L'INSOMNI DEL DIA

Wola a toton!

Avui he dormit tranquil. Molt tranquil. Per un parell de motius, primer per que m’he prés un Nolotil abans de sopar i el mal de queixal ha quedat adormit, i segon per que no tinc cap negoci estrany del qual amagar-me. Ni negocis immobiliaris, ni favoritismes, ni adjudicacions a dit, ni subhastes preparades, ni sorteigs dirigits, ni regals amagats, ni res de res, vaja, que sembla que soc un pobre desgraciat. Tot al contrari que altres personatges que ens governen (o ens governaven, gràcies a Deu!) i que avui no han dormit gaire tranquils. I jo crec que ja fa temps que no dormen tranquils, i ja fan bé de preocupar-se, per que mai de la vida la societat ha confiat tant poc en aquesta classe política. I em refereixo a tots els polítics de tots els nivells, des d’alcaldes fins Presidents o Ministres. I crec que tothom ja està fart, i ens alegrem quan se’ls hi treu la careta i es descobreix que darrera del somriure hipòcrita i la ma estesa, només hi ha la caradura, el somriure del diner fàcil, i la ma estesa però no per ajudar, si no per cobrar-se algun favor a canvi. Oi que sí? Tothom ho sap, molts ho hem viscut en primera persona, i ens podem explicar mil histories, per que el carrer en va ple!, a tots els pobles t’expliquen de tots els colors, per que a tots els pobles hi ha polítics xoriços, segurament (jejeje) en el meu també. Malgrat que també n’hi haurà algun que no ho sigui, ep! Tú que no ho ets ... per que no fas fora tots els que si ho son??. Però ja s’estan acabant els temps del silenci i “callar i pagar”. No saben que la societat ho està passant malament per culpa de la crisi? O no volen saber-ho. O tant se’ls en refot i vinga fotre ma a la caixa de tots. De manera que cal fer net d’una vegada, alló que es diu sempre d’obrir les finestres i que entri aire per ventilar-ho tot NO val ara ja. L’aire no s’endurà aquests polítics lligats a les seves cadires des de fa masses anys, com a mínim hem de fer entrar els mossos. Tot això no és un desig, és una necessitat. No pot ser que en Jordi Pujol surti a la TV3 abans d’ahir al programa Àgora de Xavier Bosch i deixi anar “si entrem aquí (el finançament dels partits) tots prendrem mal “ i es quedi tant ample. Doncs clar que cal entrar-hi!! I si t’hem de fotre a la presó, a tú, al president d’ara, a l’alcalde del meu poble o a tots de cop .... doncs que es faci. Per que mentres la societat vol que es treballi per arreglar tot aquest desgavell, aquests polítics de pena que tenim treballen per a que tot continuï igual pels segles dels segles.
Hem de treballar per evitar-ho.
O no.

Buff! Perdoneu aquest escrit d’avui, de vegades no em puc aguantar i entro en terrenys fastigosos, els de la crítica política, que no hauria de trepitjar, per que m’alteren força. I clar em surten escrits poc moderats, una mica radicals. Només una mica per que tinc molta feina per fer-los. Primer els escric a sac. I després els vaig retocant. Arreglo una frase, modifico una paraula, canvio una expressió. Tot per no ofendre ningú, no insultar (gaire) ningú, ser ponderat i moderat. I així i tot crec que NO és aquest el camí. I que no serviran de res ni els escrits, ni les queixes, ni res. Que ja s’ha instal·lat el “vaya yo caliente y riase la gente” més descarat i tota lluita contra el sistema és inútil. Malgrat tot des d’aquest blog continuaré dient el que em roti encara que sembli el clàssic “ciutadà emprenyat” i punt. Hmmmm....Potser hauré d’escriure més al blog CAGAT EN TOT. Unaltre opció es que em doneu el meu tros del pastís i tant contents.
O no.