EL BLOG DEL DIA
wola a toton!
mireu avui us vull donar a conèixer un nou blog, es tracta del blog d'un bon almogaver i millor persona. Ell, modest, diu que només espera qu'ens agradi i qu'ens distregui. eh tiu! a mi m'agradaria també que ens fés reflexionar i pensar i, fruit d'això, millorar-nos com a persones, no? O sigui, tot el que no preten latonteriadeldia, vaja. Fins i tot et posaré un enllaç directe aquí per poder accedir-hi ràpidament. Ara només vull desitjar-te que aquest blog que comences amb tanta ilusió perduri molt de temps, que siguis constant i que penjis posts sovint. Jo em comprometo a deixar-te comentaris, que son la salsa dels blogs, per fer-lo més interactiu i participatiu. Una abraçada, sort i .... ep..... no ho sents.... una remor al fons.... sento les gralles tocant a victoria!!
mireu avui us vull donar a conèixer un nou blog, es tracta del blog d'un bon almogaver i millor persona. Ell, modest, diu que només espera qu'ens agradi i qu'ens distregui. eh tiu! a mi m'agradaria també que ens fés reflexionar i pensar i, fruit d'això, millorar-nos com a persones, no? O sigui, tot el que no preten latonteriadeldia, vaja. Fins i tot et posaré un enllaç directe aquí per poder accedir-hi ràpidament. Ara només vull desitjar-te que aquest blog que comences amb tanta ilusió perduri molt de temps, que siguis constant i que penjis posts sovint. Jo em comprometo a deixar-te comentaris, que son la salsa dels blogs, per fer-lo més interactiu i participatiu. Una abraçada, sort i .... ep..... no ho sents.... una remor al fons.... sento les gralles tocant a victoria!!
I aprofitant el fet de presentació d'aquest blog us penjo la paraula del dia, que la trobo força adhient per avui:
ALMOGAVER: en figurat: Patriota abrandat. Aquest acostuma a ser actualment el sentit que li donem a la paraula quan li diem almogaver a algú. Però qué més?
[Etimologia — De l’àrab al-mughâwir, ‘incursor en terra enemiga’, participi agent del verb ghâwar, ‘fer una expedició’.]
Als regnes cristians hispànics, guerrer d’ofici que, des del segle XIII, servia per a fer incursions per terres musulmanes. A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans. És probable que procedissin de la serra de Conca. Lluitaven en cossos d'infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens; ells mateixos es proveïen d'aliment i d'armes: en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades. Anaven armats amb coltell, llança i dards; vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir. Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars; en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília (1282); també formaren part de les forces del rei en la lluita contra la invasió de Felip l'Ardit de França (1285). A Sicília, els almogàvers lluitaren al servei de Frederic II fins a la pau de Caltabellota (1302). Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó, encara apareixen els almogàvers en les diverses expedicions militars, com a Mallorca, en la lluita contra Jaume III, o a València, contra Pere I de Castella. Al final del s XV, en les empreses de Sicília i de Sardenya, ja no aparegué més aquest tipus de tropa. La seva anomenada, en canvi, féu que en moments d'emergència hom recorregués a aquest nom per a la formació de determinats cossos de mercenaris, com en la guerra contra Felip IV (1640-52), en què la Generalitat instituí un cos de tropa amb aquest nom (el qual, tanmateix, per raons d'indisciplina, fou suprimit pel virrei francès de Catalunya, Philippe de la Mothe). Encara, durant la guerra contra Napoleó, el 1810, la Junta Superior de Catalunya reimplantà un cos d'almogàvers. El nom dels almogàvers i llurs accions militars havien estat ja esgrimits com a estímul patriòtic durant la Guerra Gran (1793-95) en les poesies en fulls solts editades com a propaganda per al reclutament de tropa catalana; també com a argument historicopolític fou sovint utilitzat fins ben entrat el s XIX.
Als regnes cristians hispànics, guerrer d’ofici que, des del segle XIII, servia per a fer incursions per terres musulmanes. A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans. És probable que procedissin de la serra de Conca. Lluitaven en cossos d'infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens; ells mateixos es proveïen d'aliment i d'armes: en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades. Anaven armats amb coltell, llança i dards; vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir. Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars; en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de Sicília (1282); també formaren part de les forces del rei en la lluita contra la invasió de Felip l'Ardit de França (1285). A Sicília, els almogàvers lluitaren al servei de Frederic II fins a la pau de Caltabellota (1302). Durant el regnat de Pere III de Catalunya-Aragó, encara apareixen els almogàvers en les diverses expedicions militars, com a Mallorca, en la lluita contra Jaume III, o a València, contra Pere I de Castella. Al final del s XV, en les empreses de Sicília i de Sardenya, ja no aparegué més aquest tipus de tropa. La seva anomenada, en canvi, féu que en moments d'emergència hom recorregués a aquest nom per a la formació de determinats cossos de mercenaris, com en la guerra contra Felip IV (1640-52), en què la Generalitat instituí un cos de tropa amb aquest nom (el qual, tanmateix, per raons d'indisciplina, fou suprimit pel virrei francès de Catalunya, Philippe de la Mothe). Encara, durant la guerra contra Napoleó, el 1810, la Junta Superior de Catalunya reimplantà un cos d'almogàvers. El nom dels almogàvers i llurs accions militars havien estat ja esgrimits com a estímul patriòtic durant la Guerra Gran (1793-95) en les poesies en fulls solts editades com a propaganda per al reclutament de tropa catalana; també com a argument historicopolític fou sovint utilitzat fins ben entrat el s XIX.
Entrada a Constantinoble de Roger de Flor, cap dels Almogavers.
La mateixa entrada, feta pels clickmogavers. Veus Mayte com tot es pot fer amb cliks!!
posted by XAVI-E at 8:30 a. m.
1 Comments:
Tiu, tiu, una mica més i ploro, sniff... he vist la Tonteria del dia, moltes gràcies per la bona consideració que em tens. Tu saps molt bé, que la teva ajuda ha fet possible aquest bloc,
jo també espero mantenir la ilusió, i saber que dir... i com dir-ho. M’ha semblat molt interessant el teu posts dels almogàvers, si seguim per aquest camí entre tots podem fer una xarxa
social, cultural i sobretot que ens ajudi a treure totes les coses que tenim dins nostre, segurament sense el teu blog, jo no m’hagués animat a fer el meu, aquest efecte contagi,l’hem descampar i que moltes més persones s’animin a descobrir i expressar tot allò que són.
Gràcies amic !!!
Una abraçada ben forta.
Àngel
Publica un comentari a l'entrada
<< Home