LA MANI DEL DIA

Avui vull parlar d’un tema que em fa molta mandra i espero que em surti força clar, per que el tema pot ser una mica carregant. A veure:
Fa uns anys a Montcada hi havia una incineradora de residus. Gràcies a la pressió del poble (i a l’incumpliment de diverses lleis) es va tancar.
Fa molts anys que a Montcada hi ha una cimentera, coneguda com l'Asland, que’ns embruta tot el poble dia sí dia també. I ens contamina i provoca malalties pulmonars i tot el que vulgueu en negatiu. Ja és, vulguem o no, una icona del poble. Molts cops per explicar on està Montcada al final acabes dient “saps on està la fabrica de ciment?? Doncs allà!” . També podria dir coses en positiu de la fàbrica com..... com......suposo q la principal és la feina que dóna a molta gent del poble. Sense anar més lluny el meu avi hi va treballar molts i molts anys, molts vol dir potser 40, i n’estava molt orgullós i cada any jo l’acompanyava al dinar que feia la cimentera per tots els treballadors i extreballadors. També recordo que quan era petit, petit, la sirena de l’asland ens marcava l’horari. Uuuuuuuuuuuu, la una. Uuuuuuuuuuuu, les sis. I també avisaven quan hi havia voladures a la muntanya, que abans era muntanya amb castell, després turó de Montcada i ara turonet. I al barri de Can St Joan queien pedres (algú m’ha dit rocs, fruit de la llegenda que es va creant amb el pas del temps, però jo no m’ho crec) que per això avisaven de les voladures, per que la gent es protegís, si no de què.
I clar amb els anys s’han menjat la muntanya per fer ciment, i han demanat permís per menjar-se un trosset més de muntanya i els han dit que, de moment, NO. (quines intencions més clares denota aquí al mig la paraula “ de moment”, oi?). Però clar, la vida continua, i arriba la crisi, i la construcció s’atura, i per estar al mercat has de ser cada cop més competitiu, i això vol dir reduir costos i, si pots, augmentar ingressos. I quina idea genial han tingut a l’Asland?
Doncs mira, reduirem costos cremant en els nostres forns algun combustible més barat que el gas o la electricitat o el gasoil, o el que sigui que fem servir ara. O sigui cremarem residus de biomassa. Això implica cremar fangs o llots provinents de depuradores, farines càrniques i altres residus i merdes varies. I com ja m’han dit que NO en una cosa, ara no em diran el mateix i em donaran el permís.
I ja la tenim liada!! Que si axòs és dolentíssim per la salut, que no i a més és boníssim pel medi ambient, que si s’emetran partícules cancerígenes a l’aire, que res de res i a més s’eliminarà de forma segura un problema provocat per la mateixa activa humana. I tothom treu informes mèdics i estudis de megacientífics i supertècnics mediambientals que avalen cada una de les postures, a favor i en contra. En definitiva no deixa de ser una mena de problema entre el bé particular (els montcadencs) oposat al bé comú (la resta de catalans). Podeu veure tots aquests arguments al blog de la plataforma http://mirairenet.blogspot.com/

Total que s’ha muntat una plataforma Anti-incineradora, que ja sabeu que aquí a Montcada per qualsevol cosa es munta ràpidament una plataforma (Plataforma pel Soterrament del trenet d’altíssima velocitat, plataforma per salvar la cerveseria, Plataforma veïnal de la zona 21, Plataforma antiincineradora, plataforma escamot tió....) i el que calgui. I mira tú, tothom s’ha apuntat, des de la gent particular, els comerços, fins les entitats del poble. S’han fet xerrades per tot el poble, la de Montcada Centre es va fer, com no!, a l’ateneu ABI, i per avui hi ha convocada una manifestació. I es preveu que serà molt i molt participada. Per això ja s’han apuntat fins i tot els partits polítics, quins collons que tenen!! Després se’ns enfadaran quan els escridassem. Bé, no sé si l’alcalde estarà present doncs està de viatge a Singapur per trobar solucions a problemes comuns que tenim com habitatge, transport i residus. Ei! Aquesta frase que heu llegit no és broma ni ironia de la meva. És certa. El tio, que no té res de sòmines, està a Singapur de veritat. Ja sabeu, Singapur i Montcada son societats clarament similars o fins i tot idèntiques, diria jo. Ja veureu quines “solucions” tindrem aviat.
En definitiva que avui dijous 31 de gener a les 19:30 mani en contra de la incineració.
Aquesta gent de la plataforma ha fet molt bona feina però, només dos peròs:
1.- Fa una setmana que tenen un tiu en cotxe, megàfon en mà, fotent crits anunciant la mani. Rollo comunistes anys 80. No li podeu dir que calli d’una puta vegada, que ja ho sabem óstia que hi ha la mani. Seria millor que anés a fotre crits als directius de la cimentera a la porta de la fàbrica i passés de nosaltres. Contaminació acústica tiu!!
2. Amb frases com aquesta "HAY QUE UNIRSE, NO PARA ESTAR JUNTOS, SINO PARA HACER ALGO JUNTOS" (Juan Danoso Cortés) llegida al MontcadaConfidencial no crec que aconseguiu gaires adeptes més. Per que la frase no té desperdici, és rollo Rambo sota un atac aeri vietnamita, “Soldados, Hay que unirse....” o rollo Kennedy “Americans, no pregunteu que pot fer america per vosaltres, hay que unirse pa cer algo juntos” o rollo Luther King “He tingut un somni, hay que unirse...” o rollo peli porno “nenes, hay que unirse, para hacer algo juntos..”
O el pitjor, rollo aznar “ me gusta mucho me gusta mucho, en españa hay que unirse, no para estar juntos,.......” . No envieu a aquest amb el cotxe i el megàfon a dir frases d’aquestes pel poble sisplau! La gent moriria de l’alt contingut intel•lectual, de la profunditat metafísica rollo zen mola mazo de la frase i no podrem venir a la mani. Vale wapos?

Ah, i el problema, com sempre, NO ens l’arreglaran els polítics.
Ens veiem a la mani. O no.

LA PERSONA DEL DIA

wola a toton!

mireu avui us vull explicar una petita historia, feta de grans homes, de petites casualitats de la vida i de grans esforços. Una mica d'èpica barrejada amb ..... màgia?

Fa uns dies va morir Sir Edmund Hillary, concretament el 11 de Gener (11/1) , aquest neozolandés humil va ser la primera persona en pujar al cim del mon, a l'Everest. Ho va aconseguir a les 11:30 del 29 de Maig de 1953, juntament amb el sherpa NORGAY TENZING. Diuen que el primer que va dir va ser "Has vist George, hem derrotat a aquell bastard", en referència a George Mallory, un altre escalador anglés que va desapareixer l'any 1924 quan també volia fer el cim. Ningú sap si Mallory va fer el cim o no, per que va desapareixer quan pujava.... o quan baixava. Sigui com sigui 30 anys més tard Hillary ho va aconseguir i ha passat a la historia del muntanyisme com un dels grans. I realment s'ho mereix. Sir Ed es describia com un neozelandés qualsevol amb habilitats modestes. Però va ser una gran persona, un heroi modern que no només va conquerir l'EVEREST sino que va viure amb determinació, humilitat i generositat. Des de que va aconseguir el cim es va convertir en un dels més grans defensors dels drets dels sherpes de l'himalaia.

