LA SORTIDA DE L'ENVEJA

més fotos a : http://mddmont.blogspot.com/

Hola a toton!
El passat diumenge 24 de setembre l'expedició de l'ABI va assolir el cim de la Mare de Dèu del Mont, a l'alta garrotxa, en commemoració del 20é aniversari de "el Cim". Nosaltres només erem una de les 20 expedicions que el mateix dia van assolir altres cims. El nostre grup estava format pel Juli, la Mariana, el Jordi, la Teia, el M.Àngel, la Pili, el Dani, la Mónica, la Marta, el Ferran i el Xavi.
L'expedició va sortir dissabte al matí i després de visitar la magnífica festa major de Besalú va fer cap al Mas Benet de Can Campolier, una fantàstica casa rural, molt gran, molt ben equipada i molt acollidora. El temps no era favorable, però la companyia si. Bons àpats, uns jocs de cartes i bona música ens van fer passar una bona vetllada fins la matinada. Ah! i la caipirinha!

A l'endemà al matí vem fer el cim, amb retard sobre l'horari previst degut a la pluja ( i la xocolata desfeta de l'esmorzar.) Tenint en compte que dinàvem a les 18:00, la tarda es va fer curta. Una mica de música i un bon cremat per celebrar-ho van tancar la sortida del cap de setmana.
Quant en fem un altre?

FELICITATS GORKA!!

OS COMUNICO QUE IRATI NACIÓ HACE DOS SEMANAS.

Como más vale tarde que nunca aquí os envío alguna foto de Irati.
No es porque sea mi hija pero de verdad que aún estando guapa en la foto, ésta no le hace justicia. Será pasión de Aita.
Este miércoles tampoco puedo ir a la verdadera champions league. La semana pasada me fui a Donosti. O sea que no podré ver el fútbol espectacúlo que estoy acostumbrado a ver los miércoles a eso de las 9.45.
Un saludo. Gorka.

Amic Gorka:

Passaràs a partir d'ara per l'experiència que et marcarà de per vida.
A les nits tindràs una intensa relació de parella, que et farà arribar a la feina amb unes ulleres de pam i mig. Quan vagis al caprabo, carrefour o similar carregaràs quilos i quilos de cel·lulosa a un preus exorbitants, i en seràs generós en la despesa ja que d'altra manera sabràs per quina raó els laboratoris farmacèutics poden dedicar-se a regalar iots al rei gràcies al preu que pagaràs per les pomades dedicades al cul de la teva criatura.
La mare de la criatura escollirà per la nou vinguda un pediatra de molta solvència. Un pediatra que estarà en edat madura, però de bon veure. Ella sovintejarà en les visites a fi de controlar, el pes, les caquetes, els moquets de la reina de casa, que tu pagaràs a 50 €. unitat, ben satisfet de complir el deure de progenitor, però no se t'acudeixi l'idea de demanar-ne factura.
Quan ja vagi a l'escola li faran revisió mèdica, i et diran Sr. Pare, la seva filla li cal una visita a l’odontòleg, i l’odontòleg omplirà la boca de criatura de grapes i filferros, i la teva previsió de vacances del present i proper any s'esvairan a favor d'un somriure ortodòntic.
Quan arribi a la pubertat, te'n recordaràs d'aquella dita, que diu:
De petit tels menjaries i de grans t'arrepenteixes de no haver-ho fet.
Mes tard, abans del que et penses algun veí t'explicarà que ha vist la teva filla amb un xicot, i to diràs NOOO!, no pot ser !!, es massa jove!!, i et presentaran el jove que es fotara les teves birres quan sortís de cap de setmana.

Si no en tenies prou amb la teva parenta que et diu que no et cuides, que has d'anar al perruquer, que t'has de posar al dia amb la vestimenta, veuràs la conxorxa que estableixen mare-filla per demostrar-te que estàs passat de moda, que els teus acudits no fan gràcia, que has perdut la sensibilitat dels detalls, que, que, que...........

La resta d'episodis tels aniré explicant conforme jo els vagi experimentant.
Algun dia et sorprendràs pensant que si haguessis criat cabres, enlloc de fills, hagués estat més rentable.

