30 de novembre 2005

LA DITA DEL DIA 30/11

Més val relliscar amb el peu que amb la llengua,
que és com cauen de seguida els malvats.
Bíblia, Eclesiàstic 20,18

L'ANIVERSARI DEL DIA


Avui ens fem ressó de diversos aniversaris que volem felicitar des de "La Tonteria del Dia". Ahir va ser el de na Pili i avui, segons diu Juanito, el de la seva dona. Felicitats a totes dues!
Per cert l'horroroscopo d'ahir deia:
"Una persona con ocupación interesante, ya sea en leyes, teatro o futbol, podría cruzarse hoy en tu camino. Tal vez se relacione contigo o asista a un acontecimiento social que organices en tu casa. Puede resultar una fuente de pasion y novedades fascinantes. La comunicación serà càlida, íntima y amorosa. Aprovecha al màximo la ocasión. "


PD: Nani, havíem quedat que avui et deixaves fotre dos golets oi?

LA WEB DEL DIA 30/11



El drama dels homes dels pins
Una web molt interessant, tant pel bon disseny gràfic com pel contingut és 'The pineros. men of the pines' , explica la situació dels 'pineros', els treballadors, majoritàriament llatinoamericans, que s'encarreguen de tenir cura dels boscos de l'Amèrica del nord. Més de 10.000 'pinaires' treballen per la Healthy Forest Initiative, una iniciativa de l'administració Bush per a revitalitzar els boscos del país.
Aquesta feina amaga unes condicions laborals duríssimes, un sou misèrrim i multitud d'accidents. La pàgina reflecteix un treball d'investigació de nou mesos, amb més de cent-cinquanta entrevistes amb pineros, que expliquen com treballen per sous de pena i com s'han de quedar a dormir al bosc, en tendes esgavellades que deixen passar el fred. Els textos s'acompanyen de fotografies molt boniques, i també s'hi poden veure entrevistes amb pineros filmades en vídeo. La pàgina tracta les condicions de treball i els accidents laborals que pateixen aquests treballadors.

L'ENTREVISTA DEL DIA 30/11

Albert Riba, President d’ateus de CatalunyaBarcelona
1947Funcionari de l'EstatRiba diu que va arribar a l'ateisme des de la maduresa i la profunda reflexió. El president d'Ateus de Catalunya demana per a si mateix, i per al 15% de la població que comparteix la seva cosmovisió, que els deixin viure sense Déu. Per això, en ple debat de la LOE, exigeix la desaparició de l'assignatura de Religió de l'escola pública.
--¿Tan clar ho té?--
Molt clar. L'escola ha d'ensenyar ciències, no opinions.
--Per entendre la cultura occidental no van malament...--
El que es discuteix és l'existència d'una assignatura confessional. Explicar la història sagrada. Donar per veritat coses de les quals no hi ha proves. Em sembla bé que la gent cregui en mites ja existents a Egipte i l'Índia, copiats després per Israel per justificar la seva política imperialista entre els anys 1500 i 500 de la nostra era. Però que no es donin a l'escola
.--Serà assignatura optativa.--
Tant si ho és com si no, significa que es dóna el mateix valor a la religió que a les matemàtiques. I no el té. A més a més, ¿per què s'ha d'ensenyar durant 12 anys, dues hores per setmana, quan Filosofia o His- tòria de l'Art s'imparteixen només dos anys? Aquesta assignatura s'ha d'ensenyar a l'església, a la mesquita, a la sinagoga. Cada un té el dret d'ensenyar la seva religió tant com vulgui. Però no a l'escola, que és un espai comú.
--Els fidels volen que computi.--
¡És que, si no, se'ls acaba el xollo! En aquest país hi ha 55.000 mestres de religió. És un exèrcit que fa unes quantes classes i després va bé per donar la tabarra a les manifestacions, a la COPE o on calgui.
--¿Tan onerosa li sembla la influència de l'Església catòlica?--
Té una influència social i política fora de tota lògica. La Constitució diu que l'Estat és aconfessional, però desemborsem milers d'euros per mantenir 500.000 persones. Paguem sous a capellans, monges, capellans militars i professors de religió; mantenim esglésies i permetem que tinguin exempció d'impostos.
--A la renda, un és lliure de posar la creu on vulgui.--
¡Una presa de pèl! Aquí paga igual el que l'hi posa que el que no. I el que és greu és que en els acords del 1979 es va dir que, en el termini de tres anys, l'Església s'havia d'autofinançar. Han passat 30 anys i continuem igual. El 1991 es van inventar l'assignació tributària, però el primer any ja els faltaven diners... Ara demanen el 0,80% dels pressupostos per... ¿autofinançar-se? ¡De què!
--L'Estat subvenciona sindicats, partits, associacions de veïns...--
Si la gent es rasca la butxaca per ser soci del Barça, del club d'escacs o del partit ecologista, que els socis de l'Església paguin la quota. Quan ai- xò passi, ja veurem si poden mantenir o no les infraestructures que tenen. I llavors ja parlarem de si se'ls pot subvencionar alguna activitat.
--Sona contundent.--
¿Hi ha algun grup social que tingui privilegis en aquest país? L'Església. I aquest inaudit privilegi està recollit als acords entre Espanya i la Santa Seu del 1975 i el 1979, que modifiquen el concordat franquista del 1953. ¡S'han de suprimir! Són acords preconstitucionals. A més a més, ¿per què els pactes han de ser d'Estat a Estat?
--¿Parla d'Espanya i el Vaticà?--
Sí. Es poden tenir acords amb el Vaticà sobre passaports, fronteres, intercanvi econòmic. Però que decideixi les nostres festes o l'assignatura de Religió... ¡Quan el Vaticà és un dels estats que menys acords internacionals sobre drets humans ha firmat i menys transparència té en les seves finances! Se'ls hauria de denunciar.
--Molts no pensen així.--
El problema és que no hi ha un qui és qui de la religió a Espanya. Les dades del CIS i la Fundació Santa María revelen que, a Espanya, un 80% s'autodefineix com a catòlic; una mica més del 15%, com a irreligiós, i la resta, d'altres confessions. Per tant, la segona opció del país és la dels ateus o irreligiosos, molt per sobre de la suma de les altres religions.
--Tot i així, el 80% és el 80%.--
D'aquest 80%, els que posen una creu a la declaració de la renda ronden el 30%. I els que van a missa no arriben al 10%, segons l'Església. ¿Són catòlics aquells als quals no costa un euro la seva religió i no van a missa?
--Escolti, ¿per què la COPE es fica poc amb vostès?--
Crec que hi ha una expressa prohibició per part dels bisbes de parlar dels ateus. No els temem, no els devem res i el nostre discurs és coherent. Som perillosos.
--Tranquil.lítzi'ls, per si de cas.--
Jo no tinc interès a demostrar que Déu no existeix. Només demano que em deixin viure sense Déu

www.elperiodico.com

29 de novembre 2005

LA DITA DEL DIA 29/11

Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge.
Ramon Llull (1232?-1316)

L'ACUDIT D'AVUI 29/11

Dedicat al nostre company MINGO que viu a los Madriles i cada dia ha de suportar bromes al contrari. Des d'aqui t'ajudem.

