28 de gener 2008

LA PERSONA DEL DIA

wola a toton!

mireu avui us vull explicar una petita historia, feta de grans homes, de petites casualitats de la vida i de grans esforços. Una mica d'èpica barrejada amb ..... màgia?


Fa uns dies va morir Sir Edmund Hillary, concretament el 11 de Gener (11/1) , aquest neozolandés humil va ser la primera persona en pujar al cim del mon, a l'Everest. Ho va aconseguir a les 11:30 del 29 de Maig de 1953, juntament amb el sherpa NORGAY TENZING. Diuen que el primer que va dir va ser "Has vist George, hem derrotat a aquell bastard", en referència a George Mallory, un altre escalador anglés que va desapareixer l'any 1924 quan també volia fer el cim. Ningú sap si Mallory va fer el cim o no, per que va desapareixer quan pujava.... o quan baixava. Sigui com sigui 30 anys més tard Hillary ho va aconseguir i ha passat a la historia del muntanyisme com un dels grans. I realment s'ho mereix. Sir Ed es describia com un neozelandés qualsevol amb habilitats modestes. Però va ser una gran persona, un heroi modern que no només va conquerir l'EVEREST sino que va viure amb determinació, humilitat i generositat. Des de que va aconseguir el cim es va convertir en un dels més grans defensors dels drets dels sherpes de l'himalaia.
Us adjunto la carta que Ang Tshering Sherpa li ha adreçat per agraïr-li tot el que va fer per ell, la seva familia i el seu poble:
Queridos amigos:
Es con un corazón dolorido que os deseo Namaste y os ofrezco mis Saludos desde Nepal…

Sir Ed Hillary ha comenzado su viaje hacia la cumbre suprema de la Existencia – una cima que todos nosotros desearíamos alcanzar, pero que muy pocos seremos capaces de pisar.
Sir Ed Hillary siempre vivirá en los corazones y en las mentes de los miles de Sherpas que le conocieron. Como tributo hacia él, desearía compartir con vosotros algunos de los momentos de la vida de Sir Ed que nos han influido personalmente a mí y a mi familia.
A principios de los años 60, Sir Ed Hillary estaba en uno de sus numerosos viajes en compañía de sus amigos Sherpas. Mientras cruzaban un paso de montaña, se dice que Sir Ed preguntó a uno de los Sherpas: “si hubiera algo que él (Sir Ed) pudiera hacer por el pueblo Sherpa, ¿qué sería? Su amigo Sherpa inmediatamente contestó:

“Burra Sahib” (Gran Sahib): “nuestros hijos tienen ojos, pero están ciegos y no pueden ver. Me gustaría que abriera los ojos de nuestros hijos, y construyera una escuela”.

En 1.961, Sir Edmund Hillary construyó con sus propias manos su primera escuela, en el pueblo de Khumjung.
En 1.964, construyó el aeropuerto de Lukla, lo que abrió una puerta hacia el exterior desde el Khumbu y el Everest que permitió, no sólo que el mundo conociera el pueblo Sherpa y su cultura, sino también que el pueblo Sherpa descubriera que existe un inmenso planeta más allá del Himalaya.
En 1.966 construyó el hospital de Khunde para abastecer de servicios médicos gratuitos a todos los nepalíes. Y la lista podría continuar.
Pero lo que he contado aquí implica directamente a mi familia: el Sherpa que le pidió que construyera una escuela era mi Padre, Konchok Chumbi. Mi padre acompañaba a Sir Ed Hillary cuando la foto del cuero cabelludo del Yeti del monasterio de Khumjung dio la vuelta al mundo. Yo fui uno de los primeros estudiantes que fueron admitidos en la escuela de Khumjung, y allí me gradué. Si no hubiera sido por la visión de alguien que está por encima de los demás, quizás ahora sería un hombre arqueado por el peso de los años, y todavía estaría acarreando grandes cargas como porteador en mi muy querido valle del Khumbu. Por casualidad, mi hijo, Dawa Steven, estaba en Dingboche cuando se enteró de la muerte de Sir Ed. Bajó corriendo hasta Khumjung, mi aldea natal, en un día, y tuvo la fortuna de poder compartir las plegarias ofrecidas por el pueblo en el monasterio de Khumjung. Mi hijo, Dawa Steven, quiere dedicar su expedición Eco Everest 2.008 a la Visión de Sir Edmund Hillary por parte del Khumbu y su gente. Como presidente de la Asociación de Montañismo de Nepal (NMA), he propuesto bautizar con el nombre de Sir Ed Hillary un pico y el aeropuerto de Lukla. También he propuesto que el Gobierno de Nepal funde un Premio de nivel internacional con su nombre. Aunque estoy profundamente entristecido, siento alegría al saber que el Alma de Sir Ed camina entre nosotros.
Hasta la próxima vez que nos encontremos.
Sinceramente
Ang Tshering Sherpa
Presidente de la Asociación de Alpinismo de Nepal. Fundador de Asian Trekking http://www.astrek.com/



i per ùltim una casualitat de la vida, fixa't bé: Sir Ed va nèixer el 20 de juliol de 1919, i va morir el 11 de Gener de 2008, per tant va viure 88 anys i 175 dies. Resulta que 175 dies son un 48% d'un any. O sigui que va viure 88 anys i una 48ena part d'un altre. L'Everest fa una alçada de 8.848 mts. 88,48 anys, 8.848 mts. Una casualitat. O no.
Descansi en Pau.

7 Comments:

Blogger Anapana said...

uala...tiu, quin tros de post, veritablement aquest home es un personatge entranyable i humà.
Llàstima que sent tant generòs amb la humanitat el destì fos tant cruel amb ell. Salutacions per tots els "blogers".

9:33 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Un bon home sense cap mena de dubte.

Llegint el teu post he recordat la lectura de 'La febre del cim', narra l'història fatídica d'un ascenció a l'Everest. L'únic llibre que m'ha fet plorar.

Una gran actualització!!

10:09 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Doncs jo no se que va anar a buscar aquell home alla dalt. Per que pujar a l'Everest amb el fred que fot quan es pot estar a casa amb l'estufeta?

Dedicat a Xavi P. Marta S. Dani P. i Toni A. en recordatori d'una conversa al Baviera fa un parell de setmanes.

4:33 p. m.  
Blogger Ieia said...

Sort que la història també la fan persones com l'Ed. I sort que n'hi ha d'altres que no els obliden!!!!
Molt bé Xavi.

Salut!

10:38 a. m.  
Blogger Guillem said...

Doncs sí, no només va ser un home extraordinari sinó una persona extraordinària.

Jo també he llegit La febre del cim i el recomano a tothom que li agradi la muntanya i l'esperit d'autosuperació.

Salut!

1:59 p. m.  
Blogger Guillem said...

Doncs sí, no només va ser un home extraordinari sinó una persona extraordinària.

Jo també he llegit La febre del cim i el recomano a tothom que li agradi la muntanya i l'esperit d'autosuperació.

Salut!

1:59 p. m.  
Anonymous Anònim said...

i per que no ens expliques la historia del mallory?? també es apassionant.
R.

3:53 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats