L'ARTICLE DEL DIA

M'envia la Marta aquesta joia, a veure que us sembla:

Catalans are 'persecuting' the language of Cervantes

By Graham Keeley (The Independent) in Barcelona Published: 30 May 2007

The language of Cervantes is being "persecuted" by nationalists in Catalonia, a director of Spain's leading linguistic body has claimed. Gregorio Salvador, the deputy director of the Royal Spanish Academy - Spain'sversion of the authority which compiles the Oxford English Dictionary - hitout at the way Spanish was being downgraded in schools by nationalists runningthe regional government in the north-eastern region.

Catalan is the first language in schools in Catalonia and Spanish is taughtonly two hours a week. Mr Salvador said: "Franco's dictatorship imposed [Castilian] Spanish on the Catalans and the Catalans thought it was an abuse, which it was. But now thesame thing is happening the other way round."In an interview with the Argentine daily, Clarin, Mr Salvador said that regional governments in Catalonia, the Basque Country and Galicia - which allhave their own languages - "have come up with dictatorial regimes oflinguistic immersion". He said that children were increasingly taught in regional tongues. Headded: "The children of Spanish speakers in Catalonia do not have the optionof studying in Spanish. Spain is the only country in the world where people cannot be taught in their own language and have another one imposed on them. "After democracy was restored in 1978 Catalonia, like other regions,was grantedmore autonomy. Nationalist authorities started a process of "normalisation" in which Catalan was introduced to every part of everyday life. A political linguistic department was established in the regional governmentto enforce laws which say Catalan must have equal status with Spanish. Companies can be fined if they do not print signs in both languages. Some Spanish parents, who want their children to study Castilian, have broughtcourt cases against the regional education department. The Catalan regional government even gave ?15,000 (£10,000) to a film director to make three pornographic films because they promoted Catalan. But Artur Mas, the leader of the conservative nationalist party, Convergencia i Unio, said that Mr Salvador's remarks were "an insult to Catalonia" that demonstrated "little common sense''.

I es queden tan amples!! (They stay so amples)

Que n'hem de fer??? Rauxa o seny??

LA DITA DEL DIA

Cansat, cansat, cansat.

Cada matí comença un nou dia impossible per al meu país.

Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor 1967)

LES ANÈCDOTES DEL DIA

SOBRE LES ERECCIONS MUNICIPALS (O ELECCIONS)

I amb quet article ja dono per tancat el capítol de posts referents a les eleccions municipals aquestes, que ens han tingut entretinguts una bona temporada. Ara venen les anècdotes, que sempre n'hi ha, i les curiositats que encara passen i continuaran passant, fent-nos sentir que malgrat que vivim al segle XXI a voltes no ho sembla pas.

Tinc un amic que li ha tocat ésser president de taula. A mig matí se li presenta una senyora d'edat avançada, andalussa, amb aquella gràcia i desparpall (en realitat vull dir "desparpajo", pro nusé com es diu) i es planta al bell mig del col.legi electoral, cridant:
- "He venio a votá, pero nosé como se hase eso"
- Doncs a veure, vosté ens diu a quin partit vol votar, li donem la papereta i votarà. A qui vol votar??
- Nusé. Jo no sé eso de los partios, nosé como se llama el que quiero votá.
- Bé, doncs si no recorda el partit ens pot dir el nom del candidat i li donarem la papereta. A vore, com es diu el seu alcaldable??
- Pos va a ser q no. Tampoco lo sé como se llama. Yo quiero votá ardel bigote.
- Llàstima, per que en el poble en tenim dos de candidats amb bigoti: un el d'esquerra i l'altre el del pp.
Per sort van trobar en el diari del poble una foto de tots els candidats i la senyora va poder escollir a dit a qui volia votar: quin dels dos era, el d'ERC o el del PP?? La resposta al final de l'escrit.



Un altre amic m'explica com van arribar a la seva mesa 4 furgonetes plenes dels avis del casal, portats de la maneta pels candidats d'un determinat partit polític, que els van portar fins la taula, els van donar el sobre del seu partit, van votar i se'ls van tornar a emportar. Qué opineu? Esta bé, no és gaire ètic, ensuma malament, quines bones persones les d'aquest partit, ...
Suposo que voleu saber de quin partit eren oi? Al final la segona resposta.





