Arribada de la flama del Correllengua. Parlaments i lectura del manifest del CORRELLENGUA 2007

Representació d’una recreació medieval, a càrrec del grup de Teatre local Semper Fidelis

Concert Ara és demà, sobre poemes de Miquel Matí i Pol, a càrrec de Pep Roig

Al llarg de tota la tarda ens acompanyarà la Colla gegantera de Montcada i Reixac, l’exposició “El bosc de les paraules” i diverses parades de Productes de la Terra.

I a partir de les 21 h, a l'ABI-Ateneu Domingo Fins:

Sopar de taverna amb el grup d’havaneres L'Espingari. Ja Podeu reservar els tiquets pel sopar al Cafè Colom. Preu: 15 euros. Organitza: ABI

I a les 24 h, festa catalana amb el grup Mel i Mugró. Entrada Gratuïta. Organitza: ABI

Diumenge, 28 d’octubre, al carrer Major:

A les 14 h, dinar a pagès. Organitza: Associació de Veïns de Montcada Centre

Després de dinar, petit concert de cançó popular, a càrrec de l'Associació Musical Giravolt

Actuació de la Colla Gegantera de Montcada i Reixac

Ball de gitanes, a càrrec de la Colla de Ripollet

També s’inclouen dins del Correllengua d’enguany l’acte de presentació, el dijous, 8 de novembre a l’ABI, del llibre “Èric i l’exèrcit del Fènix”, de Víctor Alexandre, i amb la presència del seu protagonista Èric Bertran. Organitzat pel Cercle Cultural.

Així mateix el 19 de Novembre a l’ABI Alfons López Tena, impulsor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, presentarà el seu llibre Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia. Organitza: ABI.

Totes dues presentacions es faran a les 20 h a l'ABI.

Durant els actes del Correllengua s’informarà del programa Voluntariat per la llengua.

ELS DEURES DEL DIA

Recordeu les imatges del Sainz amb el cotxe espatllat:
“Tratalo de arrancar, por Dios, Jorge”
Els nois de Polònia la podrien parodiar, on en Carod li diu en Montilla:
“Tracta d’arrancar la Moto, José,”
I en Montilla emulant al xiquet del viarany:
¡No puedo, no puedo, José Luis!

I es que fa 30 anys ens van vendre una MOTO.
Fa +/- 30 anys el Gato Pèrez cantava:
“Ja soc aquí, ja he vingut amb la rumba………………………..

Però el Copyright del JA SOC AQUÍ, el té en Tarradelles, però ell no va portar una rumba sinó un xotis. Xotis que li van dictar en Suarez i en Gutierrez Mellado a Madrid.

En Raventós es va equivocar.
Un cop més el seny va guanyar a la Rauxa.
La prudència ens va fer traïdors.
En Raventós era el líder que tenia el màxim suport de les 1eres eleccions democràtiques post franquistes, però enlloc d’encapçalar la tasca encomanada, va passar allò que explicava la Trinca, quan encara era la Trinca:
“Per parar el cop de moment i aturar la fal·lera
De l’exili arriba un Jefe que tenien en conserva”

I ens van vendre la Moto, que no arribava ni a la del Pere Tapies, la de :
“En Moto xuxumpara para para”

Moto que no va ni a Pedals. Malgrat això algun cop ens em vist amb ànims de competir en les competicions mundials, però malgrat la moto a Pedals, pas barrat als estadis, no fos cas que per casualitat la selecció catalana d’hoquei guanyes quelcom a Macao.

Ahir a l’àgora parlava del tema, i en Sànchez Teheran, va posar en circulació una falsedat, que ningú va desmentir, i fins i tot en Ramon Espasa( aquell que va pasar de l’ala hiper comunista PSUC, als ciutadans) la va fer seva:
“En Catalunya se reivindicava clamorosamente el retorno de Tarradelles”

Mentida de curta volada, però que va colar.
A Catalunya amb prou feines se sabia que era l’estatut i ningú tenia punyetera idea de qui era Tarradelles.
Els bascos abans d’enviar al Ramon Rubial a Madrid, varen acordar si anaven de Rumba, de Xotis o de arriesku, i així els ha anat a ells i així ens ha anat a nosaltres.

Editorial d’avui del Periodico, aquest diari dirigit per un senyor que te el gran mèrit de l’existència d’un conseller que es diu igual:
Gran lliçó de ciutadania dels catalans, actuació exemplar de serenitat el dia que no funciona re.
Seny, serenitat, bones maneres, i bon rotllo, que així ens estimaran per sempre més.

DEURES DEL DIA:

Qui cantava, :
Quiero una moto que corra igual, como un cohete especial............................

Apa siau.
XAVI COSTA

LA MILLORA DEL DIA

wola a toton!!

ATXIM!! ATXIM!!

Nooooooooo, qués broma!! Em sembla que xòs j'ha passat i ja ho tinc superat! Ha costat, però al final em sembla que faré net. Ep! fins i tot demà ja nirem a jugar a furbó un altre cop, que ja fa, hmmmmm, jo diria que 3 setmanetes que res de res. O potser més.

Bé, el que vos volia explicar vui son petits canvis qu'he fet en el blog per fer-lo més kòmude per tots valtros. (vui parlo raru eh?, bé, fem-u bé)

La setmana pasada vaig rebre un mail d'un amic, el Jordi, que em deia:


Hola Xavi, Avui he estat recopilant els blogs que acostumo a llegir, i els he afegit tots al Google Reader. Bé, per ser rigurós, he de dir que els he afegit tots, excepte "La tonteria del dia", on no he trobat cap enllaç d'aquells que posa "RSS", i que et dona la URL del generador de feeds...


Bé, doncs a mí (com a la majoria de vosaltres) també em va semblar no entendre res de res. Quel blog no té qué?? Em vaig quedar astorat del meu desfasament tecnològic!! Osti tú! Com pot ser que tot avanci tant ràpidament, sobretot en el mon informàtic i/o tecnològic, que a la que estas uns mesos sense actualitzar-te no en pilles ni una del que parlen??? Generador de feeds??
Xaval, que tinc la nevera buida...aquí no queda res!!