Us adjunto la carta que Ang Tshering Sherpa li ha adreçat per agraïr-li tot el que va fer per ell, la seva familia i el seu poble:

Queridos amigos:

Es con un corazón dolorido que os deseo Namaste y os ofrezco mis Saludos desde Nepal…

Sir Ed Hillary ha comenzado su viaje hacia la cumbre suprema de la Existencia – una cima que todos nosotros desearíamos alcanzar, pero que muy pocos seremos capaces de pisar.

Sir Ed Hillary siempre vivirá en los corazones y en las mentes de los miles de Sherpas que le conocieron. Como tributo hacia él, desearía compartir con vosotros algunos de los momentos de la vida de Sir Ed que nos han influido personalmente a mí y a mi familia.

A principios de los años 60, Sir Ed Hillary estaba en uno de sus numerosos viajes en compañía de sus amigos Sherpas. Mientras cruzaban un paso de montaña, se dice que Sir Ed preguntó a uno de los Sherpas: “si hubiera algo que él (Sir Ed) pudiera hacer por el pueblo Sherpa, ¿qué sería? Su amigo Sherpa inmediatamente contestó:

“Burra Sahib” (Gran Sahib): “nuestros hijos tienen ojos, pero están ciegos y no pueden ver. Me gustaría que abriera los ojos de nuestros hijos, y construyera una escuela”.

En 1.961, Sir Edmund Hillary construyó con sus propias manos su primera escuela, en el pueblo de Khumjung.

En 1.964, construyó el aeropuerto de Lukla, lo que abrió una puerta hacia el exterior desde el Khumbu y el Everest que permitió, no sólo que el mundo conociera el pueblo Sherpa y su cultura, sino también que el pueblo Sherpa descubriera que existe un inmenso planeta más allá del Himalaya.

En 1.966 construyó el hospital de Khunde para abastecer de servicios médicos gratuitos a todos los nepalíes. Y la lista podría continuar.

Pero lo que he contado aquí implica directamente a mi familia: el Sherpa que le pidió que construyera una escuela era mi Padre, Konchok Chumbi. Mi padre acompañaba a Sir Ed Hillary cuando la foto del cuero cabelludo del Yeti del monasterio de Khumjung dio la vuelta al mundo. Yo fui uno de los primeros estudiantes que fueron admitidos en la escuela de Khumjung, y allí me gradué. Si no hubiera sido por la visión de alguien que está por encima de los demás, quizás ahora sería un hombre arqueado por el peso de los años, y todavía estaría acarreando grandes cargas como porteador en mi muy querido valle del Khumbu. Por casualidad, mi hijo, Dawa Steven, estaba en Dingboche cuando se enteró de la muerte de Sir Ed. Bajó corriendo hasta Khumjung, mi aldea natal, en un día, y tuvo la fortuna de poder compartir las plegarias ofrecidas por el pueblo en el monasterio de Khumjung. Mi hijo, Dawa Steven, quiere dedicar su expedición Eco Everest 2.008 a la Visión de Sir Edmund Hillary por parte del Khumbu y su gente. Como presidente de la Asociación de Montañismo de Nepal (NMA), he propuesto bautizar con el nombre de Sir Ed Hillary un pico y el aeropuerto de Lukla. También he propuesto que el Gobierno de Nepal funde un Premio de nivel internacional con su nombre. Aunque estoy profundamente entristecido, siento alegría al saber que el Alma de Sir Ed camina entre nosotros.

Hasta la próxima vez que nos encontremos.

Sinceramente

Ang Tshering Sherpa

Presidente de la Asociación de Alpinismo de Nepal. Fundador de Asian Trekking http://www.astrek.com/

i per ùltim una casualitat de la vida, fixa't bé: Sir Ed va nèixer el 20 de juliol de 1919, i va morir el 11 de Gener de 2008, per tant va viure 88 anys i 175 dies. Resulta que 175 dies son un 48% d'un any. O sigui que va viure 88 anys i una 48ena part d'un altre. L'Everest fa una alçada de 8.848 mts. 88,48 anys, 8.848 mts. Una casualitat. O no.

Descansi en Pau.

LES OBRES DEL DIA

Una vegada algú va definir la felicitat com l'interval de temps entre que acaben les obres del veí d'abaix i comencen les obres del veí d'adalt.

A Montcada fa temps que esperem la felicitat. Entre les obres de les constructores que ens tallen els carrers cada cop que volen, les obres de la carretera nacional i ara, les obres del Tren d'Altíssima velocitat, anem llestos i ben servits. Avui us parlaré de les obres del tren:

Les obres del trenet d’alta velocitat aquest ja han començat oficialment a Montcada. Ara de moment només estan preparant el lloc on muntaran la tuneladora i començaran a fer el túnel. D’aquí a un any començaran a fer el túnel per sota del poble per soterrar la línia. I clar, pel poble tot son rumors, preguntes, nerviosisme i molta desconfiança. I com és lògic hi ha tot un munt de preguntes que planen en l’ambient: ¿ es faran esquerdes als edificis? ¿hi haurà molt soroll? ¿és possible que hi hagi esvorancs? ¿haurem de patir encara més talls en els passos a nivell, complicant encara més la caòtica circulació en el poble?

Mitjançant “la veu de Montcada” l’ajuntament ens explica el que li convé i el que vol sobre el poble, això no és cap secret, tothom ho sap, i ens explica que l’ADIF ha començat a fer inspeccions a 145 edificis que estan prop de la via del tren (entre ells el meu) i ens posen tota una corrua de dades (que si un 7% d’inspeccions de no sé què, que si un 32% de visites de nosecuantos, o un 70 % de cartes enviades dient “hola que tal i bla bla bla”) O sigui sembla que estan treballant, però jo no he vist a ningú fent inspeccions. (Ah, que em diuen que potser son inspeccions visuals, ah!, clar, aquestes inspeccions son d’una gran complexitat tècnica, no us creieu que son fàcils eh? ja sabeu el que costa saber si uns pits son naturals o operats )
Però la majoria de gent amb qui he parlat continua desconfiant, continua sense informació i continua tenint por. Hi ha algú que no cregui que ens amaguen informació??
Home, sí que és cert que han obert la oficina de l’ADIF, just al costat de casa. Mireu:
Han agafat la torre de la cerveseria (sí, la de la cerveseria on l’ajuntament deixarà fer pisos a una constructora) i allà han posat la seva oficina.
Però ja per acabar de reblar el clau, el més divertit ha estat quan aquest matí he vist com ha aparegut la torre. Us puc confirmar que estant treballant i estant fent les inspeccions, bé, com a mínim la inspecció de la seva oficina. I fins i tot, m’imagino que sabent el que els espera, doncs han començat a prendre mesures...... i els veïns del costat ens quedem amb cara de tontus i pugem l’import de l’assegurança de la llar. No sé a vosaltres, però a mí veure com ells es preparan, no em dona gaire confiança, tots aquests andamis, els reforços del terrat, vaja, mireu mireu:
A veure si la setmana vinent me'n vaig a xerrar amb ells una estona, ja us explicaré. Mentrestant gràcies per fer-me obrir els ulls.
Valtros que hi faríeu???