Un altre amic es va voler presentar per alcalde. Però no tenia prou suport per crear el seu propi partit independent i presentar-se en el seu poblet. (li demanaven més firmes de suport que habitants té el poblet del bergadà (us en dono pistes) ). De manera que va iniciar una ronda per tots els partits polítics existents per veure si algún d'ells li oferia el seu suport. Després d'unes quantes entrevistes va trobar un partit que el va recolzar i ell es va presentar sota les seves sigles. No ha estat escollit alcalde per UN sol vot. Sabeu sota quines sigles es va presentar??

I d'anecdotes n'hi ha moltes més, però de moment n'hi ha prou. Potser en penjo alguna més. Ja vorem. Per cert: 1: ERC. 2. CiU 3. PSC.
Apali!

LA REFLEXIÓ DEL DIA

El triomf del desencís
Una de les coses que més molesta a la ciutadania és l’actitud dels partits polítics immediatament després de saber-se el resultat de les eleccions. Tots, absolutament tots, es presenten com a triomfadors encara que les xifres palesin que han davallat amb relació als comicis anteriors. És cert que n’hi ha que admeten l’evidència, però ho fan amb la boca petita convençuts que és la millor manera de mantenir alta la moral dels votants i de mostrar-se dignes davant l’adversari. És tanta la por que tenen a reconèixer els errors comesos, és tan forta la paràlisi que els tenalla a l’hora d’elaborar un full de ruta que albiri nous horitzons, que l’elector té la sensació d’estar veient sempre la mateixa obra representada per diferents intèrprets. Això explica el rècord d’abstenció en aquestes eleccions municipals. Què esperaven, després d’haver frustrat els anhels expressats en la manifestació del 18-F o en l’Estatut del 30 de setembre? Què esperaven, si ja és un fet que no sols tenim un Parlament de fireta sinó que persistirà l’espoli fiscal i que serà Madrid qui continuarà controlant la xarxa ferroviària, les costes i els aeroports de Catalunya?
Aquesta és l’arrel de la immensa frustració que provoca avui dia el discurs polític en la ciutadania en general i en la gent jove en particular. En aquest sentit, en el de la gent jove, Esquerra Republicana, tot i haver aconseguit un increment global de tres-cents regidors, hauria de reflexionar sobre l’ascens que la CUP ha experimentat a costa seva en poblacions com Berga, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Vic o Vilafranca del Penedès. Però també, en altres aspectes, hauria de reflexionar Convergència i Unió, que tot i haver guanyat tres nous regidors a Barcelona, continua essent incapaç de governar la capital de Catalunya alhora que ha perdut Tarragona. I naturalment també ho haurien de fer el PSC i ICV, que és com dir Dupont i Dupont, dos partits que van per la vida proclamant-se catalanistes i de progrés, però que no tenen cap més objectiu que emmirallar Catalunya amb Extremadura o Múrcia en lloc de fer-ho amb les nacions políticament lliures i reconegudes del món.
Em temo, però, que no hi haurà reflexió per part de ningú. És més fàcil blasmar l’adversari que admetre les pròpies contradiccions. Per això hem convertit la política catalana en un guirigall infantil farcit d’acusacions mútues que no tenen cap més objectiu que dilatar el temps tant com es pugui per no haver d’afrontar la pregunta més temuda de totes: si Catalunya és una nació adulta, què hi fa sotmesa a Espanya?

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

LA DITA DEL DIA

El cor, si pensés, s'aturaria.

Fernando Pessoa, poeta portuguès (1888-1935)

LES BOLES DEL DIA

Hi ha dies en que un està fart. o cansat.
fart de tot. o cansat de tot.

i el millor seria desconnectar. de qualsevol manera: ja pot ser petant-te en una bici, nedant 50 piscines sense parar, llegint un llibre raru, colocar-te a martinis o xupitus, o fer el que sigui per desconnectar el cervell del mon mundial. una estoneta si més no.

i una altra manera pot ser navegar. Connectar-se per desconnectar-se, pura ironia.

i navegant navegant .... quan un està fins les boles de tot doncs troba coses molt interessants, com questa web:

http://www.estoyhastalasbolasdelmarketingviral-pasalo.com/

he deixat un missatge, el trobeu?

LA DITA DEL DIA

Avui s'acaba la campanya per les eleccions municipals aquesta. Demà dia de reflexió ( o sigui de platja) i diumenge anar a votar. CAL? Reflexioneu, reflexioneu. Jo he trobat la dita més adhient pel dia d'avui, i el millor de tot és que data de fa 400 anys, valtros mateixos.