Llama Alberto Ruiz Gallardón a Pascual Maragall:
- Pascual! Quisiera hacer un negocio contigo.
- Sí, cómo no, Albert. ¿Qué se te ofrece?
- Nuestras fábricas de condones cerraron y estamos que... que queremos usar unos. Entonces, quería saber si nos puedes mandar un pedido de 100.000 condones.
- Puess... sí, cómo no, Albert.
- Pero, ¿te puedo pedir un favor?
- ¿Cuál?
- Que sean todos de color blanco.Y lo más importante: que tenga unas medidas de 25 cm de largo y 6 cm de diámetro.
Maragall se queda asombrado por las medidas que pedía el madrileño.
"Joder con los madrileños", piensa. Total, que le responde:
- Bueno, Albert, llamaré a un amiguete mío para que los haga y te los mande.
- Muchas gracias!
Después , hace la llamada al dueño de una compañía de condones.
- Bona tarda, digui'm.
- Hola Jaume, soc en Pasqual Maragall . ¿Com estás? Tinc un treballet....
- ¿Sí?, ¿de qué es tracta?
- Doncs, ... m'han trucat de Madrid i diuen que volen una comanda de condons blancs i amb unes mides de 25 cms de llarg i 6 de diametre.
- ¡Cony! ¿Que s'han cregut que són? Segur que ho fa per presumir.
- Doncs, qui sap, Jaume. Però ells paguen i la pela és la pela. Així que de totes maneres fes-los.
- Bé, doncs així els farem. ¿Alguna cosa més president?
- Sí. A cada preservatiu vull que escriguis:
FABRICADO EN CATALUNYA
TALLA: PEQUEÑA

LA TONTERIA D'AVUI 29/11

DOS ASES AL PESSEBRE
El Batlle de Barcelona, ha prohibit que en el pessebre nadalenc d’aquest any, aquell que posen a la Plaça Sant Jaume, estigui present el Caganer, personatge que incita a l’incivisme.
Ja sabeu pixar-se i cagar-se a les cantonades.
Cal aplaudir aquesta decisió tant assenyada i demanar-li a en Clos, que no s’arrugui, i vagi molt més enllà:
Cal també prohibir del pessebre en Josep i Maria, quina parella de pares irresponsables, anar-se’n a fer turisme sense pensar a on paririen la criatura. Fa un parell de setmanes un jutge va condemnar a una parella que havia anat de copes i havien deixat la criatura al cotxe. Qué diria d’aquests pares, quina sentència els cauria a uns irresponsables, que son l’inici del fenomen Okupa.
Cal també retirar de l’escena els Reis d’Orient, de ben segur anaven bufats i esnifats, mira que regalar Or, Incens i Mirra a un nadó que necessita una manta i un bocatà, pelat de fred i famolenc com estava.
També cal retirar de l’escena l’Àngel que porta la bona nova. Aquest tio volant i volant per zona ocupada, no compleix ni les normes d’Aena, ni de navegació civil, ni re. Si l’enganxen els veïns de Sant Quirze, s’entera.
També cal retirar els pastorets, exemple clar de irresponsabilitat laboral, deixant el ramat que campi per on vulguin, i aquesta trepa foten-li a la bota de vi al voltant de la foguera, quin pet deuen enganxar. Si els enganxa la Tura s’enteren.
També cal retirar a la tia aquella que renta en el riu, per poc ecològica, i a més si cundeix l’exemple el Juanito no ven una rentadora ni per casualitat.
I el nen Jesús, aquest pobre nadó no té culpa de re, però també cal retirar-lo perquè porta males idees als pedofils, que amb els que hi ha a internet ja en tenen prou.
En Clos també cal que retiri el Brau, que prou merder tenim amb les curses taurines, els bous envolats i el poc respecte als animals, ai si s’entera la dona del Saura!
I Sr. Clos si un pessebre on només hi ha un ase li sembla pobre, s'hi pot posar vostè, que serà una parella adient, i si encara queda el tema molt trist i fa venir en Carlinyos Braun i ¡a ballar samba s’ha dit! un pessebre amb dos ases i prou, que de nadales i de fum fum ja estan molt sobats.

Deures del dia:

Ja que estem en els dies del Barcelona+10, us demano el nom d’aquell ministre que seguint les instruccions de la darrera convenció es va entrevistar amb el seu homòleg marroquí i, al dia següent, MOHAMED VI retirava el seu ambaixador de Madrid.