LA FRASE DEL DIA

Anys i panys

per aprendre

i altres tants

per desaprendre.

Guillem d'Efak (Asobla, Río Muni 1929-Palma de Mallorca 1995)

Anys i panys per conèixer

i altres tants per desconèixer

anys i panys per estimar

i altres tants per oblidar.

EL LLIBRE DEL DIA

Wola!
No parlaré sobre la borsa, això un altre dia, però no puc estar de dir-vos que m’estic rient força. Uiii quina por!! Ai, perdó, volia dir Aiiiii quin PÀNIC!!!
Avui us volia rescatar del racò de l’estanteria un llibre força divertit: Ubert tot l’any , de l’Enric Gomà, de l’any 2004. És un recull divertit dels errors en català presents en diaris, bars, i carrers per on passem, vaja, en l’àmbit públic, just on no parla català l’Aznar. El resultat: un compendi de pífies ortogràfiques per passar una bona estona i, sobretot, conèixer una mica més la nostra llengua i els seus tics. Però, com diu l'Enric , "no perdrem la calma per una jota fora de lloc o per un accent massa obert. Ni un sol error aconseguirà alterar la nostra serenitat d'esperit, perquè els catalans, per sort o per desgràcia, estem fets a tots els disgustos".
Ai, Enric, ha plogut molt des de la publicació del llibre (bé, realment ha plogut poc, però volia dir que han passat molts dies) i estic segur que ara podries fer una segona, tercera i fins una quarta part del llibre, doncs cada dia es veuen més faltes. Sobretot en els rètols de les botigues, clar, com estan obligats a retolar en català, doncs apali, fota-li el rètol en català i tant se val com quedi, fins i tot si hi ha alguna falta de les grosses millor, més es recordarà la gent de la botiga!! Tot s’hi val.
Mireu aquesta:
Traducció literal a sac. En castellà Enero rima amb cero, en català no. I el delata del tot el “y a més” que fa mal als ulls. Clar, com la marca és Yoigo, fan un ús i abús de la Y.
Però de traduccions literals a sac hi ha un munt, mireu aquesta, sense anar gaire lluny, a l’ascensor del veí he trobat aquest:


I mentrestant altres estan d’enhorabona o d’aniversari. La vikipèdia en català ha arribat als 100.000 articles en català. Concretament la criatura va arribar el dia 18 de gener a les 21.38h. I ara s’ha convertit en la dissetena versió que supera aquesta simbòlica xifra, que realment no vol dir que hi hagi moooooolta gent que parli en català, o que utilitzi el català, no, no, no, realment vol dir que hi ha molts catalans que de nit dormen poc poquet i es dediquen a escriure articles tant interessants com la definició d’arrel cúbica (article 100.000). Us poso el link, per a que si algun cop la heu d’utilitzar, entreu a la versió catalana, no us equivoqueu i aneu a parar a qualsevol de les altres més de 250 versions, per cert el rànking està aixins:


1 English 2.186.011,00
2 German 696.048,00
3 French 611.029,00
4 Polish 462.396,00
5 Japanese 459.383,00
6 Dutch 401.599,00
7 Italian 399.597,00
8 Portuguese 354.796,00
9 Spanish 323.790,00
10 Swedish 270.591,00
11 Russian 228.005,00
12 Chinese 161.997,00
13 Norwegian (Bokmål) 148.361,00
14 Finnish 148.192,00
15 Volapük 114.146,00
16 Romanian 101.041,00
17 Catalan 100.519,00

http://ca.wikipedia.org/

ah! i si veus una pifia en català, fes una foto i envia-la, que te la penjo!
El proper dia us explicaré les meves experiències al dir a la gent que tenen el rètol malament, amb faltes, errades o similars. És molt divertit. Ho haurieu de provar.... Aprofito i coloco aquí la frase del dia, com una mena de toc per tots, per naltros i per ells, ja ho entendreu:

Com pot aprendre res algú que no vol aprendre

d'algú que no vol ensenyar?

Agota Kristof, escriptora hongaresa (1935)

EL LINK DEL DIA

Wola a toton!
Avui no he tingut gaire temps per connectar-me, culpa de la feina. Ja sabeu, ha estat un dilluns negre. Però a més, a part de la feina, l'ordinador m'ha començat a fer el tontu, anava lent, no volia obrir el messenger, ni es volia connectar a internet, pasava l'antivirus i l'antivurrus i tot estava correcte, però el trasto no tirava.... ni tan sol la restauració de windows funcionava. Tota la tarda perduda sense connexió, sense treballar i plena de nervis. Un desastre vaja. Al final, fent milers de cosetes o de txorrades o el truco del cotxe (sortir i tornar a entrar) ho he pogut arreglar. Bé, almenys em puc connectar a interné, que ja's alguna cosa. Demà hauré de trucar algú que sàpiga de veritat sobre pc's, un veterinari de trastus d'aquestus, ai ai ai.

Però sigui com sigui us he pogut posar dos links nous, aquí al costat, per a que visiteu aquests blogs que semblen interessants, si no podeu entrar a latonteriadeldia, visiteu aquests almenys: un és el blog del bon amic LLiurepensament, que us farà pensar.
http://lliurapensament.blogspot.com/

I l'altre és el blog de l'assemblea de joves de Montcada i reixac, on he descobert avui que m'han linkat, quina gràcia m'ha fet, tius!! Gràcies i compteu amb les meves visites i aportacions si calen. De moment he rigut molt i participat en el questionari que feien, que diu aixíns:

Et molesta l'existència de l'Assemblea de Joves de MIR?
Sí, sóc un sociata
Sí, sou uns rojos separatistes
No, Montcada i Reixac necessita una eina com l'Assemblea
No, foteu canya als corruptes
Pos ami me da igüal, estamo en EspaÑA
Mostra els resultats

Pero tius tius tius no puc soportar que feu faltes d'ortografia!!!
Com tothom sap el pais del costat s'escriu eGpaña o ECS-paña !! si no pregunteu-li a l'amic Bono, no el xulanges que canta, si no a l'altre, al que surt al Polonia. Ejpañia!!
Apali entreu i voteu:
http://aj-mir.blogspot.com/

Siaus!