Posem-nos serius: Em vaig posar a "investigar". Havia de saber que era un generador de feeds, un RSS i tot aixòs. (és q m'agradava veure el CSI abans). Al final, rebuscant per l'internet, preguntant per aquí i per allà, vaig trobar la resposta a les meves preguntes, i li vaig dir al Jordi:

1. mires molts blogs
2. no tens temps d'estar sempre mirant-los tots, i perdent el temps si no han estat actualitzats. 3. el google reader és una nova eina de google que llegeix per tú els blogs i et diu quins s'han actualitzat o modificat des de la darrera vegada que vas entrar.
4. per fer-ho et cal (li cal) saber quina és l'adreça del blog i saber si s'ha modificat (o alguna cosa similar) i per això cal un RSS
5. latonteriadeldia no té res d'aixòs.... :-(


DONCS T'AGUANTES!! Que no és bonic entrar cada dia de cada dia a "latonteriadeldia", (rodolí) amb la incertesa, el misteri de no saber si hi ha alguna coseta nova penjada?? i quina ilusió quan veus que sí, que hi ha un nou i magnífic post penjat, tant clar, tant emocionant, tant perfecte tot ell!!! (més o menus ;-) No t'agrada aquest misteri, aquest cuquet a la panxa ??


Em sembla que no. De manera que al final li he fet cas hi he posat aquí al costat dret del blog una nova icona, aquesta vaja, (ara no la veus pq està més amunt ) que serveix per això que he explicat. Si li dones, t'apareixerà una nova pantalla. Allà has de triar "Add to Google Reader", i llavors automàticament t'afegirà aquest blog al teu compte de Google Reader. Aquest programa serveix per suscriure't a 50.000 blogs diferents, i és molt pràctic perquè t'avisa quan hi ha missatges nous. Si teniu un moment, proveu-lo afegint tots aquells blogs que acostumeu a llegir, i ja veureu com us agradarà. D'aquesta manera és molt més ràpid mirar el 156 blogs que consulto/visito/colaboro cada dia.

Qué us sembla eh?? Avui us he explicat un trucu xulu no?? Heu vist quina tasca d'investigació he fet?? Com m'he posat al dia ràpidament?? I tot això a un cost força acceptable.... la veritat és q al final van venir el Jordi i la Susanna a sopar a la casa/hotel i d'aquesta manera, en un plis plas, mentre jo feia l'amanida, el Jordi va posar tot això del Blog. ;-))

Per cert, ara que m'estas llegint Jordi, (és q'ell si q s'apuntat ja al blog) GRÂCIES DE NOU!!
PD: Si algú encara no ha entés res.... afegeix un comentari.

LA CANÇÒ DEL DIA

Hola a tots/es!

Res, que l'altre dia l'Albert Castellet em va ensenyar una cosa que em va fer il·lusió. Fa molts anys, quan encara era un crio i anava a l'institut, un bon dia, després d'un entrenament de bàsquet, vam quedar amb l'Albert per fer un "guitarreo". Aquell dia estàvem inspirats, amb un calendari de Tolkient davant, i en va sortir una cançó: El Drac. Doncs ara, aquesta cançó, la toca el grup de l'Albert (Aldebaran) i la tenen penjada a la xarxa. Aquí us poso l'enllaç: http://profile.myspace.com/index.cfm?fuseaction=user.viewprofile&friendID=150533560.

Per cert, el dibuix que hi ha és el que ens va inspirar la cançó.

GUILLEM

Wola a tots, ara soc el xavi-e, abans era el Guillem qui escribia, ja ho heu soposat, perque jo de guitarreos pocs, o millor dit, cap. Això ho deixo pels que en saben. Jo vaig ser un cumbaia, però sense guitarra, i a més fa moooolts (massa) anys. Jo tocava la pandereta o, ara, faig videos. Només volia aclarir que el dibuix que diu el Guillem no és aquest que he penjat. És un altre però no l'he pogut agafar del web que ell ha penjat, i l'he buscat però no l'he trobat. nxtt. Mala sort. La cançò està bé, oi tiu? I a més li han fotut canya eh? He connectat l'ordinador als altaveus de veritat i ... no vegis com sona aixòs!! Yatà, res més, buenu, si, dues coses: que perdonis el pirateo del teu post (veig que ho has penjat abans q el fés jo :-( (sorry) i que quan siguin famosos els aldebarans aquestos, i toquin la "teva" cançò .... els demanaràs $$ dels drets d'autor???
Ah! i la pregunta fàcil (tipus Xavi Costa): ¿D'on surt el nom del grup aquest?? Fàcil fàcil....

X-e.

LES DITES DEL DIA

wola a toton:
Ja us podeu imaginar que quan penjo els posts, (la majoria de cops) no els penjo per que sí. Quasi sempre hi ha alguna raó. De la mateixa manera "la dita del dia" no la penjo sense motius. Sempre vull dir alguna cosa més. I molts ja ho sabeu i per això quan ens trobem, al carrer, via mail, o messenger, en parlem. Jo també us dic sempre que m'agradaria que penjessiu el vostre comentari, aixins mooolta més gent podria gaudir de les vostres idees o pensades, que sovint son bones o mooolt bones.
Avui en poso dues, perque havia de triar una o l'altre i totes dues m'anaven molt bé per dir el que volia dir. Una és pel Felix i l'altra pel Toni, el Jordi i la Susanna i l'Astrid. (que alguns sí sé que em llegeixen i altres no, que hi farem )

Per rendir necessites estímuls.

Sense estímuls no hi ha esforç.

I sense esforç no hi ha rendiment.

Johann Cruyff, futbolista holandès (1947)

Escriure bé costa.

Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials.

Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983)

L'AGRAÏMENT DEL DIA

The Wrap Up

The very first Blog Action Day was an unprecedented success and we've got the final wrap up where the site used to be at http://blogactionday.org complete with statistics, sample posts, details of the huge amount of press coverage we had all over the world, quotes and more.

