L'ENTREVISTA DEL DIA 24/11

Josep Maria Besora. PAGÉS.
Torrefeta i Florejacs (Segarra), 1957
El 2005 ha estat un annus horribilis per a l'activitat agrària. La gelada de l'hivern es va carregar l'olivera de Lleida i Tarragona. Després va venir la sequera, també hi ha hagut l'alça del preu del carburant, la crisi de la fruita dolça i del vi, i ara el pollastre amb grip. Aquest selecte pagès de la Segarra, director de l'itinerant Congrés del Món Rural de Catalunya, diu que el camp no és només de qui el treballa, sinó patrimoni de tothom.
--¿El món rural es queixa de vici?--
Fa molt temps que té problemes i per això fa la sensació que la queixa dels pagesos és constant. Però quan un sector passa de ser el 25% de la població activa a ser-ne només el 2,5% en 50 anys, és que passa alguna cosa.
--¿Què passa?--
Hi ha hagut una reconversió sorda. Quan es tanca una fàbrica i mil treballadors es queden al carrer, la societat es commou. Però quan abandonen els pagesos, un darrere l'altre... No hi ha una comprensió del que és viure i treballar al camp. Hi ha molts tòpics instal.lats.
--Esterrossi'n algun.--
Un tòpic molt estès és que el pagès viu de subvencions.
--¿I no és així?--
No. Els pagesos altament subvencionats són pocs. L'agricultura catalana està més instal.lada en el mercat global que la del nord d'Europa. Els dos sectors més importants del país són el del porcí --constitueix una tercera part de la producció agrària final i és competitiu no només a Europa, sinó al món-- i el de les fruites i hortalisses, que no reben ajudes directes.
--Exposi una altra mala herba.--
Hi ha el tòpic mediambiental. A Catalunya hi ha una gran producció de purins. En quatre o cinc comarques catalanes és un problema real, perquè no hi ha terra suficient per absorbir-los. Però a la resta, els pagesos no tenen l'adob necessari per a les seves terres i l'han de comprar. Es veu tot el sector com a contaminant, quan en realitat hi ha un problema de gestió. Es podrien traslladar purins de Vic a l'Anoia.
--Total. El paradís adàmic.--
Tampoc és això. Però s'ha de posar de moda el ruralisme. S'ha de donar un valor a l'entorn de les ciutats de Catalunya. Si volem tenir ordenat el camp, hi ha d'haver una acció. I això és impossible si no hi ha gent que visqui al territori, cosa que en molts llocs no passa. Quan desapareix l'acció de l'home, es perd la qualitat ambiental i la biodiversitat. Si es dóna valor al territori, hi haurà gent motivada per quedar-s'hi.
--¿Com es dóna valor a un territori?--
És fonamental canviar la idea de subvenció per la d'inversió. Les subvencions actuen negativament sobre els pagesos. Ells han de viure d'un treball. Se'ls ha de demanar una rendibilitat. I aquesta rendibilitat pot no ser econòmica.
--Si no és econòmica...--
Un exemple: tenir un ramat d'ovelles és l'activitat menys rendible a Catalunya, però des del punt de vista ambiental i de territori, la rendibilitat és altíssima. Si vols mantenir un bosc net, les ovelles no tenen parangó. Estalvien una caríssima brigada de funcionaris. ¿Ho veu? El tema està que la societat ho valori, això.
--N'hi ha que consideren que l'home corromp.--
Hi ha un corrent que diu que els pagesos embruten, que es carreguen els ocells, que no tenen consciència ambiental. ¡No és veritat! Per aquest camí, escombres la gent del territori i el que queda és misèria. Un exemple són els parcs naturals.
--¿Què els passa?--
En aquests espais protegits es van fer polítiques perquè se n'anessin els pagesos. I avui els ambientalistes s'adonen de l'error. Els parcs es degraden a marxes forçades. Els ambientalistes han de veure els pagesos com a necessaris i després ja corregirem els excessos. Sempre hi haurà algun brut que tirarà purins al riu, però la majoria guanya consciència ambiental. Els ambientalistes han de tenir en compte l'home.
--O sigui, el pagès conserva.--
En tot cas, el pagès no és algú perillós. És un element essencial per mantenir el territori.
--I, mentrestant, les fruites vénen de la Xina, i la carn, de l'Argentina...-
Aquesta és una amenaça relativa. Hi ha dos tipus de productes. Els estandarditzats, que funcionen en el mercat mundial i que trobem a les grans superfícies, i els de qualitat, lligats a la proximitat i al control. El problema és que...
--Volem que el tomàquet tingui gust de tomàquet, però anem al súper.--
Sí. Però el futur està a fer una producció de qualitat, que pugui mantenir una franja de població que s'hi dedica. Només que aquesta agricultura és viable si hi ha un diferencial de preu. Cregui'm, el món rural és un valor per al país.