ELS DEURES DEL DIA
L'altre dia, vaig apagar les llums de l’oficina, vaig ser l’únic de tot el carrer que ho vaig fer, en un carrer ple de comerços, vaig entrar al “Presio jutto”, el bar del barri i li vaig dir a l’amo i cambrer, tot cridant des de la porta, Manolo apaga las luses, por el cambio climàtic!!!, el Manolo em va mirra divertir i em va dir tot cridant per que em sentis tota la clientela:
SI pues tu dile al Pepe que ahora le apago la màquina!!, el Pepe es un d’aquells clients que es fot 2 hores a la màquina escurabutxaques, i sembla una lleona vigilant cadells quan ell vigila la màquina, si pensa que esta a punt de caure-li premi.
Vaig obrir la porta d’un col·lega “Er trato pecho” i li vaig a l’Antonio:
Venga tio que toca apagar las luses!!, i l’Antonio em va dir :
Si, coño ahora que tengo una paga y señà, voy a serrrar la barraca!!!
No us penseu que un servidor va ser molt coherent, un servidor va anar a fer un cafè a la Torre vermella, tot esperant que passessin els 5 minuts. Si hagués estat coherent hagués fet boicot als boicotejadors de l’apagada, ho sigui a tothom.
El dia següent m’entero de que va apagar la torre de l’Agbar, i la Sagrada família. Collons quins personatges més preocupats pel canvi climàtic!!, l’església i la companyia d’aigües, hòstia quins estranys companys de viatge!!!.
Diumenge en una entrevista al Periòdic, que li fan al Carod, llegeixo una expressió del líder d’ERC, que la reprodueixen en titular::
La societat ens reclama calma; dons ja la té!!!.
Em recorda quan de petit em deien:
Si no vols caldo, dues tasses!!
O bé:
Volies fer una marranada, doncs ara ja t’ha caigut una plantofada, ara si que la pots fer i amb causa justificada.
O bé, quan a l’escola m’explicaven les virtuts del franquisme:
50 anys de tranquil·litat!!, 50 anys de Pau!!
O sigui la filosofia vol ser mes menys:
Tu vols anar sempre a la teva , no fent cas als grans, doncs ara no et queixis!!.
Per tant no em queixo, però em dol posar-me al mateix vaixell que l’església I Agbar ( que es el mateix que dir la Caixa) per que em sembla que m’aixequen la camisa , i que el Manolo i l’Antonio, tenen més clar que jo de que amb qui es juguen els cuartos.
Per tant no em queixo, però em dol haver votat al Sr. Carod, quan desprès em diu, No m’has votat??, doncs FOTET!!
Prendre 2 tasses de caldo i respiraré pensant que estem en el mes de Carnaval, on tothom es treu la màscara i ensenya la cara que te!!!
DEURES DEL DIA:
Avui dia 5, Santa Ageda, Patrona de les dones. Com celebraven a Bot, la festa de les dones a començament del segle passat?
Apa Siau.
xavicosta
SI pues tu dile al Pepe que ahora le apago la màquina!!, el Pepe es un d’aquells clients que es fot 2 hores a la màquina escurabutxaques, i sembla una lleona vigilant cadells quan ell vigila la màquina, si pensa que esta a punt de caure-li premi.
Vaig obrir la porta d’un col·lega “Er trato pecho” i li vaig a l’Antonio:
Venga tio que toca apagar las luses!!, i l’Antonio em va dir :
Si, coño ahora que tengo una paga y señà, voy a serrrar la barraca!!!
No us penseu que un servidor va ser molt coherent, un servidor va anar a fer un cafè a la Torre vermella, tot esperant que passessin els 5 minuts. Si hagués estat coherent hagués fet boicot als boicotejadors de l’apagada, ho sigui a tothom.
El dia següent m’entero de que va apagar la torre de l’Agbar, i la Sagrada família. Collons quins personatges més preocupats pel canvi climàtic!!, l’església i la companyia d’aigües, hòstia quins estranys companys de viatge!!!.
Diumenge en una entrevista al Periòdic, que li fan al Carod, llegeixo una expressió del líder d’ERC, que la reprodueixen en titular::
La societat ens reclama calma; dons ja la té!!!.
Em recorda quan de petit em deien:
Si no vols caldo, dues tasses!!
O bé:
Volies fer una marranada, doncs ara ja t’ha caigut una plantofada, ara si que la pots fer i amb causa justificada.
