EL FIXATGE DEL DIA

Dinar de juguesca rera dinar de juguesca sempre surt el tema de la Mònica López.
Tot això per dos motius:

1. a tots ens agrada molt

2. algú, un dia, va dir que potser la podria portar a un dels nostres dinars de convidada.

Des d’aquell moment ja vem dir que aquest seria el comodí de la juguesca: Qui es presenti amb la Mònica López al dinar ho té tot guanyat. De moment ningú ho ha aconseguit. I he dit el pecat però no us diré el pecador.
Avui he llegit la noticia que la Mònica (la tutejaré d’acord?) se’n va a TVE. Que li han fet una oferta irresistible, que no només serà la presentadora, sinó que la seva feina serà dirigir el departament i un dels seus objectius serà modernitzar-lo. Home, feina ja tindràs, doncs el temps a la televisió espanyola era com moooolt avorrit, amb aquells mapes de la srta.pepis fets de cartró pedra que feia l’home aquell, tan fosc, tan monòton, tan carca... “en la comunidad de Levante precipitaciones, en los pirineos orientales y zonas limítrofes las precipitaciones seran en forma de nieve, y en las vascongadas viento.” Que volia dir que a Valencia potser plou, a Catalunya fotrà una nevada de collons i al país basc arribarà un huracà.
I d’aquesta manera s’uneix al grup de presentadors catalans que van marxant de TV3 cap a altres teles, a fer més calerons suposo, com en Buenafuente, la Barcelò, el Francino, la Griso, clar que així acaben alguns d’ells, oblidant el català, animant la roja i cantant el “viva españa” a tota hora. Però mira tú, és un dels avantatges que tenim els catalans, que podem nar a treballar a tot arreu, ells no.
Bé, i ara només resta desitjar-li sort en aquest nou repte professional, et trobarem a faltar, pubilla catalana, i mirarem atentament a la tele si et respecten el teu nom, Mònica, amb l’accent obert sobre la “o”. Jo crec que no et deixaràs castellanitzar el nom i te’l respectaran en català.

O no.