Dimecres passat no em vaig quedar a sopar amb la colla del futbol. Per cert, els DARKIS van tornar a guanyar, encara amb les seves mancances, amb les mateixes errades de cada setmana, però si estem afortunats de cara a porta...... doncs guanyem.
Com deia, no vaig nar a sopar, però m'imagino que la conversa de sobretaula deuria ser moooolt animada per que m'he trobat tot un reguitzell de mails al correu que segurament son el fruit d'una vetllada moooolt animada.
Us adjunto dos, el primer és un link que em passa el XaviCosta que ens envia directament a l'article que l'Anasagasti ha escrit sobre el rei de les espanyes i el dibuix de "el jueves".
El segon me l'envia el Miquel Àngel i tampoc té desperdici.
Acabem el mes , acabem la setmana, acabem la feina amb una mica de politiqueo.
Demà penjarem alguna cosa més divertida. (S'admeten propostes....)
X.
http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2007/07/el-bribn.html#moreEl català emprenyat
Alguns amics meus que de joves havien sigut grans catalanistes i que ara són escèptics de curs corrent, preocupats per la dona, els fills i per baixar-se pel•lícules porno d’internet, m’han demanat, arran de l’apagada, si amb la independència viuriem millor. El reguitzell de crisis els ha arribat al cor. Estan tan exasperats i tips de retòrica que, després de deixar de votar, ja no saben què fer. Comencen a adonar-se que abjurar dels polítics no serveix de res i em pregunten escèptics, però buscant una llum d’esperança: “Vols dir que les coses anirien millor si Catalunya fos independent?” Hi ha tants serveis que van coixos i depenen de la Generalitat! Això els fa dubtar. Una de les grans decepcions de l’Autonomia ha estat descobrir que no érem perfectes, que amb molts aspectes som iguals o pitjors que la resta d’espanyols.
I bé, per mi la pregunta està mal enfocada. Entenc que la facin perquè tots els diaris d’aquí coincideixen a donar la culpa a Madrid, encara que per motius diferents. L’Estat ens vampiritza, l’Estat ens roba, l’Estat ens xucla la sang: som el cornut que paga el beure. Si no fos per això, bueeenuuuu! Ara, la cançoneta és aquesta a tot arreu. L’altre dia llegia a La Vanguardia una crònica de l’Enric Juliana dient que el Govern està preocupat per la indignació que es respira a Catalunya. Ho deia com una gran cosa. Amb aquest cofoisme tan seu, de col•laboracionista jueu que arreplega les engrunes, afirmava que el PSOE comença a prendre’s seriosament la figura del català emprenyat, que en alguns cercles del govern ens comencen a entendre. Vinga va, i què més, ara resultarà que han vist la llum. El que entén i es pren seriosament el PSOE són les eleccions, i la desgràcia que els hagin esclatat tantes crisis en tant poc temps: la Renfe, l’aeroport, l’Estatut, l’AVE, i ara Barcelona, que es queda sense llum. Si això els hagués passat a qualsevol altre banda de l’estat, Zapatero tindria un greu problema. Però com que els ha passat a Catalunya, la possibilitat de recórrer a la demagògia identitària per resoldre la situació ho soluciona tot.
Per això dic que la pregunta està mal plantejada. Amb l’ajut de Juliana i tants d’altres, ara el PSOE jugarà a fer de policia bo. Farà quatre concessions, ens donarà alguns traspassos i com que el PP li ho posa tant fàcil, els meus amics quedaran tranquils un temps, fins que la cartera de greuges es torni a omplir i tornin a mirar-se Madrid amb recel. I ens estarà bé. Perquè la pregunta no és si l’aeroport, la renfe o la llum funcionarien millor pel simple fet de gestionar-los des de Catalunya. La pregunta és si tenint un estat propi les responsabilitats no estarien més clares, si no tindríem, els catalans, una capacitat de pressió molt més directe sobre els nostres polítics i els alts funcionaris que gestionen de la nostra qüotidianitat.
La pregunta de si amb la independència les coses funcionarien millor amaga una idea paternalista, caciquil i abstensionista de la política. La pregunta és si, amb un estat propi, els ciutadans no tindríem més possibilitats de fer-les funcionar millor, si no tindríem més mecanismes de pressió i de defensa; aquesta és la pregunta, i la resposta és que sí. Imaginint-se una manifestació de madrilenys a les portes de la Moncloa reclamant llum per la ciutat i uns serveis de rodalies i un aeroport decent. Oi que seria gros, el sarau? oi que caurien ministres i fins i tot governs? Doncs ara traslladint-la a la Plaça Sant Jaume, que és un espai molt més petit, amb uns polítics que no podrien donar les culpes a Madrid ni utilitzar el nom de Catalunya en va. No creuen que, que a la curta o a la llarga, les coses per força anirien millor, que la ciutadania acabaria vivint amb més alegria i confiança la política i els polítics també i tothom se sentiria més satisfet i compromès amb el país?
Al capdavall, és la història de sempre, home: exprémer bé un subordinat és un art, l’has de saber collar sense estrangular-lo, perquè si no se’t revolta i amb això els nostres amos els castellans no han sigut mai gaire delicats. De Gaulle va acabar amb el nacionalisme bretó fent autopistes i Napoleó va catalanitzar el Diario de Barcelona quan va ocupar Catalunya: els francesos tenen més pràctica en l’ús de la vaselina; els castellans menys i, al final, sembla que només sigui això el que ens dolgui. I si és així ja ens mereixem que ens faci una mica de mal. Perquè el problema no el tenen a Madrid on fan el que han de fer, de la manera com ho han fet sempre: "Al amigo el culo, al enemigo por el culo i al resto de la gente, la legislacion vigente". El problema el tenim nosaltres que no sabem què volem, que no volem pagar el preu d’una separació i tampoc conformar-nos a ser una vulgar província. Tenim aspiracions i una vanitat i fem com aquestes dones histèriques que deixen verd el marit i li organitzen grans numerets quan no se senten prou valorades, i després continuen amb ell com si res. Una dona histèrica: això és el català emprenyat, tan patètic.
Bones vacances a tothom i visca els PPCC lliures.
Enric Vila
Miquel Àngel Gràcia