It's a must see. Please feel free to spread the word around as it's great for people to really see what we achieved together.
******

Thanks
And if I could just say a huge thank you to every single one of you, all 20,603 registered bloggers who took the plunge even if it meant going off their regularly scheduled programming and stood up to be counted. Also thank you to everyone who helped out with the effort, in particular Leo Babauta whose contacts, writing and enthusiasm pushed the enterprise forward, my wife - Cyan Ta'eed who braved the media and fronted up to interviews around the globe, John Brougher who put together the superb video, Ryan Allen who performed the elite coding to keep the site up despite barrages of traffic and most importantly my Dad - Fuad Ta'eed who valiantly looked through thousands of blogs to give the tick of approval, every single day for two months.

So until next year when we get back together for Blog Action Day 2008,
This is Collis signing off,on behalf of the Blog Action Day team
http://blogactionday.org

EL TEATRE DEL DIA

Ja sabeu alló de "The show must go on" oi? Doncs per fer-ho realitat i que no pari mai mai mai els amiguets sergi, ada, carine, marcela, i uns munts més de gent, osti, el lluís, la vicky ....hmmmm...... i molts més que em deixo, doncs han preparat el festival de tardor de teatre del POBLENOU: escena poblenou. Enguany és la VI edició i serà aquest divendres 19 d'octubre , dissabte i diumenge. Sense parar. Teatre, Circ, Dansa, Performances, Concert, teatre de carrer, teatre infantil, una mica de tot per arribar a tots els públics. Enguany un mínim de 26 actes programats al llarg de tot el poblenou, des de Can Felipa, al Casino l'Aliança, la sala Hangar o al mateix carrer. A mi també em trobareu a CAN FELIPA, igual que l'any passat, des d'on es coordina tot (i res). A preus superpopulars (per no dir regalats) : la majoria d'actes GRATIX TOTAL i la resta a 2 (sí, sí, DOS ) euros. Menys que un paquet de tabac xavals!!!

De manera que, encara que només sigui per veure'm a mí, ja val la pena venir nooo?

Us deixo la web on trobareu el programa, els llocs, els horaris i tota la info que desitjeu. I un link al programa imprimible en pdf. I unes imatges que diuen que valen més que mil paraules (encara que no estic d'acord en aixòs) Siau. Ens veiem. O no.

http://www.escenapoblenou.com/

http://www.escenapoblenou.com/EPFT07.pdf

EL BLOG DEL DIA

Primer Dia de l'Acció Blocaire

Milers de blocaires reivindiquen avui la importància de preservar el medi

El Blog Action Day (Dia de l'Acció Blocaire) és una iniciativa internacional que aspira a involucrar milers de blocaires de tot el món perquè, als blocs propis, hi parlin d'una mateixa qüestió. Per a aquesta primera vegada els organitzadors proposen als blocaires que escriguin algun apunt parlant de la importància de preservar el medi, des del seu punt de vista i de la seva experiència.
Els responsables de la iniciativa, tres internautes que treballen en el sector d'internet, insten, a més, a col·laborar econòmicament amb organitzacions ecologistes (per exemple, donant el sou d'avui a la causa ambientalista). El designi és que cada 15 d'octubre el Dia de l'Acció Blocaire proposi una reivindicació diferent. Qui vulgui participar-hi, en té prou d'enregistrar-s'hi des de la web de Blog Action, que és aquesta que us penjo aquí:

http://blogactionday.org/

La web està en molts idiomes, no en català, però d'això també ens ocuparem.

I qué s'havia de fer? Doncs això:

Publica un post en tu blog que se relacione con un tema de tu elección que pertenezca al medio ambiente. Por ejemplo: Un blog acerca de dinero podría escribir acerca de cómo ahorrar dinero dentro del hogar usando ideas medioambientalistas y amigables. De modo similar un blog sobre la política podría examinar el peso de la política ambiental en el escenario político.

D'acord, la idea és fàcil i s'enten a la primera. Però, osti tú, ara mism és que no se m'acut res sobre el que escriure relacionat amb el medi ambient. Hmmmmm. Res. Porto un parell d'horetes donant voltes al cap i res. I és que jo soc bastant aixins quan escric: em surt i prou. O sigui que normalment no penso sobre qué escriuré ni qué diré. Em poso davant del teclat i senzillament van sortint les paraules, les idees (poques) , i escric. Després ho ordeno, ho arreglo i ho deixo una mica presentable. Moltes vegades no ho penjo i m'ho quedo per a mí. I avui, ves per on, doncs no sé qué dir-vos sobre el medi ambient. Us explicaria les típiques i tópiques coses que sempre es diuen, (ara aquí les podria posar, però no, valens?). De manera que he pensat que faré una cosa, us poso un enllaç a un blog que considero que és boníssim, fa molt temps que el segueixo, i a més, diuen totes les coses que potser jo us voldria dir i no sé com. I com a regal faré un conte. M'agraden els contes. I les rondalles i llegendes i tot aixós. De manera que em poso a escriure un post sobre el medi ambient en forma de conte. Ja arribarà. Una mica de temps. Mentrestant mireu això:

http://amicsarbres.blogspot.com/

i sigueu bons!

LA COMMEMORACIÓ DEL DIA

AVUI DIA 15 D'OCTUBRE

ACTE DE COMMEMORACIÓ DEL 67è ANIVERSARI

DE LA MORT PER AFUSELLAMENT DE LLUÍS COMPANYS

MONTCADA I REIXAC

PLAÇA LLUÍS COMPANYS

A LES 21:00 HORES

Esteu tots convidats. A l'acte es repartirà pa amb xocolata en honor a l'últim àpat de Companys, tot seguit es farà un petit parlament i es llençaran 4 salves en el seu honor.

L’any 1940, a Montjuïc, el president Companys pronunciava, abans de morir, aquestes paraules: Assassineu un home honrat...Per Catalunya!!!

LA FRASE DEL DIA

No tinc idees, només tinc paraules i silencis.
Marguerite Duras, novel·lista francesa (1914-1996)

Crec que hi ha molta gent, sobretot polítics, que els passa el mateix i cada cop més frequentment. No tenen idees, només paraules.
I jo, segons amb qui m'estigui, cada cop tinc menys de tot. Ni idees ni paraules, només silencis.
És la maleida impassibilat?

