31 de desembre 2008

EL DESIG DEL DIA

SIGUEU DOLENTS I SEREU FELIÇOS!!
o no.

25 de desembre 2008

LA FELICITACIÓ DEL DIA

La postal de Nadal per tots vosaltres. Aquest any me l'ha fet la meva neboda Maria de 5 anys i no és gaire diferent a la que hagués fet jo. Cliqueu a sobre per ampliar.
BON NADAL I BONES FESTES!!

22 de desembre 2008

LA CAGADA DEL DIA

Ahir Diumenge es va instal·lar el Tió més gran que he vist mai a la Diagonal de Barcelona. Formava part d’un acte solidari organitzat per Catalunya Ràdio. El Tió que feia uns 7 metres d’alçada i 14 de llarg va ser cagat per centenars de nens i va donar moltes joguines. Era tan gran que els nens podien entrar a la seva panxa a recollir-les!! Abans, com és natural, els nens l’havien d’alimentar o engreixar amb pasta, arrós o galetes, i després picar-lo amb el bastó i cantar la cançò. Tot aquest menjar ha anat a parar a la Fundació Banc dels Aliments, que el repartirà convenientment.

Mentrestant a l’altre punta del mon, bé, no tant lluny, a Bucarest, Romania, un total de 3939 persones van batre un nou record Guinnes: Han estat el nombre de persones més alt, vestides de Santa Claus (que no Pare Noëls) per repartir regals. Ai! Que bonic!

I és que cada país té les seves tradicions i els seus costums. A Catalunya volem cagar el tió. A la resta del mon que es disfressin de Santa Claus, si volen. Per sort ja ha arribat l’ESCAMOT TIÓ per recordar-nos-ho. Fins i tot he trobat que l’Escamot Tió Montcada ha creat un grup al Facebook, per que tots pugueu posar la vostra opinió, proposeu accions a fer, i penjeu les vostres fotos. El grup es diu ESCAMOT TIO MONTCADA i és fàcil de trobar. O no.

19 de desembre 2008

EL TASTET DEL DIA

Wola a toton!

Vale pesats! Teniu raó, feia uns quants dies q no penjava res. És cert, he tingut altres coses importants a fer. Ja us les explicaré. Però eren mooolts importants. I sí, amic +- , tinc pendent el 3er post de la trilogia per penjar.

Ui! pensant'ho bé tinc moltes coses per explicar, així que per fer boca us explicaré cosetes de la feina.
Tinc la sensació que soc el tiu més serio de la feina. O sigui que imagineu com son els altres!! La veritat és que ens ho passem molt bé. Tot alló de bé com un s'ho pot passar a la feina, tampoc us penseu nosequé, valens? La setmana pasada s'havia de triar el vi per posar als lots de Nadal. (Per cert us fan lots de Nadal a la feina?? O la típica puta postaleta i una palmadeta a l'esquena i cap a casa. Conec moltes empreses que aquest any no l'han fet.... expliqueu-m'ho en un comment). Total, que per triar el vi es va decidir fer un tastet entre tots els membres de l'empresa. És que som així de democràtics. De manera que cap el migdia, ens vem trobar tots a la cuina i allà vem fer el tastet. Fins i tot la Cristina, la dona de fer feines va venir, evidentment. En total erem....hmmm.... 12!. No va ser un tastet qualsevol, no, no, no. Tots teniem el nostre foli i el nostre boli on havíem d'apuntar la nota que donàvem a cada un dels vins proposats: Un Tilenus, un Montebaco, un Marques de Riscal i un Finca Valpiedra. Hi havia una mica de tot: reserva, criança, vins joves, vins moderns, afruitats, amb regust de vellut, una mica de tot. Però clar, beure vi sense acompanyament no es fa. De manera que vem anar a buscar uns platets de pernil, una mica de formatge a joc, un poc de fuet i llonganisa i un xoriço d'aquell picantó que es tan bó. I ja ens veieu a tots fent de savis enòlegs provant els vins com si fòssim els entesos més entesos del món. I amb ordre i tot. Primer una ampolla, la obriem, serviem a tothom, brindàvem, i iniciavem el ritual: Fer girar el vi a la copa, observar la llàgrima, olorar-lo, tornar a mirar la llàgrima, fixar-nos en el color, tancar els ulls i aproximar-lo lentament a la boca, fer un petit glop, i tastar-lo amb tota la sensibilitat posible, amb totes les papiles gustatives de la superfìcie de la llengua i del paladar centrades només en aquell lìquid preciòs, fent pujar aquell gust pel nervi supratimpànic desde el maxilar fins la part glossofaringia i més amunt fins arribar a les neurones de la memòria paltativa per recordar el gust i poder comparar. Una mica de pernilet! I la discusió entre tots de les sensacions viscudes. Una mica de formatge! Escriure la nota. Segona ampolla: La obrim, servim a tothom, brindem, girem la copa per observar la llàgrima, olorem i cap adins. Pernil, discusió i nota. Alguns repetim de la primera ampolla per re-recordar i comparar. Tercera ampolla: La obrim, servim, i ens la acabem! Ja comença a notar-se el vi que comença a pujar al cap. Sabeu qué? Repetiré una mica d'aquest que està força bó. I del primer també. Cuarta ampolla: No recordo quan la vem obrir. Però estava bona de veritat. El pernil ja s'havia acabat. Tocava posar nota. Quasi millor que les tornaré a provar totes per acabar de confirmar la meva impressió, hip. De quí és aquesta copa? Bé, tant se val, cap adins, a veure si endevino quin de tots era... Al final tant se val quin va ser el resultat de la votació, ens van agradar tots, i els vem triar tots!! Clar, és que cada un era òptim per un moment diferent: un per quedar bé amb gent més clàssica, un altre era perfecte per tenir a casa i obrir-lo quan tens ganes de beure vi, però no vols obrir una ampolla d'aquelles que tens reservada, un altre precisament era per aquelles ocasions especials, sopar d'espelma i tot aixòs, i un altre quedava perfecte en qualsevol ocasió, però no per guardar, cal acabar-lo! De manera que vem escollir unes quantes ampolles de cada. El tastet genial. El punt superxulo i el pernil va tenir gust a poc. Ara ja sabem d'on va sortir la idea de les samarretes aquestes, segurament d'un tastet de wiskies!! O no. Salut! Hip!

