23 d’abril 2009

LA FESTA DEL DIA

Avui fa un dia fantàstic de sol.
És el dia dels enamorats a la nostra terra.
Tot fa olor a roses i llibres.
Sortiu i enamoreu-vos!!






Feliç Sant jordi a tots!!






22 d’abril 2009

L'ENDEVINALLA DEL DIA

L’ENDEVINALLA DEL DIA

Wola a toton!
Aquests dies de Setmana Santa vaig aprofitar per fer una volta per la Catalunya profunda, visitant pobles poblets fires i firetes. Veient camps, boscos, rius i volcans. (ara ja sabeu per on vaig estar, no?). Però akesta no és la endevinalla. Qué quin temps em va fer?? (Aquesta tampoc és l’endevinalla) Doncs a estones plovia molt, a estones poquet i a vegades res. Però això de la pluja per mi no és cap inconvenient, des de q vaig fer un viatge per Islàndia on cada quart d’hora canviava el temps, ja em vaig acostumar a tot. Quan vaig tornar, ràpidament vaig saber que havia arribat a Montcada. Com ho vaig saber? Creieu que va ser per veure la nova i magnífica biblioteca Reina Elisenda que ens han fet? O per que em vaig imaginar a l’horitzó la silueta del futur nou hospital E.LLuch? O per que vaig veure les enormes maquinotes que perforen el túnel de l’AVE? O per veure el carrer major tot aixecat i fet una pena? Doncs no. Tot això forma part de la Montcada del futur i només serveix per fer volar coloms i no veure la trista realitat del poble. Ho vaig saber pels molts i molts sotracs, bassals, metres i metres d’asfalt trencat, forats i esquerdes que tenen tots, absolutament tots, els carrers del poble. Forats que tothom, ciutadà o visitant ocasional, resident o passavolant, patim dia si i dia també. Jo no sé quin cotxe deu tenir l’alcalde, potser un 4x4 (que no ho sé) i clar, aleshores no ho nota, però els motoristes com jo encara ho patim més, doncs ja s’està convertint en perillós passar per segons quin carrer, sobretot per que apareixen, tot d’una, forats que el dia abans no hi eren, on si poses la roda molt possiblement pots anar pel terra. A la resta de Catalunya no pasa això. I la imatge que dòna el poble de deixat i vell i atrotinat ?? L’endevinalla és aquesta: Quin carrer és aquest? Us asseguro que és un de Montcada.

Bé, l’endevinalla té trampa. Segur que l’heu encertat, per que realment pot ser qualsevol carrer de Montcada. Tots estan igual. (bé, no, la zona blava està ben asfaltada i lluent)
O no.

21 d’abril 2009

EL COLOR DEL DIA

Wola a toton!
Vaig arribar de vacances de Setmana Santa i em vaig trobar un regalet súper xulu que l’ajuntament ens ha fet a tots: una magnífica zona blava enmig del poble!! La veritat és que em va fer molta il·lusió.! No us podeu ni imaginar com queden de bonics els carrers tots pintats amb aquell blau tant harmoniós i la sensació de pau que retransmet aquest color. No sé, crec que han triat especialment aquest color de pintura perquè aporta un nosequé que se’t fa joiós als ulls, oi? No penseu igual?
Però el millor de tot va ser quan vaig descobrir que el papa ajuntament , sent tant i tant bó, no es va poder estar de fer-nos mooolt més feliços i va fer unaltre zona blava! Oh quin gran goig quina joia quan la zona blava cobreixi tots els carrers!!
És que heu de pensar que ara ens estant fent un carrer major nou, l’han aixecat tot, han tancat passos, i no han deixat pedra sobre pedra. Els comerciants també salten d’alegria! Sobretot he trobat molt feliços els amos dels bars, que ara, amb el bon temps, posaven les taules al carrer. Ara podràs demanar un gelat i un casc pel mateix preu. I clar, com el carrer està tancat i no es pot ni passar ni aparcar doncs han pensat...molt intel·ligentment: “hmmmm a veure.... com ho podem fer per recuperar aquestes 50 places d’aparcament que hem tret als ciutadans del poble?? No ho sabem, però mentrestant anem a convertir en zona blava tot el que puguem” A això se li diu Cornuts i pagar el beure, o millor dit, pagar el pàrking. Em diuen que quan les obres del carrer major acabin treuran aquestes boniques zones blaves. Algú s’ho creu? Home, noooo! Estic segur que papa ajuntament no ens deixarà que les nostres vides tornin al gris i blanc, i continuaran apostant pel blau que queda molt més maco. A veure si ens obliguen a crear l’ESCAMOT BLAU!. Ah, i la resta de veins del poble no us preocupeu, que papa ajuntament també us farà feliços a tots, ja veureu que contents us poseu quan comencin a fer les obres del carrer Lleida o del carrer de l’Alzina, per posar dos carrers a l’atzar. Us tancaran els carrers per obres i us els pintaran de blau també. O no.

