LA FOTO DEL DIA

wola a toton!

sí, sí, feia força dies q no penjava res. Si us dic que era per culpa de la feina us ho creureu??

Ara que ja nem més tranquils torno a tenir temps per dedicar-m'hi. Però he fet més coses, moltes més coses, ja les anireu veient. De moment us dic q la terrassa de casa ja comença a tenir forma i ja he organitzat un parell de sopars ben xulos. I evidentment qui ha volgut ha acabat a la piscina. A l'altra banda hi anirà la zona chillout, però això serà ja per les vacances.

Divendres passat vem fer un sopar delicatessen. Tothom havia de portar un plat o dos o tres (els q volgués) del menjar més selecte i deliciós que sabés cuinar personalment. Les fotos les té la Mayte, ep!!! petarda, passa'm alguna ja!! no??. A lu tontu lu tontu doncs vem arreplegar 16 plats delicatessen. I el millor és que van començar a sortir noves propostes per fer: sopar mexicà, sopar vampir, sopar blau (només amb menjar blau) ...... Si, teniu raó, ho vem acompanyar tot amb unes quantes ampolles de bon vi. Bé, ja us avisaré pels propers, però que sapigueu que també seran especials!!!

O no.

L'ADEU DEL DIA

Wola a toton! Avui havia pensat en una dita per tancar la setmana, però m'han estat arribant mails d'amics recordant-me que avui plegava en Bassas, i clar, he pensat q es mereix un post, i una dita, i un adeu.
La Marta m'ha dit:
BON DIA, SÓN LES 8 i avui és l'últim dia del Bassas, és una llàstima que per la incompetència dels de dalt, els que manen, ens quedem sense aquest periodista que parla fort i clar però sense cridar, sense embuts i amb contundència però sense perdre l'educadació, seriós i rigorós però amb un punt d'humor...Espero que els nous reptes que se li plantegen ens permetin poder tornar a gaudir d'ell! Bassas FINS AVIAT!!!!!!!!!!

El comiat de Bassas es produeix després de mesos d'especulacions i d'atacs reiterats del PSC, que l'acusava de 'nacionalista'. Aquests atacs van ser especialment directes per part del diputat Joan Ferran, que va personalitzar en Bassas el concepte de 'crosta nacionalista'. En aquesta entrevista amb El Periódico, del 4 de desembre del 2007, Ferran deia: 'Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle'.

I si hi ha crosta és per que hi ha ferida, i si hi ha ferida és per que algú esta ferint-nos. O no.

ADEU ANTONI, gràcies per la feina feta!

Que poques se'n coneixen, de persones, que diguin paraules que valguin!

Elias Canetti, escriptor búlgar d'origen sefardita en llengua alemanya (1905-1994)

LES OBRES DEL DIA

portada "El Punt" edició paper:15/07/2008)
Dimarts, 15 de juliol de 2008>Vallès.

Multen l'alcalde de Montcada per haver ampliat casa seva, de protecció oficial. La Generalitat el sanciona amb 1.500 euros i l'obliga a fer obres per deixar l'habitatge com estava.
Carles Aluju Ferrer.
Montcada i Reixac: La direcció general d'Habitatge de la Generalitat ha imposat a l'alcalde de Montcada, César Arrizabalaga (PSC), i a la seva dona, exregidora, Fina Manzano, una multa de 1.502 euros per haver fet unes golfes a casa seva, un habitatge de protecció oficial situat al barri de Mas Rampinyo. En la mateixa proposta de resolució, s'obliga el matrimoni a fer les obres necessàries «per retornar a la seva configuració inicial» la casa, perquè la normativa no permet incrementar la superfície construïda dels habitatges de protecció oficial. El Punt es va posar en contacte ahir amb l'Ajuntament de Montcada, però l'alcalde va declinar fer declaracions.

Segons ha pogut saber El Punt, les obres que han estat motiu de sanció es van fer l'any 1998, quan Arrizabalaga no era alcalde sinó que era el màxim responsable de les regidories de Governació i Urbanisme. Arrizabalaga va arribar a l'alcaldia de Montcada el juny del 1999 i durant el tram final del mandat anterior la seva dona, Fina Manzano, va assumir la regidoria d'Habitatge. En aquest mandat no és regidora. Segons l'expedient, el dia que es va fer la inspecció –el març passat– l'instructor del cas no va poder entrar a l'habitatge «però des de l'exterior es va poder comprovar que [...] han col·locat una finestra inclinada a la coberta i han ampliat l'habitatge habilitant l'espai sota coberta». Les obres es van fer sense l'autorització prèvia de la direcció general d'Habitatge, tot i que en el text es recorda que la promoció de cases del carrer Aragó «es van qualificar amb una superfície útil de 90 m², que és la màxima permesa en els habitatges de protecció oficial, amb la qual cosa no poden ser objecte d'ampliació».