LA BANDERA DEL DIA

El passat dijous 11/10 vaig rebre un missatge al mòbil: "En Rajoy ha demanat q fem saber el que sentim. PENJA LA SENYERA. Passa'l".

No la vaig penjar. No tenia res a celebrar. Només penjo la senyera quan és important. A dins de casa la tinc posada sempre, i l'estelada també, ja ho sabeu els (pocs) que heu vingut. De la mateixa manera que no tinc penjades ni exposades totes les fotos que tinc, només les (poques) més importants. Que penjo la senyera quan els francesos celebren la seva festa nacional el 14 de Juliol? o quan ho celebren els italians el dia que sigui?, que tot dit no en tinc ni idea de quin dia és, ni , la veritat, m'importa gaire. Doncs quan els espanyols celebren la seva festa tampoc m'interesa gens, i ni penjo la senyera ni faig cas de res del que em/ens diuen des de les teles de les espanyes.

I donant una volta, un passeig, vaig veure que realment molt poca gent seguia aquestes "consignes". No vaig veure cap senyera (nen que em vas enviar el sms, tú tampoc tenies penjada la teva estelada a la finestra de la cuina eh! ) i només vaig veure UNA bandera dels espanyols penjada. I mira tú, si la va fer gràcia a l'habitant aquest penjar la bandera, doncs que li aprofiti, que s'ho passi bé, que ho celebri en familia, en la intimitat, a cara descoberta o com li doni la gana, per que a mí ja m'agrada, i ho trobo ben normal, que els estrangers penjin les seves banderes enyorats del seu pais i les seves terres llunyanes. I també m'agrada i ho trobo ben normal, que facin tot el possible per poder anar fent via per retornar al seu pais, lenta però inexorablement.

EL DISCURS DEL DIA

Fira de Frankfurt, discurs de Quim Monzo, tothom ha coincidit a dir que ha estat genial. I per a que no us el perdeu aquí us el penjo per a tots valtros. Ja em direu. Per mí ho encerta totalment, però no sé si dir-ho, o no dir-ho. Escolteu escolteu....

http://www.goear.com/listen.php?v=7ed4165

LA FOTO DEL DIA

ep companys!

Dissabte passat vaig fer una visita a una bonica població de la Catalunya profunda. I tots som catalans i tots parlem català, uns fan servir l'article "lo" i a altres a BCN no ens deixen, uns diuen ranixa del llangardaix, o maçana de la poma, clar que també n'hi ha que encara diuen "no baixis de l'assera quan llenssis la bassura al costat del busson", però bé, el que deia, que malgrat les diferències sempre ens acabem entenent. I m'ha gradat el rètol penjat a l'aparador d'una botiga de moda de marca reconeguda. Si vols treballar has d'entregar un CURRUCULUM. Jo he pensat diverses opcions:

1. és una paraula que utilitzen en aquest poble. Al centre de l'univers, sabadell, també tenen moltes paraules que només fan servir ells.

2. L'amo és un artista, un cantant enyorat, i ho ha posat expresament, de manera que si entres cantant alló de "CUCURRUCUCÚ" paloma!! tant famós d'en Caetano Veloso, per exemple, doncs ja tens la feina asegurada:

Dicen q por las noches,

no mas se le iba en puro llorar.

Dicen q no comia,

no mas se le iban en puro tomar.

Juran q el mismo cielo

se estremecia al oir su llanto

como sufrio por ella

y hasta en su muerte la fue llamando.

3. L'amo l'ha cagat i ha fotut una errada com un piano.

Jo particularment em decanto per la segona opció.

EL REIETÓ DEL DIA

ELS CATALANS NO SOM SUBDITS
Wola a toton! Avui, a risc de que tanquin aquest blog, o de que vulguin venir a detenir-me i portar-me a declarar a Madrit, o de que a molts no us agradi aquest tema, o que algú afegeixi comentaris obcens, doncs avui, malgrat tot, us animo a participar d'aquesta campanya i us informo, pels que no ho sapigueu: els catalans no som súbdits de cap rei.

Un poble pot haver perdut la llibertat, però mai no hauria de perdre la dignitat. Davant dels fets ocorreguts a Girona en motiu de la visita del borbó, i la posterior onada criminalitzadora duta a terme per la classe política, mediàtica i judicial espanyola, us animem a difondre la imatge que trobeu a continuació. Perquè ens sobren els motius per rebutjar la monarquia per ser una institució antidemocràtica, anticatalana i amb una història indigna. Per rebutjar la intolerància, la demagògia i la mentida. Per rebutjar la injustícia feta sistema. Per rebutjar la genuflexió i el vassallatge de bona part dels polítics catalans a cada visita “reial” al nostre país. Només un gran foc on llençar-hi la nostra ànima d’esclaus ens farà lliures de nou.

I el rei cap avall, no?


http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=12

EL GEGANT DEL DIA

Avui com és divendres i ja stem tots esperant el cap de setmana doncs una mica d'humor. Us penjo la notícia i també, avançant-nos als esdevenients, ja us posem la futura sentència del cas. Si més no és la sentència que desde la LATONTERIADELDIA imposariem, basada en tots els aspectes legals que hem trobat, si algun dels molts advocats que llegiu latonteriadeldia no veieu clar alguns dels fonaments en els que es basa la nostra sentència, preguem ens ho feu saber en un comentari aquí mateix. Alea jacta est!! Som-hi:

Denúncia d’un mosso perquè un gegant li va tirar la gorra a la festa d’Oliana
Informa: Pau Plana, IMAC-LleidaDimarts, 2 d'octubre de 2007 a les 17:35
Lleida (Segrià) - El diari Segre informa en portada i a la pàgina 12 de que Iván Núñez, geganter de Peramola, ha estat denunciat per tirar la gorra d'un Mosso d'Esquadra a la festa d'Oliana.Un mosso denuncia un geganter per haver-li tirat la gorra a terra en un acte festiu a Oliana. El gegant de Peramola i la seva inseparable parella, Honorata, han fet ja onze anys i els que els coneixen saben que quan s'apropen el millor és ajupir el cap per evitar l'impacte de les seves mans de drap en el cap, donat que no paren de donar voltes amb els braços estesos.