O bé, quan a l’escola m’explicaven les virtuts del franquisme:
50 anys de tranquil·litat!!, 50 anys de Pau!!
O sigui la filosofia vol ser mes menys:
Tu vols anar sempre a la teva , no fent cas als grans, doncs ara no et queixis!!.
Per tant no em queixo, però em dol posar-me al mateix vaixell que l’església I Agbar ( que es el mateix que dir la Caixa) per que em sembla que m’aixequen la camisa , i que el Manolo i l’Antonio, tenen més clar que jo de que amb qui es juguen els cuartos.
Per tant no em queixo, però em dol haver votat al Sr. Carod, quan desprès em diu, No m’has votat??, doncs FOTET!!
Prendre 2 tasses de caldo i respiraré pensant que estem en el mes de Carnaval, on tothom es treu la màscara i ensenya la cara que te!!!
DEURES DEL DIA:
Avui dia 5, Santa Ageda, Patrona de les dones. Com celebraven a Bot, la festa de les dones a començament del segle passat?
Apa Siau.
xavicosta
posted by XAVI-E at 9:18 a. m.
4 Comments:
Un dia vaig arrivar a Bovera (les Garrigues) amb dos japoneses (la yoshie i la mariko), la yoshie era molt amiga de la "Hiroko" que va ser la novieta que vaig tenir en la meva etapa universitaria a U.C.R., aquestes dos japoneses estaven estudiant alemany a Salzburg, i com anaven curtes de pasta, cada vegade que tenien molts dies de vacances venien a Barcelona (a casa meva) perque el centre on estudiaven tancaven i anar d'hotels per Ostrige o Germany els hi sortia "molt expensive" dons durant aquell curs academic van fer varies estades a la casona, i si coincidia amb dies de feste les havia de dur alla a on jo anes, (quina pasada anar de marxa amb dos japoneses sense pits i que cada vegada que els hi preguntaves quelcom s'apuntaven amb el dit index al nas que deu ser el centre neuralgic de la filosofia nipona), dons un cap de setmana vaig arrivar a Bovera, como deia al principi d'aquest escrit, ens esperava el meu pare, la mare i tot el poble, donat que venia amb visita, i potser han estat les visitants de bovera que han guanyat el primi als turistes que venen de mes lluny, i el primer que ens va oferir el meu pare va se vi de Bot, pero no un bot qualsevol, sino vi de Bot, del poble de Bot, que es precisament el poble a on les dones son les que manen el dia del vall de santa Ageda o santa Agata, i son elles les que trien, i, per ultim, afegire que la Ageda mes gran (d'edad no de tamany) es qui inicia el ball, i ho fa amb el mossen, per coonmemorar les festes d'hivern, crec que aixo era aixi fins fa relativament poc temps, no se si encare ho fan, la darrera vegada que vaig anar a Bot, va ser fent una carrera pel carrilet, contra un tal marti i vam arrivar a la mateixa hora, cal dir que el marti, tenia 6- o 7 anys!
JUANITO
Juanito, avui ets el meu heroi!!.
XAVI COSTA
a on jo treballo que es un lloc públic, jo no vaig apagar la llum, però la dona de la neteja que era "la encargada de la planta", em fa baixar les persianes perquè no es veïes des del carrer.
Crec que els fets simbòlics poden ajudar si més no a pensar. En aquest cas l'apagada simbòlica m'ha fet pensar: Quins companys de viatge més estranys en aquesta apagada de llum: les administracions, la caixa, repsol, agbar, l'esglèsia,...
Tot això en un país que es el que més incompleix el protocol de kioto, que ha abandonat el servei ferroviari de rodalies, que ha potenciat un model urbanístic que devora el territori, que no ha afrontat mai seriosament els problemes ambientals,...
No vaig poder evitar sentir-me com una gallina de granja industrial que ella es creu que es fa de dia i de nit, però en realitat és l'amo que li encen el llum i li apaga quan vol perque produeixi més i sigui un bon producte (que és el que s'ha de ser avui en dia).
toni-aa
avui tinc el movil apagat, nomes l'obro quan haig de trobar un telefon fix que tinc a l'agenda, el que si us dire es que el dia dels cinc minuts, vaig complir amb l'apagada en un 80 o 90%, aixo vol dir que vaig apagar totes les llums de la botiga menys una de petita per poder atendre, casi a les fosques, a l'unic client que va dir que no podia esperar cinc minuts, la resta van ser sol·lidaris i es van esperar els cinc minuts
Publica un comentari a l'entrada
<< Home