EL SANT DEL DIA

Wola a toton! Encara tinc pendent el tercer escrit sobre la situació de les coses, però aquest vindrà acompanyat d’unes conclusions que no vull que ofenguin a ningú i l’estic refent gràcies al consell d’una amiga.

Mentrestant us explicaré 4 cosetes. Per començar feliciteu-me que avui és el meu sant!! Sant Xavier. No és que sigui mooolt religiós jo, perdó, volia dir que no és que sigui moooolt catòlic jo, que ja sabeu que és diferent ser religiós que ser catòlic, de la mateixa manera que no és el mateix ser eficient que ser eficaç o ser franc o ser sincer, o com diuen els veïns, estar dormido que estar durmiendo, com tampoc és el mateix estar jodido que estar jodiendo. (akesta és mítica del gran Camilo!). Però mira, a casa sempre l’hem celebrat i em fa ilu, nusé perquè, per costum potser. O és per tradició? Tant se val.
I mira tú, ho celebrarem a casa un d’aquests dies del cap de setmana llarg que arriba. Aquesta si que és una celebració de les grans de l’any a casa. Està una mica mal situada doncs les festes de Nadal estan molt aprop, però ens serveix per moltes coses. Per començar fixeu-vos si celebrem coses: el meu sant, el sant de la meva mare, l’aniversari del meu germà 3er i l’aniversari del meu germà 4rt. Abans fins i tot s’ajuntaven alguns sants més d’algunes ex-parelles i ja fèiem ple total.
Durant la menjada, apart de trobar-nos tota la família, aprofitem per saber quin és el contingut de les cartes als reis que fan els nebots, posar-los ja una mica nerviosos, tot i q ara cada cop tenim més disbauxa, per que el Tió, que ja fa dies que alimenten, també els fa unes bones cagadetes per Nadal. (Un breu parèntesi per informar-vos q properament tindreu notícies de les properes i molt esperades accions de l’ESCAMOT TIÓ durant aquest NADAL). També fem el sorteig de Reis, que consisteix en que entre els quatre germans ens rifem a quin dels altres ens toca fer-li de rei mag. És a dir, els reis mags a casa meva només porten regals per un dels meus germans. I a mi els reis només em porten regalets a casa d’un d’ells. Sempre cau algun detallet per tots, però regal regal, allò q demanes a la carta que escrius als reis, només arriba a un lloc. Avui per avui, el gruix dels regals els reis els porten pels nens, que és com ha de ser, malgrat que a tots ens fa molta alegria rebre sorpreses en forma de regal!!!
I per últim també tenim la part més burocràtica, que consisteix en aclarir i coordinar calendaris: a veure, on sopem per NitBona? I el dinar de Nadal, cada ovella al seu corral, on es fa? Sant Esteve? Vindran els teus sogres? Qui porta el cava? Per cap d’any tothom escampa la boira, oi? I per any nou, que també celebrem l’aniversari del meu cunyat, més regalets!! A quina hora dinarem?, per aixecar-me a temps!! Haig de portar cadires? Qui va a buscar a la iaia? Vindreu a fer el Quintu demà?. Bé, ja sabeu tots aquells que sou família nombrosa (o no tant nombrosa) tot el reguitzell de dinars i celebracions i trobades que cal fer aquests dies i que cal posar en ordre en el calendari. Jo crec que ara, després de molts anys d’assaig, per fi, de moment, ho tenim força controlat a casa. Però ja sabeu, arribaran canvis.
I per últim, gaudim d’alguna delicatessen que ens prepara la meva germana..... que serà aquest cop...... mousse de xocolata amb Xixona? Melmelada de pebrot amb formatge? Sigui el q sigui estarà boníssim! I és que tots realment som uns llepafils!. O no.