Però jo et felicito de tot cor per aquesta avinentesa, i espero que repeteixis amb molts més fills, per que, i t'ho dic sincerament.............,

espero que quedi algú que cotitzi per pagar-me la pensió quan em toqui jubilar-me.

felicitats a tu i a la mare de la criatura, a la que cal adjudicar-li el mèrit, ja que el mèrit te'l curraras a partir d'ara.
Apa siau

xaviCosta.

OPTIMUS PRIME

Optimisme

Dedicat a tú i a tots aquells que avui en día, tinguin alguna mancança a la seva vida i lluitin per la seva felicitat.
Ser optimista és l´única manera d´afrontar les situacions.
Ser optimista no és sinònim d´ignorar les coses que ens fan mal ni prescindir d´afrontar els errors que haguem comés i que ara poguem estar pagant.
Simplement, un mateix pot valorar les coses, i tenir una xerrada amb sí mateix pot servir per mirar endavant.
Els errors comesos anteriorment, ja són errors passats que no es poden solucionar, però sí intentar valorar-los i saber quina ha estat la causa de l´errada per no tornar a cometre-la en el present ni en el futur, i millorar com a persona.
No és bo atribuir-se les culpes de tot el que ha passat, ni matxacar-se impulsivament per no haver actuat com un mateix s´exigeix. Som humans i els humans s´equivoquen, i dels errors, aprenem… O això hauriem de fer, per que hi ha persones que no ho fan, possiblement, per que la situació ja els està bé.
La vida ja de per sí és una putada, s´ha d´intentar no fer-la pitjor, lamentar-se no és vàlid quan es tenen centenars de petites coses boniques, milers d'ilusions i milions de coses màgiques, a fer.
Il.lusionar-se com si fós la primera vegada a l'iniciar qualsevol aspecte de la vida, intentar trobar una estabilitat amb un mateix, anar lligant totes les coses que tenim, tan i tan nostres, per a que totes elles convisquin en harmonía en el nostre “passar per la vida”, i si alguna d´aquestes coses no està sent el suficient satisfactoria, desprendren’s d´ella per que no podreixi la resta, per que com un castell de cartes, si una no està ben situada, pot fer caure la resta, i quedar-nos sense res….
Però tot i així, s´ha de tenir paciència, deixar passar el temps i ser prou agosserat com per iniciar de nou l´estructura que s´ha caigut.

L'ARTICLE ? DEL DIA

Mswati III va camino de los 38 años, tiene trece esposas y 27 hijos. A siete de sus mujeres las ha escogido por el mismo método: una especie de casting llamado Danza de los Juncos, entre 50.000 jóvenes vírgenes que, con el pecho desnudo, bailan ante él en una ceremonia que dura dos días, cada año, entre agosto y septiembre. Mswati III es el rey de Suazilandia, uno de los países más pobres de África. Con 1.100.000 habitantes, Suazilandia posee el penoso récord de porcentaje de personas afectadas por el virus del sida: rondan los 220.000 casos, lo que representa la tercera parte de la población adulta, según el último informe de la ONU.
El rey Mswati es famoso por vivir en el lujo y la ostentación. Según Amnistía Internacional, su gobierno viola sistemáticamente los derechos humanos. Su policía está acusada de torturar y cometer homicidio con presuntos delincuentes y opositores políticos al rey. El gobierno suazi ha cometido actos de intimidación y hostigamiento contra el Tribunal Supremo. No parece que sea capaz de administrar bien el dinero. Suazilandia ha sido el país elegido por el Barça y Unicef para donar sus primeros euros.

