LA TORRE DEL DIA

UNA TARDA A LA TORRE DELS FRARES

El primer que li va passar a l’elefant quan va aparèixer va ser que se li va caure la trompa al terra, davant de la sorpresa de tothom, com us podeu imaginar. Un nen, veloç i furtiu, la va agafar d’una volada i se la va posar. En Marc també es va treure la resta del cap d’elefant i així, una mica més lliure, va poder fer voleiar els seus estris de malabars. És cert que la música no l’acompanyava gaire, però a tots ens va agradar el seu domini. Al tigre no li cabia el vestit sencer i per això es va disculpar per portar-lo lligat a la cintura, però un ferotge rugit ens va convèncer que realment portava una ànima de tigre dins. El tercer en sortir a l’improvisat escenari a l’aire lliure va ser la floreta lila, i ràpidament, motivat per la calor que feia la tarda de dissabte passat, va oferir el seu coll de pètals. Molts dels nens asseguts davant seu van alçar la ma il·lusionats i desitjosos de tan preciada prenda, que els faria distingir-se de la resta de nens, que ja eren uns vint. L’Elefant, el Tigre i la Floreta formaven part de l’espectacle CABARET que el grup de joves que okupen la Torre Dels Frares ens van oferir en la jornada de portes obertes dissabte passat. Després van venir les titelles amb el Ratolí Frederic i les seves aventures, i més tard, bé, més tard la tarda va passar ràpidament d’actuació en actuació.
Jo vaig arribar a l’hora de dinar. Pizzes, empanades, amanides, gairebé tot obtingut en els mercats ambulants setmanals, formaven el menú. El pastís de poma amb melmelada de maduixes era excel·lent. Tot fet a la cuina de la casa. La casa és enorme. Només arribar la Carla ens la va ensenyar tota. El primer que trobes a l’entrar és un gran pati central, amb el pou al mig. L’aigua del pou, gràcies a una bomba que han posat, serveix per regar el jardí, l’hort i per abastir d’aigua tota la casa. Pujant les escales arribes a la sala central, menjador, lloc de reunió i trobada. Una peça gran i que la llum de migdia i el color terrós de les parets feia càlida i acollidora. Una gran llar de foc assegura l’escalfor necessària per dies i nits de pluja i fred com els que arribaran. Al fons la cuina, avui plena de vida, amb el forn fent pizzes i pastissos a bon ritme, la pica plena de plats i gots pendents de rentar i la taula plena de menjar, papers, estris, ingredients variats, un desordre organitzat. A l’altra punta una sala habilitada com a biblioteca, plena de mobles amb llibres, revistes i segurament algunes cartes d’amor antigues. Per la finestra del balcó entra directament el sol, que escalfa l’estança i la fa càlida i tranquil·la, tot el que és necessari per llegir i fugir a altres mons de fantasia. Però més aviat, pels llibres que vaig veure a la taula central, ells llegeixen filosofia, llibres d’activisme social i lectures similars. Potser els caldrà algun de lleis i dret. A l’altre ala de la casa hi ha les habitacions on viuen part dels entre 10 i 15 habitants de la casa okupada. A sota, tocant el pati, els tallers on arreglen les bicis, ordinadors vells i atrotinats i el corral on tenien tancades les 48 gallines que també okupen la casa. Ni una més ni una menys. Pels passadissos pots veure la nova instal·lació de llum que ells mateixos han fet, metres i metres de tub negre que recorren totes les estances i pujen i s’enfilen fins la més alta de les habitacions, ja per sobre el menjador i la biblioteca. Em van ensenyar una part del sostre caigut i les obres que han fet per arreglar-ho, amb l’ajut de l’ong “arquitectes sense fronteres”, un pilar que puja des d’abaix fins el sostre de la segona planta, tot ben apuntalat, i fins i tot un tros d’escala nova q estan fent amb volta catalana. Jo seria incapaç de fer-ho. Adalt també s’està fent un lavabo nou, vaja, que feina hi ha molta doncs la casa estava en un estat d’abandonament total, amb més de mig metre de deixalles ocupant tant el pati com les habitacions com els voltants, producte de molts anys d’abandonament i despreocupament. Viure allà es una vida dura, crec que plena d'esforços i renúncies, però també satisfactoria quan veus el resultat de la feina feta. Ara es respiren aires nous. La casa no està morta i el projecte de rehabilitació està en marxa.
Llàstima q tot això ara perilla. L’ajuntament vol declarar la casa en ruïna i desokuparla. Us adjunto un tríptic fet per ells on podreu llegir de primera ma tot el que s’hi fa i el que es vol fer. Si no el veieu bé entreu al seu blog i el podreu descarregar sense problemes, q son okupes però en saben d'informàtica i no eren pocs els portatils q vaig veure a la casa. De moment el proper dimecres 29 d’octubre es farà una roda de premsa, xerrada convocada per la Plataforma de Defensa del Patrimoni a les 19:30 hores a l’Ateneu ABI. Podeu consultar a més: http://torredelsfrares.blogspot.com/ o torredelsfrares@gmail.com

Mentrestant, gràcies elefant, gràcies tigre, moltes mercès violeta, encantat d’haver-te conegut ratolí frederic. Per una tarda ens veu portar al mon que voleu fabricar a la torre dels frares. O no.