LA JUSTÍCIA DEL DIA

Wola a toton!

Aquí el segon post de la trilogia sobre el funcionament de les coses. Avui tracta sobre la justícia, que diuen que és cega i jo crec q a vegades també muda, així funciona. Per cert UHF, ets un impacient!

Demà el tercer.

Jutjat d’una població de Catalunya, per alguns un suburbi de BCN. Anava a recollir uns papers i m’havien de fer un escrit conforme ho recollia. La noia, no em vaig fixar gaire en ella, el lloc no era el més adient, era molt atenta i molt amable, me’l comença a fer i em demana unes dades, que li dono de bon grat: Nom, cognom, adreça.... coses normals. Quan acaba l’escrit me’l presenta i li dic:

-Perdona, però no te’l puc signar.
-Oh! Per que no? Hi ha alguna dada que he posat malament?
- No, totes correctes, però me l’has fet en castellà. I no ho entenc per que hem parlat en català tota l’estona, oi?
-Ah, sí. Però és que no te’l puc fer en català per que no tinc el nivell “j” (jurídic).
-Aleshores, perdona, però no ho entenc, si treballes de cara al públic fent aquest servei, no l’hauries de saber? És més ... tens el nivell “J” en castellà?
- El nivell J de castellà es suposa!
- A sobre! La meva germana si el té, el nivell “j”, i en canvi està a l’atur.... (Bé, això no és cert, però donava més dramatisme al cas!)
- Doncs que faci oposicions si tan llesta és.
- El que vulguis (*) , però si vols t’ajudo jo a fer aquest senzill escrit en català (*) i ja el tens per sempre. (*) . (No sé en quin d'aquests tres asterics vaig afegir la paraula "tonta", però dit amb carinyu!!)
-No ho podem fer, ja ens venen unes plantilles que podem treure del programari de la Conselleria de la Generalitat, però jo no ho puc fer.
- I aleshores no podria venir ningú altre??
- És que em sembla que no hi ha ningú amb aquest nivell aquí....

Bé, es va muntar un bon pollastre. Al final em vaig haver de portar l’escrit en espanyol però es va quedar allà una queixa escrita meva dirigida al titular del jutjat, en català. Us penjaré la resposta, es clar. Estic segur que la rebré. O no.

I avui no volia fer un escrit incendiari sobre la situació del català i patatim patatam, la cançó de l’enfadós de sempre, només volia descriure-us una realitat, a la que ja ens estem acostumant, i per la que molts cops deixem de lluitar, desistim, llencem la tovallola. Vinga va!, no ho feu, óstia!, que no recordeu allò de “CADA DIA UNA ACCIÓ” ? No cal barallar-se amb ningú, ni discutir-se amb ningú, però si que hem de demanar i utilitzar els nostres drets. Si no ho fem nosaltres... qui ho farà??
I ara us deixo amb un parell d’escrits molt millors que el meu, un del Villatoro on critica la divertidíssima gracieta dels impresentables de “Ciutadans” de fer un vídeo comparant Catalunya amb el Nazisme. És una vergonya, no només per que no és veritat si no perquè és injust per la pobre gent que si van ser víctimes del nazisme i van patir gana, tortura i mort per culpa de gent amb una ideologia similar a la de “Ciutadans”, precisament.
http://paper.avui.cat/article/opinio/146455/trossos.html

L’altra, encara millor, és d’en Sala Martin, expresident del Barça, (bé, aquesta només és una dada curiosa). En Xavier se sent avergonyit per la resposta de la Generalitat a la crítica del diari The Economist sobre la Política Lingüística de Catalunya. És genial.
http://www.avui.cat/article/opinio/46883/avergonyit.html

Apa, vaig a fer l'acció d'avui.