LES NORMES DEL DIA

Wola a toton!

Fa uns dies un amic va penjar en el seu perfil del facebook una mena de contracte per follamics o follamigues, que la veritat, em va semblar bastant cutre. I mira, vaig pensar que no era correcte, que no estava bé, que era poc seriós, que no s’ajustava a la realitat de les coses i que banalitzava una situació bastant més comú del que us penseu. Aquí us el penjo:



De manera que vaig buscar informació per internet i fruit d’això i de la meva experiència us puc enumerar deu normes, que no és que siguin les normes bones, ni les dolentes, ni les úniques, ni les millors, sino només un decàleg dels follamics. No sé si està bé això de posar regles a les relacions, però molts cops n’hi ha, encara que no estiguin escrites. I amb els FOLLAMICS hi ha una sèrie de regles no escrites enlloc però que de no complir-les la relació pot acabar malament. De manera que aquí us les passo.

Bé, per començar us diré que son els FOLLAMICS: És un company sexual amb el que es manté una amistat estable sense compromís de fidelitat, però amb el que sense l’aspecte sexual no tindríem cap relació. No confondre Follamigues (o follamics) amb Amigues Folladores (o amics). Aquí l’ordre dels factors si altera el resultat: les amigues folladores son les que follen amb tothom menys amb tú per que, clar, sou amics!!

1. No som parella. Això que quedi clar, per tant res de programar qualsevol cosa que no tingui com a finalitat el sexe. Però.... podem anar al cine, de rebaixes, o a passejar per la platja?? I tant que sí, sempre que després ( o durant ) hi hagi sexe. (Follar al cinema o als emprovadors és moooolt morbós)

2.Quan quedis amb la teva follamiga (o follamic) oblida els mals rotllos. La follamiga (o el follamic) té la part bona de tenir parella (això només vol dir sexe sempre que vulguis) i t’estalvies la part dolenta d’haver d’aguantar els problemes de l’altre. Així que no li expliquis si avui la feina ha estat una merda, si t’has barallat amb els veïns o qualsevol merda de problema. Millor explica-li tot el que penses fer-li quan estigueu a soles... En cas de dubte, aplica la norma núm. 1

3. No te’n vagis de cap de setmana amb la follamiga (o follamic). Fer-ho només en cas de llargs períodes d’abstinència sexual i sempre aplicant la norma núm. 1.

4. No anar de vacances amb la follamiga (o follamic). Fer-ho només en casos excepcionals i sempre aplicant la norma núm.1.

5. Si un dels 2 troba parella: s'acaba. La relació, en cas de continuar, deixaria de ser de follamics per passar a ser amants. I en aquest cas les "regles" són diferents. Ja us les explicaré.

6. No tens cap obligació pel que fa a la fidelitat. Pots tenir totes les follamigues o follamics que vulguis o puguis fer contents, això només dependrà de la teva capacitat.......d’estimar. Elimina la culpabilitat. Sóu lliures. No teniu cap compromís, però recorda acceptar-ho quan ella (o ell) et faci el mateix.

7. No val la pena fer plans amb la teva follamiga (o follamic). Ves a la teva i si al final decideixes que vols fer alguna cosa amb ella (o ell) o sigui, si vols sexe..... avisa-la a última hora. Una bona follamiga (o follamic ) sempre et farà un lloc en la seva agenda apretada. O en el seu llit, que realment és el que importa.

8.El respecte és fonamental. Que no tingueu cap compromís no vol dir que us falteu el respecte. Si quedes a una hora, sigues puntual. No t'emboliques amb una altra davant d'ella. Tracta-la amb carinyo. Fonamental: Quan practiqueu sexe tot s’hi val, però SEMPRE que tots dos estigueu d’acord. Fes-ho tot tal i com si fos la única persona del mon. I exigeix el mateix tracte per a tu.

9. Has d’anar amb precaució doncs amb el temps el sexe es comença a barrejar amb amistat. I l’amistat amb apreci. Ja sabeu com ho diuen en l’ idioma dels veïns: El roce hace el cariño. Quan comencis a tenir dubtes ..... torna a la norma num.1.

10. I si malgrat tot..... què passa si un dels 2 vol alguna cosa més?? De vegades l'amor es confon amb el sexe, i al revés. Bé, si creus que t'agrada de veritat, que no és tan sols sexe... parleu-ho. Si els 2 sentiu el mateix, perfecte!! , sempre podeu arribar a alguna cosa més, i si no... millor deixar-ho córrer. És normal emocionar-se al principi. Tot és bonic, no hi ha problemes, folleu molt (de fet, pràcticament no feu altra cosa)... però això és amor?? Procura no confondre les coses i endavant!