El jove, de 19 anys, assegura que va ser “un accident” i haurà de comparèixer davant del jutge. La comissaria de Mossos d’Esquadra de la Seu ha denunciat el jove geganter de 19 anys per una “falta de respecte i de consideració a agents de l’autoritat”. Un mosso “ofès” considera una “falta de respecte” que els braços de drap del gegant que portava Ivan Núñez a les festes celebrades el passat 4 d’agost a Oliana freguessin la seua gorra i la tiressin a terra, cosa que va provocar les rialles dels que, amb més sort, havien esquivat el ‘gegant boig’. Des dels Geganters de Peramola no donen crèdit a l’obstinació del mosso per “fer viure un malson a l’Ivan”.

El gegant Rocafesa també anirà al jutjat. Rocafesa porta des de fa dies en el seu pit un rètol on es pot llegir: "Denunciat". El gegant acompanyarà a Iván Núñez el proper dia 17 d'Octubrfins a la porta del jutjat de Solsona. El jove de Peramola tindrà també el recolzament de la majoria dels seus veins i es posible que aquest dia es concentrin també a les portes del jutjat de SOlsona altres gegants d'altres colles de Catalunya.. "Podriem portar en Rocafesa espossat", proposava ahir un veí de de Peramola.

La solució proposada per nosaltres és aquesta:

AUTO JUDICIAL
HECHOS
Se declara probado:

-Que el sujeto acusado ha sido identificado por la unidad de Investigación de los Mozos de Escuadra como el gigante Rocafesa, casado con la gigante Honorata, residente en Peramola.

-Que el gigante Rocafesa, tiene como actividad principal acudir a las fiestas mayores de las poblaciones del entorno y bajo el pretexto de disfrutar de los festejos, se reune con otros individuos que también podemos calificar de vagos y maleantes, dedicàndose a deambular por las calles principales de la población en actitud altiva, acompañados de musica estridente como “gralles i timbals” (expresion vernàcula que el servicio de traducción de este juzgado traduce como grajos y tamboriles), provocando la atención de los lugareños. No se conoce otra actividad ni econòmica ni social ni otra fuente de ingresos estable, lo cual es indiciario de una actividad desordenada y de poco provecho.

-Que según el informe psiquiàtrico realizado, el gigante Rocafesa (al igual que Honorata), sufren trastornos de doble personalidad y bajo una apariencia bonachona, esconden un ser iracundo que en momento de exaltación se dedica a dar tortazos y “mastegotes” (vocablo utilizado por un téstigo en lengua vernàcula) a “tuerto y a derecho” (declaración traducida del mismo testigo), sin llegar normalmente a causar lesiones de gravedad debido a la curiosa complexión de los brazos del gigante.

-Que el dia de autos, en uno de los momentos de obcecación del gigante en una festejo popular, y dando vueltas sobre si mismo de forma enloquecida “clavó un mastegote o colleja” a un Mozo de Esquadra, haciéndole saltar la gorra reglamentaria y siendo el Mozo el escarnio y la mofa de los lugareños que contemplaron la escena, y que amparados en la multitud se aliaron con el gigante omitiendo el deber de socorro hacia el agente de la autoridad.

FUNDAMENTOS DE DERECHO.

PRIMERO.- El Código penal regula en su capítulo III, los delitos contra la autoridad y aunque no hace mención expresa a mastegotes, collejas o clecas , es posible equiparar estos vocablos con una bofetada o tortazo, realizados con la mano, sin entrar a hacer distinción en si son realizados por mano humana o de trapo.

SEGUNDO.-. La gorra junto con el uniforme es un símbolo de autoridad y respeto, y su ataque y derribo supone una grave infracción en la línea de las acciones realizadas por radicales de la misma región contra los simbolos fundamentales de la Corona. Según el Derecho Romano “La corona es al Rey lo que la gorra al Mosso” “Coronitas limonae borbonis supra et tricornium alguacilum”.

TERCERO.- No cabe tener en cuenta la pretensión de que el gigante Rocafesa actua poseido por una personalidad endemoniada y no tiene categoria de persona humana, por cuanto es conocido que los gigantes también gozan de dicha personalidad y son sujetos de derechos y deberes. Existen antecedentes en la justicia militar de condena a sujetos sin naturaleza humana, como barracones, pistas americanas, burros, cetmes y similares.

CUARTO.- Este juzgado entiende que es necesario castigar de forma ejemplarizante al acusado Rocafesa, y que la Justicia debe innovar y frente a las tradicionales condenas de prisión que no parecen que puedan afectar a Rocafesa atendiendo a su caràcter extraño y poco responsable que no le provocaria arrepentimiento alguno de su conducta, es preciso establecer una pena que suponga un autèntico castigo y sufrimiento a Rocafesa.

QUINTO.- Examinado el caràcter del acusado parece evidente que el mayor castigo es obligarle a trabajar para la sociedad. Pese al carácter caotico y poco edificantes de sus actuaciones en las fiestas populares, en las que da vueltas sobre si mismo mientras sus brazos cogen velocidad y circulan erraticamente alrededor del gigante con el riesgo de repartir nuevos mastegotes o collejas, esta parece ser la única actividad que Rocafesa es capaz de realizar siguiendo un proceso semi-logico y por tanto este es el único castigo que parece producirà sus efectos: la actuación de Rocafesa en una actividad popular que sirva de penitencia a los daños y humillaciones provocados al Mosso d’Esquadra.

SEXTO.- Atendiendo a que en este supuesto es identificable la institución o cuerpo que ha sido humillado al estar establecido una clara cadena jeràrquica comenzando por el actual Conseller de Interior de la Generalidad de Catalunya señor Juan Saura y finalizando por el mosso que recibió el mastegote o colleja y teniendo en cuenta que no hay nada más ejemplarizante que cumplir la condena resarciendo a los humillados.

CONDENO,

1)Al acusado gigante Rocafesa y a su esposa Honorata a actuar y danzar bajo el son de los tamboriles en la escuela policial de los Mossos d’Esquadra de Mollet del Vallés ante la presencia de todos los números y unidades de los mossos y de sus mandos y conseller.

2) El gigante Rocafesa deberà realizar esta actuación al igual que hace en todos los pueblos donde va y no finalizarà la misma hasta que todos los mossos hayan recibido los correspondientes mastegotes, clecas y collejas.

3)Para evitar contradicción con este auto judicial los mossos se desposeeran de la gorra reglamentaria y ofreceran su nuca desnuda a Rocafesa, obligándo al gigante a una larga y extenuante escenografia que servirà de penitencia o castigo a su reprobable actuación.

Latonteriadeldia, a 17 de octubre de 2007.

Pel teatrí de l'ABI:

Toni+-

Xavi-e

LA FELICITACIÓ DEL DIA

Després de llevar-me amb el cap com un timbal degut al mal de cap que he tingut durant tota la nit, i bastant estranyat perquè mai he tingut mal de cap, m’he fotut un parell de pastilles d’aquelles per veure si tot això passava, vinga, un gelocatil cap endins i un eferelgan també, per si de cas. Com un zombie m’he vestit automàticament, he parat la tele abans de sortir de casa, he parat la tele abans de sortir de casa??? , osti ara no ho recordo, em sembla que si, que com només deien txorrades, com cada dia, i més del mateix: la polèmica per cremar fotos del rei, collons doncs si no volen que les cremem doncs que fotin una llei on totes les fotos del reis hagin de ser ignífugues a partir d’ara, o que pasa que no es crema cada any al rei en moltes falles valencianes, i que queda clar i claríssim que és la figura del rei, doncs que també processin a tots els fallers valencians, i res de fer servir les revistes del cor o diaris per encendre les llars de foc a partir d’ara.... txorrades. Igual que la polèmica estèril de la nena que ha nat a l’escola amb el mocador al cap. Si ella va amb el mocador al cap.... els nens de pares naturistes poden nar en pilotes al cole a partir d’ara, els nens budistes ho faran vestits com monjos budistes, i jo portaré als meus nebots vestits d’astronautes, que els encanta disfressar-se i s’ho passen molt bé. Si us plau una mica de sentit comú per tots els casos. Només sentit comú. Total, jo només volia veure a la tele com estava el trànsit, però ja ho sé com està, fatal com cada dia de cada dia. I després al carrer he llegit en el “20 minutos” una altra noticia genial: “Las mujeres prefieren a los hombres altos y guapos y anteponen su posición social al físico. ” I això és notícia?? Doncs jo sé una notícia nova que no sap ningú encara: “Els homes s’estimen més les ties bones que no les foques gordes i antipàtiques” (Ens és igual si son rosses, morenes o mulates.) Sisplau, és el que us deia abans, una mica més de sentit comú per tothom aniria molt bé. I sentat en el bar de la rambla del poblenou m’he trobat amb la meva veïna del 1er nosequé. I fent el cafetó, parlant d’aquestes coses tot fullejant el diari, m’he adonat que ella si té sentit comú. Avui fa 80 anys. La Sra. Pepeta, la meva veïna, té 80 vegades més sentit comú que la majoria de periodistes, polítics i/o economistes de tres al quart que van de radio en radio, de tele en tele. I t’estaries molta més estona parlant amb ella, però no pots i has de marxar, però pel seu aniversari una cançó dedicada a ella, per que li agrada molt des de fa mooolts anys. I també dedicada a la MARTA del Centre de l'Univers, que en va fer trentapocs i al meu nebot JOAN que ha fet 9, que ja ha fet nou!! Tres persones que m’estimo molt.

LA DITA DEL DIA

Conec persones que tenen remordiments de no haver pecat un poc més, quan encara era hora.

Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca 1897-1980)

La conclusió avui és evident, no?

EL CONCERT DEL DIA

THE POLICE

Wola a toton!!
Doncs sí!! Al final allà vem nar. No ens ho podíem perdre, oi? I malgrat l'encostipat, la tos, el mal de pit i tot el que vulgueu..... THE POLICE ens esperava!! No era possible que un refredat de res ens impedís assistir al que s’esperava havia de ser el concert de l’any a BCN. Clar que ja havia nat al dels ROLLINGS tot just ara feia uns mesos i ses satàniques majestats van deixar el llistó molt alt. ¿Quin seria millor? La cosa va començar malament: hi havia un embús d’aquells històrics. Amb prou feines vem poder arribar amb la moto fins dalt de l’estadi olímpic, ara okupat per un equipet de futbol. I per aparcar-la.... 10 minuts buscant lloc per acabar deixant-la fent equilibris en un esglaó d’una escala. Genial!! Total, que entre pits i flautes vem arribar mitja hora tard, per sort el concert no havia començat, ja és habitual això, les estrelles es fan esperar. Així estava l'estadi a l'arribar:

però fora, encara pujant, encara arribant hi havia milers de persones. Buscant on colocar-nos ens va sorprendre "message in a bottle", amb un sting fortot, amb samarreta blanca sense mànigues, marcant musculitos als seus 60 anyets. I amb el seu baix va atacar sense pietat i sense pausa la resta de temes. Ens va saludar dient “Hola Barcelona”, que tant servia pel català com pel castellà.
A l’escenari només estaven ells tres, al contrari que amb els rollings, on hi havia una banda sencera damunt l’escenari. Aquí ells tres es sobraven, encara porten la música a la sang. L’escenari també era més petit, però ja feia la seva funció. Diverses pantalles gegants ens oferien imatges constantment del concert i per l’espectacle diverses pantalles de leds s’encarregaven de tot. De manera q vem poder veure l’escenari de totes les formes i colors. Fins i tot vem tenir un moment “bono” amb imatges de nens a les pantalles, això va ser cap a ¾ del concert, moment que vaig aprofitar per nar a buscar un parell de birres, per mi i per .... qui m’acompanyava. O sigui que me’n vaig al bar i per dues birres mitjanes 14 Euros, si les vull grans 20 euros. La cambrera, una noia molt maca amb cabell vermell, em va demanar la pasta i el mòbil a la vegada. Suposo que li va agradar que li digués:
“Maduixa maduixa em tens oblidat”
“ A vos no puedo olvidaarlo, pero como me has llamado?” Argentina havia de ser, buff, com estava la tia!!
“Maduixa!, Què no entens el català? Vol dir Fresa”
“ahh, ja ja ja por el pelo verdad?”
“el pelo?, no, era por los labios” i vem comentar alguna cosa més sobre fer pràctiques de català mentre POLICE sonava de fons.
Després d’aquest kit kat, i ja de tornada estava esperant el moment roxanne per fer la trucada que havia de fer: Al mateix moment també hi havia reunió de la CAL. JA en el concert dels Rollings els vaig trucar per a que poguessin escoltar uns segons l’ambient. Jo estava esperant a Roxanne. I va arribar cap el final, amb la traca final. Quan la lluna plena ja havia sortit darrera els núvols que la tenien amagada i brillava amb força sobre les 60000 persones que estàvem allà.
Amb un escenari canalla, tot vermell, i amb un públic totalment entregat des del “de do do do de da da da”, amb tot el públic de peu, abaix i a les graderies també, seguint el ritme amb les mans i ballant desacomplexadament. Roxanne, la cèlebre prostituta parisenca, va ser genial. I ja es va acabar el concert, però faltaven els bisos, la traca final:
King of Pain i So Lonely de primeres i Every Breath You Take i Next To You a la segona i final. Èxtasi col·lectiu.
I vem marxar tots d’allà com marxem sempre de tots els concerts, contents d’haver anat, pensant que son, que continuen sent grans aquests tius, i contents de poder dir, algun dia, allò de “jo hi vaig ser-hi”.
Al final no em vaig trobar ni amb l’Aitor, ni amb la Celia, ni amb la Cris, ni amb en Fabio, ni la Susanna, ni ningú. Ja estava ben acompanyat, però també estava, a aquelles hores, tant fet pols ja que no vaig tenir esma ni per anar al Michael Collins, malgrat les trucades.
La moto ens va portar directes cap a casa meva.
I vaig preguntar: Et quedes a dormir a casa, oi?....





I aquí us deixo un petit video del concert, se sent fatal i es veu pitjor, però és el que tinc. Al youtube segur q trobareu molts més. He triat "Every little thing she does is magic"
Cada coseta que ella fa és màgica, per que encara ho penso, i també vaig pensar que a ella li hagués agradat moolt aquest concert. Molt. Bona nit pecadors.

LA DESIL.LUSIÓ DEL DIA

La desil·lusió del dia
Ahir em vaig portar una gran desil·lusió, un gran desengany. I això és el que acostuma a passar quan algú diposita la seva confiança en algú altre. Soc burru, no sé ja que tot el que és bo passa? l’escalfor, la joventut, ... l’amor? No ho he aprés encara? Us faig cinc cèntims: apart d’aquest blog, jo escric, col·laboro, participo, llegeixo altres blogs. Un força bo era el de la Mireia. Mireia Galindo per més dades. (Com sempre faig no us penso dir l’adreça, busqueu-la, és fàcil. O no) La mireia feia un blog erotico-polític força divertit, jo era un habitual, sobretot des de que va escriure aixòs:

"Voldria parlar de mon pare, des de l'anonimat del meu blog, sense poder dir-ne gran cosa, des de l'anonimat aquest de merda, sense poder dir clarament que ara les excavadores treballen allà on ell es va arruïnar, i treballen per fer justament allò que ell volia fer, allò que va arruïnar-lo, allò per lo que es va haver de sentir tants cops "que diu que hi vols fer allà?, tu ets boig!", doncs ara ho fan papà, i no tindran ni la decència de posar-hi el teu nom, i ahir hem va venir tot aixòs al cap papà, perque ahir la Terribas va entrevistar el Peret, i va sonar la cançó que sempre hem fa pensar en tu, la del mig amic,que tothom te llums i ombres, tu també papà, però enredant per allà i enredant per aquí hem vares pujar a mi, venent i enredant hem vares estimar, i no t'agradaria gaire saber que escric aquest blog i que soc d'esquerres independentista i lesbiana, tu convergent i catòlic, però igualment m'estimaries, com sempre, ho se, com aquell dia que et vares posar tan content quant mamà i jo et vàrem regalar el "Sacrifice" de l'Elton John,tan content... potser mai mes no et vàrem veure content, perque després vares començar a parlar poc, i al cap d'unes setmanes molt poc, i als pocs mesos gens, només algun cop semblava que somreies una mica quant et posàvem el "Sacrifice", somreies i no deies res, o ens semblava que somreies, i perdona'm per haver parlat de tu a d'altres posts com si encara fossis viu, com si no haguessin passat ja 5 anys des que vares escoltar el "Sacrifice" de l'Elton John per última vegada, perdona'm, però es que et trobo tant a faltar... "


Molt maco. Però ara s’ha descobert que la Mireia no existeix. No ha existit mai, era tot una invenció, realment qui escrivia era un grup autoanomenat “nosaltres”. I .... oh! Mira quina gran cosa, ara fan un llibre amb l’experiència que han tret d’escriure aquest blog, qué immorals, després d’haver estat enganyant tanta gent tant de temps, ara surten i, des de l’anonimat estant, anuncien que faran un llibre amb aquest experiment sociològic i vinga... a guanyar pasta. Llibre que faran, pasta que guanyaran gràcies a tota la gent enganyada i enredada per “nosaltres” i que han/hem col·laborat en el blog de la Mireia. Per mi et pots fotre el llibre pel teu “carlitos”, mireia. Fins mai més.

LA FOTO DEL DIA

Avui us vull posar una foto ben xula.

