EL DESIG DEL DIA

Ja no ens estimem, però et vull agrair el teu cos conegut relliscant-me per la pell com si mai no ens haguéssim dit adéu;

el tacte de les teves mans com els versos oblidats d’un poema que un dia vaig aprendre a recitar;

recórrer el teu cos conegut com ser capaç de refer d’esma, amb una bena als ulls, el camí que em va portar per tants matins fins a l'escola;

la teva olor amiga com tornar a entrar a una casa que anys enrere havia estat la meva;

el teu cos conegut com recuperar una abraçada descosida, perduda pel carrer, i que m’agafessis de la mà, i passejar-nos enllaçats, ara que feia tant de temps que no tenia el dret de fer-ho amb ningú, si és que algun cop l’he tingut.

Sovint es diu que el sexe sense amor és frívol, sovint ho diuen aquells que tenen la sort de tenir-lo i volen reduir a brutícia la resta del seu imaginari. És mentida que no pugui ser bonic. És mentida que no fos bonic. A més, sempre he pensat que això del sexe amb amor està molt sobrevalorat i que posats a ser exigents, val més que parlem de sexe amb desig, que és de llarg el més gratificant. És el desig i no l’amor el que fa que et bulli el sexe cada cop que penses en el contacte de la seva llengua, és als primers mesos, quan l’amor encara no ha tingut temps de forjar-se, que et passes tot el dia al llit, i ho fas una vegada i una altra i quan ja creus que no pots fer-ho més vegades, encara et queden forces per tornar a recomençar. És la potència del desig, “que fa el seu camí a soles i el cor no li pot fer senyal de cap llei”, que no ve d’enlloc sinó que només és, i llisca tot sol, i no respon a res i per tant no intentis explicar-lo perquè no té arrel ni està sotmès a cap definició.

L’amor, en canvi, té una història al darrera que el basteix, i si tu no ets capaç de desgranar els motius que fan que estimis una persona, vol dir que no l’estimes, perquè l’amor sense causa no és amor, és només un somni, un deliri, un invent. L’amor és la cura delicada i atenta d’un jardí, i l’has de podar, i l’has de construir, i has de donar-li un sentit global i un equilibri; el desig és un sotabosc salvatge, i no vagis a explicar-li projectes de futur, ni records, ni sacrificis, perquè encara és massa verge i no sabrà de què li parles, només voldrà despullar, abordar, devorar. Però això no fa que sigui brut, igual que masturbar-se, que tampoc no és brut. Follar amb algú que no t’agrada, això sí que és baix, igual que ho és tot allò que es fa de manera gratuïta, i el desig pot arribar a ser malaltís però el que és segur és que no és artificial, ve del ventre i no el pots controlar, creu-me que no el pots controlar. No és brut. No suporto aquesta moral que vol fer creure que només és pur allò que ha de dur-te a algun lloc, aquest menyspreu vers l’efervescència del present, del plaer instantani que no es fa preguntes, que només esclata. És cert que el desig no deixa de ser un immens foc d’encenalls, el perfum caduc d’una flor arrencada, i per descomptat que és millor si un cop desgastat esdevé un rostoll que faci germinar l’amor, i per descomptat que és una estupidesa malbaratar una relació on hi has invertit temps i esforç només perquè se’t creui una persona que t'esvaloti la bragueta, sí, hi estic d’acord, però això no vol dir que el sexe sense amor sigui una marranada, perquè la màxima expressió del sexe és troba en el desig, i si vols enaltir l’amor no em vinguis amb discursos que diguin que el bon sexe és de la seva propietat perquè no m’ho creuré, si vols explicar-me com n’és, de preciós, parla’m de complicitat, de confiança, digues-me que l’amor no et domina sinó que t’acompanya, que lluny d’afeblir-te et cobreix d’escuts, parla’m de tendresa, de futur, d’esperança, parla’m de tot el que tu vulguis menys de sexe, perquè quan ja ho has fet tantes vegades amb la mateixa persona, cada cop es converteix més en un costum d’intendència, en el cobriment d’una necessitat, i no és ell qui aguanta la relació sinó l’amor i la fortalesa que en el seu nom has alçat amb dedicació i prospecció.

“I si un dia arriba el desig de sobte i et trenca els motlles dels membres i els sentiments”, si arriba i decideixes renunciar-hi, no és perquè pensis que el sexe amb aquella persona seria brut o de poc nivell -saps que seria el clau del segle- sinó que hi renuncies perquè pesa més el compromís, pesa més el temps, pesa més el teu castell.

I bé, enmig de tot això, jo que no tinc ni una cosa ni l’altra, està el sexe que busca l’escalfor de la companyia, i és per això que tant vaig agrair la carícia del teu cos conegut, com un tros de memòria que va picar a la porta des del meu passat per deixar al replà de l’escala, una capseta de tendresa embolicada per regal.
Després,

com havia de ser,

vas marxar i jo em vaig quedar sola de nou.

Sense amor, ni desig, ni companyia, ni res.

Àstrid.