ELS PIRATES DEL DIA
Wola a toton!
Avui us penjo un post per a que reflexioneu una mica. Va de tot això del segrest de vaixells, de l'Alakrana, de pagar rescats, i en definitiva de pirates. Tot és molt surrealista... sabeu que hi ha una empresa anglesa que es dedica a "tramitar" els rescats? Si al final us pregunteu , com jo, qui son els pirates el post haurà valgut la pena.
Gràcies Encarna pel link, la info la he tret d'aquí:
http://www.letra.org/spip/article.php?id_article=3227
però internet és lliure i serveix per a que us informeu de tot. Busqueu busqueu.
"Pirates Love Fish" és un reportatge sobre l'efecte que en els recursos pesquers de Kenya han tingut els pirates de Somàlia. Una interessant reflexió més enllà de la visió simplista que molts mitjans de comunicació estan donant del conflicte en aigües de Somàlia.
Traducció i subtítols: Eva Reis i Beatriz Sánchez
Sobirania alimentària a Somàlia
La informació que els mitjans de comunicació ens van oferint sobre els segrestos de vaixells tonyinaires davant les costes de Somàlia ha anat, mica en mica, matissant-se. Malgrat que encara es segueixi parlant de pirateria, s'ha explicat també com en aquestes aigües molts països desenvolupats hem anat abocant residus tòxics. Sabem també que una de les raons per les quals s'arriba a aquesta situació ha estat la pesca il.legal, la pesca en aigües territorials somalis, i sempre a uns ritmes i quantitats que deixen els caladors a la vora del col.lapse. Entre els vaixells responsables hi ha la flota espanyola que ha estat, a més a més, altament subvencionada per la Unió Europea per a aquest, diguem-ne, ecocidi. Per exemple, l' Alakrana, vaixell recentment segrestat i alliberat, va rebre una ajuda per a la seva construcció de més de quatre milions d'euros.
Però encara hi ha una nova dada per afegir-i molt significativa- que demostra el terrible mal que fa aquesta flota pesquera saquejant en territoris on la pobresa i la fam estan instal.lades. Aquest darrer any els pescadors locals de Kenia, al sud de Somàlia, arriben cada dia a port amb captures com feia anys no recordaven. Diuen que tornen a pescar tonyines, barracudes o ratlles gegants perquè la presència dels "pirates" somalis ha fet fugir i allunyat mar endins a les grans factories flotants. Al petit poble de Malendi un pescador pot estar guanyant més de 200 € diaris, cinquanta vegades més que el salari mitjà de la població. Un salari més que digne. Cal tenir en compte que els grans vaixells, en les seves captures de tonyines, pesquen també moltes altres espècies que simplement descarten. Avui sense aquests vaixells, la pesca de tonyina i els "rebuigs" són fonts d'ingressos i de proteïnes per a la població local. També s'ha beneficiat el sector de la pesca esportiva on les càmeres fotogràfiques tornen a enquadrar grans peixos abans de tornar a la mar.
Per tant, si en lloc de mesures de militarització dels vaixells espanyols es plantegés la prohibició de la pesca industrialitzada en el continent africà, es podria d'una banda dedicar aquests fons a potenciar una política europea i espanyola a favor de la pesca artesanal, local i sostenible, que tanta falta fa, i de l'altra, contribuiríem al desenvolupament dels pobles africans amb molta més eficàcia que amb molts programes de solidaritat. Respectant, com ha de ser, la mateixa sobirania alimentària africana.
Gustavo Duch Guillot, Ex Director de Veterinaris Sense Fronteres.
O no.
Avui us penjo un post per a que reflexioneu una mica. Va de tot això del segrest de vaixells, de l'Alakrana, de pagar rescats, i en definitiva de pirates. Tot és molt surrealista... sabeu que hi ha una empresa anglesa que es dedica a "tramitar" els rescats? Si al final us pregunteu , com jo, qui son els pirates el post haurà valgut la pena.
Gràcies Encarna pel link, la info la he tret d'aquí:
http://www.letra.org/spip/article.php?id_article=3227
però internet és lliure i serveix per a que us informeu de tot. Busqueu busqueu.
"Pirates Love Fish" és un reportatge sobre l'efecte que en els recursos pesquers de Kenya han tingut els pirates de Somàlia. Una interessant reflexió més enllà de la visió simplista que molts mitjans de comunicació estan donant del conflicte en aigües de Somàlia.
