LA URGÈNCIA DEL DIA

Hola! Ràpid, passeu. Tens dolors de tòrax? Has perdut el coneixement en algun moment? Quanta estona fa que t’ho has fet? Et fa molt mal? Has estat malalt fa poc? Ets al·lèrgic a algun medicament? Si us plau, que algú cridi als doctors Pérez i Cañas, ens cal una consulta!! A veure, em cal una analítica, un CPK, electro i placa de tòrax. Ara seu, estira’t, relaxa’t i respira tranquil, et vaig a auscultar. Immobilitzeu aquesta cama!!
La infermera: Doctor, els Doctor Pérez està operant i el Doctor Cañas està de camí. Ara arriba el Doctor Blasco.
Hola, com va? Que tenim aquí?
Mira, en un minut, pacient de 40 anys amb traumatisme, tractat amb prednisona, amb dolor toràcic, ritme pla, pols paradòjic, les ones ST estan molt altes, creus que té una efusió? La tensió baixa. LA TENSIÓ BAIXA!! A veure, tots feu lloc, ràpid, necessita una punció pericardial! No podem esperar al Doctor Pérez, passeu-lo al Box 2 ràpidament. Necessito un pleurocat del 18 i pinces de connexió. Tinc un minut per explicar-te el que farem:
Hi ha una bossa molt fina al voltant del cor que es diu pericardi. Se li està omplint de líquid i això impedeix que el cor pugui batre com cal. Ara t’insertarem una agulla en la bossa per treure’t el líquid i els teus batecs tornaran a la normalitat i marxarà aquest pressió al pit. Comencem ja!!
Dius que em voleu punxar el cor??

Per sort en el meu cas no va ser així. Això només passa en les millors escenes de la mítica sèrie “ER” URGENCIAS. Jo pensava q aquest ritme frenètic d’urgències seria el que em trobaria quan arribés, però va ser tot el contrari. Tot va ser moooolt lent.
Ja per començar ens vem equivocar a l’agafar la Ronda i vem donar una bona volta per BCN. A quarts de dotze de la nit vem arribar a Urgències. Després de trobar una cadira de rodes em van registrar. Ets al·lèrgic a alguna cosa? (Això sí q m’ho van preguntar). I aleshores em van aparcar a una sala d’espera durant uns 45 minuts. Jo només em preguntava si el Sr. del davant, q no parava de tossir i tossir, podria tenir la Grip A. Si us plau, moveu-me de lloc!! Per sopar, mig entrepà de la màquina i un glop de cocacola de llauna.
Per fi ens van cridar! Em porten al Box 4, i em tornen a fer el qüestionari: com t’ho has fet.... al·lèrgic a alguna cosa? M’immobilitzen la cama, només.
Després de 30 minuts arriba el metge: Com t’ho has fet? Ets al·lèrgic a alguna cosa? Farem una placa. Cap a quarts d’una em fan la placa que confirma la trencadissa: Traumatisme rotulià, t’has de quedar aquí, ara t’ingressem i demà t’operem.
Gairebé a les dues en Nani em deixa, ell també ha de marxar a dormir, i jo resto esperant l’ingrés a l’hospital. Han de preparar l’habitació.
Finalment a les 3 de la matinada em porten a l’habitació. Com t’ho has fet? Ets al·lèrgic a alguna cosa?? A les 5 em desperten per fer-me un electro. A les sis em desperten per fer-me l’anàlisi de sang. I a les vuit del matí, amb el canvi d’infermeres, em tornen a despertar: Com t’ho has fet? Ets al·lèrgic a alguna cosa?
SI QUE HO SOC!! Ho he explicat inútilment deu vegades. I a vosaltres no us ho vull dir.

Foto: La radiografia del genoll trencat.

Demà posarem "abans i després"