Això que heu llegit és un article d'opinió publicat en un diari esportiu i signat per Fabián Ortiz. He llegit articles dolents, penosos, tergiversadors i patètics força vegades. (normalment tots els que escriu Sergi Fidalgo a l'e-noticies ho son) però aquest en particular demostra la estatura moral de l'articulista. No ho creieu? ah! el diari AS és el que ha escollit el Sr. Fabián per publicar els seus articles.
xavi

L'ENTREVISTA DEL DIA

Billy Wilder decía que un director tiene que ser policía, comadrona, psicoanalista, adulador e infame. Manuel Huerga no reúne ni una de estas condiciones, y aun así ha llevado al cine la dramática historia de Puig Antich, ejecutado a garrote vil por el régimen franquista. Salvador llega mañana a más de 250 salas.
-¿Es una película política?--Todas lo son, pero en el caso de Salvador es más evidente porque el protagonista está implicado en cuestiones políticas. Puig Antich militaba en el MIL y emprendía acciones armadas. Expropiaba bancos con el fin de trasvasar dinero al movimiento obrero. Su objetivo no era acabar con Franco, sino con el sistema. No aspiraba a un Estado democrático, él luchaba por la ausencia de Estado.
--A los anarquistas no los tiene muy contentos. Le dedican un blog, titulado Manipulador capitalista.--¿Cómo pueden juzgar la película sin ni siquiera verla? No tienen credibilidad. Se creen los conservadores de las esencias de Puig Antich. Me han llegado a decir que, si viviera, me pegaría tres tiros. Piensan que he hecho una profanación, que busco el fenómeno comercial. Los únicos que buscan notoriedad son ellos.
--Muchos personajes están vivos. ¿Hasta qué punto han influido?--He intentado ser fiel a la verdad. Para ello he conversado con todos. Mi intención no era, ni mucho menos, proyectar una hagiografía.
--¿Hubiera podido emprender este proyecto sin el apoyo de las cuatro hermanas de Puig Antich?--El resultado no sería muy diferente. Cualquier persona es libre de rodar lo que quiera. No tengo por qué pedir permiso a nadie. Pero, por solidaridad, respeto y empatía, prefería que la familia se sintiera cercana. No quería traicionar la memoria de Puig Antich. Necesitaba toda la información posible, y la aportada por las hermanas ha sido vital.
--¿Qué le han dicho los protagonistas reales al verse en la pantalla?--Montse Plaza, la novia de la que Salvador estuvo muy enamorado, me comentó que quedaba como una mojigata. Estuvieron juntos mucho tiempo pero nunca pasó nada y no fue por que él no quisiera. Quizá he caricaturizado un poco a algunos personajes para que queden más definidos. Eso es propio del cine. Pero no me he inventado nada.
--¿Qué ha sido lo más complicado?--El cine depende demasiado del azar. Hay tantos elementos en juego, que es un milagro que algo salga perfecto en un rodaje de 14 semanas. El director debe llevar la película a buen término. Es importante la capacidad de improvisación a la hora de resolver problemas. Has de ser flexible. Sorteo bastante bien las dificultades. Suelo tener la cabeza clara.
--¿La escena más difícil?--Me he enfrentado a dos grandes retos: las escenas de acción y la de la ejecución de Salvador. Eran los puntos álgidos de la trama. En el cine español, normalmente hay de todo menos calidad en las escenas de acción. No hay secretos, es cuestión de contar con cámaras y dedicar días al rodaje. A menos que seas Bresson, se requiere tiempo y dinero.
--¿Por qué optó por mostrar la agonía de su muerte?--Lo pensé mucho. Era muy duro, pero desde el principio tenía claro que enseñaría la ejecución. No quería que quedara gore ni morboso. Pero es la única manera de enseñar la verdadera cara del franquismo. Esta escena tenía que ser suficientemente dura para transmitir dolor, pero al mismo tiempo no quería que el espectador se tapara los ojos. Está rodada con cierto pudor, lo reconozco.
--¿Le obsesiona la muerte? Habla mucho de este tema en su web.--No. Incluso diría que no la temo. Solo me da miedo verme implicado en una muerte violenta. Tendríamos que estar familiarizados. Nadie tiene prevista la muerte en su vida. Me duele por las películas que me perderé, por dejar a mis hijos.
--¿Salvador gustará igual en Barcelona que en Valladolid?--Acepto que no guste, pero si alguien se cabrea, no lo entenderé.-
-Quizás suceda, es una herida abierta. El proceso está en fase de revisión por el Tribunal Supremo.--Si alguien se siente ofendido, peor para él. Está basada en hechos reales que acontecen en un periodo reciente de la historia de España, el final del franquismo, una etapa relativamente virgen desde el punto de vista cinematográfico.
--¡Si Landa no paraba de rodar!--Pero no hay películas alejadas de esa España cañí de pandereta, toros, carajillos y Manolo Escobar.
--¿Qué proyecto le aguarda?--Explicar la gran historia de la enfermera Elisabeth Eidenbenz, que salvó a 597 bebés, hijos de madres republicanas, de una muerte segura. Lluís Arcarazo y Jaume Galceran ya trabajan en el guión.
--¿Qué es lo más extraño que le han propuesto?--Extraño, no, pero lo pienso hacer. Dirigir una película porno.--Eso no tiene nada de virgen.
Cristina Savall
elperiodico.com

