L'ABRAÇADA DEL DIA
Wola a toton!
Avui a les 9:30 del matí ja hagués pogut marxar a dormir. Ja tenia el dia fet, per que sabeu aquella dita que diu que “mai aniràs a dormir sense haver aprés res nou”, oi?, doncs de bon matí ja ho tenia fet. Però és que porto tot el dia de lliçó en lliçó, estic realment sorprès, com descol·locat , sobretot per que avui la vida se m’està mostrant amb tota la seva plenitud, cruel però amable, dura i fràgil, alegra però profundament trista, i tot això, que no puc controlar, que ningú de nosaltres podem controlar, em fa anar, com dins d’un vaixell en una tempesta, de banda a banda, de proa a popa, sense control de res i sense saber on aniré a parar. Però he aprés que m’haig de deixar dur, que no haig d’oposar-me, tot al contrari, haig de viure totes aquestes emocions i aprendre d’elles i treure profit. Una frase d’avui que m’ha colpit diu:
“Experiencia es lo que obtienes cuando NO obtienes lo que quieres.”
Ho enteneu, oi? Potser al final ho entendreu.
De bon matí, m’he emprenyat, i força, amb el meu company de pis. La rentadora i la secadora segurament han estat tota la nit posades i no he pogut fer la meva bugada, entre altres històries q tenim pendents, que no les explicaré aquí, i marxava cap a la feina tot emprenyat i donant voltes al cap amb els ànims habituals de tots els dilluns. Aleshores m’he trobat un altre amic, la meva “parella” de l’equip de futbol, un històric dels darkis, també feia mala cara, li he explicat el meu problema i les poques ganes d’anar a treballar. Ell m’ha dit: “Ahir es va morir el meu sogre, de cop, va nar a fer la migdiada i ja està.”. Una altra abraçada ben forta, David.
A migdia m’ha tocat la ingrata tasca de quedar amb un treballador per signar la liquidació o finiquito, després de fer tots els papers hem anat a un cèntric bar a fer un tallat. Hem parlat de la crisi, de la seva preocupació per la feina, de possibles plans de futur, per que tothom s’està preparant per aguantar el millor que pugui la crisi que, realment, encara està per començar. Aleshores ens hem adonat que ens han cobrat 15 cèntims pel glaçó de gel que hem demanat amb el cafè. És una mesura més per combatre la crisi, inútil del tot, perquè han guanyat 0,15 euros però han perdut 2 clients per sempre més. Jo he marxar al·lucinat, però ell ha marxat preocupat i temeròs..... “si ara fins i tot em cobraran pel gel al bar....”
La vida és com és i no com voldríem que fós. Acceptem-la i vivim-la. Després d’aquest matí no tinc ganes de fer el post q volia fer, tenia pensat explicar-vos com va anar la diada, però em sembla irrellevant. I també us volia dir que hi ha un nou blog, el del company Toni+-, ell si que ha escrit sobre la Diada. La seva adreça? Demà.
O no.
En canvi, per acabar, us penjo un vídeo emocionant i ple de vida i energia, que he tret del blog del company àngel, http://lliurapensament.blogspot.com/ , on sempre hi ha bons recursos. Espero comentaris.
O no.
Avui a les 9:30 del matí ja hagués pogut marxar a dormir. Ja tenia el dia fet, per que sabeu aquella dita que diu que “mai aniràs a dormir sense haver aprés res nou”, oi?, doncs de bon matí ja ho tenia fet. Però és que porto tot el dia de lliçó en lliçó, estic realment sorprès, com descol·locat , sobretot per que avui la vida se m’està mostrant amb tota la seva plenitud, cruel però amable, dura i fràgil, alegra però profundament trista, i tot això, que no puc controlar, que ningú de nosaltres podem controlar, em fa anar, com dins d’un vaixell en una tempesta, de banda a banda, de proa a popa, sense control de res i sense saber on aniré a parar. Però he aprés que m’haig de deixar dur, que no haig d’oposar-me, tot al contrari, haig de viure totes aquestes emocions i aprendre d’elles i treure profit. Una frase d’avui que m’ha colpit diu:
“Experiencia es lo que obtienes cuando NO obtienes lo que quieres.”
Ho enteneu, oi? Potser al final ho entendreu.
De bon matí, m’he emprenyat, i força, amb el meu company de pis. La rentadora i la secadora segurament han estat tota la nit posades i no he pogut fer la meva bugada, entre altres històries q tenim pendents, que no les explicaré aquí, i marxava cap a la feina tot emprenyat i donant voltes al cap amb els ànims habituals de tots els dilluns. Aleshores m’he trobat un altre amic, la meva “parella” de l’equip de futbol, un històric dels darkis, també feia mala cara, li he explicat el meu problema i les poques ganes d’anar a treballar. Ell m’ha dit: “Ahir es va morir el meu sogre, de cop, va nar a fer la migdiada i ja està.”. Una altra abraçada ben forta, David.
A migdia m’ha tocat la ingrata tasca de quedar amb un treballador per signar la liquidació o finiquito, després de fer tots els papers hem anat a un cèntric bar a fer un tallat. Hem parlat de la crisi, de la seva preocupació per la feina, de possibles plans de futur, per que tothom s’està preparant per aguantar el millor que pugui la crisi que, realment, encara està per començar. Aleshores ens hem adonat que ens han cobrat 15 cèntims pel glaçó de gel que hem demanat amb el cafè. És una mesura més per combatre la crisi, inútil del tot, perquè han guanyat 0,15 euros però han perdut 2 clients per sempre més. Jo he marxar al·lucinat, però ell ha marxat preocupat i temeròs..... “si ara fins i tot em cobraran pel gel al bar....”
La vida és com és i no com voldríem que fós. Acceptem-la i vivim-la. Després d’aquest matí no tinc ganes de fer el post q volia fer, tenia pensat explicar-vos com va anar la diada, però em sembla irrellevant. I també us volia dir que hi ha un nou blog, el del company Toni+-, ell si que ha escrit sobre la Diada. La seva adreça? Demà.
O no.
En canvi, per acabar, us penjo un vídeo emocionant i ple de vida i energia, que he tret del blog del company àngel, http://lliurapensament.blogspot.com/ , on sempre hi ha bons recursos. Espero comentaris.
O no.
posted by XAVI-E at 10:39 a. m.
6 Comments:
i tot això ja ho deia el teu horoscop? Efectivament la vida hi ha dies que sembla ensopida i dies que si poguessis demanaries "temps mort" com fan al basquet, perque t'estan foten una pallissa , i no t'enteras ni a on esta la pilota. Crec que quan un vaixell esta al mig d'una tempesta, no s'ha de enfrentar a ell amb el motor a tope, perque acabaria amb el motor trencat, però tampoc apagar motors perque anar a la deriva en una tempesta pot acabar trencant el vaixell o portar-lo a on no es vol. Sembla que lo correcte es mantenir els motors al ralenti, amb una certa direcció i "jugar" amb la tempesta. En aquests moments de la vida videos com el que has penjat agafat del blog de l'Angel poden servir per aclarir coses i redreçar el rumb.(joder, des de que tinc un blog com m'enrotllo)
Toni +-
una abraçada david
una abraçada xavi
una abraçada xavi
Hola perquè tothom ho sàpiga ja hem parlat dels petits contratemps que a en Xavi-e l'inportunaven de bon matí, i han quedat resolts.
D'altra banda David avui t'esperem al futbol que unes bones pilotades ajuden a desfogar-se.
Una abraçada a toton
Dani
Una abraçada a tothom.
I gràcies pel vídeo, són d'aquells que tothom hauria de veure almenys un cop a la vida.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home