EL NOM DEL DIA
Wola a toton!
Avui m’he trobat amb Té. Hem estat xerrant una estona i al final hem acabat parlant de noms, de com ens diem, com ens diuen, i de com diem a altra gent. I jo he recordat un post q vaig escriure al Gener passat referent als noms, es déia LA IDENTITAT DEL DIA. I mira tú, el recupero, l’adapto una mica i us el torno a posar, a veure si algú s’anima i em diu com li diuen a ell/a. Va, poseu en un comentari com us diuen. Guritu, tú no cal, ja ho vas fer. Som-hi:
Em dic Francesc Xavier Paredes. A casa meva la mare em diu Javier, a vegades la meva avia em diu nene i els meus nebots em diuen tiet xavi. Alguns bloggers em diuen eltontudeldia, el Joan em diu Walls. Els amics de la infància em diuen Paredes i els de l’equip de futbol capi. La Mayte em diu guapu o preciós, la marta em diu unaabrasadaaaa. Alguns clients em diuen gestor, altres assessor, i altres cabrón o cabronàs. En una entrevista em van dir financial controller i els clients més macos em diuen xavieret. Els de la teletienda em diuen Queridoamigo. El germà Pedro em deia Savic i el mossèn estimat germà. La noia de telefònica em diu Javier pero con x? La dependenta del super em diu el següent. Els de la meva classe em deien empollon. Les amigues de la meva avia em diuen el net de la Matea, i els dels meus pares em diuen el fill del Florian. L’Amelia em diu el germà del Joan Carles. El Jonathan em diu Javi, i el porter de casa em deia oye oye oye!. El JeanPierre em diu Monsieur Janvier i el Luigi i l’Alessia, Xavierino. La Dolors a l’esplai em deia ei penós, la Montse a colònies em deia espinguet, la Cristina em deia Culet, i el jose luis em diu culé. Els frikis del rol em deien Melkor. El Pere em diu el Xavi de Global, bé, ara em diu el Xavi de Koala. La gent a qui no caic bé em diuen gilipolles. Els de la veu de Montcada em diuen el montcadenc Xavier Paredes. Els metges em diuen Paredes, Xavier . I la policia em diu Paredes, Francisco Javier. Els de l’exercit espanyol em van dir inutil total. Els Amants de lulú em diuen fan, i el barça em diu estimat soci. Hi ha gent que em diuen raro. L’outlook em diu Xavi-e. La Carme em diu Catxarro, la Loli em diu pavo i la Montse trastu, per que ho ets! I moltes, moltes vegades m’han dit tontu, guapu, bitxu i chico. Quasi tothom em diu Xavi i a molt poca gent les deixo dir-me xavier, d’aquella manera, dolça suau i tendra, en un xiuxiueig a cau d’orella, que em crida i m’hipnotitza.
Si, per casualitats de la vida, un dia em cau la cartera i tu vas darrere meu, em diràs eh tu!. Però jo sé qui sóc.
I tú com em dius? I com et diuen?
Avui m’he trobat amb Té. Hem estat xerrant una estona i al final hem acabat parlant de noms, de com ens diem, com ens diuen, i de com diem a altra gent. I jo he recordat un post q vaig escriure al Gener passat referent als noms, es déia LA IDENTITAT DEL DIA. I mira tú, el recupero, l’adapto una mica i us el torno a posar, a veure si algú s’anima i em diu com li diuen a ell/a. Va, poseu en un comentari com us diuen. Guritu, tú no cal, ja ho vas fer. Som-hi:
Em dic Francesc Xavier Paredes. A casa meva la mare em diu Javier, a vegades la meva avia em diu nene i els meus nebots em diuen tiet xavi. Alguns bloggers em diuen eltontudeldia, el Joan em diu Walls. Els amics de la infància em diuen Paredes i els de l’equip de futbol capi. La Mayte em diu guapu o preciós, la marta em diu unaabrasadaaaa. Alguns clients em diuen gestor, altres assessor, i altres cabrón o cabronàs. En una entrevista em van dir financial controller i els clients més macos em diuen xavieret. Els de la teletienda em diuen Queridoamigo. El germà Pedro em deia Savic i el mossèn estimat germà. La noia de telefònica em diu Javier pero con x? La dependenta del super em diu el següent. Els de la meva classe em deien empollon. Les amigues de la meva avia em diuen el net de la Matea, i els dels meus pares em diuen el fill del Florian. L’Amelia em diu el germà del Joan Carles. El Jonathan em diu Javi, i el porter de casa em deia oye oye oye!. El JeanPierre em diu Monsieur Janvier i el Luigi i l’Alessia, Xavierino. La Dolors a l’esplai em deia ei penós, la Montse a colònies em deia espinguet, la Cristina em deia Culet, i el jose luis em diu culé. Els frikis del rol em deien Melkor. El Pere em diu el Xavi de Global, bé, ara em diu el Xavi de Koala. La gent a qui no caic bé em diuen gilipolles. Els de la veu de Montcada em diuen el montcadenc Xavier Paredes. Els metges em diuen Paredes, Xavier . I la policia em diu Paredes, Francisco Javier. Els de l’exercit espanyol em van dir inutil total. Els Amants de lulú em diuen fan, i el barça em diu estimat soci. Hi ha gent que em diuen raro. L’outlook em diu Xavi-e. La Carme em diu Catxarro, la Loli em diu pavo i la Montse trastu, per que ho ets! I moltes, moltes vegades m’han dit tontu, guapu, bitxu i chico. Quasi tothom em diu Xavi i a molt poca gent les deixo dir-me xavier, d’aquella manera, dolça suau i tendra, en un xiuxiueig a cau d’orella, que em crida i m’hipnotitza.
