14 d’octubre 2008

LA CAIXA DEL DIA


Wola a toton!
Una mica més de crisi?? Intentaré fer-ho divertit:
I avui toca explicar com al final els nostres pempins han volat del nostre banc o caixa (que son qui ho estan passant pitjor, les caixes vull dir) i encara no sabem ni entenem que ha passat.
Us vaig deixar dient que els bancs americans havien de donar més i més hipoteques subprime, (o havíem quedat q les diríem hipoteques de merda?) fent més i més operacions per guanyar més i més calerons. I com ho feien???

Doncs resulta que a l’anar donant més hipoteques de merda d’aquestes, a aquests bancs se’ls acabava el diner. I aleshores doncs el demanaven a altres bancs, que per això estem en un mon global i una economia globalitzada, no?. Hola hola senyors de la caixa del tirolès de Montcada, que em podeu deixar diners ?? I aquests, doncs encantats d’invertir en hipoteques de merda als Estats Units, però que ells anomenaven Inversions Financeres Internacionals en Bancs superimportants dels Estats Units, clar. I vet aquí com el senyor súper llest director de l’oficina de la Caixa del Tirolès de Montcada feia “inversions internacionals” amb els nostres estalvis, amb els meus, amb els teus i amb els de la pobre iaia Quimeta del 3er 4arta., i ens encaixava la mà sempre que ens veia pel carrer major i ens comentava que súper guai era i que de puta mare era la seva gestió.
Evidentment la cosa no és tant fàcil , per que entremig hi ha una mica d’enginyeria financera però q en resum consisteix en que els bancs amb hipoteques de merda americanes se les passaven a una sèrie nova d’entitats que creaven per després passar-les a inversors, gent o bancs que volien un trosset del pastís d’aquestes noves entitats. O sigui, repartirem la merda entre tot el mon. Aquestes noves entitats es podien dir Conduits, Trusts, Fons, MBS, CDO, Synthetic CDO, CDS o txorrades similars. De manera que el súper llest director de la Caixa del Tirolès de Montcada i el Súper Súper llest President de la Caixa del Tirolès ens explicaven amb la boca ben ample que tenien els diners invertits en CDS, Credit Default Swaps, que era un producte nou amb un interès “molt interessant” i que enlloc de posar els estalvis de la iaia Quimeta en un plaç fix o en un compte corrent que li donaríem unes paelles i unes olles per Nadal, doncs millor invertir en Swaps. Un producte financer del que no tenien (ni tenen) ni puta idea.
Ara ja sabeu que li podeu dir al vostre director de Banc o Caixa quan el torneu a veure.

Un bon dia al matí, tot es va començar a enfonsar. Al pujar el tipus d’interès la gent es va començar a donar compte que no podien pagar les seves hipoteques, i totes aquestes entitats que han concedit les hipoteques i sigui qui sigui que les tingui ara, doncs s’enfonsen. I el Sr. Director de l’oficina de la Caixa del Tirolès ha de trucar per telèfon a la iaia Quimeta, mai ho farà en persona, i li diu que els seus diners han desaparegut, que el Swap s’ha enfonsat i que els papers que té no valen res de res. I explica-li nosequé dels ninjas i de l’euribor i el mercat hipotecari americà.

Ep! Per avui ja n’hi ha prou. Demà tercer capítol, la desconfiança entre bancs i potser les ajudes dels estats. (amb els nostres diners, es clar!!). Mentrestant podeu visitar aquest blog: http://www.iamfacingforeclosure.com/, que nusé si encara està actiu, però és el blog d’un NINJA americà, Casey Serin, on explica com va comprar fins a vuit immobles amb crèdits concedits amb garanties dubtoses, o sigui amb hipoteques subprime, per valor de 2,2 milions de dolars. I com va petar tot, és clar!!!. És una de les persones més odiades en el mon blogger.

O no.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

jo i la iaia quimeta creiem que avui t'has enrrollat massa!
al final qui té els nostros estalvis?
avi segimon

4:46 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Free counter and web stats