Apa siau.
Xavi Costas

25 de novembre 2005

LA WEB DEL DIA: 25/11/05

Buy Nothing Day
Avui, que tot just falta un mes per a que arribi Nadal, és el dia de “NO COMPRAR RES”. El Buy Nothing Day vol fer reflexionar sobre el consumisme ara que ens apropem a aquestes dates tan significatives.
L'associació canadenca Adbusters torna a convocar tots els ciutadans del món a repudiar visiblement el consumisme extrem de les dates nadalenques. Durant el Buy Nothing Day (Dia de No Comprar Res), milers de ciutadans inventen i brinden tot de propostes per a potenciar la reflexió sobre un model de consum just i responsable, als antípodes de l'actual.
Una de les propostes és que els ciutadans formulin precisament propostes i que s'organitzin a través de la xarxa. Per exemple, entre els actes que es faran a força països del món hi ha la projecció gratuïta de films, la distribució de menjar gratuïta, la representació d'espectacles de teatre de carrer, o accions originals com una competició de caçadors de logos. Hi ha moltes més idees per a participar en el Buy Nothing Day, com podreu comprovar, si les consulteu a http://adbusters.org/metas/eco/bnd/actionpyramid.php
També, exactament avui, és l'anomenat divendres negre, que suposa el tret de sortida per a l'època de més febre consumista dels EUA. La jornada rep aquest nom perquè és quan tradicionalment els comerciants abandonen els números vermells i entren en beneficis. El divendres negre sol ser el dia de més consum de l'any, encara que els últims exercicis s'ha vist superat pel dissabte anterior al dia de Nadal.Les grans cadenes i establiments comercials han preparat tota la seva artilleria per desbancar els seus competidors en la frenètica jornada, que els analistes prenen com un autèntic indicador de l'estat d'ànim dels consumidors. En una mostra d'ostentació de retallada de preus, el gegant Wall Mart, la principal cadena de distribució del món, posarà a la venda durant unes hores ordinadors portàtils Hewlett-Packard a 398 dòlars (337 euros) i càmeres digitals de la mateixa marca a 98 dòlars (83 euros). Així ho afirma la web Gottadeal.com, una de les moltes que estan especialitzades a revelar les grans ofertes que sortiran al mercat durant el cap de setmana del divendres negre.L'eufòria compradora que es desencadena arriba a tal punt que molts establiments, com la cadena de productes electrònics i música Best Buy, obriran les portes a les cinc de la matinada. Altres, fins i tot, llançaran ofertes que venceran a les 11 del matí.Els experts calculen que en la campanya nadalenca els nord- americans gastaran uns 439.530 milions de dòlars, dels quals una part cada vegada més important se l'endú el comerç a través d'internet, uns 172.400 milions.
Els catalans, per la nostra part, ens gastarem prop de 4.900 milions d’euros en les compres de Nadal. Això fa una mitjana de 719 € per persona. El 75% estarà dedicat a oci, regals, menjar i loteria. Per cert , estadísticamenyt cada català es gastarà de mitja 98 euros en loteria. Heu comprat ja la loteria de l’ABI?? Compreu-la demà, avui no!


http://adbusters.org/metas/eco/bnd/

L'ACUDIT DEL DIA: 25/11


El mapa del mon segons l'Antonio Ortega.
Baixeu-lo i amplieu per veure bé tots els detalls, que el xaval s'ho ha currat.

LES DITES ANTERIORS

LES DITES ANTERIORS
Si el món explota, l'última veu audible serà la d'un expert assegurant que l'explosió és impossible.
Peter Ustinov, actor, director i escriptor anglès (1921-2004)
Un ximple sempre troba un altre encara més ximple que l'admira.
Nicolas Boileau-Despréaux, escriptor francès (1636-1711)
Però ho hagués pogut dir el "ser superior" del Buitre.
Sé que creuen que han entès el que pensen que he dit, però no estic segur que s'adonin que el que han sentit no és el que volia dir.Alan Greenspan, economista nord-americà (1926)
Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines comencen amb uns màrtirs i acaben amb una inquisició.
Joan Fuster (1922-1992
La física és com el sexe: de segur que pot donar resultats pràctics, però no és per això que la fem.
Richard P. Feynman, físic i premi Nobel nord-americà (1918-1988)
Als bojos «normals», és a dir, els qui tenen una desmesurada afecció a manar, aconsellar, consumir, produir, la societat no intenta guarir-los, sinó que els dóna un bon camp per satisfer la seua dèria.
Josep Vicent Marqués (1943)

24 de novembre 2005

L'ACUDIT DEL DIA 24/11

L'ENTREVISTA DEL DIA 24/11

Josep Maria Besora. PAGÉS.
Torrefeta i Florejacs (Segarra), 1957
El 2005 ha estat un annus horribilis per a l'activitat agrària. La gelada de l'hivern es va carregar l'olivera de Lleida i Tarragona. Després va venir la sequera, també hi ha hagut l'alça del preu del carburant, la crisi de la fruita dolça i del vi, i ara el pollastre amb grip. Aquest selecte pagès de la Segarra, director de l'itinerant Congrés del Món Rural de Catalunya, diu que el camp no és només de qui el treballa, sinó patrimoni de tothom.
--¿El món rural es queixa de vici?--
Fa molt temps que té problemes i per això fa la sensació que la queixa dels pagesos és constant. Però quan un sector passa de ser el 25% de la població activa a ser-ne només el 2,5% en 50 anys, és que passa alguna cosa.
--¿Què passa?--
Hi ha hagut una reconversió sorda. Quan es tanca una fàbrica i mil treballadors es queden al carrer, la societat es commou. Però quan abandonen els pagesos, un darrere l'altre... No hi ha una comprensió del que és viure i treballar al camp. Hi ha molts tòpics instal.lats.
--Esterrossi'n algun.--
Un tòpic molt estès és que el pagès viu de subvencions.
--¿I no és així?--
No. Els pagesos altament subvencionats són pocs. L'agricultura catalana està més instal.lada en el mercat global que la del nord d'Europa. Els dos sectors més importants del país són el del porcí --constitueix una tercera part de la producció agrària final i és competitiu no només a Europa, sinó al món-- i el de les fruites i hortalisses, que no reben ajudes directes.
--Exposi una altra mala herba.--
Hi ha el tòpic mediambiental. A Catalunya hi ha una gran producció de purins. En quatre o cinc comarques catalanes és un problema real, perquè no hi ha terra suficient per absorbir-los. Però a la resta, els pagesos no tenen l'adob necessari per a les seves terres i l'han de comprar. Es veu tot el sector com a contaminant, quan en realitat hi ha un problema de gestió. Es podrien traslladar purins de Vic a l'Anoia.
--Total. El paradís adàmic.--
Tampoc és això. Però s'ha de posar de moda el ruralisme. S'ha de donar un valor a l'entorn de les ciutats de Catalunya. Si volem tenir ordenat el camp, hi ha d'haver una acció. I això és impossible si no hi ha gent que visqui al territori, cosa que en molts llocs no passa. Quan desapareix l'acció de l'home, es perd la qualitat ambiental i la biodiversitat. Si es dóna valor al territori, hi haurà gent motivada per quedar-s'hi.
--¿Com es dóna valor a un territori?--
És fonamental canviar la idea de subvenció per la d'inversió. Les subvencions actuen negativament sobre els pagesos. Ells han de viure d'un treball. Se'ls ha de demanar una rendibilitat. I aquesta rendibilitat pot no ser econòmica.
--Si no és econòmica...--
Un exemple: tenir un ramat d'ovelles és l'activitat menys rendible a Catalunya, però des del punt de vista ambiental i de territori, la rendibilitat és altíssima. Si vols mantenir un bosc net, les ovelles no tenen parangó. Estalvien una caríssima brigada de funcionaris. ¿Ho veu? El tema està que la societat ho valori, això.
--N'hi ha que consideren que l'home corromp.--
Hi ha un corrent que diu que els pagesos embruten, que es carreguen els ocells, que no tenen consciència ambiental. ¡No és veritat! Per aquest camí, escombres la gent del territori i el que queda és misèria. Un exemple són els parcs naturals.
--¿Què els passa?--
En aquests espais protegits es van fer polítiques perquè se n'anessin els pagesos. I avui els ambientalistes s'adonen de l'error. Els parcs es degraden a marxes forçades. Els ambientalistes han de veure els pagesos com a necessaris i després ja corregirem els excessos. Sempre hi haurà algun brut que tirarà purins al riu, però la majoria guanya consciència ambiental. Els ambientalistes han de tenir en compte l'home.
--O sigui, el pagès conserva.--
En tot cas, el pagès no és algú perillós. És un element essencial per mantenir el territori.
--I, mentrestant, les fruites vénen de la Xina, i la carn, de l'Argentina...-
Aquesta és una amenaça relativa. Hi ha dos tipus de productes. Els estandarditzats, que funcionen en el mercat mundial i que trobem a les grans superfícies, i els de qualitat, lligats a la proximitat i al control. El problema és que...
--Volem que el tomàquet tingui gust de tomàquet, però anem al súper.--
Sí. Però el futur està a fer una producció de qualitat, que pugui mantenir una franja de població que s'hi dedica. Només que aquesta agricultura és viable si hi ha un diferencial de preu. Cregui'm, el món rural és un valor per al país.