Ep! Recordes aquesta? Jo et vaig dir: Fes l’amor i no la guerra. I tu em vas contestar: Fes la foto i dóna’m guerra! Per cert, la foto que tú em vas fer encara no la he vist...... haurem de tornar a quedar. O no.

L'AGENDA DEL DIA

Wola a toton!

Bé, en realitat no és tracta d’una agenda del dia, sino més aviat de tot un seguit de propostes per tota la setmana.
Per començar avui dimecres partit de futbol al Montcada Stadium, Darkis vs Vermellets. Hmmmm, però això no interessa gairebé a ningú.


Doncs aleshores, demà Dijous, presentació del llibre “De la consciència a la conducta: L’experiència de tallers per la Llengua” a l’ABI. Vindrà el David, la Neus, i jo mateix faré la presentació. O no. Cliqueu per fer més gran.


Per divendres us proposo una festa a la discoteca punxosa i innombrable de Montcada per recaptar fons pel grup de treatre TEA345. Com molts de vosaltres ja sabeu, és el grup que té el muntatge " El diari d'Anna Frank" i el 23 de maig els ha sortit la magnífica oportunitat d'actuar a Amsterdam.
Per aixó aquest divendres fan una festa, per fer calerons per poder finançar els desplaçaments de l'actuació ( els nois i noies del grup son estudiants i el cost és moooooolt elevat, oi Encarna?). I si porto la samarreta del barça.... podré entrar?

I finalment Dissabte 28 una cita amb el planeta per demostrar que la lluita contra el canvi climàtic és possible. Apaga la llum de 20:30 a 21:30. El febrer del 2007 ja ho vaig fer durant 5 minuts, però ara toca una hora.... potser és que la cosa ha empitjorat??
http://www.wwf.es/ per més info.

LA CRISI DEL DIA

LA CRISI ALIMENTARIA

Wola a toton!
Ja us ho vaig dir, que fa dies que tinc ganes d’escriure coses sobre la Crisi. Però clar...... de quina crisi??
L’altre dia vaig nar a una conferència de l’Arcadi Oliveres que va estar prou bé, en la seva línia habitual, de defensa d’uns ideals, però crec que a vegades s’atura en la defensa d’altres. Per començar va dir això mateix: Crisi? Quina Crisi? Quina de totes?
De manera que us parlaré una mica de totes (ep! Només una mica!)
La primera crisi que va nomenar va ser la CRISI ALIMENTARIA.
Clar q és una crisi de la q no es parla gaire o no convé parlar gaire. Com aquí mengem cada dia, sembla que no n’hi hagi. Mireu una dada, cada dia es moren de gana al mon unes 60.000 persones. Calculeu quantes al cap de l’any. Ara fa uns dies hi va haver el conflicte de Gaza, amb l’atac d’Israel que va provocar 1300 morts. De quina de les dues coses es va parlar més a la premsa, radio i TV?? 60.000 o 1.300??

Aquesta crisi ve provocada per l’augment dels preus dels aliments a nivell mundial, que ha derivat en una crisi alimentaria als països més pobres del mon, i ha creat inestabilitat política i acabarà creant disturbis socials. Tot això ha estat provocat per una sèrie de factors: collites pobres a diversos indrets del mon, increment dels preus derivats de la creixent demanda de biocombustibles als països desenvolupats, creixement de la població (sobretot a Àsia), increment del preu del petroli (que ha provocat increments en els preus de fertilitzants i als preus del transport) i finalment l’especulació en el sector. Ja tenim tots els ingredients preparats per la Crisi.
I que podem fer per ajudar? La ONU sempre ha dit que la solució no és enviar aliments.
Com diu el vell refrany xinés:

Regala un peix a un home i li donaràs de menjar un dia.

Ensenya’l a pescar i l’alimentaràs per la resta de la vida.