Es tracta de la portada d’un diari que es publica cada dia en aquest país. En ella parlen de la festa major de Barcelona, de la Mercè, i per il·lustrar-ho han posat una foto d’un dels actes més característics de toooooots els que es fan i desfan al llarg de tots els dies que dura la Festa Major. I em direu que han posat una foto dels Castellers, o una foto del Correfoc, o una foto de les senyores puntaires, o de qualsevol activitat de circ que s’han fet al Parc de la Ciutadella. De la Rua potser? O de la festa del Cel? No, no, no calla, que ja la sé, han posat una foto de la cursa de la Mercè, una foto d’una corredora ben maca, o corredor, que aquí no volem ser pas masclistes, o d’una colla disfressats fent el ganàpia. Potser una foto dels concerts del BAM, o , ara sí, segur segur que era una foto del concert de la cobla Sant Jordi a l’església de la Mercè!! Doncs no. Han posat una foto d’una corrida de toros.
Aquest és el gran acte que s’ha fet a Barcelona aquest cap de setmana de Festa Major. I al costat, per que no es digui, han posat , petita petita, una foto dels castellers. Olé que bonic! Bé, ja sabem tots que el catalanisme brilla per la seva absència en aquest diari, ni tampoc professen gran admiració pels independentistes. Però darrerament se’ls veu massa el llautó: editorials anti-catalanistes, insults a personatges com el Sr. Lopez Tena (destemplado jurista), o el Joel Joan (actor con lamentable charlataneria en sus mítines) els estan deixant amb el cul enlaire ( o en l’aire), vaja amb les vergonyes al descobert. Potser aquest gir espanyolista, monàrquic, té a veure amb la nova imatge corporativa que s’ha presentat avui, potser té a veure amb les subvencions que necessita aquest diari per poder sortir cada dia, potser així els que donen les subvencions ho fan més contents, no?

Per que si no jo no entenc com s’atreveixen a posar en portada una foto d’una corrida de toros en una ciutat declarada antitaurina com el gran acte de la Festa Major. Lamentable. Jo ja fa mesos que no el compro aquest diari, però és que ara cada cop tinc menys ganes de llegir-lo per que ja sé el que em trobaré d’avançada i això no és bo ni diu res a favor del diari ni de la seva suposada independència informativa.
Valtros mateixos.

L'EQUIP DEL DIA

Presentació dels jugadors (i jugadores) del club de bàsquet de Montcada. Em va semblar molt americà, amb tots els jugadors posats a la graderia davantera i després sortint desfilant, amb la música sonant pels altaveus del pavellò i formant tots en el centre de la pista, enmig dels aplaudiments del públic. Al final la presentació estelar de l'equip bó, dels grans diguessim, del primer equip vaja. Quan van sortir van tenir un gest molt bonic de voler picar la ma amb tooooooots els altres nens (i nenes) de les altres categories. Va ser divertit per que els més petitons, em sembla que eren categoria mini-pre-sub infantils, al començament no entenien el que volien fer i passaven d'ells. AL final, per imitació, van ser els que més mans van picar. I com podeu veure no em vaig enterar ni per casualitat de les diferents categories que composen el club: mini infantils, pre infantils, alevins, pez-quenins, benjamins (mira, com el cava!) pre-juniors, seniors ( i seniores) i els bons. En total més de 170 jugadors (i jugadores). Segur que a "la veu" fan un extens article, amb fotos i tot aixòs. Més llarg i amb fotos de més a prop, per que a mi no em deixaven baixar a fer fotos dels jugadors (i jugadores), i fent la pilota a tothom. Per cert que també va venir l'alcalde, que darrerament me'l trobo a tots els actes, i es clar, va dir unes paraules ( a mi tampoc em van deixar parlar). Va parlar en castellà, com sempre, (o potser era montillesc?) no el vaig escoltar gaire, (vaja, ni jo ni ningú en la zona on estava, la discussió girava sobre si estava més gras o menys gras) i suposo q va dir el de sempre: "Montcadens... el soterrament... paciència.... i portar el nom del poble no sé on". Però jo vaig nar a recolzar el meu nebot, el Josep, que és dels mini-pre-sub-infantils, vaja dels més petits, on el marcador acostuma a acabar (2-0, o sigui qui encesta gairebé guanya). I ell tot xulo, tot baixet passejant enmig de la resta de jugadors (i jugadores) ben alts, com si res. I a sobre es va portar el Miquel a passejar amb ell. Tant petits i tant desvorgonyits!! Com mola!

LES NENES DEL DIA

Us presento a la Maria i a la Eli.

LA PENYA DEL DIA

SOPAR BLAU-I-GRANA

I ja repassant cosetes que he fet, no em volia oblidar d'un sopar especial. Fa un parell de divendres vaig nar a sopar amb la Penya Blau-i-grana de Montcada per celebrar el seu 33é aniversari. Com us podeu imaginar es respirava barcelonisme per tot arreu, bé, quasí per tot arreu, doncs hi havia l'alcalde, reconegut forofo de la Real Societat, que em cau molt bé també, llàstima que estigui a segona. (Em refereixo a que em cau bé l'equip ... valens?) No van venir jugadors del 1er equip de futbol donat que a l'endemà jugaven partit, però va venir el .... com es deia....sí home, aquell jugador d'handbol .... aquell tan gran...... aquell taaaan important..... bé tant se val, va venir aquell. El sopar el vem fer a l'Ametlla del Vallés i va ser tipus "casament", unes 200 persones, tothom ben mudat i arreglat, el pica-pica a l'exterior, amb la presència de "les autoritats" i els càrrecs polítics deixant-se veure per allà, els cambrers treient i presentant els plats com s'acostuma a fer als casaments, el pastís, els parlaments, i el ball final. I no van faltar els puros. La mitjana d'edat elevada, com acostuma a passar a moltes de les associacions, i en aquest cas també. Però la supervivència de la Penya està asegurada, per que el sentiment blau-i-grana sempre estarà en nosaltres. (qué bonic m'ha quedat aixòs oi?). En Sase, en Jordi, en Nani i jo deviem de ser els més joves, quin contrast amb la festa del Dani, del Jordi i la Miriam, on erem els més grans. Ens ho vem passar força bé, el menjar era realment bó, i vem començar a parlar amb la gent de la Penya per............. ah! ara em recordo Sxepkin, Andrei Sxepkin!!

Visca el Barça!!

PD: Aquí amb els companys de taula, quina marxa tenen, al cap d'uns dies me'ls vaig tornar a trobar de festa a les festes de la Mercè, i és que estan a la segona joventut. O tercera.