23 de novembre 2005

LA CRÓNICA DEL PARTIT


Montcada Stadium. Fresca però no fred. 3 espectadors (els de les banquetes) Retrasmés, com és habitual, per Montcada TV a la resta del Mon. A la foto el DARKI, Finidi, Edu, Josep, ....., Xavi, Antonio i Jordi.
El Darki es va presentar al camp lluint el seu nou equipament i amb ganes de deixar clar d’una vegada quin és l’equip dominador. Amb l’alineació de gala, Josep Punche a la porteria, Jordi (el nou fixatge)i Xavi més endarrerits, Antonio, Finidi i Edu fent mal més adalt. També van venir a jugar amb el DDT Miguel i Calvanowski.
Els blanquets (ara vermellets) van presentar a Nani, Manolo ( apunt de ser papa), Pere (que també vol ser Papa), ( O AL MENOS INTENTAR-HO) Santi i Juanito. Els Darkis, molt amablement ,van cedir a Calvanowski (no voldras ser papa i agafar la baixa 4 mesos??) i Miguel als VSB.
El partit va ser un continu “quiero y no puedo”. Després del primer tanteig per veure com estaven les forces, el SexyBoys va agafar distància en el marcador, 5-2 gràcies al joc explosiu en curt de Manolo. Un rampell dels Darkis va igualar el marcador. 5-5 Aleshores es va iniciar un continu anar i tornar d’una porteria a l’altra, sense gaire definició en el marcador i sense agafar cap distància cap dels dos equips. 7-7 Un gol vermell era seguit per un gol negre. 8-8 Un gol negre era igualat per un de Vermell. 9-9 Quiero y no puedo. Cap equip imposava el seu joc. Ningú marxava en el marcador. Quan Calvanoski entrava al camp els Darkis apretaven i marxaven en el marcador, després es relaxaven i els VSB els passaven al davant. Per tornar a igualar-se. 10-10 Però tot era degut a la tensió en el camp, cap dels dos equips estava jugant en broma, (Calvanoski asegura i reasegura que tampoc!) Els dos porters van fer moltes parades de mèrit. I fins i tot alguna picabaralla (dins l’equip vermell) demostren que la concentració era màxima. Miguel, nou fitxatge Darki cedit als vermellets aportava molta fluïdesa al joc i claredat en la jugada fàcil. ( Per compensar-ho també es va cedir a Calvanoski). Al final, amb les forces minvades (prova clara és que Calvanoski va fer un golet i tot) el mínim avantatge era defensat amb tot. Semblava que el Darki s’imposaria quan agafava 2 gols de diferència, però una mala defensa va fer que el partit s’igualés de nou. A la última oportunitat tots dos equips van fallar i l’empat a 14 va ser un ¿just resultat?
El repte queda a l’aire i el proper dimecres es tornaran a veure les cares, aquest cop en el Montcada Stadium. Desequilibrarà Calvanoski el matx com acostuma a fer?? Tindrà més encert la davantera Darki que ho falla tot últimament?? Serà Papa Manolo?? Aconseguirà Juanito enfadar més d’un jugador del seu mateix equip a la vegada?? S’haurà fet encara més petita la samarreta vermella amb una nova rentada??

LA TONTERIA D'AVUI: DIMECRES

by xavi costa
Darrerament em pasen coses molt estranyes, potser és que estic llegint el Zahir de Paulo Coelho, potser és que a la meva avançada edat ja em patina la neura, però diria que aquesta secció sobre el Barça ja la vaig reviure en una vida anterior, una nit que escoltava el programa del Basté, no sé, igual em pasa quan em diuen que Endesa-Fecsa reparteix beneficis a l'accionarat a mans a vessar, em sembla recordar que, en una altra vida, tots els espanyolets li varem passar una millonada per afrontar la lliure competencia. Abans teniem 2 eléctriques Fecsa i enher, i ara, després de cedir la mil.lionada sols en tenim 1, no podriem demanar que ens ho retornin ara que tenen tants beneficis?. No podria ser que ho hagués somiat en el programa del Basté?.
Necesito que m'aconselleu, això meu son alucinacions producte d'efectes secundaris de tanta Voll Damm?