01 d’abril 2009

EL CAFÈ DEL DIA

Wola a toton!
He rebut un comentari de l’encarna, llarg i bonic, i que m’agradaria que el poguessiu gaudir tots. De manera que el penjo aquí per tots. I jo aprofito per penjar la cançò sencera del J.M.Serrat, magnífica i que transmet les ganes d’anar per la vida amb un somriure constant, perfecte pels dies que un té ganes de cridar d’alegria i que està bé, tant bé. Per que de tant en tant la vida ens fa un petó a la boca.

De vez en cuando la vida
J.M.Serrat


I aquí us deixo l’escrit de l’Encarna

En brazos de la mujer madura
De vez en cuando la vida
toma conmigo café
y está tan bonita que
da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
a salir con ella a escena.
(Joan Manuel Serrat)

Contemplar tu cuerpo desnudo junto al mío, a las tantas de la madrugada, hacer una pausa en el vendaval de emociones que nos sacude, mirarte fijamente a los ojos, se me hace extraño. Sentir tu calor, la fragancia de tu piel, devorar tu boca mientras tú devoras la mía, temblar al ritmo de tus jadeos, descubrir la flor de tu secreto, me pone en un apuro, querida mía.

Yo, el acomplejado, el prejuicioso, el incomprendido, el niño empanado diana de todas las ofensas, estoy aquí a tu lado, libre de las ataduras del pasado, comenzando a vivir, cómo quién dice. Me pellizco, por si acaso, notando el ligero dolor, sintiendo la realidad en mis tiernas carnes. No es un sueño, desengáñate, no puedes escaparte por ahí...

Vuelvo a tus brazos, a desplomarme en tu regazo, muñeca. Vuelvo a admirar tu fisonomía, la espléndida figura que me cautivó, la figura que entretiene mis pensamientos. La fuerza irreparable de mi virilidad naufraga frente a tu poderío, mujer, salvaje y pacífica mujer.

Entiendo que lo nuestro, esta historia que tejemos día a día, noche a noche, no es una empresa fácil. Lo sabíamos de antemano, la sociedad está contra nosotros. La hipócrita sociedad judeo-cristiana, que abandonó a Cristo en una cuneta y lo sustituyó por el Dinero, conspirará siempre contra nuestra felicidad. Recién empieza el gran combate.

La edad nos separa, el amor nos une. Sí, el amor, el afecto inexplicable entre un hombre y una mujer, la palabra que tanto temen mis coetáneos, esclavos de sus silencios y de sus cobardías. Al aquí presente no le da miedo esa palabra, gracias a Dios. Existen otras cosas más dignas de ser temidas.

Tu primer proyecto vital fracasó, yo todavía ando confuso, huérfano de proyectos, ávido de experiencias, necesitado de cariño. En ti encuentro la paz que había buscado en otras mujeres, con escaso éxito. En ti, reposa el guerrero encerrado dentro de las fronteras de mi debilidad. De ti, recibo lo anhelado, lo nunca tenido, un pedacito de cielo, nada más que eso.
Y nada menos.
Free counter and web stats