Wola a toton! Fins aquí la notícia. Ara el comentari. Primer de tot felicitar a la gent que fan el blog Montcada Confidencial per que han estat ells qui han tret a la llum aquest fet, després la resta de medis se n'ha fet ressó. I després des d'aquí volia oferir tot el meu recolzament al pobre amic Cesar que segur q ho deu estar passant moooolt malament. Imagineu-vos-ho!! Ell, pobret, que s'havia fet unes petites obres a casa, res, unes petites golfes, on, com a totes les golfes, les havia forrat amb parket (que queda més maco ) i s'havia fet un petit despatxet, amb un ordinador on podia entrar cada dia a veure el seu blog personal (laveu.cat) i uns quants posters penjats a les parets dels seus amiguets de "el Salvador", i unes fotos dels seus viatges pel mon (pagats amb els nostres impostos) i ara, ja em diras, ara, després de deu anys, ara li fan tirar a terra. Fa pena, oi? Per que heu d'entendre que viu en una casa de protecció oficial, a la que va poder poder accedir, com tothom, doncs per sorteig o per que cumplia els requisits o per que va estar moooolt temps en una llarga llista d'espera o per ........... o pel que sigui. Que ja em direu si no és el més normal del mon mundial que l'alcalde de la ciutat visqui en una casa de protecció oficial amb el sou de merda que li paguen per ser (o per fer?) d' alcalde. I amb la crisi que hi ha ara, ui! em fa patir no sigui cas que no pugui arribar a final de mes. I heu d'entendre que no hagi volgut dir res, ni ase ni bestia, jo crec q és degut a la pena que li fa haver de treure tants records del despatx (del de les golfes vull dir!). I total, pel que ha de dir.... home jo espero q surti i amb el seu tarannà basc ens digui: Oztia! norbaitekin pitxi que lapurra atxilotu zuten geratu lurzorua parket!! que més o menys voldrà dir: ostia! con lo bonito que me habia quedao el parqué....

De manera que m'estic pensant obrir un compte corrent per ajudar-lo a comprar-se una casa nova més gran, amb golfes ja incorporades, que no les hagi de fer ell.
I si més no, d'aqui uns anys, tindrà una anècdota més per explicar als nets. Ep!, per que ja veureu com això no passa de ser una anècdota, i també, quan plegui de ser alcalde es podrà muntar un negoci i posar-li un nom que li recordi aquests dies, per exemple, imaginem que es munta un negociet que li escaigui bé, nusé, per exemple, un BAR, aleshores li podria dir bar "les golfes del Cesar" , uix! no, que malgrat el tema de la paritat amb les dones això queda molt lleig, semblarà un puti-bar, hmmmmmm ........ i en masculí?, potser quedaria millor "el golfo del Cesar".
O no.

Qué opineu?

ELS DEURES DEL DIA

Quan un servidor era petit i anava a la fleca, li donaven allò que se’n deia ”LA TORNA”, la flequera pesava la barra i n’afegia un tros de pà, fins que me’n lliurava un quilogram.
Aquest procediment va desaparèixer amb la designació de la barra de quilo que feia 800 grams, recurs de l’administració franquista per aconseguir que no s’apugés el preu de la “BARRA”, i per contra els flequers poguessin repercutir la puja de la farina.
Conforme creixia, vaig aprendre que els de l’administració pública eren uns Mestres amb això de “LA BARRA”, i que a partir d’aquell moment cada cop que rebés una " torna" seria per fer-me blincar una mica més l’ossamenta.
Ahir el Ministeri d’Indústria, on hi han passat tants “catalans il·lustres”, ens va anunciar que obligaria a les operadores a complir amb el 80% del que prometien a la banda ample, es a dir va beneir que se’ns podia fotre per decret una estafa del 20%. Collons!!, quin país més bonic!, només pagaré el 80% dels impostos, i les classes que imparteixo d’una hora es convertiran amb ¾ d’hora, i només puntuaré el 80 per cent dels exàmens i els alumnes ho entendran.
La torna és que el Ministeri escampa un decret d’amnistia amb tota la presa del pel que hem patit fins ara, i els diu a les operadores telefòniques:

Noies, no sigueu tant dolentes, defraudeu només fins a un nivell digne i suportable, que el pati s'emprenya!, va porteu-vos bé!, i us perdono les malifetes fins al dia d’avui!.