L'ACUDIT DEL DIA: DIMECRES

TROBA LES TRES DIFERÈNCIES



22 de novembre 2005

EL BARÇA D'AVUI


GASPARISME
Dit de la malaltia que pateix molta gent que quan es juga un Madriz-Barça (o un Barça-Madrit ) fa coses estranyes, treu a la llum elements fetitxistes o objectes idolatrats per tal d’afavorir la victòria del seu equip.
¿Quins son els efectes del vostre Gasparisme?
N’hi ha de totes menes: col·locar porquets sobre la tele, sopar només pizza tropical, posar-se uns determinats calçotets o mitjons, portar les sabates a l’inrevés, penjar la bufanda del Barça o comprar el “as” el dia anterior per vudulitzar-lo.
Jo particularment acostumo a posar-me la samarreta del centenari del Barça o si estic a casa penjo de la barana de l’escala el màxim de coses que puc del Barça, fins i tot la senyera.
Explica’ns el teu Gasparisme!.
A la foto Joaquin i jo a casa del Toni celebrant la pasada lliga.
UNA GRAVACIÓ PER A LA HISTÒRIA.
Ahir a la nit van tornar a fer el Madriz-Barça (com cada dilluns, TV3 repeteix el partit del Barça de matinada). Me’l vaig gravar!
És una gravació per a la historia. La posaré junt amb la de Wembley, els programes d’ “Aquest any Cent” i la col·lecció de DVD de les “Lliçons del Barça”, que s’hauria de mirar el Calvano per aprendre alguna cosa i deixar el ballet per altres professionals.

Però hi ha gent molt més malalta, concretament l’ALEX, de Gavà, ha fet el següent: es va gravar el partit en DVD i ha afegit en les pistes d’àudio quatre transmissions diferents : les de Catalunya Radio, Rac1 , Cadena Ser i la COPE, a més de la original.
Així es pot veure el partit i, canviant d’idioma, pots escoltar la narració que vulguis cada vegada. Com la podeu obtenir? Entrant a qualsevol programa Peer to peer (P2P, emule, kazaa, bit torrent...) i buscant MULTIAUDIO MADRID BARÇA. Trobareu 2 fitxers: un és el fitxer del partit, el baixes i ja pots cremar un DVD i l’altre és un petit COVER que ha fet l’ALEX. I a gaudir-lo!!

L'ACUDIT DEL DIA??

Van un Brasiler, un argentí i un camerunés
Lo pillas??
No??, doncs els defenses del Madrit tampoc!!
L'ACUDIT D'AHIR
Jose Maria Lerdo se levantó tarde para ir a su "trabajo" de funcionario en Nuevos Ministerios. El día anterior había descubierto que su despertador estaba fabricado en la Zona Franca de Barcelona y decidió prescindir de él, optando por el del móvil, pero este era Siemens con Menú predictivo en catalán, así que pensó en que le despertara Telefónica... pero recordó que el Director era Catalán, así que rebuscó por casa un despertador chino, pero como no tenía batería y había olvidado que no usaba luz porque la controlaba la pérfida Gas Natural-La Caixa-El Tripartito Catalán, no le sirvió de nada enchufarlo a la corriente para cargarlo. Tiritando de frío, pues no usaba calefacción por estar en manos de los catalanes, se dirigió al baño. Cuando estaba a punto de defecar descubrió que la taza era de la empresa catalana Roca por lo que optó por hacer sus necesidades en medio del pasillo. Iba a limpiarse sus partes pero tuvo que desistir al comprobar que el envase del papel higiénico le advertía que había sido fabricado en Capellades (Barcelona).
No se duchó ya que le habían dicho que Aigües de Barcelona controlaba toda la distribución de aguas en España. Iba, como mínimo, a peinarse y perfumarse pero comprobó que sólo disponía de Colonias Puig. Irritado, con efluvios inquietantes en su cuerpo y sin limpiar fue a prepararse un café, pero advirtió que no podía porque tenía Cafés Pont y el agua era Font Vella. Así que se dispuso a tomar un Nescafé, pero ¡dios! .... Nestlé fabrica en Catalunya....así que se dijo....pues tomaré un Colacao... pero también desistió a ver que estaba hecho también en Catalunya..... Asqueado optó por vestirse prescindiendo de esa camisa que tanto le gusta fabricada en Igualada y de esos zapatos menorquines, que no son catalanes-catalanes pero también allí hablan catalán y hay que castigarlos. Se puso unas zapatillas deportivas...de mercadillo , ya que observó en la caja que sus favoritas Nike eran distribuidas por una empresa catalana y salió a la calle de esta guisa con su traje y su corbata, todo orgulloso y mal oliente. Fue a buscar el coche pero recordó que tenía un Seat fabricado en Martorell y optó por coger el Metro: al parecer mucha gente estaba con lo de El Boicot, ya que este estaba abarrotado. Tendríais que verlo, dando tumbos por el metro abarrotado, por no tocar, ni los barrotes ni los asientos fabricados en Sant Celoni... que pena.... Después de una larguíiiiiiiiisima jornada laboral hablando de fútbol, toros, tías y catalanes y vascos con dos o tres cesantes, después de renegar de Fernado Alonso al enterarse de que el Jefe del equipo técnico era catalán.... regresó a su casa notando que los hedores corporales subían por momentos. Por suerte, en el trabajo tenían Agua Pascual y había podido echar un trago. Se imponía visitar el súper: su compra tardó unas tres horas, después de haber repasado concienzudamente todas las etiquetas de los productos. No pudo quedarse ese chocolate que tanto le gustaba pues estaba hecho en Esplugues de Llobregat, ni con las patatas chips, ni con el fuet. Además tuvo que cargar con toda la compra a peso... al ver que el carrito estaba fabricado en Terrassa. Observó que el guardia de seguridad no le perdía de vista a partir de la segunda hora. Al día siguiente, hediendo como un gorrino, fue a casa de su suegra para una celebración familiar. Esta se echó para atrás nada más olerlo. ¡¡¡daba asco!!! Él, en vez de cava, había traído sidra barata como obsequio. Definitivamente, la suegra pensó que su hija se había equivocado de hombre..."Ya se lo decía yo a mi Paquita, ese Manolo no te interesa".
Al fin del día nuestro héroe español se metió en el sobre, no sin antes tirar a la basura las sabanas y el edredón fabricados en Montornés, hambriento, asquerosamente sucio, con la boca rasposa y seca y con una mala baba impresionante, pero orgulloso de ser un buen español como la copa de un pino.