03 de desembre 2008

EL SANT DEL DIA


Wola a toton! Encara tinc pendent el tercer escrit sobre la situació de les coses, però aquest vindrà acompanyat d’unes conclusions que no vull que ofenguin a ningú i l’estic refent gràcies al consell d’una amiga.

Mentrestant us explicaré 4 cosetes. Per començar feliciteu-me que avui és el meu sant!! Sant Xavier. No és que sigui mooolt religiós jo, perdó, volia dir que no és que sigui moooolt catòlic jo, que ja sabeu que és diferent ser religiós que ser catòlic, de la mateixa manera que no és el mateix ser eficient que ser eficaç o ser franc o ser sincer, o com diuen els veïns, estar dormido que estar durmiendo, com tampoc és el mateix estar jodido que estar jodiendo. (akesta és mítica del gran Camilo!). Però mira, a casa sempre l’hem celebrat i em fa ilu, nusé perquè, per costum potser. O és per tradició? Tant se val.
I mira tú, ho celebrarem a casa un d’aquests dies del cap de setmana llarg que arriba. Aquesta si que és una celebració de les grans de l’any a casa. Està una mica mal situada doncs les festes de Nadal estan molt aprop, però ens serveix per moltes coses. Per començar fixeu-vos si celebrem coses: el meu sant, el sant de la meva mare, l’aniversari del meu germà 3er i l’aniversari del meu germà 4rt. Abans fins i tot s’ajuntaven alguns sants més d’algunes ex-parelles i ja fèiem ple total.
Durant la menjada, apart de trobar-nos tota la família, aprofitem per saber quin és el contingut de les cartes als reis que fan els nebots, posar-los ja una mica nerviosos, tot i q ara cada cop tenim més disbauxa, per que el Tió, que ja fa dies que alimenten, també els fa unes bones cagadetes per Nadal. (Un breu parèntesi per informar-vos q properament tindreu notícies de les properes i molt esperades accions de l’ESCAMOT TIÓ durant aquest NADAL). També fem el sorteig de Reis, que consisteix en que entre els quatre germans ens rifem a quin dels altres ens toca fer-li de rei mag. És a dir, els reis mags a casa meva només porten regals per un dels meus germans. I a mi els reis només em porten regalets a casa d’un d’ells. Sempre cau algun detallet per tots, però regal regal, allò q demanes a la carta que escrius als reis, només arriba a un lloc. Avui per avui, el gruix dels regals els reis els porten pels nens, que és com ha de ser, malgrat que a tots ens fa molta alegria rebre sorpreses en forma de regal!!!
I per últim també tenim la part més burocràtica, que consisteix en aclarir i coordinar calendaris: a veure, on sopem per NitBona? I el dinar de Nadal, cada ovella al seu corral, on es fa? Sant Esteve? Vindran els teus sogres? Qui porta el cava? Per cap d’any tothom escampa la boira, oi? I per any nou, que també celebrem l’aniversari del meu cunyat, més regalets!! A quina hora dinarem?, per aixecar-me a temps!! Haig de portar cadires? Qui va a buscar a la iaia? Vindreu a fer el Quintu demà?. Bé, ja sabeu tots aquells que sou família nombrosa (o no tant nombrosa) tot el reguitzell de dinars i celebracions i trobades que cal fer aquests dies i que cal posar en ordre en el calendari. Jo crec que ara, després de molts anys d’assaig, per fi, de moment, ho tenim força controlat a casa. Però ja sabeu, arribaran canvis.
I per últim, gaudim d’alguna delicatessen que ens prepara la meva germana..... que serà aquest cop...... mousse de xocolata amb Xixona? Melmelada de pebrot amb formatge? Sigui el q sigui estarà boníssim! I és que tots realment som uns llepafils!. O no.
Free counter and web stats