LA VISITA DEL DIA

Al començament tirava d’agenda. Però m’he adonat que no cal. Les coses no cal buscar-les, surten quan surten. I surten molt sovint. Em va venir a veure na.... diguem-li Montse. Tant se val el nom. La Montse treballa de secretaria en un despatx d’enginyeria de Barcelona que visito un parell de tardes al mes. No la tracten com es mereix i no saben apreciar tot el que té de bo una noia com ella. Cada dia està més maca, més bona. És una noia de trenta i pico, que sap arreglar-se i que sempre va molt ben vestida a la feina, cosa que m’agrada força. Com ho diuen això, ... informal però elegant, i sempre una mica atrevida. Unes botes altes amb una minifaldilla oberta al costat, uns texans que deixen veure una mica de tanga a l’ajupir-se, un escot amb sostenidors negres de blonda, i un maquillatge perfecte. El moment que més m’agrada és quan truco a la porta i espero que em vingui a obrir, amb aquell somriure gran. Sempre m’imagino com anirà vestida, quina combinació portarà, quina sorpresa seductora m’obsequiarà. Ara porta una mitja melena fosca, negra, a conjunt amb els ulls negres profunds. A l’estiu encara recordo que portava els cabells llargs allisats i vermellosos que li feien joc a la perfecció amb la pell morena de la platja. La nostra relació era normal, de companys de feina, però amb un punt de tonteig pel mig. Això fa que la feina sigui més divertida. Fins un dia, una nit, que ens vem trobar per casualitat en una sala del carrer Balmes......

Ens vem veure en la distància, i de primera jo no la vaig reconèixer, però em va agradar. Es va apropar un parell de metres en la meva direcció i em va tornar a mirar els ulls. Aleshores la vaig reconèixer. Ella estava amb més gent i jo també. Un parell d’amics estaven a sobre, tirant-li la canya. Jo havia anat a parar allà amb un parell d’amics del teatre de Poblenou que em van treure a fer unes birres. En la distància els seus ulls juganers em feien companyia i la seva boca gran em somreia. Però no ens vem dir res. Només ens miràvem. Jo dubtava d’anar-hi o quedar-me quiet, continuant xerrant amb els amics. I de cop va desaparèixer. I això em va emprenyar internament, per no decidir-me. Em vaig acabar la estrella i vaig nar a buscar una altre. Des de la barra la vaig tornar a veure, no havia marxat, i na Montse em va tornar a mirar. Els seus ulls riallers tornaven a fer-me companyia. Em vaig decidir i em vaig apropar uns metres cap a ella, ballant enmig de la petita pista. Ella va fer el mateix, es va apropar, i sense badar boca va seguir ballant davant meu amb un ritme perfecte. De tant en tant aixecava els braços i m’oferia una vista magnífica dels seus pits. Portava un jersei marró fosc de coll alt sense mànigues força arrapat, uns texans ben justos i unes botes altes i fosques per sobre el texà que li feien les cames llargues i primes. El volum alt de la música gairebé ens impedia de xerrar, però tampoc calia. Em vaig apropar al seu cos per dir-li alguna cosa. L’olor dels seus cabells, del perfum del seu coll suau, la seva olor de dona em van enterbolir els sentits i em va sacsejar l’interior. Li vaig dir a cau d’orella: Hola Roxanne!! Sabia que li agradaria doncs el dijous abans havíem parlat a la feina del concert de l’Sting i de la mítica cançó. Va riure i em va dir: Què prens? Li vaig oferir un glop de la meva copa. Va apropar els seus llavis molsuts oberts per que jo mateix li apropés la copa a la boca, mentre em mirava als ulls i s’apartava els cabells cap a un cantó. Va fer un glop petit, gairebé només es va mullar els llavis i amb la llengua va recórrer els llavis repartint l’alcohol i es va fer una mossegadeta al llavi inferior humit i càlid per acabar la seducció. I va riure, avergonyida però descarada. Seguíem ballant, ara més aprop, fregant-nos les cames. Sense dir-nos res. Oferint-nos els cossos, sense gairebé mirar-nos a la cara, donant voltes sobre nosaltres mateixos, notant els seus pits a la meva esquena, les seves mans al meu cul, olorant el seu perfum, i el seu alè al meu coll. Vem ballar abraçats, estant junts fins que van obrir les llums del local.
No volia que acabés, i no sé com em va sortir una frase que encara riem quan la recordem:
- Vols que anem a casa meva ......... a ballar?? Hi ha algun pas que m’hauries d’ensenyar.
I la seva boca gran va tornar a riure.


Com deia, em va venir a veure la Montse i ..............ja us ho explicaré.