16 de novembre 2005

LA TONTERIA D'AVUI

by Xavi Costa
Quan era petit volia tenir padrins com la Meri Popins, en Tarzan, o en Walt Disney, però ara que ja estic madur i un xic passat, voldria tenir de padrins el Cunyat del Laporta i en Montilla. El primer perquè m’arreglaria el meu problema d’identitat nacional amb un plis plas,i el segon per que d’una trucada Telefónica a ”La Caixa”, m’arreglaria aquell saldo pendent que em queda d’hipoteca, que per un servidor es tant gravós, però pels senyors de la Caixa és una nimietat, comparat amb el 6 quilos d’Euros que no de Pts, que ha condonat al PSC. I és que aquests detalls que té la Caixa amb els seus clients fidels deuen quedar dins la campanya d’Obra Social, i això els ajuda a no pagar impostos.
Rellevo al Montilla de qualsevol altra obligació com a padrí in eternum, no li caldrà comprar-me la mona i el palmó. I al cunyat li demanaríem l’acompliment de un desig oníric, no personalment per a mi, sinó per tota la colla, ja que el Madrit-Barça concideix amb el 30é aniversari de la fi del equipo médico habitual, per tant re millor que instal·lar un pantalla gegant, com aquella que va instal·lar en juanito en el darrer Madris-Barça, però aquest cop al Valle de los Caidos i des d’allà celebrar les dues efemèrides com cal.

Deures del dia:
Quan ja es va acabar la confiança amb l’equipo medico habitual, quin va ser el darrer recurs intentat per prolongar la vida de l’estimat generalisimo?.

LA WEB DEL DIA



Boscos del món
Descobreix ForestsForever, una pàgina espectacular, sobre els boscos més grans del món, que vol contribuir a fer prendre consciència de la importància que té protegir la vegetació del planeta. Amb aquest propòsit presenta una galeria d'imatges en moviment molt boniques d'arbres de tota mena de força llocs del món. De Madagascar, per exemple, ofereix fotos de baobabs, uns arbres immensos que viuen centenars d'anys.
També s'hi explica per què la biodiversitat hi és tan gran en aquella illa, i per què l'home ha destruït el 80% dels boscos. Malgrat tot, hi ha organitzacions que hi treballen per preservar les àrees naturals i per fer créixer la consciència ecològica. La pàgina, en anglès i japonès, també ensenya boscos d'Alemanya, Califòrnia, el Camerun, el Canadà, Costa Rica, l'Equador i el Japó.
Espectacular!!
http://www.forests-forever.com/

L'ENTREVISTA DEL DIA

ALICIA ORTEGA
Burgos, 1972.Economista
Directora de producte de Durex.
Malgrat que Grècia és el país més actiu sexualment --la mitjana és de 138 relacions a l'any--, els espanyols, que ronden les 105, han demostrat ser dels més previnguts a l'hora de la trobada sexual. Així ho ha determinat l'Informe Durex 2005, l'estudi més gran fet en l'àmbit dels hàbits sexuals, i realitzat en 41 països. Alicia Ortega és la portaveu d'aquest inestimable document.
--Una mitjana de 105 relacionssexuals a l'any. ¿Espanya va bé?--
El nostre perfil de sexualitat és més sa que el d'altres països. A Suècia i Noruega, on pressuposem més educació sexual, no n'estan satisfets i es desprotegeixen molt. Aquí, en canvi, ens protegim en el 73% de les relacions i valorem la qualitat per damunt de la quantitat.
--Grècia puja al podi. ¿D'aquí ve el seu baix índex de productivitat?--
Mentre els directius també estiguin contents... Jo crec que, pel que fa a la productivitat, al final hi arribaran. Miri el que va passar amb els Jocs.
--Després ens guanyen Croàcia i Montenegro. ¿Què passa a l'Est?--
En la sexualitat hi influeixen factors religiosos, ètnics, culturals. En la ultramoderna Japó, per exemple, la freqüència de relacions és baixa (45 vegades a l'any), però està molt acceptat el tenir una amant fixa.
--França ha baixat fins a la sisena plaça. ¿Això explica els disturbis?--Lamentablement, darrere dels disturbis hi ha un rerefons social. Si s'arreglessin amb més sexe, aniria a promoure'l com si fos Joana d'Arc.
--¿Què li ha semblat l'informe a la Conferència Episcopal?--
No s'ha pronunciat.
--Doncs el document assegura que la virginitat es perd abans.--
La mitjana ha baixat dels 17,7 anys als 17,5. I és normal. Els joves s'inicien abans, com passa en tantes altres coses. Més que alarmar-nos, n'hem de fer un seguiment. L'important és que els joves estiguin preparats per iniciar-se sexualment. En tots els sentits.
--¿Què passa en altres països?--
Els més avançats a l'hora d'iniciar- se són els islandesos, als 15,6 anys, i els més tardans, els indis, als 19,8. És bo donar aviat una educació sexual i adequada a cada edat. Sovint, als 14 anys no saben que del petó a la penetració hi ha molts matisos. Això els donaria variables per decidir si volen iniciar-s'hi o no
--Els anglosaxons sempre hi posen alguna nota de color, ¿oi?--
Sí. Un 20% dels nord-americans i els australians declaren practicar trios amb assiduïtat, i uns altres asseguren que tenen alguna relació homosexual tot i ser heterosexuals. ¿Potser són conservadors excepte en assumptes de llit?
--Parlant de llit... Segueix sent l'escenari més freqüentat.--
Sí, ho segueix sent, però els cotxes, els lavabos i els parcs van guanyant públic.
--¿Som previsibles?--
!En absolut! El 70% admeten que els agrada experimentar. Hem passat de la reproducció a un impuls més fort del sexe recreatiu. I és la dona qui lidera aquest canvi.-
-¡Què diu ara!--
La dona ha sigut qui ha passat de la genitalitat a la sensorialitat. No es vol limitar a la penetració, sinó treballar la resta del cos. Per això a Espanya ha crescut l'ús de vibradors, que puja fins al 15%. I no són només per a ús femení, com es pensa, sinó per a la parella.
--¿Algun altre adminicle de moda?--
Els lubricants, que no s'han d'associar només a sequedat vaginal, frigidesa o sexe anal, sinó a estímul, massatge i joc.
--Ja veig proliferar la venda de material a domicili...--
¡El tuppersex ja funciona! Les dones volen provar coses noves, però encara els costa entrar al sex shop. Falla el punt de venda.
--El que no falla és el sexe a l'oficina, segons l'informe.--
El 15% admet practicar-ne. Fem tots tantes hores extres que... acaba sorgint afecte mutu.
--Vaja. ¿La sexualitat té una vida llarga i pròspera?--
¡Va a més! Estem entrant en la recerca de l'espai propi en tots els àmbits. A part de conciliar feina i família, anem prenent consciència que s'ha de deixar temps per estimar-se a un mateix. Cuidar la pròpia sexualitat serà d'interès general.
--¿Què mata aquest impuls tan creatiu i saludable?--
El desinterès. Com en l'esport, s'ha de practicar. Quan agafes fons, no només no costa, sinó que enriqueix. Però així que ho deixes, ets capaç de viure sense.
--Per cert, ¿hi ha algun fet diferencial català?--
No en tinc dades. Suposo que els catalans són tan treballadors que... L'estrès no afavoreix el relax.
www.elperiodico.com