La solució seria la sobirania alimentaria dels països. Gràficament consistiria en canviar diners per..... tractors!. Per cert, una anècdota aclaridora: Quan hi ha va haver el desastre de Txernovil, el núvol radioactiu va cobrir força territori d’Europa, i una de les recomanacions de la UE va ser que la llet d’Alemanya no fos consumida. Els prats d’Alemanya van rebre pluja radioactiva, la herba se la van menjar les vaques, les vaques van fer llet, i la llet era popularment coneguda com “llet radioactiva”. Què es podia fer amb tota la producció de “llet radioactiva”? Doncs la major part va acabar a Africa i Sudamerica. Per això la ONU recomana no enviar menjar, ara s’entén millor, oi?
Continuem, segons la FAO es necessiten uns 50.000 milions d’Euros per eliminar la fam del mon. A la darrera reunió de la FAO, els països desenvolupats li van dir que no hi havia 50.000 milions d’euros. Però sabeu quants milions porten gastats aquests mateixos països per salvar els bancs? Fins avui uns 700.000 milions d’euros. I entre tot el mon aproximadament uns 2.000.000 de milions, o sigui 2 bilions, que son unes 40 vegades el que fa falta per eliminar la fam del mon. I només a les Espanyes s’han injectat 50.000 milions d’euros a la banca. El que és més curiós del cas és que fins avui no sabem a quins bancs han anat a parar aquests diners, els nostres diners, oi? Per que no coneixeu cap banc que tingui dificultats, només rumore rumore. Però el curiós del cas és que si qualsevol de nosaltres anem al banc a treure una quantitat superior a 3.000 euros, aleshores sí, aleshores ens hem d’identificar!!

Però apart d’aquesta visió populista i global, a nivell local que podem fer? Per que estaria bé que d’aquí uns anys, dos o tres, un cop acabi aquesta crisi, els països rics es tornessin a trobar junts i decidissin donar no 700.000, només 50.000 milions per acabar amb la fam del mon, però clar, això ja son il·lusions meves i de la majoria de gent del mon, però no dels nostres polítics als que els falta aquesta voluntat. Això no depèn de nosaltres. O si. El que deia, ara que podem fer?

APADRINA UN ARBRE
Tots sabeu que la distància entre els diners q reben els productors de fruita i el preu que paguem els consumidors per una peça és abismal. I la diferencia correspon al marge que se’n duen els intermediaris. Us proposo una iniciativa que pretén acostar tos dos extrems de la cadena i q suposa beneficis per productors i consumidors. Una empresa de Ventalló ( Alt Empordà) ofereix fruita a qui apadrini un dels seus arbres. Això funciona així.......
És molt senzill, el consumidor fa una transferència de 50 euros a un compte corrent i, a canvi, obté els fruits de l’arbre que apadrina a preu de cost, un certificat amb foto inclosa i el dret a visitar-lo, per recollir els fruits, una vegada a l’any. Les dues parts sortim beneficiades: el pagès s’assegura la sortida del producte i els compradors tenim la fruita un 50% més barata, sense haver de pagar a intermediaris i directe de l’arbre! Amb aquests diners q t’estalvies pots col·laborar amb alguna ONG que treballa per eliminar la fam del mon. Com Acción contra el hambre.

Quina fruita t’agrada més? Pomeres, presseguers, nectariners, cirerers, (he dit cirerers?.... hmmm... no us oblideu de LA FORNAL ) albercoquers, figueres, tarongers, perers i noguers són totes les classes d’arbres que es poden apadrinar. També podem demanar altres fruites o verdures, fent les comandes per email i anar-ho a buscar al magatzem a Sarrià de Ter o a les botigues de l’Escala, Banyoles o Olot. I si volem ens ho porten a casa amb un petit cost afegit per les despeses de transport. A Girona el repartiment es fa cada dia, a Barcelona només tres cops per setmana. Fins i tot perquè estiguem informats de quina és la fruita de temporada, ens envien cada dilluns per correu electrònic una llista amb algunes recomanacions, com quines són les millors taronges per fer suc o quina és la classe de pera més madura. I també hi va la llista de preus.
Com ho veieu?
La web és aquesta: http://www.apadrinaunarbrefruiter.com/ una mica lletja, però molt efectiva.




Apali, demà més CRISI! La CRISI ENERGÈTICA. I mesures per combatre-la!
O no.

L'ANIVERSARI DEL DIA

Wola a toton!
Ahir la Sra. Angeleta va fer 100 anys!
Buscava una cançó per afegir a aquestes 4 ratlles. I aquesta és la millor. La seva neta Sílvia li va cantar un trosset ahir a la nit, i a tots ens va emocionar. Ja la podeu posar i continuar llegint mentre sona........