Per cert, parlant d’il·lustres ministres d’Indústria, els repetidors que quedaven al País Valencià, tots a terra. Sortosament aquí tenim en Pepe Montilla que vetlla per nosaltres!.

Un segón per cert!, collunut la frase del foix a la tertulia del Bases, avui que és la darrera:
Ens foten fora del titànic quan els músics encara toquen.

Deures del dia:
a) Dema “Mare de Deu del Carme”, qui ens transcriu una estrofa d' el disc “Passeig del Carme”?
b) Avui que és la darrera tertúlia del Sanuy a Can Basses, de quin altra mitja el varen fotré fora, i qui va ser el que va exigir la seva expulsió?

Apa siau.

Xavi C.

EL FIXATGE DEL DIA

Dinar de juguesca rera dinar de juguesca sempre surt el tema de la Mònica López.
Tot això per dos motius:

1. a tots ens agrada molt

2. algú, un dia, va dir que potser la podria portar a un dels nostres dinars de convidada.

Des d’aquell moment ja vem dir que aquest seria el comodí de la juguesca: Qui es presenti amb la Mònica López al dinar ho té tot guanyat. De moment ningú ho ha aconseguit. I he dit el pecat però no us diré el pecador.
Avui he llegit la noticia que la Mònica (la tutejaré d’acord?) se’n va a TVE. Que li han fet una oferta irresistible, que no només serà la presentadora, sinó que la seva feina serà dirigir el departament i un dels seus objectius serà modernitzar-lo. Home, feina ja tindràs, doncs el temps a la televisió espanyola era com moooolt avorrit, amb aquells mapes de la srta.pepis fets de cartró pedra que feia l’home aquell, tan fosc, tan monòton, tan carca... “en la comunidad de Levante precipitaciones, en los pirineos orientales y zonas limítrofes las precipitaciones seran en forma de nieve, y en las vascongadas viento.” Que volia dir que a Valencia potser plou, a Catalunya fotrà una nevada de collons i al país basc arribarà un huracà.
I d’aquesta manera s’uneix al grup de presentadors catalans que van marxant de TV3 cap a altres teles, a fer més calerons suposo, com en Buenafuente, la Barcelò, el Francino, la Griso, clar que així acaben alguns d’ells, oblidant el català, animant la roja i cantant el “viva españa” a tota hora. Però mira tú, és un dels avantatges que tenim els catalans, que podem nar a treballar a tot arreu, ells no.
Bé, i ara només resta desitjar-li sort en aquest nou repte professional, et trobarem a faltar, pubilla catalana, i mirarem atentament a la tele si et respecten el teu nom, Mònica, amb l’accent obert sobre la “o”. Jo crec que no et deixaràs castellanitzar el nom i te’l respectaran en català.

O no.

LA CENSURA DEL DIA

Avui estic llegint (i escoltant) tot de tonteries sobre el resultat de la votació d’ahir a Can Barça. Fa molts dies que m’estic aguantant la meva opinió, però ara que ja s’ha acabat tot em permeto el gust de donar-la. I ho faig com a soci, i no com a “aficionat”, que és el que son la majoria dels que he sentit opinar i opinar molt malament.
A mi em sembla que en Laporta ha estat un dels millor presidents que ha tingut el Barça. I no vull barrejar les coses, com a President opino una cosa, ara bé, si opinés sobre ell com a persona segurament us explicaria un altre conte. Però ahir estàvem valorant la seva tasca com a President del millor club esportiu del mon. Un tio que va arribar a un club que estava en fallida, tant esportiva com econòmica i fins i tot diria que social, un tio que va eliminar els violents del club, que va fer un equip guanyador (una champions i dues lligues.... ah! i uns quants gampers) que ha posat la economia del Barça entre les més potents del mon, i que a més ha tret el Barça del provincianisme al que estàvem acostumats, l’ha internacionalitzat i a més ha fet del catalanisme la seva senyera. I segurament és per això que rep de totes bandes.