EL ROLLO DEL DIA

SI, A LAS 6 H. HA LLOVIDO LIGERAMENTE, LO JUSTO PARA MOJAR LAS CALLES ,(MOJAR!), PERO TRANQUILOS QUE CON LA APARICION DEL SOL, TAN SOLO EN UN RATITO BASTARA PARA SECAR LAS CALLES, LAS ACERAS, LAS TERRAZAS Y BALCONES, LOS TEJADOS, Y LO QUE ES MAS IMPORTANTE, LA PISTA DESCUBIERTA DE FUTBOL SALA DEL TENIS REIXAC, ASI QUE NUESTROS AMIGOS DARKIES NO VAN A TENER EXCUSAS PARA NO ASISTIR A NUESTRA PERIODICA SESION DEPORTIVA, LA UNICA EXCUSA QUE SE ME OCURRE ES QUE ALGUNO SE QUEDE EN CASA PARA VER LA TELEVISION Y LA PACHANGA QUE TIENEN MONTADAS LAS FEDERACIONES FUTBOLISTICAS DE ESLOVAQUIA Y ESPAÑA, YO PROPONDRIA A ANTENA 3 QUE SE DEJASE DE ESAS CHORRADAS (BUENO TAMPOCO ME IMPORTA MUCHO LO QUE DAN EN ANTENA 3 A EXCEPCION DE LO QUE ATAÑE A NUESTRO BUEN AMIGO ANDREW GOODFONTAINE) Y PROPONDRIA UN COCKTAIL QUE SEGURO LES ENCANTARIA, QUE SERIA TENER A SUS COMENTARISTAS DEPORTIVOS COMO RECOGE-PELOTAS (UN POCO PELOTAS YA LO SON - EL UNO DEL OTRO-) Y TRAER COMO COMENTARISTA ESTRELLA A LA ESTRELLA DE LA COPE, PARA QUE HICIERA UNA RETRANSMISION EN VIVO, EN DIRECTO, Y DENTRO DEL TERRENO DE JUEGO, LOGICAMENTE, DAVID CALVANO, MARCARIA CONSTANTEMENTE A ESTE SUJETO;
EL RESULTADO DEL PARTIDO SERIA EL MISMO, VICTORIA APLASTANTE DE LOS (NEO-REDS) V.S.B. Y LA AUDIENCIA DE ANTENA 3 SE DISPARARIA....................... SE DISPARARIA UN TIRO EN LA SIEN DESPUES DE OIR LAS TONTERIAS QUE ESTARIA DICIENDO ESE LOCUTOR DE MASAS ¿DE MASAS?, ¿PERO QUIEN PUEDE OIR A ESE HOMBRE QUE NI SIQUIERA PRONUNCIA BIEN? QUE ES CAPAZ DE ENCADENAR TONTERIA TRAS TONTERIA DURANTE TODO SU PROGRAMA, SIN HACER REIR A NADIE, ENTONCES ¿PARA QUE DICE TANTAS TONTERIAS? ¿NO TIENE UN PROGRMA DE HUMOR?, EN FIN IMAGINADLO EN CALZONCILLOS (FERRYS) -CREO QUE SON CATALANES- Y EN CAMISETA DE TIRANTES (TAMBIEN FERRYS) POR SUPUESTO QUE DE UN COLOR NO BLANCO, VERDE MILITAR POR EJEMPLO, NO PODEMOS ADULTERAR DE ESTA MANERA UN COLOR QUE HEMOS LLEVADO DURANTE MUCHO TIEMPO (VAMOS, HASTA QUE DAEWOO NOS DIO ESTAS MINI-CAMISETAS), BUENO QUE NOS PERDEMOS, RECUPERAMOS AL PERSONAJE, HACIENDO DE ARBITRO, MARCADO POR DON DAVID, Y CON LAS CAMARAS DE ANTENA 3 POR TESTIGO, ¿VERDAD QUE CUESTA DE IMAGINAR?, UNA SOLA VEZ HE ESCUCHADO A ESTE PERSONAJE, LO MEJOR QUE PODEMOS HACER PARA CONTRIBUIR CON LA PAZ EN EL MUNDO ES NO ESCUCHARLE, IGNORARLE, Y COMO MAXIMO, SI QUEREMOS QUE NOS PRESTE SUS SERVICIOS PROFESIONALES, LO COLOCAMOS COMO OS HE DICHO ANTES POR LAS RAMBLAS CON LA INDUMENTARIA DEL PARTIDO.......................... ESO SI QUE VALDRIA LA PENA............, YO RECUERDO HABERLO VISTO EN PROGRAMAS DE UNA TEMPRANA TELE5, ENFRENTADO AL SOCIALISTA (CARNICERO) ESE PERSONAJE GRANDE DE BARBA NEGRA, ETC..... Y EN LOS DEBATES TELEVISADOS, EL POBRE _IMENEZ _OS _ANTOS NO SE COMIA UN ROSCO, TERMINABA TODAS LAS FRASES CON CARA DE TONTO, ALGUIEN (DEL PP SEGURO) LE DEBIO DECIR, JOSE MARI, VETE A LA RADIO, QUE LA RADIO LA VE MAS GENTE, ASI NO TE OIRAN, EN FIN. HEMOS LLEGADO AL FIN DE ESTE BREVE MENSAJE, DONDE OS RECUERDO QUE HOY HAY FUTBOL DEL BUENO, EN EL TENIS REIXAC, Y QUE EN EL PROXIMO MENSAJE OS HABLARE DE LAS MARAVILLAS QUE DESCUBRI AL DESCUBRIR PAÜLS, UN PUEBLECITO DE TARRAGONA, METIDO DENTRO DE LA ZONA MONTAÑOSA DE "ELS PORTS" CON VISTAS MARAVILLOSAS...................... TRANQUILOS OS LO DESCRIBIRE EN EL PROXIMO MENSAJE, BUENO, DEPENDERA DE LA CRONICA DEL PARTIDO!

