LA PARAULA DEL DIA

glauc -a (adj)

Verd clar, verd blanquinós.

[Etimologia -- Del llatí «glaucus», i aquest, del grec «glaukós», 'argentat, gris, verdós'.]
glauc -a (adj)

Estimat Ardelic de Campa, la Ivanna té els ulls glaucs, i el cabell negre i llarg, enrinxolat. És alta i prima com una canya, de riure fàcil i esperit aventurer. Tota una dona, com la majoria de croates, per que ella realment és de Croàcia, ben a prop de la costa, de les seves platges de roca i pedra, a tocar del mateix Mar Mediterrani nostre, malgrat que sembla el cul d'en Jaumet, vull dir que mai no es pot estar quieta, i sempre que pot, es pasa la major part del temps viatjant. Li agrada molt viatjar i conèixer món, per això durant una etapa de la seva vida va fer de guia de viatges. I cada cop que venia a Barcelona em feia un truc i buscàvem el temps i el lloc per trobar-nos. És d'aquesta manera que vaig conèixer moltes de les habitacions dels hotels de Barcelona i per això el seu record sempre anirà lligat a les nits d'hotel i la visió del seu cos nu dormint.

(Foto: Barcelona vista des d'una habitació de la planta 24 de l'Hotel Hesperia Tower)

Ens vem conèixer l’any 92 en un intercanvi d’estudiants a la universitat, mitjançant l’AIESEC. Aquell any vem portar a tots els estudiants de pràctiques a sopar a una masia. Amanides, carn a la brasa.... i all i oli. Molt all i oli. Ella no havia tastat mai l’all i oli, descobriment que li va provocar un gran plaer. Ens el van presentar dins d’unes copes de cava planes, i a l’Ivanna li va agradar tant que es va menjar una cullerada de cop.
- Ivanna, no te’l mengis així, que després et repetirà i a més faràs olor d’all tota la nit!
- Vols dir? És deliciós! Com ho haig de menjar aleshores? Tots farem olor a aquesta pasta!
- Tots no, que jo no n’he menjat. L’has de repartir uniformement sobre la carn. L’alè et faré olor d’all i ningú s’aproparà a tú, hauràs de ballar sola tota la nit, no lligaràs i no podràs petonejar a ningú.
Va riure i agafant la copa d’all i oli em va oferir una cullerada sencera:
-Doncs té, menja tu també. Així segur que podré ballar amb tú, i potser ens podrem petonejar....

Li va agradar tant que va acabar menjant-se’l com si es tractés d’un gelat, de cullerada en cullerada.
Malgrat tot, de matinada vaig tastar el seu alè i també la melmelada del seu cos.

Durant anys hem tingut contacte per correu i per mail. Fins fa uns anys, el 2006, que vem decidir retrobar-nos. Ella treballava, feia un viatge organitzat per Espanya i amb final a Lisboa. I allà ens vem trobar. Lisboa. Només us volia fer cinc cèntims de l’Ivanna, de manera que aquesta història us l’explicaré unaltra nit canalla.
O no.