Segurament no, ho sé segur.
Tots els elogis que li venien de totes bandes quan ho guanyàvem tot s’han convertit en retrets i mocions de censura a la que va treure el catalanisme desacomplexat i el sobiranisme personal.
Les crítiques ferotges des de medis espanyols (AS, MARCA, Antena 3, Tele 5, TVE, COPE, SER, ) no ens venen de nou. Però des de molts medis catalans, amb periodistes catalans, se l’ha criticat a sac, sense pietat, llegiu La Vanguardia, Mundo Deportivo, (vaja, grup godó en general) i avui fins i tot l’AVUI en la editorial del director, en Xavier Bosch, que diu que no ho veu clar. A veure Xavier, maco, les coses estaven molt clares i el joc era el mateix per tots. Mira: si es treia 2/3 dels vots a favor de la censura calia fer eleccions, i si no s’arribava doncs no. S’ha arribat ??? No, doncs ja està xaval!. Jo quan jugava al parxís amb els meus germans molts cops em passava que quan estava a punt de guanyar la partida treia 3 sisos seguits i apa! eliminat, torna a començar! I jo em queixava amargament, però les regles del joc eren (i son) aquestes i tots les acceptem. Doncs ara el mateix, que t’has quedat a les portes de guanyar?, si, i tant!, però has tret tres sisos seguits i et toca esperar a les eleccions del 2010.
Mentrestant veig que el Laporta i la directiva catalanista del Barça ho tindrà cru, perquè els medis continuaran amb la seva campanya antiBarça (ja no dic antilaporta!!) per que el Barça és un altre dels objectius marcats des d’adalt. Recordeu: Cal treure la crosta nacionalista!! Ja s’han carregat el Bassas, la Terribes la tenen dominada, el Sanchís, i ara li toca al Laporta. Tot el que faci ferum de nacionalisme patirà les conseqüències.
I si no temps al temps. O no?

LA JUGUESCA DEL DIA

Wola a toton!!
Primera proposta per quedar i fer efectiu el dinar de la juguesca!!!
Ah! primer els resultats:
Us recordo les juguesques fetes i, de pas, la posició de cada un:
NOM POSICIÓ ERROR
ENRIC 18 2
MIQUELÀNGEL 12 4
XAVI W 20 4
XAVI C 11 5
DOMÈNEC 10 6
TONI +- 7 9
JOAN 4 12
NOËL 2 14
JULI 2 14
JORDI SASE 2 14

De manera que els cinc primers seran convidats pels cinc últims.

Es proposa com a data el proper DIJOUS 10 DE juliol. El lloc serà el restaurant "el taller"de Caldetes. Apali, cap a la platja !!

La estadística (fixeu-vos que ja podem fer estadístiques i tot de la juguesca) doncs, la estadística diu que l'Enric les ha guanyades totes, si més no serà una dada més a tenir en compte per la propera.
El Festival d'Eurovisió va ser, durant molt temps, part de l'educació sentimental dels nostres pares. Era i és una merda de festival. Per això es va enviar una cançò de merda al festival, en una maniobra per fer crèixer les audiències de la tele. I ho van aconseguir perque hi ha molts frikis que pensaven que això era el que es merexia el festival. Però ha estat una operaciò supercomercial pel Buenafuente, que no ha parat d'allargar el xiclet fins a cansar-nos a tots. Estic esperant que acabin de sortejar la puta guitarra de plàstic que portava i que ens deixin en pau d'una vegada. Encara hi ha webs on quan entres s'obre un pop-up de publicitat del pesat aquest. Directament tanco la web. Espero q no la vulguin convertir en la cançò de l'estiu!! (Bé, segur q no, ara serà el "PODEMOS")
Com a consol podem dir que l'important és participar o que no es preocupin gaire, van deixar Espanya al lloc que els toca. Llàstima no haver fet un 25. Malgrat tot va fer el millor resultat pels espanyols (molt millor que els OT de turnu) des de feia molts anys i els resultats econòmics han estat..... millor ni saber-los que ens indignarem.
El festival, com a tal, continua sent el que era en els estats que han emergit en l'Europa dels últims 20 anys. És a dir, un aparador no només musical; una autèntica lliçó de geopolítica, amb blocs definits, aliances i germandats nacionals dibuixades amb criteris ideològics i/o territorials. Més curiositats, alguns m'heu comentat que el presentador, un tal uribarri, em sembla, encertava la majoria de votacions. També he escoltat a la radio que el festival portava un delay de tres segons i per això les sabia, ... nusé, la veritat és que m'importa un chikilicuatre.
I acabem ja d'una vegada el tema del chikilicuatre que ja cansa mooooooooooolt. Només comentar una frase genial que va dir el David Fernandez (l'actor que interpreta al Rodolfo Chikilicuatre) en una entrevista feta pel Basté a RAC1:
-Basté: "no et molesta que por la calle et diguin Rodolfo!?"
-David Fdez: "hombre, es que antes por la calle me llamaban Gilipollas!"

I finalment la única versió soportable de la cançò, la que feia juntament amb la TATA GOLOSA.
O no.