JUANITO

14 de novembre 2005

EL REPTE DE LA SETMANA


EL REPTE TRIAS
Tots coneixereu molt bé les GALETES TRIAS. Qui les hagi tastades segur que recorda com estan de bones i qui no ho hagi fet, segur que alguna vegada les ha vist quan ha anat a fer la compra. L’avi Joaquim Trias inicià l’elaboració d’aquestes galetes l’any 1908. Al llarg dels anys aquest saber fer ha esdevingut una tradició familiar.
El repte que ens ocupa aquesta setmana és el següent:
No sé si ho sabeu però dins de la caixa de cartró de GALETES TRIAS (línia especials) hi ha dibuixats uns avis com els que veieu a la imatge. Però només hi ha un, o un avi o una avia. Per què?? Perque , i aquest és el repte, si s’aconsegueixen 10 retallables, 5 avis i 5 avies, GALETES TRIAS et regala una caixa de galetes.
Fa molts anys que comprem aquestes galetes i mai ens n’havíem adonat d’aquest repte que les mateixes galetes et proposen. Va ser el company Josep Reig qui ens va posar sobre el repte. Ja en té 4 i jo 2 més.
Aconseguirem els deu avis ??
Serem els primers del mon en aconseguir-ho??
Coneixeu algú que hagi assolit aquest repte??

Dissabte vinent, espero veure el Madrid-Barça a l’ABI , degustant unes magnífiques GALETES TRIAS!! Salut i BON PROFIT!

10 de novembre 2005

L'ACUDIT DEL DIA

Ikea
Una mujer va a Ikea a comprar un armario. Para que le saliera más barato lo compra desmontado, para montarlo ella encasa...Llega a su casa, lo monta y le queda perfecto, pero en ese momento pasa el metro (ella vive justo encima de la estación de Sants) y el armario cae desmontado al suelo provocando un gran estruendo. Lo vuelve a montar, vuelve a pasar el metro y el armario se cae a trozos de nuevo...Tras el tercer intento, muy mosqueada, llama a Ikea, explica el problema y le dicen que le envían un técnico. Llega el técnico, monta el armario, que queda de narices. Pasa el metro y Brruuuuummmmm!, el armario se desmonta otra vez. Finalmente el técnico le dice a la señora: Mire, lo montaré otra vez, me meteré dentro y cuando pase el metro, desde dentro, veré mejor por dónde cae. Lo monta, se mete dentro y en aquel momento llega el marido de la mujer:
Cariño, ¡qué armario tan bonito!
- Abre la puerta, ve al instalador, y le dice:
-Y, usted , ¿qué hace aquí?
- Pues mire, casi que le voy a decir que he venido a follarme a su mujer, porque si le digo que estoy esperando el metro, no se lo va a creer.

L'ANTERIOR
Aquest està especialment dedicat a l'Antonio Ortega, vaya vasco, que dimecres ho va passar malament veient com el seu Atletic ho pasava pitjor al camp del Sabadell. Al final Hospi 1- Bilbo 3.

Un gorrión natural de Bilbao vuela velozmente por una carretera.En esto que pasa un motorista y le da una hostia que te cagas sin querer con el casco.
El motorista se da la vuelta y tras ver que el pájaro aún respira, se compadece y lo lleva a casa.Lo mete en una jaula aún inconsciente y le coloca un poco de agua y un poquito de pan.
El tío se marcha a currar y lo deja allí, inconsciente. El gorrión comienza a volver en sí, y medio atontado mira a su alrededor...,
ve el pan,
ve el agua,
ve que está rodeado de barrotes...!
Se lleva las alas a la cabeza y grita:
- ¡¡¡CAGOENLAHOSTIA!!!
- ¡¡¡CAGOENLAHOSTIA!!!
- ¡¡¡QUE ME HE CARGAO AL DE LA MOTO!!!

LA TONTERIA D'AVUI

Avui he pogut reconfortar-me amb l’humanitat.
He descobert, com si fos un present de Deu, que tinc un pobre particular.
Fa molt de temps que passa per l’oficina a demanar almoina, potser un cop per trimestre, i avui m’ha explicat la seva història.
Un servidor li ha preguntat:
Vostè a quin carrer viu?
Ell em diu que on viu no hi ha ni nom ni carrer, quasi com si fos l’home del carrer del cantautor.
Com que em demana si sé d’alguna feina, torno a vessar-la:
Té vostè algun telèfon, on pogué avisar-lo?.
Com ha de tenir telèfon, sinó té ni casa?
Però el que més m’ha frepat és que de dignitat si en tenia, molta més de la que en tinc jo.
Li he donat la calderilla de la butxaca, i he desitjat que li fes profit, però no massa, no fos cas que no el tornes a veure, sortís del seu estat de necessitat, i jo em quedés sense el meu pobre particular.
Fa molt temps que col·laboro amb una ONG mitjançant subscripció bancària, que de fet, ja és tota una multinacional, però això és diferent, jo puc parlar amb el beneficiari i aquest m’agraeix el gest personalment, enlloc d’enviar-me un rebut per domiciliació bancaria. Jo tinc el meu “POBRE PARTICULAR”.

Us ho recomano amics!
Per tot aquells, que com jo no teniu ni un amor particular, ni una revolució particular, ni un triomf social particular, busqueu-vos un pobre particular, i que us duri!!.
Paireu molt millor les tanques de 6 metres i les cremades de biblioteques als barris marginals.

DEURES D’AVUI:

Qui és l’autor de la Cançó "L’home del Carrer", o potser no que no en té?, si, home si, aquell que està de vacances!.


XAVI COSTA

LA RESPOSTA EN UN DELS COMENTARIS

02 de novembre 2005

WELCOME

Acabeu d'entrar en el blog "LA TONTERIA DEL DIA". El Copiryght del nom no és meu, ja sabeu tots que pertany al mestre Xavi Costa, però pensant pensant en el nom a posar he cregut que aquest era el més adhient.Hagués pogut triar "DARKI DREAM TEAM" o "SOCIETAT INTELECTUAL GASTRONÓMICA" o molts altres... però no ens englobava ni a tots ni feia referència a tot el que volem penjar.I qué volem penjar??Doncs tot el que vosaltres vulgueu. Evidentment hi haurà la "Tonteria del dia" amb els "Deures del dia", però també la "Crónica del Partit", les vostres cróniques particulars, (intentarem que Juanito no s'allargui més de 500 paraules), la dita del dia, convocatóries vàries, fotos d'actes i coses vàries. I quanta més gent s'apunti doncs més serem i ja sabeu, quant més serem més riurem.Dia a dia us aniré informant de les coses que es poden fer. Molt possiblement en breu rebràs una invitació per participar en el blog actiament.I ara la tonteria d'avui.XAVI
Free counter and web stats