EL CANVI DEL DIA

Fa poc van venir a visitar-nos uns familiars francesos. La dona d'un d'ells no parlava res de català, ni de castellà, ni de alemany, ni d'anglés, només parlava francés. I ens havíem d'entendre en francés. Passejant pel poble ens vem trobar uns amics, tots catalanoparlants, i al parlar amb els familiars francesos em vaig adonar que canviaven de parlar el català al castellà. ¿però per què feu això? A veure, si nomès enten el francés qué més li dona que li parlis en castellà?? (o en rus) Parleu-li en català!! No som catalans naltros??

Entre els catalanoparlants existeix el vell hàbit de passar-se a parlar en espanyol davant d’un interlocutor no-catalanoparlant. Aquest costum (tècnicament conegut com a submissió lingüística), es manifesta amb independència del nivell de consciència lingüística, i és un llast clau per a assolir la normalitat de l’ús social del català al nostre país.
The Eye, c.1954© Fernand Fonssagrives Silver Gelatin Print 28 x 32 cm
Quan els catalanoparlants vivim situacions d’interacció entre català i espanyol, molt sovint experimentem un cert malestar (tant si ens hem mantingut en català com si ens hem passat a l’espanyol). L’arrel de tot plegat cal buscar-la en qüestions històriques, polítiques, socials, personals... hi ha maneres de canviar aquests hàbits lingüistics i en breu us explicaré com. Particularment, des de l'ABI i des de la CAL hi estem treballant per oferir-vos solucions a tots vosaltres sobre aquesta problemàtica.




Curiositats lingüistiques...

Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" allà on nosaltres diem: "gat vell" i "gata maula".

La sort màxima de la rifa és un masculí "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Déu)"
Ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir".
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas", mentre que els corresponents catalans són, només, uns "poca-vergonyes"
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro".
Allà celebren cada any les "Navidades" mentre que aquí amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días" i "buenas noches" diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos", colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells "hablan" -i fan!- aquí "enraonem", és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)....


Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista. SISPLAU NO CANVIÏS LA TEVA LLENGUA!



Salut i Llibertat