Traducció i subtítols: Eva Reis i Beatriz Sánchez
Sobirania alimentària a Somàlia
La informació que els mitjans de comunicació ens van oferint sobre els segrestos de vaixells tonyinaires davant les costes de Somàlia ha anat, mica en mica, matissant-se. Malgrat que encara es segueixi parlant de pirateria, s'ha explicat també com en aquestes aigües molts països desenvolupats hem anat abocant residus tòxics. Sabem també que una de les raons per les quals s'arriba a aquesta situació ha estat la pesca il.legal, la pesca en aigües territorials somalis, i sempre a uns ritmes i quantitats que deixen els caladors a la vora del col.lapse. Entre els vaixells responsables hi ha la flota espanyola que ha estat, a més a més, altament subvencionada per la Unió Europea per a aquest, diguem-ne, ecocidi. Per exemple, l' Alakrana, vaixell recentment segrestat i alliberat, va rebre una ajuda per a la seva construcció de més de quatre milions d'euros.
Però encara hi ha una nova dada per afegir-i molt significativa- que demostra el terrible mal que fa aquesta flota pesquera saquejant en territoris on la pobresa i la fam estan instal.lades. Aquest darrer any els pescadors locals de Kenia, al sud de Somàlia, arriben cada dia a port amb captures com feia anys no recordaven. Diuen que tornen a pescar tonyines, barracudes o ratlles gegants perquè la presència dels "pirates" somalis ha fet fugir i allunyat mar endins a les grans factories flotants. Al petit poble de Malendi un pescador pot estar guanyant més de 200 € diaris, cinquanta vegades més que el salari mitjà de la població. Un salari més que digne. Cal tenir en compte que els grans vaixells, en les seves captures de tonyines, pesquen també moltes altres espècies que simplement descarten. Avui sense aquests vaixells, la pesca de tonyina i els "rebuigs" són fonts d'ingressos i de proteïnes per a la població local. També s'ha beneficiat el sector de la pesca esportiva on les càmeres fotogràfiques tornen a enquadrar grans peixos abans de tornar a la mar.
Per tant, si en lloc de mesures de militarització dels vaixells espanyols es plantegés la prohibició de la pesca industrialitzada en el continent africà, es podria d'una banda dedicar aquests fons a potenciar una política europea i espanyola a favor de la pesca artesanal, local i sostenible, que tanta falta fa, i de l'altra, contribuiríem al desenvolupament dels pobles africans amb molta més eficàcia que amb molts programes de solidaritat. Respectant, com ha de ser, la mateixa sobirania alimentària africana.
Gustavo Duch Guillot, Ex Director de Veterinaris Sense Fronteres.
O no.
posted by XAVI-E at 8:58 a. m.
3 Comments:
Preguntes que m'envaeixen:
- Perquè els vaixells de les potències occidentals com l'imperi espanyol estan buidant els 'caladeros' de la banya d'Àfrica després de buidar els dels Mediterràni?
- Com 100 anys després tornem a tenir vaixells pirates?
- Com es permet que una empresa de la UE sigui l'encarregada de negociar el rescat dels vaixells?
- Com és que la població africana està encantada amb uns malvats pirates?
- Perquè l'Estat Espanyol pot negociar i pagar rescats amb 'terrotistes pirates' i és incapaç de negociar la pau amb el país de la bandera de l'Alakrana?
- Com és possible que un helicòpter militar espanyol no aconsegueixi fer blanc en una motora?
- Els jutges i polítics espanyols són independents els uns dels altres?
Quan el sistema falla, no cal reiniciar-lo. Cal canviar de sistema!
Cal decréixer per viure!
Benvolgut Vladimir:
El que aporto no es una dubte, sinó una certesa avalada per l'evidencia:
L'estat Espanyol, només cedeix quan li fas xantatge agafant´-lo pels collons.
Ahir tota una colla celebrava amb una festassa a Somàlia, el guany obtingut, i a més celebrava que havia trobat la formula per seguir obtenint rescats d'un estat covard.
Vostè diu :
Perquè l'Estat Espanyol pot negociar i pagar rescats amb terrotistes pirates' i és incapaç de negociar la pau amb el país de la bandera de l'Alakrana?
Jo afegeixo al país de la bandera de l'Alakrana te un sistema fiscal que nosaltres ni ens atrevim a somiar. Simplement per que ells saben com cal tractar l'Estat espanyol, de similar manera com ho fan els pirates.
Per la nostra banda dialoguem, dialoguem, i fa 3 dies amb el suport dels indenpentistes del nostre país (ERC) van aprovar la LOAPA (Ha no m'he equivocat volia dir la Lofca)
Xavier
Titllar algú de pirata és desacreditar-lo immediatament, però tot depèn de l'enfocament que es prengui. Quan els espanyols expoliaven les Amèriques, es trobaven que un anglès anomenat Drake assaltava els vaixells per robar-los l'or. Pels espanyols era un pirata; els anglesos el van fer "Sir". No vull dir amb això que els pirates de Somàlia siguin Robin Hoods, ni molt menys que els pescadors gallecs, bascos o espanyols estiguin robant, però és important entendre els punts de vista. Un pos molt interessant.
David ViR
Publica un comentari a l'entrada
<< Home