LA FOTO OBLIDADA

LA TONTERIA DEL DIA

Un acudit deia, que a un vell advocat va venir-li el rampell de fer el viatge de la seva vida, i va contractar un llicenciat en dret de nova fornada, de poca experiència, a fi de que li aguantés la clientela.
A la tornada del llarg viatge, l’advocat novell explicà joiosament al titular:

Benvolgut Sr.:
Re us complaurà tant de saber que tots aquells assumptes que teníeu empallegats fa anys i panys, que empantanegats per la borracràcia e insolvència del nostre servei judicial, que eren la desesperació del preuats i considerats clients, en tan sols aquest parell de mesos que han estat en la meva cura, he pogut encausar-los en la direcció adequada, i amb total satisfacció dels nostres clients han estat resolts a favor dels nostres interessos.

El vell advocat, es posa les mans el cap i exclamà:

¡Desgraciat!, ¡ets la meva perdició!. Amb el que costa de trobar clients solvents i bons pagadors, en tant sols 2 mesos has liquidat aquest fons valuós de comerç, que el meu pare m’havia llegat.

M’ha fet venir a la memòria l’acudit, les noticies que expliquen que el govern de Madrid i els diferents partits catalans, discuteixen sobre la càrrega pressupostària que els comptes catalans caldrà que traspassin a la generalitat per l’exercici de l’any vinent.
Tornem a discutir sobre per quan caldrà vendre el suport català als pressupostos espanyols.
Torna arribar a la meseta castellana el garrepa i pesseter català.
Però no havíem quedat que després de 3 anys de discussió d’estatut havíem resolt l’encaix de Catalunya?.
No ens ha dit el president sortint, que ja hem arribat a la situació idònea?, que no cal aspirar a re més?.
A que ve discrepar sobre si ens toquen 400, 1.000 o 1.600 milions d’Euros més que a l’exercici present?. No resolia tot això la meravella d’Estatut?

No havien quedat que havien aconseguit la formula que a tothom acontentava?, als d’ací, als d’allà, al constitucional, al rei, la mare que el va parir i la descendència que te previst llegar-nos pels segles dels segles?.

Deu ser que els polítics d’aquest país, fan com el vell advocat de l’acudit?, ves que algun dia podíem pensar que amb la feina feta ja no els necessitaríem, i necessiten assegurar-se el sou in eternum?

Deu ser que la casta política fa com Penelope, que teixia de dia, i desteixia de nit, per no acabar mai la feina encomanada?

Clar que més aviat la classe política poc s’assembla a Penelope, ja que mai ens ha preparat la vinguda de cap Ulisses venturós, sinó més haviat ens han engendrat un minotaure, fill de l’aberració i l’engany, que es cruspeix les esperances esdevenidores.


Deures del dia:

Avui va de mitologia.
Nom de la reina que va engendrar el minotaure, nom del rei que li van posar les banyes, nom de l’heroi que va matar el minotaure, nom de qui va facilitar el fil per vèncer les trampes del laberint, i finalment nom de l’arquitecte que va construir el laberint.

Apa siau.
Xavi C.

AVUI 12/09 DEL MALEIT 2006

No oblidar mai el somni,
aquell somni que compartíem quan tot semblava impossible, inabastable.
No permetre que desaparegui per culpa de la rutina, la feina, les actituds conformistes.
Creure fermament que aquella imatge nostra, enamorada, és a l'altre banda d'un mirall entelat, només esvaïda, esperant.....

