EL MONSTRE DEL DIA

Wola a toton! Us estic preparant un recull de fotos del viatge de l’estiu a Croàcia i Bòsnia q espero us agradi. Mentrestant entomeu això:



Jajajaja! No us penseu que son fotos de les runes de la ciutat de Mostar o Sarajevo, no, no. Tampoc son les cambres de gas de cap camp de concentració, malgrat que ho sembli. Això son les dutxes del vestidor on juguem a futbol cada dimecres. A que us molen? Jo ja m’he acostumat, farà uns... a veure.... potser uns deu o dotze anys que juguem cada dimecres i sempre sempre han estat igual. Vull dir q mai no he vist que hagin canviat un pany, un banc, una aixeta, un vidre, una peça de plàstic del terra, una rajola, una canonada de l’aigua o el que sigui. Un dia van dir que havien enviat el sr. Juan a canviar el pany de la porta del vestidor num.2 i mai més l’han tornat a veure. Entrar fa por, i encara més quan està plena d’homes dutxant-se col·lectivament. Els temes de conversa son diversos, no cal dir-los aquí, molts cops discutim encara les jugades més conflictives, els perqués de la victòria (tradicionalment els darkis) o de la derrota (habitualment els vermellets), i gairebé sempre es canta alguna cançó. Sobretot a l’hivern, quan la calefacció no està posada (senzillament per que no n’hi ha) i el fred que entra pel vidre trencat fa uns 20 anys ens congela fins i tot l’aigua calenta. Bé, calenta quan funciona, per que de les 5 dutxes, una no va, no ha anat mai, les dues primeres només tenen aigua freda (només aptes pels més valents o pels que perden) i les dues del final son les que pots regular vigilant de no quedar-te amb l’aixeta a la mà. A vegades les canonades tremolen, fan un soroll estrany i fort, algú diu q és l’aire que surt, jo sempre he cregut que hi deu viure una especia nova i desconeguda de llangardaixos, “llangardaixus reixacquensis” , que no vull veure mai de la vida. És per això que guarden el gos dins els vestidors, per evitar q el llangardaix surti a menjar fora del vestidor. Així està el gos! Prim i demacrat dels sustos que es fot i de les carreres q ha de fotre per a q no se’l menji el "llangardaix reixacquensis". Jo crec q el Sr.Juan se’ls va trobar i se’l van cruspir. Com a mínim em consola tenir al costat mateix de les dutxes el quadre de llums aquest:
Sempre he pensat que el dia q el "llangardaix reixacquensis" m’ataqui mentres em dutxo, aniré corrent al quadre de llums i arrancaré un cable i li fotaré una descàrrega mortal. O dues o tres o quatre. Ara entenc els rumors sobre l’estranya malaltia de la encarregada de les pistes, que si un atac de cor, que si una rotura de lligaments, que si un antic novio l’havia vingut a buscar ..... jo penso q va ser un atac del “llangardaix reixacquensis”.
Qualsevol dia crec q li comentaré al Toni +- i enlloc de dedicar-nos a buscar el tresor de l’ABI pels racons més amagats de l’edifici, ens posem a caçar el desconegut “Llangardaix Reixacquensis”, a veure si tenim més sort, per que de moment el tresor amagat de l’ABI no l’hem trobat. I aleshores ens farem famosos. Més famosos.
O no.