LA IMATGE DEL DIA

Volieu un resum d'aquest Nadal:

El millor d'aquest Nadal és que ja s'ha acabat.

L'ANIVERSARI DEL DIA

Wola a toton! Senyores i senyors, tinc l'immens plaer d'anunciar-vos que avui l'amic Joan fa 40 anyets. I qué voleu que us digui, fa ilusió no? . no? si o no??
jo tampoc ho sé tiu!!

Home tens una sèrie d'avantatges:

1.- T'importa un ou el currículum.

2.- Si formes part d'un gruo de rehens, seras dels primers en ser alliberat.

3.- Ningú et demana que vagis a salvar la gent d'un edifici en flames.

4.- La gent ja no et considera un hipocondrìac. Ara estas malalt de veritat.

5.- Ja no tens res per aprendre pel llarg i difícil camí de la vida.

6.- La teva inversió en la mutua privada ara comença a donar fruits.

7.- Les teves articulacions pronostiquen millor el temps que els homes del temps.

8.- Els teus secrets estan segurs amb els teus amics. Nosaltres tampoc recordem res.

9.- El teu nombre de neurones actives al cervell ha arribat per fi a una quantitat que pots controlar.

10.- Pots passar sense sexe, però no sense saxo!!!

11.- Si fas una festa , els teus veïns ni s'enteren.

12.- La roba que compres ja no pasa de moda.

13.- Has canviat els pecats, com la luxuria per la gula.

Bé, tot és fals!!! Al contrari. Estem a punt d'arribar al mig de la vida i millor que mai. És veritat que ens importa una merda el currículum, però perque ara valorem més altres coses. Anirem els primers a apagar l'edifici en flames, per que no ens fa mal res i tenim prou confiança per fer-ho! O potser enviarem a algú a fer-ho..... Encara ens queda mooolt per aprendre en el camí de la vida, és més, ara cada dia aprenem alguna cosa nova. I els nostres secrets estan segurs en els nostres amics, perque els nostres amics ho son de veritat. Moltes vegades encara no podem controlar les neurones del cervell, ni les hormones tampoc, perque no podem passar sense sexe, del saxo no vull parlar. I no hem canviat cap pecat, al contrari, els hem ampliat, ja ho veureu a la festa de dissabte, sí , sí la festa de la que els veins tenen por.

Ei, i prou, que ja semblo l'anunci de la coca cola! Preparat questa nit que amb els Darkis us pensem fotre una panadera en el partidet!! (anava a dir una follada, però no vull confondre més les neurones i les hormones).

FELICITATS!!!

EL CANVI DEL DIA

Fa poc van venir a visitar-nos uns familiars francesos. La dona d'un d'ells no parlava res de català, ni de castellà, ni de alemany, ni d'anglés, només parlava francés. I ens havíem d'entendre en francés. Passejant pel poble ens vem trobar uns amics, tots catalanoparlants, i al parlar amb els familiars francesos em vaig adonar que canviaven de parlar el català al castellà. ¿però per què feu això? A veure, si nomès enten el francés qué més li dona que li parlis en castellà?? (o en rus) Parleu-li en català!! No som catalans naltros??

Entre els catalanoparlants existeix el vell hàbit de passar-se a parlar en espanyol davant d’un interlocutor no-catalanoparlant. Aquest costum (tècnicament conegut com a submissió lingüística), es manifesta amb independència del nivell de consciència lingüística, i és un llast clau per a assolir la normalitat de l’ús social del català al nostre país.
The Eye, c.1954© Fernand Fonssagrives Silver Gelatin Print 28 x 32 cm
Quan els catalanoparlants vivim situacions d’interacció entre català i espanyol, molt sovint experimentem un cert malestar (tant si ens hem mantingut en català com si ens hem passat a l’espanyol). L’arrel de tot plegat cal buscar-la en qüestions històriques, polítiques, socials, personals... hi ha maneres de canviar aquests hàbits lingüistics i en breu us explicaré com. Particularment, des de l'ABI i des de la CAL hi estem treballant per oferir-vos solucions a tots vosaltres sobre aquesta problemàtica.




Curiositats lingüistiques...

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".

La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"
Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes"
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días" i "buenas noches" diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)....


Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista. SISPLAU NO CANVIÏS LA TEVA LLENGUA!



Salut i Llibertat

LA SERIE DEL DIA

M’esteu dient que la disfressa triada per carnestoltes és la mítica “Oliver i Benji”??
Però recordo que la sèrie no es deia Oliver i Benji, sinó “Campeones”, malgrat que si s’hagués dit només Oliver ningú hagués notat la diferència.
Aquells mítics dibuixos que consistien bàsicament ens uns xavals japonesos que els agradava jugar a futbol, i a més eren uns cracks de cuidado, oi? Primera cagada brutal: tots sabem que els jugadors bons de veritat no son japonesos ostia! Son espanyols (bé, això és el que diuen sempre a “la sexta”) els bons de veritat son brasileiros!! Tots ho sabem. PErò com el creador de la sèrie ja ho sabia va inventar-se al ROBERTO, un crack brasiler vingut a menys (per culpa de l’alcohol, recordeu?) i que decideix entrenar a l’Oliver.
En definitiva, que la sèrie consistia en un pique entre el megadavanter Oliver i el porter Benji, un porter prepotent al que resulta que mai mai mai de la vida li havíen fotut un gol, fins que un dia, i de pura llet, l’Oliver li envia una pilota desde casa seva fins al camp ( a uns 5 kilòmetres de distància aproximadament) i li fot un gol al Benji que estava despistat. Que encara no entenc com un xaval d’uns 10 anys va poder fer aquell gol...... ni Koeman tú!
L’Oliver era un nen molt simpaticot que sempre aconseguia portar-se bé amb toton (bé, amb tothom) i a més jugava súper bé al futbol. A més va aconseguir enamorar a una tal Patty (recordeu?) i que l’anava a animar a tots els partits, sigui on sigui, jugués on jugués, que ja tenia moral la nena. L’Oliver acaba en un club que es deia Niupi (vés a saber com s’escriu, després convertit en el NewTeam [Niutín familiarment]) on resulta que tots els jugadors son dolentíssims, menys l’Oliver esclar!. Només amb l’Oliver l’equip és capaç de guanyar tots els partits de totes les lligues fins i tot contra el millor de tots elsmillors, i només utilitzant aquesta magnífica tàctica: l’Oliver corre amb la pilota i tots als altres el segueixen a banda i banda en una carrera eterna que pot arribar a durar entre una hora o hora i mitja, ah! i a més en pujada, que no sé per què collons tots els camps eren els camps amb més kilòmetres del mon i en pujada.

Ara el Benji: Benji era un porter xuleta, com el Cañizares però encara amb més ràbia. I tenia una gorra d’acer. I no sé com podia veure la pilota i fer tantes parades amb la gorra posada que no se li veien mai els ulls. Un dia va parar una pilota amb la gorra, per això dic que era d’acer, perquè va llançar la gorra i va parar la pilota així, amb la gorra. Si no era d'acer com ho va fer??