Ningú no t'oferirà tant com el qui no pensa complir.

Francisco de Quevedo, escriptor castellà (1580-1645)

EL VIDEO DEL DIA

Aneu gaudint d'aquest tema, i també del video, un dels millors fets darrerament. Això em recorda que encara haig de fer el post de les músiques. En breu.

LA RESPOSTA DEL DIA

Aquí us penjo la solució a la juguesca que ahir ens va plantejar en Toni +-. També us dic q en elscomentaris algú ja ha posat una resposta ben encertada i per tant ha guanyat el pot d'olives, que es degustaran, suposo, dimecres vinent tot sopant.

La resposta és:

¿Qué relación puede existir entre el ancho de vía en los ferrocarriles de Estados Unidos, de 143,5 centímetros, con el trasero de un caballo? ¿Y ese mismo trasero con los cohetes espaciales?

Pues mucha más de lo que nos podamos pensar.
El ancho de vía en los ferrocarriles de Estados Unidos es de 143,5 cm (4 pies y 8,5 pulgadas). Es un número bastante extraño.
¿Cuál es la razón de ese ancho? Una respuesta rápida y sencilla es que así se construyen en Gran Bretaña y las mismas fueron construidas por los ingleses expatriados.
¿Y por qué los ingleses usaban ese ancho? Los primeros trenes fueron construidos por las mismas personas que habían construido los antiguos tranvías y esta es la anchura que usaban.
¿Y por qué ellos usaban tal cifra? Porque utilizaban las mismas plantillas y herramientas que se usaban para construir carruajes que usaban ese espacio entre ruedas.
Bien. ¿Y por qué los carruajes usaban esa extraña cifra de espacio entre ruedas? Porque, si hubiesen usado otra cualquiera, se hubiesen roto en algún viejo camino inglés, ya que esa es la distancia entre las huellas.(Nota: las huellas son las marcas dejadas en un camino por los carruajes que pasaron anteriormente).

¿Y quién construyó esos viejos caminos con huellas? Las primeras carreteras de larga distancia en Europa (e Inglaterra) fueron construidas por el Imperio Romano para sus legiones y han sido usadas desde entonces. Los carros de guerra de las legiones romanas formaron las huellas iniciales, que cualquier otro tenía que imitar por miedo a destruir las ruedas de sus carruajes. Ya que los carros fueron hechos para (o por) el Imperio Romano, eran todos iguales en cuanto a distancia entre ruedas.
El ancho de vía férrea estándar en EE.UU. es de 143,5 cm, y deriva de las especificaciones originales para un carro de guerra romano.

A su vez, los carros de guerra romanos se hicieron con el ancho justo para acomodar los traseros de dos caballos. Con lo que ya tenemos la respuesta a la pregunta.

Hay una interesante continuación a la historia acerca de anchos de vía y traseros de caballo. Cuando vemos los trasbordadores espaciales de la NASA en su rampa de lanzamiento, observamos dos grandes cohetes unidos a los lados del principal tanque de combustible.
Son los llamados SRB (Solid Rocket Boosters) y son construidos por Thiokol en su fábrica de Utah. Los ingenieros que los diseñaron habrían preferido hacerlos algo más anchos, pero los SRB han de ser enviados por tren desde la fábrica hasta el lugar de lanzamiento. La línea férrea pasa por un túnel en las montañas y los SRB han de caber a través de ese túnel, el cual es ligeramente más ancho que el propio ancho de la vía, la cual es aproximadamente del ancho de dos traseros de caballo.
Así pues, el diseño de los cohetes impulsores del más avanzado sistema de transporte del mundo fue determinado hace dos mil años por el ancho del trasero de un caballo romano.

LA SUBVENCIÓ DEL DIA

Ahir o abans d'ahir ja vos parlava dels mitjans de comunicació que sobreviuen gràcies a les subvencions que van rebent des de la Gene, o sigui des de tots naltros. És una situació que em sembla injusta sobretot quan no reuneixen cap de les condicions per poder rebre aquests diners, que es podrien invertir en altres causes més justes i necesaries. Jo ho tindria bastant clar. I avui he rebut un mail de l'amic M.A. on prescisament en parlen d'aquesta questió. A veure si sou capaços d'arribar fins el final del text, a mi m'ha costat, però llegint entre linees, ràpidament i despres de fotre'm un café (i un parell d'orujos) doncs ho he aconseguit. I no està malament.