L'ORGULL DEL DIA

Cada día moren 4.500 nens menors de cinc anys en tot el mon per manca d'aigua potable o sanejament bàsic. Només l'any passat van morir 1,6 milions d'infants per manca de les condicions mínimes d'higiene. Aquestes horribles xifres son part del darrer informe del Fons de les Nacions Unides per la Infancia (UNICEF). En ple segle XXI, en l'era de la tecnologia i la globalització, una tercera part de la població del planeta (uns 2.600 milions de persones) no disposa d'una cosa tan senzilla com lavabos, letrines o alguna cosa similar. Com a l'Edat Mitja.
La única manera de lluitar contra aquestes mancances és amb la solidaritat. Qualsevol ajuda, vingui d'on vingui, sempre serà ben rebuda. Qualsevol recurs que poguem dedicar tindrà la meravellosa recompensa d'aconseguir salvar el somriure d'un nen.
I això és precisament el que farà el Barça a partir d'ara. L'acord que ahir el Barça va firmar amb UNICEF a Nova York servirà per a que el BARÇA aporti cada any el 0,7% del pressupost anual (un milió i mig d'euros anuals) durant cinc temporades a aquesta causa i, al mateix temps, lluirà en la samarreta el logo d'aquesta organització que intenta fer el mon una mica més just. El Barça assoleix així una dimenssió universal i el seu esperit cívic i solidari troba un projecte en el que abocar tots els esforços.
Crec que el ‘més que un club’ ha deixat de ser un patrimoni dels culés per esdevenir un patrimoni de tot el mon. El repte més il.lusionant al que s'enfrenta el Barça en els propers anys va més enllà de les victories i dels títols. Es tracta de donar sense esperar res a canvi. I això demostra la grandesa del club i de les persones i socis que el formen.
MÉS QUE UNA SAMARRETA
La samarreta blaugrana enviarà un missatge solidari a tot el mon, mentres que altres enviaran un missatge comercial. La samarreta blaugrana servirà per implicar-se en la lluita per ajudar als nens pobres de tot el planeta mentre que altres serviràn per ingressar a caixa un bon grapat de calerons. La samarreta del Barça serà solidaria mentre que altres seràn interesades. El Barça serà conegut en tot el mon no només pels valors futbolístics dels seus jugadors, per la seva história, pel que simbolitza, sino també pel seu compromís en la lluita contra els problemes dels nens arreu del mon. El Barça no serà només admirat pels gols de Ronaldhino o Eto'o (ambdós ambaixadors d'UNICEF) sino per aliniar-se al costat d'UNICEF i compartir la seva lluita.

I tot això és una nova i importantíssima raó per la que em sento molt orgullós de ser soci del Barça i més barcelonista que mai.

xavi

PEUETS DEL DIA

HOLA A TOTS!
Soc el peu esquerra del Xavi. Si, el trencat!. És veritat que li he fet passar un estiu fotut però ell també m'ho ha fet passar malament a mí. Que us penseu que m'ha deixat estar tranquilet i recuperant-me?? Ni en broma. El tiu no m'ha deixat tranquil ni un instant, cap amunt i cap avall, cap aquí i cap allà. Amb l'excusa que dintre l'aigua es podia moure millor m'ha tingut en remull més que mai. A vegades quasi m'ofegava i ell vinga nedar com un sireno. Mireu mireu....


M'ha fet passar per l'asfalt re-escalfat pel sol a temperatures insuportables.










m'ha portat pels camins de pedra més cutres i retorçats

m'ha cremat amb la sorra de la platja més calenta

fins i tot he rebut alguna amenaça del xavi en forma d'indirecta. A vegades pensava que em volia liquidar!!!

i no us ho dic en broma. He passat perills varis, com podeu comprovar

i aleshores com m'ho feia passar tan malament jo per la nit el putejava tot el que podia fotent-li tot el mal que podia. Malgrat que m'atiborrava d'ibuprofenos i al final em feia dormir.

Home! Que es pensava el tiu aquest!!