I a més recordo que veies patir a tots els xavals, com podien deixar els pares que els nens juguessin en aquelles condicions? Hi havia un que es deia Julian Ross que atenció: !!Estava malalt del cor!! I cada partit era una lluita entre la vida i la mort on estava sempre al límit de l’infart (igual que jo veient-lo, vaja!) ¿Però quina mena de sàdics eren els seus pares i l’entrenador que el posaven?? Però el tio jugava i fins i tot fotia gols... En una festa una vegada vem fer córrer el rumor que Julian Ross s’havia mort i alguns fins i tot van plorar. Per que no fem l’enterrament del Julian Ross??
Per no parlar de les múltiples lesions de l’Oliver, que enlloc d’anar a jugar semblava que anava a la guerra. Amb un peu lesionat, l’espatlla lesionada, el genoll fet pols s’arrossegava pel camp i no deixava que l’entrenador el canviés. I així i tot el tio fotia gols i l’equip guanyava. Era imprescindible!!
L’Oliver tenia un enemic, que era en MARC LENDERS, un xuluputes de barri que sempre anava arremangat marcant musculitos, el tio era capaç de xutar pilotes amb una potencia increïble amb la que aconseguia arrossegar tots els jugadors de l’altre equip que, malgrat que volien parar la pilota amb la panxa (cosa curiosa) no podien i acabaven tots dins la porteria amb un dolor abdominal força serio. I mentres la pilota els apretava la panxa ells tots agafats al poste de la porteria per que no entrés i fes gol!! Ji ji ji.

Altres jugadors eren figures com en BRUCE HARPER, ED WARNER, els germans bessons DERRICK , PHILLIP CALLAGHAN O TOM BECKER.

Ah! però abans de cada partit, abans de cada capítol hi havia unaltre cosa: la mítica cançó del començament.
Ara no recordo si començava Oa, oa oa ooo, o era Oo, oo, oo ooo.
Després ja venia el que tots sabem:

Oliver, Benji, los magos del balón

Benji, Oliver, sueños de campeón

Benji, Oliveeeerr, ¡¡hay que marcar otro gol!!

Per això els dibuixos aquests van passar a dir-se Oliver i Benji, i no CAMPEONES. Veus el que fa una bona cançó.
I aleshores ja començava el capítol. 25 minuts de capítol però que potser només eren 5 minuts de partit (corrent cap amunt pel camp kilomètric). El més divertit o curiós no eren les tàctiques inexistents, ni els xupinazos infernals, els punxerots torçats o el famós “tiro del halcon”, no, no, no senyor, el més curiós és que en partits infantils al camp hi havia 100.000 espectadors o més! I el comentarista inclòs. ¿On s’ha vist que el comentarista expliqués el partit per tot el camp sencer? No és més normal fer-ho només per la tele o la ràdio?? I podia passar que el comentarista fes:

Atención MArc LEnders se va soloo.....

¡Cuidado Marc, que te vienen por detrás!

- ¡Gracies comentarista!

I podia esquivar l’entrada. Entrades sempre a ras del terra i sense faltes. Per moltes patades, piques o merders que tinguessin els jugadors mai hi havia faltes. Un cop van treure una targeta i vaig haver d’esperar dos capítols per saber de quin color era!!
Un altre personatge era BRUCE HARPER. Bruce era el defensa dolent de l’equip, amic de l’Oliver fins a la mort i tota una bona persona panxacontenta. Malgrat ser tant dolent sempre anava a la selecció, als equips bons, etc, en fi, com el raúl de madriz, que per molt dolent q sigui ha d’anar a la selecció del seu país.... Bruce sempre rebia totes les pilotades, i sempre al cap, doncs elpobret, al ser tan capgròs era fàcil donar-li.

Un altre personatge mític de la sèrie era TOM BECKER (o Beiquer). Tom era el fill d’un pintor dels bons, o sigui de paisatges, bodegons, ties en boles i questes coses. Per això havia de viatjar moooolt d’un lloc a un altre i per això al pobre Tom no li donava temps de tenir amics. Però, com no, en Tom era un crack, l’amic inseparable de l’Oliver i que a sobre el va ajudar a guanyar molts partits. I el Tom va ser, anys abans, company de Phillip Callaghan, vaja quin altre personatge. CALLAGHAN era el capità d’un altre equip rival del NewTeam en els campionats, el Flynet. Aquest nano anava de crack i, com no podia ser d’una altre manera Oliver se’l va follar, vull dir que el va guanyar, (que aquí hi havia menys sexe que en la santa seu mirant bambi) (així estant ara tots els nens que miràveu la sèrie) total, que el va guanyar com a tots els que volien jugar contra ell, excepte en un campionat on l’equip del Marc Lenders el va guanyar. Quin drama. Un dia els Flynet es van posar unes cintes en el cap per veure si guanyaven, semblaven uns ridículs kamikazes japonesos, evidentment van perdre i van descobrir que les supersticions no serveixen per res. Portarem cintes al cap?

ED WARNER era el porter del Tojú, l’equip rival per excel·lència del NewTeam. Era un antic karateka que va decidir fer-se porter de futbol. ¿Per què? Per que es lliga més, xòs està clar, ¿no heu vist els jugadors del barça que es passen el dia lligant, separant-se, lligant, separant-se i així va l’equip? I com era karateka utilitza totes les tècniques conegudes per parar les pilotes. ¿Fotent patades als davanters rivals? Nooooo, que son dibuixos japonesos però aquests no eren violents, ni manga, ni hentai, ni coses d’aquestes. Warner aprofitava les seves habilitats per parar pilotes quan sabia que no era capaç d’arribar. Com tots els xuts que feien anaven a càmera lenta, saltava a un pal i s’impulsava amb els peus i arribava a l’altre punta de la porteria i parava la pilota. Quin espectacle!!

I per últim els personatges més carismàtics de tota la historia de l’Oliver i Benji. Sens dubte els germans DERRICK, amb aquelles dents sortides enfora. Ostia, tothom recorda la mítica catapulta infernal i aquella en la que els dos pujaven pels pals de la porteria com si fossin dos ninjas experts. La tàctica era: un es quedava al terra, amb les plantes dels peus mirant enfora i l’altre saltava a sobre del seu germà per a que l’impulsés uns 100 metres cap amunt (metro amunt metro avall) i així aconseguia fer una xilena tan espectacular que el porter ni es movia quan veia arribar la pilota. Perquè els porters feien això, es movien menys que els porters del fubolin de la tasca.

I d’això voleu que ens disfressem?? O no.

EL BLOG DEL DIA

wola a toton!
mireu avui us vull donar a conèixer un nou blog, es tracta del blog d'un bon almogaver i millor persona. Ell, modest, diu que només espera qu'ens agradi i qu'ens distregui. eh tiu! a mi m'agradaria també que ens fés reflexionar i pensar i, fruit d'això, millorar-nos com a persones, no? O sigui, tot el que no preten latonteriadeldia, vaja. Fins i tot et posaré un enllaç directe aquí per poder accedir-hi ràpidament. Ara només vull desitjar-te que aquest blog que comences amb tanta ilusió perduri molt de temps, que siguis constant i que penjis posts sovint. Jo em comprometo a deixar-te comentaris, que son la salsa dels blogs, per fer-lo més interactiu i participatiu. Una abraçada, sort i .... ep..... no ho sents.... una remor al fons.... sento les gralles tocant a victoria!!

http://www.lliurapensament.blogspot.com/

I aprofitant el fet de presentació d'aquest blog us penjo la paraula del dia, que la trobo força adhient per avui:

ALMOGAVER: en figurat: Patriota abrandat. Aquest acostuma a ser actualment el sentit que li donem a la paraula quan li diem almogaver a algú. Però qué més?

[Etimologia — De l’àrab al-mughâwir, ‘incursor en terra enemiga’, participi agent del verb ghâwar, ‘fer una expedició’.]

Als regnes cristians hispànics, guerrer d’ofici que, des del segle XIII, servia per a fer incursions per terres musulmanes. A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans. És probable que procedissin de la serra de Conca. Lluitaven en cossos d'infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens; ells mateixos es proveïen d'aliment i d'armes: en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades. Anaven armats amb coltell, llança i dards; vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir. Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars; en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília (1282); també formaren part de les forces del rei en la lluita contra la invasió de Felip l'Ardit de França (1285). A Sicília, els almogàvers lluitaren al servei de Frederic II fins a la pau de Caltabellota (1302). Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó, encara apareixen els almogàvers en les diverses expedicions militars, com a Mallorca, en la lluita contra Jaume III, o a València, contra Pere I de Castella. Al final del s XV, en les empreses de Sicília i de Sardenya, ja no aparegué més aquest tipus de tropa. La seva anomenada, en canvi, féu que en moments d'emergència hom recorregués a aquest nom per a la formació de determinats cossos de mercenaris, com en la guerra contra Felip IV (1640-52), en què la Generalitat instituí un cos de tropa amb aquest nom (el qual, tanmateix, per raons d'indisciplina, fou suprimit pel virrei francès de Catalunya, Philippe de la Mothe). Encara, durant la guerra contra Napoleó, el 1810, la Junta Superior de Catalunya reimplantà un cos d'almogàvers. El nom dels almogàvers i llurs accions militars havien estat ja esgrimits com a estímul patriòtic durant la Guerra Gran (1793-95) en les poesies en fulls solts editades com a propaganda per al reclutament de tropa catalana; també com a argument historicopolític fou sovint utilitzat fins ben entrat el s XIX.

Entrada a Constantinoble de Roger de Flor, cap dels Almogavers.

La mateixa entrada, feta pels clickmogavers. Veus Mayte com tot es pot fer amb cliks!!

L'SMS DEL DIA

wola a toton!
bé, igual q l'any passat us faré un recopilatori d'alguns sms que he nat rebent aquestes pasades festes. N'hi ha de tota mena, mira:

BON ANY. Aquest es va llluir. Suposo q va ser fruit d'una gran imaginació o coneixent a qui me l'enviava penso que anava massa fumat.

MOLT BON ANY. En aquest altre com podeu veure el nivell ha pujat una mica. La intoxicació etílica era una mica menor i podia fer frases més llarges i compostes. Però em va fer molta ilu rebre'l.

BON ANY NOU MACU GRACIES. Aquí ja les neurones estaven disparades! 5 paraules seguides, increible!! Per cert, de res.

FELIZ AÑO 2008 Y MUCHA SALUD PARA TI Y PARA TODOS LOS TUYOS.
Home, no sta malament, una mica serios oi? Com de compromís i enviat una mica en serie, apali, vinga, el mateix sms a 50 persones de cop... Ep! però jo també t'ho desitjo, això de la salut.

BON ANY GUAPÍSSIM JA JA JA! . Igualment maquíssima!! Sempre et faig riure molt, eh?

MOLT BON ANY 2008 PETONETS! On?

BON ANY NOU. UNA ABRAÇADA! M'estimo més els petonets de la noia d'abans, però sent tu un tio t'accepto millor l'abraçada, valens? Una abraçada també company!

HOLA! QUE EN LOS MINUTOS QUE QUEDAN PUEDAN CUMPLIR LOS DESEOS DEL 2007 Y SINO PUEDEN PEDIR NUEVOS PARA EL AÑO QUE COMIENZA. FELIZ 2008.
Aquest em va arribar des de Rosario, Argentina, d'un amic que s'està fotent unes vacances de Nadal a la platja. És un tio pràctic, però qui t'ha dit que no he pogut acomplir els desitjos del 2007 ?? eh?? De totes maneres demanaré algun pel 2008. A vore.....

QUE EL 2008 SIGUI FANTASTIC PLE D'ALEGRIA I MOLTS GOLS!! UNA ABRAÇADA
Ja us podeu imaginar que es tracta d'un company del futbol, a veure si aquest any el molt cabron acompleix aquest desig de molts gols, jo més pilotes ja no li puc passar! Ep! però que sapigueu que darrerament estem jugant molt millor q els SEXYBOYS i a sobre guanyem.

QUE EL 2008 US SIGUI DOBLAMENT RODÓ, COM EL 8. Xaval, t'has lluit!! Vale que siguis matemàtic o físic, però m'agrada més que siguis un graciós. Vaig riure una bona estona quan el vaig entendre. Ah! una bona entrada d'any! (no ho soporta q li diguin aixòs!!) jaja

EN AQUEST MOMENT T'ENVIO LA FELICITAT LA SALUT I L'AMOR A CASA TEVA. TRACTA-LES BÉ VENEN DE PART MEVA. FELIÇ ANY NOU.
Gràcies guapa! Estaves lluny? És que encara no han trucat i pateixo no sigui q s'haguin perdut. Ja saps q he canviat de casa? A veure a qui li has enviat, anda que imaginat quina sorpresa, truquen, obres la porta, i t'entren la felicitat, la salut i l'amor a casa, i osti, amb lo bé i tranquil q staves tú a casa i resulta que ara descobreixes q eres un infeliç, q estaves fet pols i que no havies tingut mai amor. quina putada no?

LOS AMIGOS SON COMO LOS RADARES DE LA GUARDIA CIVIL, AUNQUE NO LOS VEAS SIEMPRE ESTAN AHI. FELIZ 2008.

Sí, sí, i els de la guardia urbana també. Tu i la teva moto neu amb ull viu per BCN, que te les foten que ni t'adones, vale guapa? Ah! quan hem qdat?

