LA TONTERIA D'AVUI

by Xavi Costa
Quan era petit volia tenir padrins com la Meri Popins, en Tarzan, o en Walt Disney, però ara que ja estic madur i un xic passat, voldria tenir de padrins el Cunyat del Laporta i en Montilla. El primer perquè m’arreglaria el meu problema d’identitat nacional amb un plis plas,i el segon per que d’una trucada Telefónica a ”La Caixa”, m’arreglaria aquell saldo pendent que em queda d’hipoteca, que per un servidor es tant gravós, però pels senyors de la Caixa és una nimietat, comparat amb el 6 quilos d’Euros que no de Pts, que ha condonat al PSC. I és que aquests detalls que té la Caixa amb els seus clients fidels deuen quedar dins la campanya d’Obra Social, i això els ajuda a no pagar impostos.
Rellevo al Montilla de qualsevol altra obligació com a padrí in eternum, no li caldrà comprar-me la mona i el palmó. I al cunyat li demanaríem l’acompliment de un desig oníric, no personalment per a mi, sinó per tota la colla, ja que el Madrit-Barça concideix amb el 30é aniversari de la fi del equipo médico habitual, per tant re millor que instal·lar un pantalla gegant, com aquella que va instal·lar en juanito en el darrer Madris-Barça, però aquest cop al Valle de los Caidos i des d’allà celebrar les dues efemèrides com cal.

Deures del dia:
Quan ja es va acabar la confiança amb l’equipo medico habitual, quin va ser el darrer recurs intentat per prolongar la vida de l’estimat generalisimo?.