HOLA A TOTS! SOC EL PEU DRET DEL XAVI I LI VOLDRIA CONTESTAR AL PEU ESQUERRA DEL XAVI UN PARELL DE COSES:

- MIRA PEU ESQUERRA, PER CULPA TEVA I DE LA TEVA TRENCADISSA JO TAMBÉ HE HAGUT DE PASSAR EXACTAMENT PEL MATEIX QUE TÚ, I A TÚ ENCARA ET PORTAVEN LES MULATES, PERÒ JO HE HAGUT DE CARREGAR TOT EL SEU PES DURANT 6 SETMANES, COSA QUE TU NO HAS FET.

- TAMPOC T'HAS DE QUEIXAR DE TOT. NO EM DIGUIS QUE NO T'HO HAS PASSAT BÉ EN ELS LLOCS ON ENS HA PORTAT?? ET RECORDO NOMÉS ALGUNS DELS LLOCS ON HEM ANAT:

HEM VIST TEMPESTES TROPICALS

T'HA PORTAT A PISCINES IDIL.LIQUES

I ENS HA PORTAT A PLATGES DE SORRA BLANCA, PALMERES I AIGÜES TRANSPARENTS ON DESCANSAR, REFRESCAR-NOS I GAUDIR, SENZILLAMENT, GAUDIR DEL MON DESPREOCUPADAMENT.

O SIGUI QUE NO ET QUEIXIS TANT ,PEU ESQUERRA, I RECUPERAT AVIAT PER QUE EM SEMBLA QUE AQUEST ENS ESTÀ PREPARANT UNES QUANTES DE GROSSES PER AQUEST HIVERN I EM CALDRÀ EL TEU AJUT PER FER-HO TOT COM CAL. SOM-HI!!

Les seleccions de futbol de Catalunya i Euskadi s'oposaran el 8 d'octubre
Enguany a Barcelona i l'any que ve al País Basc
Un dels partits més esperats pels afeccionats catalans i bascos de futbol ja té data definitiva: el dia 8 d'octubre, diumenge, aprofitant que hi ha descans de la lliga. L'escenari més probable d’aquest partit serà, segurament, el Camp Nou. La Federació Catalana de Futbol i la d'Euskadi van signar ahir l'acord, després de mesos de converses. També van acordar que l'any que ve el partit es repetiria al País Basc.
En un principi s'havia parlat del 7 d'octubre, dissabte, per disputar el partit. Però aquest dia juga la selecció espanyola de futbol i la coincidència havia despertat suspicàcies i malestar a la federació espanyola. Per molt que el partit basco-català no els faci gens de gràcia, no el poden interferir, perquè des del seu punt de vista no és un partit internacional. Ara, la festa esportiva s'aprofitarà per demanar, en un front comú, el reconeixement oficial de totes dues seleccions.

www.vilaweb.cat

LA NOTICIA DEL DIA 4/09/06

Mor el 'caçador de cocodrils' de la tele per la picada d'una rajada
Agències Sydney. -- El presentador de televisió Steve Irwin, conegut com el caçador de cocodrils, ha mort a conseqüència de la picada d'una rajada quan bussejava durant el rodatge d'un documental sobre aquest animal, segons ha informat la ràdio australiana ABC.L'actor i naturalista australià estava bussejant a prop de Cairns, a Low Isles (Austràlia), quan hi ha hagut l'accident. El fibló de la rajada se li ha clavat al pit i, segons sembla, ha arribat fins al cor. Irwin ha mort gairebé a l'acte, tot i que el verí de les rajades no sol ser mortal per als humans.Irwin, que tenia 44 anys, s'havia convertit en un famós personatge de televisió a tot el món gràcies a la sèrie televisiva Caçador de cocodrils.Personatge controvertitL'australià havia heretat el seu amor pels rèptils del seu pare, Bob Irwin, propietari d'una granja de cocodrils a la Sunshine Coast de l'estat australià de Queensland. Irwin va crear controvèrsia en diverses ocasions per les seves atrevides accions, com donar-li menjar a un enorme cocodril quan portava el seu fill acabat de néixer a coll.En una altra ocasió, en aigües de l'Antàrtida, el controvertit presentador es va acostar molt a les balenes quan els donava menjar, i es va col·locar molt a prop de pingüins i balenes durant la gravació d'un altre documental, que van portar el mateix primer ministre australià, John Howard, a defensar-lo públicament .

www.elperiodico.com