NO HAGAMOS CASO AL GOBIERNO, CENEMOS CON MARISCO BUENO, EMBUTIDOS IBERICOS, BRINDEMOS CON MOET CHANDON Y EL CONEJO QUE SE LO COMA EL GOBIERNO A SU PUTA MADRE. FELIZ 2008. Óstia! més alt potser si però més clar imposible. Bé xaval, felicitats igualment i jo si que faré el possible per menjar algun conillet aquest nadal. Ostia, que lleig ha quedat això, no?

QUE AQUEST 2008 ET SIGUI PLÀCID COM EL CEL BLAU D'HIVERN, COM UNA OMBRA A L'ESTIU, COM UN GLOP D'AIGUA BONA SI HI HA SET I COM UN BON COP DE SORT. BON CAMÍ I BON ANY.

Sniff, sniff, tik plorant, que macuuuuuu. Només puk dir que desitjo que el teu camí sigui llarg i prósper. Ple de matins lluminosos que t’alegrin la vida, que puguis gaudir de moltes postes de sol en companyia i que prenguis amb ilusió les sorpreses que el camí et deixarà al gir de cada revolt. Molta llum!

BRINDO POR TI. BRINDO POR LA AMISTAD. BRINDO POR EL AMOD. BRINDO POD MI. BDINDO POO TODIOS. BINDO PO BINDÀ. BUEDÍSIMO. YUHUU. BINDO ODRA VED. GRINDO BORG.... iepali!! Ole ole!! Hip! Hip! Vai a clapar una mica......

EN ESTAS FECHAS QUERIA MANDARTE ALGO GRACIOSO,... TIERNO... SEXI... DULCE Y MUY ENTRETENIDO. PERO LO SIENTO, YO NO ENTRO POR LA PANTALLA!
No cal q entris tu, ja vinc jo maca!

ET VOLIA ENVIAR ALGUNA COSA SÚPER ESPECIAL PER AQUEST NADAL, PERO VAIG TENIR UN PROBLEMA..... ¿COM S’EMBOLICA UNA ABRAÇADA I UN PETONÀS?
Bé, aquest és una altre versió de l’anterior, hmmm, podria dir que ja he rebut les tres coses. Primer l’abraçada, després el petò....

QUE EN ESTAS FIESTAS, LA MAGIA SEA TU MEJOR TRAJE, TU SONRISA EL MEJOR REGALO, TUS OJOS EL MEJOR DESTINO, Y TU FELICIDAD MI MEJOR DESEO. TE KIERO VER MAS EN 2008 VAL? Bé, txiqui, eso espero. O no.

SI AQUEST NADAL VEUS A UN SENYOR VESTIT DE VERMELL BAIXANT PER LA XEMENEIA I ET POSA EN UN SAC, NO T’ESPANTIS, AQUEST ANY HE DEMANAT QUE EL MEU REGAL SIGUIS TÚ. Osti! Aquest em va agradar mooolt, però collons ja va venir el tiu de vermell i el vaig segrestar jo a ell, li vem fotre una tortura de pesigolles i va prometre que no tornaria més. Tonta, t’has quedat sense regal!. O potser jo m’he quedat sense regal.

. BN NY 9. TQM. NS VEM VIAT. VGL L’ALCHOL. 1 PTÓ.

Doncs.... ok, j ns vorem. I rkrda: fkdjf djsdkdjs dkdjs djfd x dsjdjs jskjdj jdjs. O no.

BRINDO PER LA NSTRA NOVA AMISTAT. Q SÀPIGUES Q ESTIC MLT FELIÇ DE TENIR-TE COM AMIC. LS MILLORS COSES DELA VIDA NO VENEN SOLES, ALGUNES VENEN AMB TÚ. UN PETÓ. BON NADAL.
Vale! Anem ja al llit? Que noooo. Qués broma, eh! I només algunes coses bones? Quines son les altres? Sopem i m’ho expliques? Si llegeixes aquest missatge envia’m un sms que digui: sopar.si o sopar.no., igual que fa el cuní a la tele. A la resta ja us explicaré. O no.

I un divertidisim que nosé qui me l’ha enviat, pq no tinc fitxat el núm i diu:
SI LA NOCHE DE REYES VES QUE GASPAR SE DESNUDA Y SE METE EN TU CAMA, EXPLÍCALE QUE LO QUE TU PEDISTE FUE UN "VOLVO"… FELIZ NAVIDAD X.

I a tú, quin sms et va agradar especialment??

Posa’l en un comentari aqui mateix.

EL NOM DEL DIA

Wola a toton!
Avui m’he trobat amb Té. Hem estat xerrant una estona i al final hem acabat parlant de noms, de com ens diem, com ens diuen, i de com diem a altra gent. I jo he recordat un post q vaig escriure al Gener passat referent als noms, es déia LA IDENTITAT DEL DIA. I mira tú, el recupero, l’adapto una mica i us el torno a posar, a veure si algú s’anima i em diu com li diuen a ell/a. Va, poseu en un comentari com us diuen. Guritu, tú no cal, ja ho vas fer. Som-hi:

Em dic Francesc Xavier Paredes. A casa meva la mare em diu Javier, a vegades la meva avia em diu nene i els meus nebots em diuen tiet xavi. Alguns bloggers em diuen eltontudeldia, el Joan em diu Walls. Els amics de la infància em diuen Paredes i els de l’equip de futbol capi. La Mayte em diu guapu o preciós, la marta em diu unaabrasadaaaa. Alguns clients em diuen gestor, altres assessor, i altres cabrón o cabronàs. En una entrevista em van dir financial controller i els clients més macos em diuen xavieret. Els de la teletienda em diuen Queridoamigo. El germà Pedro em deia Savic i el mossèn estimat germà. La noia de telefònica em diu Javier pero con x? La dependenta del super em diu el següent. Els de la meva classe em deien empollon. Les amigues de la meva avia em diuen el net de la Matea, i els dels meus pares em diuen el fill del Florian. L’Amelia em diu el germà del Joan Carles. El Jonathan em diu Javi, i el porter de casa em deia oye oye oye!. El JeanPierre em diu Monsieur Janvier i el Luigi i l’Alessia, Xavierino. La Dolors a l’esplai em deia ei penós, la Montse a colònies em deia espinguet, la Cristina em deia Culet, i el jose luis em diu culé. Els frikis del rol em deien Melkor. El Pere em diu el Xavi de Global, bé, ara em diu el Xavi de Koala. La gent a qui no caic bé em diuen gilipolles. Els de la veu de Montcada em diuen el montcadenc Xavier Paredes. Els metges em diuen Paredes, Xavier . I la policia em diu Paredes, Francisco Javier. Els de l’exercit espanyol em van dir inutil total. Els Amants de lulú em diuen fan, i el barça em diu estimat soci. Hi ha gent que em diuen raro. L’outlook em diu Xavi-e. La Carme em diu Catxarro, la Loli em diu pavo i la Montse trastu, per que ho ets! I moltes, moltes vegades m’han dit tontu, guapu, bitxu i chico. Quasi tothom em diu Xavi i a molt poca gent les deixo dir-me xavier, d’aquella manera, dolça suau i tendra, en un xiuxiueig a cau d’orella, que em crida i m’hipnotitza.
Si, per casualitats de la vida, un dia em cau la cartera i tu vas darrere meu, em diràs eh tu!. Però jo sé qui sóc.