Ahir la Sra. Angeleta va fer 100 anys. I ho vem celebrar a l’ABI (que també fa cent anys) com es mereixia, amb tota una festa i tot de gent del poble, família, amics i coneguts. I li dic senyora Angeleta per que tota la vida li he dit així, la Sra. Angeleta. Tota la vida ha estat veïna meva, i quan dic veïna ho dic de veritat, no només “veïna del poble”, si no que mentre jo m’estava a l’àtic ella s’estava al 1er 2ona. Érem veïns de veritat. I quant anys fa d’això... 20....30...40? Tant se val, els anys han passat, i ella continua formant part del poble. Em paro a pensar un moment i penso en tot el que ha arribat a viure.... penseu en tot el que ha passat des del 1909 fins avui, guerres, crisis, anys bons, anys dolents, formar una família, veure-la créixer, per que ara ja en son una bona colla de família. L’ Angeleta ha fet cent anys i en farà uns quants més per que el seu estat de salut és envejable. Ahir la vaig veure emocionada, potser sobrepassada per tota la festa i l’homenatge, no és per menys. Moltes Felicitats Angeleta!!

BALANÇ DE TARDOR
Quantes espines,
i quantes roses,
de tots colors
us fan coixí.

Son anys de vida
en camp de lluita
d’amor i cant
als quatre vents.

Dansa el crepuscle
de l’hora en calma
al propi pit
i al propi cor

I la ment vola
per la sembrada
amb el coixí
de tot record.


Però, ai! Això no s’acaba aquí, ja us podeu calçar, la Matea, la meva avia, ve al darrera amb els seus 95 anys, i s’apropa amb molta força!! O no.

LA XERRADA DEL DIA

Wola a toton!
Fa mooolts dies que tinc ganes d’escriure coses sobre la Crisi.
Per això estic preparant no un, si no uns quants escrits que us començaré a penjar en breu. Per preparar-me he anat a xerrades i conferències i cursos. Ara tothom es creu capacitat per parlar i explicar sobre la crisi. (Com jo , vaja).
Aquest matí he nat a una que es deia: “Eines financeres per fer front a la crisis.”
Era un esmorzar empresarial on una gent ens explicava la seva experiència després de treballar intensament tant amb les empreses com amb la banca. O això deien, per que a l’hora de la veritat no ens han explicat res de nou, i si que ens han demanat que ens fem socis de la seva institució i aleshores, aleshores SI, ens faran un súper pla d’empresa i un mega pla de viabilitat que els bancs es barallaran per donar-nos els calerons. (ui! Perdó, he dit pla d’empresa quan ells han dit Bussines plan!). Al costat meu tenia un directiu de la Caixa de Sabadell, que ha rigut força durant tota la xerrada, amb el seu aire de superioritat, sabent que aquestes coses no anaven per ell, al contrari, ell ens veu patir a la resta i ens posa cada cop més dificultats per rebre finançament. Però aquesta és una aventura que explicaré més endavant.
En resum, de tota la xerrada em quedo amb..... nusé si els bocates de formatge o els crusanets (o es diuen croissanets) de xocolata! Ni bancs ni patronals ni ajuntaments. I això ja ve d’antic:

Senten sense entendre i semblen sords.

Se'ls pot aplicar el proverbi:

hi són com si no hi fossin.

Heràclit, filòsof grec (~544 aC-~483 aC)

LA REFLEXIÓ DEL DIA

Wola a toton!
Quan he fet aquest post l'havia titulat "LA FRASE DEL DIA", però quan me l'he llegit no m'ha agradat, l'he canviat a "La reflexió del dia" per que realment és el que espero que feu.

Doncs yatà..... ja va ser el meu niversarifeliç i vaig rebre moltes felicitacions i ens ho vem passar molt bé. Alguns m'han dit Viejo, viejete, iaio, Senyor, pureta, adult, i altres m'han dit jovenalla, xavalet, petitajo, nen, petitó i jovenet. I quí té raó? Doncs una mica tots. Per això he pensat que aquesta frase és perfecte per avui:

Dins de cada persona de setanta anys
n'hi ha una de trenta-cinc
que es pregunta què coi ha passat.
Eva Piquer (Barcelona 1969)

jo potser soc una mica més agossarat, ja em coneixeu, o no, i penso:

Dins el meu cos de quaranta un anys
hi ha encara la persona amb l'esperit dels vint anys.