EL VIATGE DEL DIA
Wola a toton!
Al final ho hem aconseguit! La mare se’n va de casa uns dies!! Bé, això segons com s’expliqui pot tenir moltes interpretacions. Us faig 5 cèntims: (aprox. unes 8 peles). Des de que va morir el meu pare no ha sortit gens. Entre això i la meva avia (94 anys, no, no faré la broma de passar-ho a euros ara) doncs sempre ha tingut l’excusa perfecta. Jo crec q ja fa dies i dies q anem insistint que podria sortir amb les amigues, que ja ens quedaríem nosaltres amb l’àvia, i un dia va anar al cine. Va ser molt divertit per que se’n va anar als cines de “El Punt”, un multisales d’aquests ben a prop de casa, on no va gaire gent. Com no els agradava la peli que veien , van sortir i es van canviar de sala. L’altre dia li recordava: Mama, no va estar bé allò que veu fer de canviar de sala a mitja peli, dona! I em va dir: Ah! si no ho vem fer un cop, ho vem fer dos, per que l’altre peli estava començada! Ja us ho dic jo que va poca gent als cines aquestos.
Total que ara marxa tres dies a La Cerdanya, i al començament era un problema gran gran. Amb els pares fa 40 anys q anem a la Cerdanya, i ahir veiem que era més difícil arribar ara que fa 40 anys. Em deia la mare que quan jo vaig néixer, al cap de 4 mesos, a l’estiu del 68 van anar a Alp per primer cop. I ho van fer en tren. A Montcada mateix van agafar el tren, amb les maletes, amb tots els estris per mi, que jo era un nadó de 4 mesos, el meu bressol, les canyes de pescar, ..... i apa! en tren fins a Alp, i allà el sr. Roca, de l’Hostal Roca, els va venir a buscar amb el seu cotxe de l’època per dur-los fins l’hostal. Fa 40 anys! I a l’estiu següent ja érem dos germans i a l’altre ja n’érem tres, d’un , dos i tres anys. Ep! Però aleshores ja es van comprar el R-8, mític.
Ara per anar en tren fins a l’hotel de Puigcerdà, primer han d’anar a Sants, no es pot agafar a Montcada, allà agafar un altre tren, però només fins Ribes de Freser, perquè després han de prendre un bus de la mateixa renfe, que els farà el darrer tros de trajecte fins Puigcerdà. Moltes moltes ganes de fer la collada en bus no és que tinguin. I finalment hauran d’agafar un taxi que les porti fins l’hotel, als afores de Puigcerdà.
Però si fa 40 anys era més fàcil !!! Aquest és el transport públic q tenim.
Sort que finalment han pogut convèncer una amiga més, que té cotxe, per que les acompanyi. I faran el camí pujant pel túnel del Cadí, i pagaran peatges, i pagaran el túnel, i pagaran el que calgui, però només la idea de fer el viatge de l’altre forma les desanima totalment. I aquesta és l’alternativa al transport públic que tenim.
Total, que la Mare se’n va de casa tres dies, a un lloc entranyable, bonic, on cada cantonada t’explicarà una anècdota i cada olor et portarà un record.
Qualsevol dia tornaré jo a Das. O no.
Al final ho hem aconseguit! La mare se’n va de casa uns dies!! Bé, això segons com s’expliqui pot tenir moltes interpretacions. Us faig 5 cèntims: (aprox. unes 8 peles). Des de que va morir el meu pare no ha sortit gens. Entre això i la meva avia (94 anys, no, no faré la broma de passar-ho a euros ara) doncs sempre ha tingut l’excusa perfecta. Jo crec q ja fa dies i dies q anem insistint que podria sortir amb les amigues, que ja ens quedaríem nosaltres amb l’àvia, i un dia va anar al cine. Va ser molt divertit per que se’n va anar als cines de “El Punt”, un multisales d’aquests ben a prop de casa, on no va gaire gent. Com no els agradava la peli que veien , van sortir i es van canviar de sala. L’altre dia li recordava: Mama, no va estar bé allò que veu fer de canviar de sala a mitja peli, dona! I em va dir: Ah! si no ho vem fer un cop, ho vem fer dos, per que l’altre peli estava començada! Ja us ho dic jo que va poca gent als cines aquestos.
Total que ara marxa tres dies a La Cerdanya, i al començament era un problema gran gran. Amb els pares fa 40 anys q anem a la Cerdanya, i ahir veiem que era més difícil arribar ara que fa 40 anys. Em deia la mare que quan jo vaig néixer, al cap de 4 mesos, a l’estiu del 68 van anar a Alp per primer cop. I ho van fer en tren. A Montcada mateix van agafar el tren, amb les maletes, amb tots els estris per mi, que jo era un nadó de 4 mesos, el meu bressol, les canyes de pescar, ..... i apa! en tren fins a Alp, i allà el sr. Roca, de l’Hostal Roca, els va venir a buscar amb el seu cotxe de l’època per dur-los fins l’hostal. Fa 40 anys! I a l’estiu següent ja érem dos germans i a l’altre ja n’érem tres, d’un , dos i tres anys. Ep! Però aleshores ja es van comprar el R-8, mític.
Ara per anar en tren fins a l’hotel de Puigcerdà, primer han d’anar a Sants, no es pot agafar a Montcada, allà agafar un altre tren, però només fins Ribes de Freser, perquè després han de prendre un bus de la mateixa renfe, que els farà el darrer tros de trajecte fins Puigcerdà. Moltes moltes ganes de fer la collada en bus no és que tinguin. I finalment hauran d’agafar un taxi que les porti fins l’hotel, als afores de Puigcerdà.
Però si fa 40 anys era més fàcil !!! Aquest és el transport públic q tenim.
Sort que finalment han pogut convèncer una amiga més, que té cotxe, per que les acompanyi. I faran el camí pujant pel túnel del Cadí, i pagaran peatges, i pagaran el túnel, i pagaran el que calgui, però només la idea de fer el viatge de l’altre forma les desanima totalment. I aquesta és l’alternativa al transport públic que tenim.
Total, que la Mare se’n va de casa tres dies, a un lloc entranyable, bonic, on cada cantonada t’explicarà una anècdota i cada olor et portarà un record.
Qualsevol dia tornaré jo a Das. O no.
PD: a la foto, jo, de més petit, un d'aquells estius.
M'adono que el paisatge que m'interessa està fet d'afectes,
no de boscos ni d'edificis, ni d'éssers anònims.
Imma Monsó (Lleida 1959)
posted by XAVI-E at 7:19 p. m.
1 Comments:
Aquesta foto és xulísssima !!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home