La pregunta que sempre em faig és: latonteriadeldia podria demanar una subvenció??? per fomentar la cultura catalana, la llengua catalana, per fer pais, per qualsevol altra coseta ??? segur que latonteriadeldia s'ho mereix abans que altres medis. (i mira que la tonteriadeldia no és res res res res important, ni te medis, ni gaire colaboradors.) Aquí va:

Posem fi a La Vanguardia
En una de les seves cartes el gran escriptor i autor de la novel·la Incerta Glòria, Joan Sales ja insinuava que si el diari dels catalanets escrit en castellà no existís, Catalunya faria temps que seria una nació sobirana.
En efecte, la gran contradicció del nostre país sempre ha estat el ressò que La Vanguardia, d’expressió castellana i de mentalitat regionalitzadora, ha tingut entre les classes mitjanes catalanistes. I aquesta contradicció encara s’agreuja més quan els successius governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, han subvencionat generosament el diari en qüestió per bé que incompleixi manifestament el principal criteri que hauria de ser motiu de subvenció: l’ús i promoció de la llengua catalana. Plantejar la retirada dels ajuts directes o indirectes (com les subscripcions oficials) al mitjà del Conde de Godó sempre ha estat motiu de pressions brutals i de destitucions fulminants, com en el que al primer tripartit li va costar el càrrec al coratjós Miquel Sellarès.
En l’actual Govern d’Entesa aquestes tensions han arribat al paroxisme amb les tèrboles causes del conflicte suscitat fa uns mesos entre el redactor de La Vanguardia, Jordi Barbeta, i el cap de l’Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antoni Bolaño, en què el primer acusava el segon de greus pressions per part del Govern de la Generalitat contra l’esmentat mitjà, quan ja s’havia concertat una subvenció multimilionària, precisament a des de Presidència, a favor del diari suposadament agreujat. És a dir, que després de treure tacada el redactor de La Vanguardia encara s’hi va rabejar humiliant el personal de la Generalitat.
És clar que, tal com pinten les coses, aquest conflicte podria ser només un primer intercanvi de floret si des de les diverses àrees de la Generalitat (i sobretot des de la Secretaria de Comunicació de la Conselleria de Cultura, dominada per Esquerra) es talla de soca arrel aquest finançament espuri del diari més engreixat a costa del contribuent català sense cap dels mèrits que el sistema públic demana (això sense comptar amb la qüestió ideològica, a les antípodes de la construcció d’un sistema de comunicació propi i català que un partit independentista com Esquerra hauria de defensar).
Alguns ja donaríem per justificat el Govern d’Entesa en termes nacionals si els responsables de les diverses àrees es posessin ferms davant dels embats del Grup Godó, això seria un gran salt endavant en la construcció de factors de poders d’obediència catalana i d’orientació sobiranista. Perquè, la gràcia del tema, és la dependència que La Vanguardia té d’aquests mitjans de finançament públic. En tractar-se d’un mastodont en plena decadència de la premsa escrita, i de ser víctima d’un sistema de gestió escleròtic més propi del funcionariat que del lliure mercat, els beneficis del diari són, en gran part, tributaris dels regals que cada any ha concedit el Govern de la Generalitat. Quin sinistre teixit d’interessos impedeix que es faci d’una vegada el pas d’anul·lar aquests privilegis?

Hèctor López Bofill

LA JUGUESCA DEL DIA

M'envia el Toni +- un escrit per a q el penji. Qui l'encerti o s'apropi més guanyarà com sempre un pot d'olives. Demà publicaré la resposta (que també me l'ha enviat).

¿Qué relación puede existir entre el ancho de vía en los ferrocarriles de Estados Unidos, de 143,5 centímetros, con el trasero de un caballo? ¿Y ese mismo trasero con los cohetes espaciales? Pues mucha más de lo que nos podamos pensar.

LA RESPOSTA DEL DIA

El passat 20 d'abril vaig penjar un post-endevinalla q ens enviava l'amic toni +-. I deia:
Avui fa anys, un home, envaït per la malenconia, escrivia una famosa carta a una noia, que no veia feia molt de temps, recordant-li lo bé que ho havien passat amb la colla d’amics a un petita cabana als Pirineus, i com havien canviat les coses des d’aquell cap de setmana.Quin es el text de la carta, o qui la va escriure?

