LA TONTERIA DEL DIA

Un acudit deia, que a un vell advocat va venir-li el rampell de fer el viatge de la seva vida, i va contractar un llicenciat en dret de nova fornada, de poca experiència, a fi de que li aguantés la clientela.
A la tornada del llarg viatge, l’advocat novell explicà joiosament al titular:

Benvolgut Sr.:
Re us complaurà tant de saber que tots aquells assumptes que teníeu empallegats fa anys i panys, que empantanegats per la borracràcia e insolvència del nostre servei judicial, que eren la desesperació del preuats i considerats clients, en tan sols aquest parell de mesos que han estat en la meva cura, he pogut encausar-los en la direcció adequada, i amb total satisfacció dels nostres clients han estat resolts a favor dels nostres interessos.

El vell advocat, es posa les mans el cap i exclamà:

¡Desgraciat!, ¡ets la meva perdició!. Amb el que costa de trobar clients solvents i bons pagadors, en tant sols 2 mesos has liquidat aquest fons valuós de comerç, que el meu pare m’havia llegat.

M’ha fet venir a la memòria l’acudit, les noticies que expliquen que el govern de Madrid i els diferents partits catalans, discuteixen sobre la càrrega pressupostària que els comptes catalans caldrà que traspassin a la generalitat per l’exercici de l’any vinent.
Tornem a discutir sobre per quan caldrà vendre el suport català als pressupostos espanyols.
Torna arribar a la meseta castellana el garrepa i pesseter català.
Però no havíem quedat que després de 3 anys de discussió d’estatut havíem resolt l’encaix de Catalunya?.
No ens ha dit el president sortint, que ja hem arribat a la situació idònea?, que no cal aspirar a re més?.
A que ve discrepar sobre si ens toquen 400, 1.000 o 1.600 milions d’Euros més que a l’exercici present?. No resolia tot això la meravella d’Estatut?

No havien quedat que havien aconseguit la formula que a tothom acontentava?, als d’ací, als d’allà, al constitucional, al rei, la mare que el va parir i la descendència que te previst llegar-nos pels segles dels segles?.

Deu ser que els polítics d’aquest país, fan com el vell advocat de l’acudit?, ves que algun dia podíem pensar que amb la feina feta ja no els necessitaríem, i necessiten assegurar-se el sou in eternum?

Deu ser que la casta política fa com Penelope, que teixia de dia, i desteixia de nit, per no acabar mai la feina encomanada?

Clar que més aviat la classe política poc s’assembla a Penelope, ja que mai ens ha preparat la vinguda de cap Ulisses venturós, sinó més haviat ens han engendrat un minotaure, fill de l’aberració i l’engany, que es cruspeix les esperances esdevenidores.


Deures del dia:

Avui va de mitologia.
Nom de la reina que va engendrar el minotaure, nom del rei que li van posar les banyes, nom de l’heroi que va matar el minotaure, nom de qui va facilitar el fil per vèncer les trampes del laberint, i finalment nom de l’arquitecte que va construir el laberint.

Apa siau.
Xavi C.