LES OBRES DEL DIA

Al meu poble no es parla d’això del finançament.
Tots sabem que les xifres no quadren, si sumem les quantitats que rebran cada una de les autonomies afavorides veiem que no quadra amb la xifra addicional de la ministra Salgado, vaja la que li va dir el ZP. El temps donarà i treurà raons, per que les mentides, de qui siguin, en aquest cas tenen data de caducitat. Però no pasarà res, quan arribi el moment tornaran a posar en marxa la propaganda mediàtica per fer volar coloms un altre cop. La única veritat que hi ha en tot això és que abans marxaven de Catalunya 60 milions d’euros al dia, que no tornaven, i ara, amb el nou finançament, només 55 milions d’euros cada dia. I ho diu el CCN: www.ccn.cat Hem millorat?

Al meu poble es parla d’altres coses. De les obres del Plan E aquest famós, que tenen tot el poble potes enlaire, amb els carres oberts i esventrats, amb els vilatans suportant soroll, incomoditats i pols. L’altre dia anava pel carrer major caminant, fent cua, és impossible avançar ràpid, i jo menys, enguixat d’adalt abaix i amb les crosses, doncs no hi ha lloc per on passar. Davant anava una noia amb un cotxet de nen petit (homologat suposo), avançant com podia, darrera anava un home gran amb bastó, i al darrera 10 o 12 persones, avançant com els indis i a pas de tortuga. Però ai! Ens vem trobar de cara amb unaltre fila igual! Un altre cotxet de nen petit, dues dones amb el carret de la compra, una mainada de nens, un gos i un home invident amb el bastó accelerat. Per sort no hi havia cap policia local per regular el trànsit de la gent a peu, si no encara estaríem allà. Com en un joc del tetris totes les peces van anar encaixant, tota la gent de la meva filera ens vem posar dins l’entrada del banc de Sabadell, els clients de dintre no podien sortir, però tampoc haguessin pogut passar. Mentrestant la piconadora i la retroexcavadora, a l’altra banda de la tanca verda, anaven fent la seva feina ensordidora. Que no sigui per decibels!! Fum-li fort!! Quan vem entrar tots dins l’entradeta del Banc Sabadell van passar els altres tot saludant-nos. Desprès nosaltres vem poder sortir i avançar fins a “Cal Soto”, on hi ha un altre banc, on vem tornar a repetir l’operació amb unaltre filera composada de senyores grans amb bossa del pa, mamas amb nens i nenes camí de la piscina, un parell de jubilats avorrits i una joveneta atractiva amb faldilla curta, talons i un tattoo seductor a la cuixa dreta, ens vem mirar i vem somriure. Per sort, ja tinc controlats uns quants d’aquests “refugis” on poder deixar passar la gent: el “Mons Scatani” també és un bon lloc i l’entradeta dels “Calçats Armengol” és un altre clàssic. Nusé de que es queixen aquests comerciants del carrer major! Segur que ara tenen moltes més visites als seus aparadors!!
I ja veureu com quedaran uns carrers macos macos macos!
Seran magnífics, o potser seran com el finançament i quan els tinguem direm..... només això?
Foto: la meva cama enguixada al Carrer Major d'obres. La gent intenta passar per darrera la tanca verda, tocant les parets. O no.