EL VIATGE DEL DIA

Wola a toton!
Aquest post és per dir Adeu a toton! M'han quedat pendents molts posts per penjar: sobre les Olimpiades dels xinus, la crisi, els biocombustibles, el putu poble aquest, ... però ho deixo tot pel setembre vinent, que res no haurà canviat.

ARA ja sabeu: VACANCES!!!!!!
Per fi unes llarges i merescudes vacances!
Feu tot el que tingueu que fer aquests dies de descans. Viatgeu, descanseu, mediteu, prepareu nous plans, busqueu noves ilusions i recargeu-vos de força i energia per la propera temporada, que em sembla a mi, nusé perqué, que serà ben moguda. Jo pretenc que la meva ho sigui, però aquest conte ja us l'explicaré quan torni.

A tots els amics que m'heu dit que marxeu a llocs del mon com India, Japó, Canada, Cambotja, Perú, Austria, Iran, ... gaudiu del viatge i creixeu viatjant. Per tots els que us quedeu més a prop us desitjo, també, un bon viatge interior.
Aquest any marxo a Sarajevo (Bósnia) i Dubrovnick (Croacia). Estic segur que el viatge serà profitós, nusé que em trobaré.... infelicitat, superació, alegria, geni , creativitat, bellesa, destrucció... però espero captar-ho tot i absorvir-ho per poder-vos-ho explicar.
Tinc ganes de marxar.

BONES VACANCES A TOTS
Us deixo amb una cançò genial: Miss Sarajevo. Gaudiu-la!

EL CONCERT DEL DIA

Wola a toton

Dissabte 19 de juliol, 22:00h.

Doncs sí, hi vaig anar!

I va ser brutal per que des del primer minut fins el darrer a tots els que estavem allà dins del camp nou (q és com casa nostra) ens va unir una germanor, una alegria, una energia i un bon rollo dificil d'explicar.

La veritat és que unes quantes de les cançons (sobretot les del darrer disc) no les havia escoltat mai, i diga'm el que vulguis, però la resta em van sonar com a petites meravelles acústiques en forma de regal. La energia del Bruce és inesgotable, jo personalment crec q s'alimenta de la força que li enviem els milers i milers de persones que erem allà, cantant, dempeus, cridant, abraçats, ballant, sentint-lo. I és que els directes tenen això, escoltar música és un acte personal, íntim i particular. Però assistir a un concert, a un macro concert, deixa de ser tot això per convertir-se en una fusió amb tothom, una comunió de sentiments que t'abraona i no et deixa i et puja i t'omple i et fa sentir part del tot, de manera que sempre sempre podré dir: JO HI ERA!!

I si voleu tenir algun document sonor espectacular busqueu en el youtube: bruce barcelona juliol 2008. Trobareu el que vulgueu.