EL PROBLEMA DEL DIA

Tenim un problema espinós.La situació es va donar en una coneguda discoteca aquest dissabte a la nit, que no diré el nom. Ara us ho explico:


I és que quan menys ho esperàvem va arribar un tipus ample i baixet, calb i amb cara d’emprenyamenta perpetua que, amb tota la raó del mon, no ens deixava tenir les jaquetes ni abrics al terra de la disco. Ni les bosses de les noies. Era l’anomenat “segureta de turno”. Home, no va ser molt amable, diria que gens. Home, potser nosaltres tampoc ho vem ser, però collons, que estàvem de juerga de dissabte a la nit, i per això no li vem fer molt cas. Fins que, amb un rampell d’aquella testa buida, va decidir prendre’s la justícia per la mà i voler endur-s’ho tot d’una revolada. I al demanar-li explicacions del que feia o del que pretenia, el xicotot, després d'unes empentes, va mostrar la seva personalitat, em refereixo a que va parlar. Per que parlava. I ens va dir coses tan boniques com: “ a mi, grrrrrr, me hablan en español” “son unos chulos todos los catalanes, grrrrrrr” “viva españa y viva franco!!” , tot això tremolant-li el llavi superior, amb els punys tancats amb ràbia continguda i fent saltironets com si se’ns volgués llençar a sobre, la roca aquella. Després del rife-rafe inicial i del flipe posterior, quan creus que qui ha begut dues copes de més ha estat la mole aquella i no nosaltres, te n’adones que no hi ha manera possible de parlar, ni de dialogar, ni tant sols de fer-te entendre el més mínim amb ....... “grrrrr” “grrrrr” .... allò, que continuava amb la vista fixa i movent el cap seguint el moviment que feien les nostres jaquetes, que eren la seva presa. L’ensinistrament era digne d’admiració!
Però, ara en serio, tenim un problema. Com pot ser que encara ens haguem de trobar amb personatges així d’impresentables? Com és que ell, que és un nouvingut, es creu que ens pot tractar a nosaltres tan impunement d’aquesta manera? Per què haig d’aguantar que m’insultin dient-me “catalan”? Ja estic fart d'aguantar provocacions d'aquestes i no haver de reaccionar. Com que no?? I qui té la culpa no és aquest pobre desgraciat incult que només fa la seva puta feina, qui té la culpa és la persona que el contracta i que li deixa fer tot això impunement a la vista de tothom. Per que el senyor responsable de la disco, al que evidentment vem cridar, no va desautoritzar el seu empleat, això ja era de suposar, però jo no vaig veure cap mena de penediment, ni de disculpa, ni de ganes de rectificar per l’actitud impresentable del seu treballador. Eh, tú, sembla mentida que portis tant de temps portant aquesta disco, sembla que no hagis aprés res de res, ni tinguis ma esquerra ni ma dreta. Mira que fàcil hagués estat dir: “Home nois, no m’ho feu més això, va ara porteu els abrics al guarda-roba i ja ens en fem càrrec nosaltres” o “Mira tú, perdona les empentes i ves a la barra que t’ompliran de nou el got, ja sabeu q a vegades la gent s'escalfa i diu coses q no toquen. “. No, res de res. Cap disculpa ni esment del “Viva Franco!!”. Ignorem el problema, amaguem el cap sota l’ala.
I nosaltres som bona gent, per que altres més malpensats i més cabrons el proper dia tornaran a deixar la jaqueta a la taula. I quan l’agafeu trucaran als mossos i us denunciaran per que faltaran 50 euros de la butxaca i ningú més l’haurà tocat l’abric. I tindreu un bon merder per que ells tampoc es baixaran del burro, i mentrestant els mossos a la porta. I et portaran la factura de la tintoreria per que la teva assegurança es faci càrrec, per que en tens, oi, d’assegurança? I el proper dia vindran i et penjaran uns rètols ben macos on posi “Aquí es discrimina el català” o enganxaran adhesius i faran pintades en contra de la política lingüística del teu local, o del teu local en general. I, a més a més, cada cop que vinguin s’encararan amb el teu empleat, l’ensumaran a poca distància i mirant-lo de fit a fit li diran: “Bona Nit. Els catalans hem arribat”. I és llàstima per que el poble és petit i les notícies volen.
Nosaltres això no ho farem, al contrari, jo personalment voldria ajudar-te, i per això m’ofereixo a ensenyar-li català al teu empleat nouvingut, de gratis, no cal ni que em convidis a deixar de franc la jaqueta al guardaroba, no , no. Jo li ensenyo català, ara bé, d’educar-lo t’encarregues tú. O no?

A qui s'ha de culpar:

a qui per covard s'amaga,

a qui peca per la paga,

o a qui paga per pecar?

Juana Inés de la Cruz, poeta i religiosa mexicana (1651-1695)