La resposta, melancolia pura, ara:

EL GRUP DEL DIA

sabado en el museo MNAC con sorpresa musical..........

Cuando las pasadas navidades, el maestro de ceremonias del concierto del A.B.I. (Mr. Andreu Fàbregas) hizo la presentación de un grupo de jazz con una grandísima proyección, y nos hablaba de un proyecto de grabación de su primer CD, puedo afirmar que no exageraba, y que lo que Andreu introducía era algo que se salía por calidad de una concesión normal tomándonos a nosotros como interlocutores y posibles fans del grupo (para que digamos a nuestros nietos, yo escuché a este grupo antes de que grabaran su primer compacto);

Algunos meses más tarde, el proyecto de grabación del disco todavía no se ha finalizado, puede que sea porque este tipo de cosas requiere su tiempo, y si el grupo tiene paciencia, seguro que en un futuro no muy lejano este proyecto presentado por el locutor de "Camps de cotó" vea la luz;

Lo que a mí me llenó de orgullo fué visitar el museo MNAC, en Montjuic, cerca del estadi olímpic, donde juega habitualmente el espanyol, y escuchar su música (aunque en ese momento sonaban standas de jazz). Puedo decir que permancereer unos minutos en la sala oval de este edificio tan majestuoso, escuchando esta música, te hace sentir muy bien, luego el factor tiempo cambia las coordenadas que lo delimitan, haciendo, casi milagrosamente, que una visita por el museo que duró casi 4 horas pareciese un agradable paseo de 20 minutos, haciendo una revisión de obras de artistas conocidos, desconocidos y otros olvidados.

Esta interesante iniciativa de disfrutar de museos hasta altas horas, coincidiendo con la jornada de puertas abiertas hizo de la noche del sábado una noche inolvidable, algo así esperamos conseguir con el festival de performance y danza de montcada i reixac que se celebra el próximo sábado 26 de mayo a las 20:00 en la sala grande del teatro A.B.I., lugar al que se puede acceder por la calle Colon nº 5, justamente donde está el emblemático cafè colon, lugar de peregrinación de los amantes de la buena música, la buena compañía, y del buen ambiente .

Gracias Andreu por encontrar un filon llamado "clara lluna", por hacerles creer en sus posibilidades y por exportarlo a tantos corazones hambrientos y sedientos de arte, y música!

Si voleu recordar a "Clara Luna" entreu al blog que us adjunto:

http://nadalalabi.blogspot.com/

Juanito

EL NUCLI DEL DIA

Fonts ben informades ens comuniquen que en breu iniciarà el seu camí un nou nucli de la CAL http://www.cal.cat (Coordinadora d'Associacions per la llengua catalana) al poble de MONTCADA. Aquest nucli tindrà la seva seu a l'ABI, Associació Benefico Instructiva, http://abi.montcada.cat. La setmana vinent hi haurà una trobada amb membres de la CAL nacional per tal de formalitzar el nou nucli local. L'assistència de socis a les reunions previes ha estat força nombrosa i tot dòna a suposar que el nou nucli podrà dur a terme els seus objectius per l'any inicial, principalment la participació amb diversos actes del CORRELLENGUA 2007.

Us mantindrem més informats!!

EL CARTELL DEL DIA

LLegeixo a l'e-noticies:
A MONTCADA I REIXAC
Pinten una diana en un cartell d'una candidata del PP.

I a més a més han posat la paraula FATXA al costat, com es veu a la foto.
Dues consideracions només:
1.- La gent d'aquest diari digital torna a donar mostres del cutrerisme periodístic que tenen. De qualsevol coseta en volen fer noticia i si pot ser un escàndol millor que millor. El que sigui per ser ells els protagonistes i no la noticia per sí mateixa.
2.- Jo també he vist un cartell amb un candidat d'ERC que li havien dibuixat un bigoti i unes ulleres!! Que fort!!!! I un altre amb dents de vampir!! Alçaaaaaa!!

Eva, maca, no tinc res en contra teva, ja saps que això forma part del preu de ser un personatge públic i que qui ho fa no et coneix personalment, segurament jo hagués triat un altre dibuixet per fer-te. (més maco per supuest! o millor dit, diferent. ) Però aquesta gent de l'enoticies .... cada cop empitjoren més. Podriem dir que empitjoren més a mesura que reben més subvencions de la Gene. O de qui sigui. Algun dia parlarem d'aixós.

