LA LLUM DEL DIA

Dijous passat uns quants vem apagar les llums de casa durant cinc minuts. Hi ha molts dies que no hi soc a casa a aquelles hores, però dijous passat estava malalt i, evidentment, si que hi era a casa. Abans de fer-ho i mentre esperava que arribés el moment estava pensant en:

Coses que es poden fer a les fosques en cinc minuts
-Podia taral·lejar (bonica paraula) alguna cançó, però només em venien al cap cançons tristes de tardes d’hivern i no em venia de gust.
-Podia passejar a les palpentes (bonica expressió ) per tota la casa, comprovant si ja conec on son tots els mobles i parets del nou pis piset.
-Podia comptar fins a tres-cents. Si ho faig a un ritme d'un número per segon, la cosa quedarà quadradeta, avorrit però just.
-Podia comprovar si, com a les pelis americanes, obrint la nevera o encenent un miserable misto se m’ il·lumina la cara i tota la cuina i part del menjador, bembé com si fos de dia.
-Podia no mirar-me al mirall del lavabo.
-Podia fer cares rares sense patir per si em veien.
-Podia comptar tots els leds o pilots de llumetes que es queden encesos en la foscor: els tres verds de la nevera, un vermell del carregador de piles, un altre vermell de la tele, un blau del bluetooth dels auriculars de música, i algun altre despistat per la casa. He pensat en com fer-ho per apagar-los tots.
-Podia imaginar-me que farien els senyors de l’Opus que tenen 7 o 8 fills quan es quedin a les fosques cinc minuts.
-Podia llençar crispetes a l’aire i tot estirat al sofà, fer-les caure encertant a la boca.
-Podia començar a llegir a les fosques el programa electoral de Ciutadans. Total, amb llum em faria el mateix efecte.
-Podia mirar pel balcó i comptar quantes llums més s’apagaven i classificar els veins en “solidaris” o “insolidaris”. Però també podria haver algun despistat.
-Podia escoltar en silenci el run run de la ciutat, el trànsit passant, les sirenes xiulant, el soroll de fons, el crepitar de l’ascensor, i els gemecs dels veins del tercer aprofitant els cinc minuts.

-O us podia imaginar dient a cau d’orella a la persona que estimeu, alló de:
perquè has vingut ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

tot intentant fer un petó fugisser a les galtes esquives, amb el desig de ser correspós amb la mateixa moneda.






De totes només vaig fer una. I vosaltres que vau fer?