LA CENSURA DEL DIA

Avui estic llegint (i escoltant) tot de tonteries sobre el resultat de la votació d’ahir a Can Barça. Fa molts dies que m’estic aguantant la meva opinió, però ara que ja s’ha acabat tot em permeto el gust de donar-la. I ho faig com a soci, i no com a “aficionat”, que és el que son la majoria dels que he sentit opinar i opinar molt malament.
A mi em sembla que en Laporta ha estat un dels millor presidents que ha tingut el Barça. I no vull barrejar les coses, com a President opino una cosa, ara bé, si opinés sobre ell com a persona segurament us explicaria un altre conte. Però ahir estàvem valorant la seva tasca com a President del millor club esportiu del mon. Un tio que va arribar a un club que estava en fallida, tant esportiva com econòmica i fins i tot diria que social, un tio que va eliminar els violents del club, que va fer un equip guanyador (una champions i dues lligues.... ah! i uns quants gampers) que ha posat la economia del Barça entre les més potents del mon, i que a més ha tret el Barça del provincianisme al que estàvem acostumats, l’ha internacionalitzat i a més ha fet del catalanisme la seva senyera. I segurament és per això que rep de totes bandes.

Segurament no, ho sé segur.
Tots els elogis que li venien de totes bandes quan ho guanyàvem tot s’han convertit en retrets i mocions de censura a la que va treure el catalanisme desacomplexat i el sobiranisme personal.
Les crítiques ferotges des de medis espanyols (AS, MARCA, Antena 3, Tele 5, TVE, COPE, SER, ) no ens venen de nou. Però des de molts medis catalans, amb periodistes catalans, se l’ha criticat a sac, sense pietat, llegiu La Vanguardia, Mundo Deportivo, (vaja, grup godó en general) i avui fins i tot l’AVUI en la editorial del director, en Xavier Bosch, que diu que no ho veu clar. A veure Xavier, maco, les coses estaven molt clares i el joc era el mateix per tots. Mira: si es treia 2/3 dels vots a favor de la censura calia fer eleccions, i si no s’arribava doncs no. S’ha arribat ??? No, doncs ja està xaval!. Jo quan jugava al parxís amb els meus germans molts cops em passava que quan estava a punt de guanyar la partida treia 3 sisos seguits i apa! eliminat, torna a començar! I jo em queixava amargament, però les regles del joc eren (i son) aquestes i tots les acceptem. Doncs ara el mateix, que t’has quedat a les portes de guanyar?, si, i tant!, però has tret tres sisos seguits i et toca esperar a les eleccions del 2010.
Mentrestant veig que el Laporta i la directiva catalanista del Barça ho tindrà cru, perquè els medis continuaran amb la seva campanya antiBarça (ja no dic antilaporta!!) per que el Barça és un altre dels objectius marcats des d’adalt. Recordeu: Cal treure la crosta nacionalista!! Ja s’han carregat el Bassas, la Terribes la tenen dominada, el Sanchís, i ara li toca al Laporta. Tot el que faci ferum de nacionalisme patirà les conseqüències.
I si no temps al temps. O no?