Ara niré a passejar pel poble a veure si trobo més retols guixats. Quin escàndol oi??
Apali. Salut!
xavi-e

ELS DEURES DEL DIA

Llegeixo a l singular digital:

“El portaveu del PP de Catalunya, Daniel Sirera, ha afirmat que "demanar-li al PP que retiri el recurs a l'Estatut és com demanar-li a CiU que deixi de ser nacionalista",.

Que algu li digui al Sirera que ja el pot retirar!!!
Que CiU i el Nacionalisme es com la Música Militar, 2 coses que no tenen re a veure!!!.

O Potser que no ho faci:
Amb una mica sort foten aquesta merda d’estatut al carall, total un servidor va votar NO al mateix.
També llegeixo a l’Avui d’Avui que El polèmic locutor de la cadena COPE Fede Ximénez Losantos va criticar ahir amb duresa el paper del rei d’Espanya, Joan Carles I, amb relació a la situació política espanyola, i les seves últimes declaracions sobre el conflicte de l’Ulster.
El locutor va considerar que “els patriotes espanyols” estan com fa dos segles sota l’ocupació francesa, quan el poble lluitava sol i els Borbons d’aleshores els traïen i es venien a Napoleó. Losantos va acusar el monarca, una figura fins ara intocable al circ mediàtic espanyol, “de còmplice indirecte del que passa”.

Aquí també pateixo de total dualitat de conviccions.
L’aplaudeixo per volguer-nos alliberar dels borbons?
o em cago en el dia que va néixer per fatxa trampós i mentider?

Poso aquest any la creueta a les obres de l’església en la declaració d’IRPF, o segueixo pensant que tenint un Papa cap de la inquisició ja representa prou greuge?.

Titular de l’avui d’avui:

Portabella i Mayol asseguren que han fumat alguna vegada un porro

Aplaudeixo als 2 candidats per ser valents per reconèixer-ho, o em decanto perquè son uns mentiders de merda:

Que només ALGUN porro?

Si només es possible que trobar inspiració a les seves propostes enrotllant la maria en fulls de Vanguardia!!!. Com sinó s’explica que una sigui antisistema des del cotxe oficial, i l’altre vulgui baixar les atraccions sobreres del Tibidabo perquè si columpiïn les bèsties del Zoo, quan la fira d’abril no ompli l’espai Fòrum?.

Quan jo era Jové m’agradaven les cançons del Quico cantava allò de :

Més tard com que soc contradictori, que vull dir amb això?, vostè mateixa......................................................................

Però tanta ambivalència em deixa astorat, llast i assadegat de bons consells. Algú de vosaltres em pot orientar, bons amics?

DEURES DEL DIA

Els d’avui son fàcils:

Títol, i com segueix la cançó del quico?


Apa siau.

xaviCosta

LA NOTÍCIA DEL DIA

JA HE TORNAT!!!

EP!!!
Per fí!!
Ara feia molts dies que no penjava res aquí, però no era per gust. Senzillament BLOGGER no em deixava entrar.... no feia cas del meu nom d'usuari ni de la contrasenya. Que si havia d'accedir amb un compte nou, que si m'actualitzés amb nosequé, que si t'enviem un correu amb instruccions, que si has de refer la contrasenya, que si no tens contrasenya no podem refer l'usuari, osties!! i a mí que m'expliqueu!!! jo abans entrava, escribia i ho penjava i punt. Ara ja no. Qué nassos he de fer per que funcioni de nou culleres!!!!!
Bé, la puta burocracia sense funcionaris, només amb emails en anglés amb un putu ordinador situat a l'altre punta del mon. I ara em fa por sortir.... per que no sé ni tinc gaire clar al final com ho he fet per poder accedir. Jo m'ho he apuntat tot i si demà no puc entrar.... apali, a fotre noms d'usuari i comptes de correu i passwords. Fins q funcioni!!

Bé, i sé que tinc moltes coses preparades per penjar, jo cada dia feia el meu post (encara que no el penjés) però ara.... clar.... hi ha molts desfasats. Això sí , penjaré el de les apostes dels pantans de Catalunya (vàlid fins el 31 d'agost) i potser les noves apostes sobre els regidors de l'ajuntament de Cerdanyola. Però aquest és com una tortura. I parlant de tortures, del Barça no penjaré res, encara que podria penjar als jugadors.

LA NOTICIA DEL DIA: JA HE TORNAT!!!
XAVI.