I tú com em dius? I com et diuen?

EL SOPAR DEL DIA

Sopar improvitzat.


Sembla mentida, però a vegades has d'improvitzar un sopar pim pam, d'aquella manera ràpida, agafant una mica de tot el que trobis a la nevera i al rebost, i veus que t'ha sortit un sopar genial.
Aquests Nadals m'ha passat un parell o tres de vegades, bé, potser quatre, i diga'm que hauria de ser més previsor, però la veritat és que moltes vegades els sopars o trobades no s'organitzen, sino que apareixen, trobades casuals que acaben en sopars improvitzats. Home, son necesaris uns mínims, però sabent que tens un bon vi, una mica d'amanida, unes quantes llaunes i conserves, i alguna coseta més que sempre tens guardada, dona'm una mica de temps i imaginació i apali! ja ho tenim tot enllestit. També és cert que ara és més fàcil, doncs tots tenin una mica de tot el que venia en el lot de Nadal per estrenar, i quina millor ocasió que compartir-ho en un sopar.


Una bona taula, una iluminació adhient, una bona música i una bona companyia. Qué més voleu?

Mira, la foto correspon al darrer sopar pimpampum, vaja, dilluns al vespre, veus, una truita de patata amb pa (bimbo) amb tomaquet, una amanida verda amb cranc i tomaquets xerri, alvocat i fruita amb salsa rosa (feta amb rom), patés, sobrasada, i alguna coseta més. Un parell de gots, i som-hi!!

I el millor és que no saps mai com poden acabar aquests sopars, jugant a cartes, segrestant al papa noël, xerrant sobre cultura catalana, fent una llista dels estats del canadà o arreglant el mon. Però vaja, això ja és com a tots els sopars, oi?

Osti, se m'ha colat una ma en la foto..... hmmmm....

LA PARAULA DEL DIA

wola a toton!
Abans de res comentar-vos que els reis han portat unes cosetes noves al blog. Adalt de tot podeu veure una imatge de l'skyline de Barcelona, actualitzat dia a dia. I al costat he posat un "marcador" (nusé benbé com se diu) qués una mena de mapa del mon on es posa un punt vermell cada cop q algú es connecta a latonteriadeldia. Avui he mirat que havien entrat gents de mèxic, italia i un de california, apart de gent de manresa, sabadell, barcelona..... Son joguines noves pel blog. Gràcies Reis Bons d'orient. (Si és que hi ha reis boooooons!)
Ah! i us haig de dir que el passat dia 31 de desembre de 2007 es va fer el rècord de visites a latonteriadeldia amb un total de 90 visites en un sol dia. Suposo q molts veu treballar, no feieu pont, i les ganes de treballar van ser mínimes i au! a navegar s'ha dit!! O potser era molt interessant el que vaig penjar...... hmmmmm ........ segur que vagarejaveu. Segur!
L'anterior màxim de visites en un dia era del febrer del 2006, just l'endemà que penjés les fotos de la mani., amb unes setanta i poques visites. Ja sé que no son moltes visites, però per aquest blog sí. Gràcies a tots.
Ara l'objectiu per aquest any és que poseu comentaris. Ara podrieu posar un que digués: "Osti, enhorabona per aquest rècord". O "m'agrada aquesta foto de bcn q has penjat" o "vale plasta, ja posem cumentaris". O no.

i ja que us he posat la paraula "Vagarejar" us poso unaltre que bé a dir el mateix i és poc usada:

vaiverejar

Que vol dir Anar d'un costat a l'altre sense cap objecte determinat.
Etimològicament prové de: «vaiver» (que va sempre d'un costat a l'altre sense cap objecte determinat), de «vaivé», contracció de «va i ve».

Xebo, empleat de planta dels Ferrocarrils Nacionals, s'avorria. Al principi, el fet d'haver estat destinat a vigilar una cruïlla poc important li havia semblat una sort. S'asseia al costat de la caseta de fusta que l'aixoplugava quan feia mal temps, i contemplava el vaiverejar de la gent tot filant els rudiments d'una filosofia.
Pere Calders, «La verge de les vies»
www.rodamots.com

LA FELICITACIÓ DEL DIA

wola a toton!

I bon any nou a tots!

Ara feia dies que no em posava a escriure, i la veritat és que tinc un munt de cosetes per explicar-vos, però em costa trobar temps per posar-m'hi. Us voldria fer cinc cèntims del nadal, del caga tió, de la festa de cap d'any, dels regalets de reis, de la solitud, i de la lluna plena de la nit de nadal. Suposo que us veu fixar no?

Aquests dies tots hem estat rebent mostres d'amistat, d'escalfor d'amics i familiars, jo particularment si. Sento com s'hi fan per estimar-me i per fer-m'ho saber. Us heu esforçat vosaltres a fer notar a qui estimeu que els estimeu?? No costa gaire. Una abraçada a temps, un sms, un email, un sopar, hi ha molts moments per compartir.

Segur que tots heu rebut molts sms aquests dies, segur que també heu enviat molts desitjant bones festes i tot aixòs. I molts emails. Son les formes modernes de felicitar el nadal. Heu enviat postals de nadal? De les de paper vull dir. Hi havia un temps en que me les feia jo mateix, i no només postaletes de paper, també regalets de nadal o coses similars. Era fàcil i divertit fer-ho. Pinyes platejades, tronquets amb espelmes..... eren guais oi?? És com enviar cartes fetes a ma i per correu. Ja no es fa això. Aquest any algun amic/a n'ha fet. Tinc una amiga que m'ha explicat que ha fet postals a ma, però només per les persones més íntimes, diguem, i que per les altres ha enviat la postal per email. A mi no em va enviar ni una ni altre, i em va enviar un mail per explicar-m'ho. i unes instruccions per fer-me-la jo mateix: el text dèia això: tal tal tal i tal. I si vols la foto la pots buscar a internet a tal lloc. Ho juntes tot en un word, el text i la foto, ho imprimeixes i ja la tindràs. Ja ja ja vaig riure molt. Ah! gràcies per convidar-me a St.Gabriel.

I també hi ha gent poc donada a aquestes formes modernes de felicitar el nadal, i que quan ho fan, ho fan de la manera que saben, humil, modesta, però sincera com la que més, alegre i divertida com cap altre, i amb una força, energia i llum que deixen enrera totes les altres postals de felicitació que he rebut. El 21 de desembre a l'arribar al despatx ens vem trobar aquesta postal i tot el despatx decorat com veieu. Ha estat la millor postal de Nadal d'aquest any.

PD: Sigueu dolents que ja arriben els reis!!!