Si, per casualitats de la vida, un dia em cau la cartera i tu vas darrere meu, em diràs eh tu!. Però jo sé qui sóc.
I tú com em dius? I com et diuen?
posted by XAVI-E at 8:12 a. m.
2 Comments:
Hola Xavi, tot i que a vegades (sobretot parlant amb un que tu saps) et diem Parides (Paredes + Adidas = Parides). Jo em dic Guillem Massallé i Puig. Els meus pares, germana, cosins i tiets em diuen Guillem, Willy o Guille (d'acord, algun que parla més ràpid que el cervell a vegades m'ha dit Fredi, Nil, Berni i altres noms de cosins i tiets, però això és una altra cosa). A escola em deien Guillem, Guille o Massa. A l'insti, els companys em deien Guillem, Guille, Will o Massa, tot i que hi havia genis de l'humor que em deien "Mas allé de lo real", "Mas allé que hoy pero menos que mañana", i algun profe em deia Sr. Massallé. A la uni em deien Guillem, Guille, Willy, Will (en plan "pasa Will" del príncep de Bel-Air) o Massallé. La Montse em diu bitxo o inyu. La Núria em diu tito. El Joan de la fruiteria em diu sagal o jove, però si hi vaig amb la Montse ens diu jovent. I un client torracollons de Madrid em diu Guilem (tot per culpa d'un error tipogràfic a la tarja de l'empresa). Em sembla que ja n'hi ha prou, no?
llegir tot el que has escrit m'ha fet pensar la varietat de noms i sobrenoms que he tingut al llarg i ample de la meva vida, pero crec que mai arrivaré a tenir tants noms o mots com tu, malgrat tot, intentare fer un petit resum des del principi, una mica despres d'alló de cain i abel......, quan vaig neixer, aleshores no hi havia ecografies, no es podia saber que venia si un nen o una nena, i de nenes ja en tenien 2, pero va ser una alegria (o no) que vingues un nen, posteriorment van venir dos més, i l'alegria va ser igual. De ben patit era el fill del pastelero, el juanito, i per la senyora marta (una rotelmeyer que em cuidava) juanin, per la senyora isabel era el joanet, despres vaig descubrir que el meu nom ofcial (pels documents, notaris, bancs, policia nacional, etc) era juan antonio (de la data de naixement no parlaré, perque fins que no vaig veure la partida de naixament pensava que havia nascut el 18 de gener, per reivindicar-me vaig voler ser un "genius", pero sempre he estat un dels "ventura", el paco pieles va intentar rebatejar-me amb el sobrenom de "neveres", a la mili vaig ser el "super", sempre he sigut un plom o un "guritu", pero he estat al costat dels amics quan ho han necesitat, ara això si, el manolo no em pasa ni una pilota, i si arrivo de mal humor perque els darkys ens han guanyat, mi cielito me dice: "amor mio, pero seguro que tu jugaste bien", en el treball soc el "jefe" i per molts clients de vegades el jordi i d'altres el kike, per telèfon el kike, pero lo mes important es com vols ser anomenat el dia de la entrega dels oscars, and the winner is: ......... encara no he fet cap peli, així doncs seguiré sent el joan, i pels amics igual. ha estat un plaer rememorar tots aquests moments, sentir a traves del teu nom la presencia de persones que ja no hi son, com les histories dels indios de sierra morena que m'explicava el meu avi i que jo me les creia......!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home