LA PREGUNTA DEL DIA
Ahir vem fer la presentació de “Montcada Decideix” a l’Ateneu ABI. Durant el torn de precs i preguntes algú va preguntar:
¿Però no acabaríem abans si tothom votés un partit independentista, ERC, i aquest decideix la independència?
Aquest no ha entés res, vaig pensar.
Quan Catalunya aconsegueixi ser un estat independent (i en aquest sentit treballem ) tot seguirà igual que avui. Bé, tot no, però vull dir que no tots els catalans seran “independentistes”, sabeu que passarà?, a l’endemà de convertir-nos en un estat, en Catalunya, el vostre lloc de treball serà el mateix, casa vostra serà la mateixa, tindreu la mateixa hipoteca al mateix banc, els nens aniran a la mateixa escola, al carrer hi haurà bona gent, mala gent, banquers, advocats, prostitutes i assassins, i es podrà parlar català, castellà, xinès i danès, al carrer trobaràs blancs, negres, indis, gent de totes les ètnies i colors, i els semàfors seran iguals, vermell, taronja i verd, i els taxis de Barcelona grocs i negres, hi haurà qui votarà dretes i d’altres esquerres, molts continuaran sense anar a votar, i l’ipc pujarà cada any, com el metro, el bus i el pa. Hi haurà qui li agradi més el Pare Noël i d’altres que voldran el Tió de Nadal, el Barça, l’Espanyol o el Madrid, la Penya o els Lakers. Follarem igual que ara, ni més ni menys, però ens donaran menys pel sac. Això és el que desitjo, per que serà el senyal més clar de normalitat i d’acceptació.
I tot això per que soc i em sento català, i no espanyol ni francès ni rus, per que la meva identitat la decideixo jo, i ningú me l’ha d’imposar, per que en definitiva del que parlem és de llibertat.
O no?
Aquest no ha entés res, vaig pensar.
Quan Catalunya aconsegueixi ser un estat independent (i en aquest sentit treballem ) tot seguirà igual que avui. Bé, tot no, però vull dir que no tots els catalans seran “independentistes”, sabeu que passarà?, a l’endemà de convertir-nos en un estat, en Catalunya, el vostre lloc de treball serà el mateix, casa vostra serà la mateixa, tindreu la mateixa hipoteca al mateix banc, els nens aniran a la mateixa escola, al carrer hi haurà bona gent, mala gent, banquers, advocats, prostitutes i assassins, i es podrà parlar català, castellà, xinès i danès, al carrer trobaràs blancs, negres, indis, gent de totes les ètnies i colors, i els semàfors seran iguals, vermell, taronja i verd, i els taxis de Barcelona grocs i negres, hi haurà qui votarà dretes i d’altres esquerres, molts continuaran sense anar a votar, i l’ipc pujarà cada any, com el metro, el bus i el pa. Hi haurà qui li agradi més el Pare Noël i d’altres que voldran el Tió de Nadal, el Barça, l’Espanyol o el Madrid, la Penya o els Lakers. Follarem igual que ara, ni més ni menys, però ens donaran menys pel sac. Això és el que desitjo, per que serà el senyal més clar de normalitat i d’acceptació.
I tot això per que soc i em sento català, i no espanyol ni francès ni rus, per que la meva identitat la decideixo jo, i ningú me l’ha d’imposar, per que en definitiva del que parlem és de llibertat.
O no?
posted by XAVI-E at 7:47 a. m.
1 Comments:
si tiu, parlem de llibertat i moltes més coses com ara dignitat, pluralitat, democràcia de debò, etc.. ah, també parlem de coses molt tangibles, reduir les llistes d'espera als hospitals, professors motivats per educar als nostres fills, habitatges per a tothom. I no és una utopia, és possible assolir-ho, només us demano als més increduls que mantingueu viva la flama de l'esperança.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home