04 de novembre 2009

L'OBLIT DEL DIA

Wola a toton!
Diuen que recordar és ordenar l’oblit. I a mi em passa sovint això. M’oblido de moltes coses. Però no em passa només a mi. Veig que cada vegada son més grans els oblits que fem. I això ho he vist especialment aquests primers dies de tardor. Aquest cap de setmana passat va ser Tots Sants. I què?


La festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del ressorgiment de la vida amb el retorn del bon temps.
Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida i el fred del matí ens farà desitjar més les estades mandroses al llit. Malgrat que en la nostra societat actual la vida a la ciutat s'allunya i desconnecta dels cicles naturals, la tardor segueix mantenint aquest caire de canvi i d'inici d'un nou cicle.

I just quan la natura sembla morir ens arriba la festa de Tots Sants, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats tornaven a les cases i als llocs on havien viscut. Però aquest retorn no anava lligat al caràcter terrible que ens ha inculcat la literatura i el cinema de terror. Sense deixar de banda la por al desconegut, els avantpassats difunts eren considerats protectors de la casa, com petites divinitats familiars en qui confiar. I per això encara avui es conserven costums com el posar un plat més a taula, obrir les portes per que passin les ànimes, deixar un llum a la porta per guiar-los, ... Tot això per que si quan les ànimes tornen del Purgatori tenen una bona acollida van directes al cel, si no han de continuar en el Purgatori. Clar que no sabem com és una bona acollida: hem d’estar tots plorant i condolguts per la pèrdua o bé hem d’estar alegres i celebrant el seu retorn? Jo crec que l’important és que no caiguin en l’oblit.

Actualment el culte als morts es manté en aquest dia. Normalment es fa una missa en honor als morts i, després, es realitza una visita al cementiri a dur flors als difunts i arranjar la tomba. Un amic m’ha explicat una tradició d’un altre país: a la nit els nens van al cementiri a deixar ofrenes als finats, castanyes, panellets i moniatos. A l’endemà al matí els nens troben als peus del llit regals i presents que fan els difunts. D’aquesta manera la mort es fa propera i el record als difunts agradable, què diferent a la nit d’Halloween que ens volen imposar ara!!

Per desgràcia aquests dies va morir l’avia d’una amiga meva. I justament el dia de Tots Sants anàvem al Cementiri de Collserola, tots els amics, a fer-li costat i donar-li el condol. I això em va fer pensar que aquest any tampoc he anat al cementiri a visitar els meus difunts. Per mi no és cap problema, per que no crec que faci falta fer-ho, és més important el record diari i evitar l’oblit. Per que malgrat tot, la vida és pastada amb oblits tant o més que amb records.

I valtros, heu recordat aquests dies?
O no.

2 Comments:

Blogger eva said...

Hola,
Sóc l'Eva que buscava el vitaldent de Poblenou...
Fa molts pocs dies, una mica abans de Tots Sants, ha mort la meva àvia també i aquest any, per mi aquesta "festa" ha estat potser una mica diferent dels altres anys.
Sóc de recordar les persones en vida, més que no pas de plorar-los la mort, però aquest any el "macabrisme" de Tots Sants, ha estat molt present en mi.

3:58 p. m.  
Blogger XAVI-E said...

Ho sento molt.
Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.
Lev Tolstoi, escriptor rus (1828-1910)

12:55 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats