L'ANIVERSARI DEL DIA

wola a toton!!

avui dos posts, no us podeu queixar!!

Aquest és curt i petit, i només per dir-vos q demà és el meu Niversari feliç!!!.

Sí, sí, vaig neixer el 27 de febrer de fa uns quants anyets, que els porto ben posats, oi??

Només per recordar-vos que em feliciteu, via mail, via sms, via comentari aquí, via facebook, via petonets al carrer, via espinetes clavades, o com vulgeu.

Jo també us estimaré.

petonets i moixaines!!!

EL POLVO DEL DIA

He llegit que al blog de la lucre que tots tenim algun polvo pendent. Sabeu que vull dir, oi? Un polvo pendent és aquell que mai no vas fer amb aquella persona amb la que tenies una forta atracció sexual, un tensió, una electricitat, un morbo especial. I sigui per la raó que sigui doncs mai va arribar a ser. ( bé, en aquest cas seria molt millor dir “mai vas arribar a fer”.) I clar, amb el temps, s’ha quedat allà, en el racò de les coses pendents, com una assignatura pendent o una espineta clavada.
I què ..... no te la penses treure aquesta espineta emprenyadora??
O potser vols deixar el polvo pendent sempre allà, en el teu imaginari, com idealitzat? No t’agradaria portar-lo a la realitat? Un, només un, eh? Bé, potser uns quants si la cosa és genial, però ja està. No vulguis quedar una segona vegada, no aneu a ser amants, ni parella, ni res. Només això, el polvo pendent. Tant si és noi com si és noia, estic segur que aquí trobareu el vostre polvo pendent:
Veïns de sempre: els típic veïns que de petits eren emprenyadors de mena però que amb els anys han crescut i .... mare meva com s’han posat ara! La nena amb trenes ara és una rosassa plena de corbes i el nen ploramiques té un cos de gimnàs impressionant.

Companys de classe: Si, ja sabeu a qui em refereixo. Des de la nena de la classe d’EGB de tota la vida que te la trobes ara i ...... perds el nord, fins la companya de la facultat que sempre que la veies et posava.. uf! Com et posava.... llesta, intel·ligent, amb classe, boníssima, i amb aquell escot q portava.

Amigues: aquest és el més horrible, per la proximitat, per que la veus massa sovint. I clar, sou amics, i penses que no fotràs enlaire una amistat com la vostra per una nit de sexe salvatge... per que clar, després l’amistat no serà igual, ..... o potser sí, o potser serà millor!! I és que quan porta els texans arrapats marcant aquell cul....

Germanes grans dels amics: Les veies allà, quan anaves a casa dels amics, inaccessibles del tot, elles estaven a un altre nivell, i a tú se’t queia la baveta si et deia alguna cosa com ara “mocós, aparta d’aquí”. Escoltaven unaltra música, ballaven d’unaltra manera, parlaven d’unaltra manera, eren unes deesses. I jo anava pensant........ “ja em faré gran, ja em faré gran...”
Novies d’amics: Hi ha el pacte no escrit entre amics que diu que la noia d’un amic és com si fos un tio i per tant, ni tocar-la. Però clar... si se t’insinua una mica... i clar, no son parella de veritat, i a més no van gaire bé, i tampoc és tant amic meu, que ja no ens veiem gaire, i .....

Novies de tios q et cauen fatal: Son coses q no les entens mai. Com pot ser que un tio tan gilipolles tingui una novia així. No hi hauria cap plaer més gran que fer una revolcada tremenda amb una d’aquestes... I encara seria millor anar al gilipolles i explicar-li el que has fet.

Mares d’amics: Un altre clàssic. No parlo de les mares que et trobes cada dia quan vas a l’escola a portar els nens i uala com estan!, no, no, parlo de la mare d’un amic que quan érem nens ja li trobaves un no se què i que quan et parlava et pujaven els colors i després el que ja no son els colors.... Ai! Com et posaven aquelles corbes de dona de veritat.

Companys de feina: Que em dieu d’aquest. La norma de “On tinguis la feina no posis l’eina” és realment un obstacle? Aquella companya de feina amb la que hi ha aquella tensió, aquell tonteig, aquell bailoteo del dia del sopar de nadal, aquell tanga provocador que t’ensenya cada cop que s’ajup. Aquella Rocio que em matava. aiiii.

I així hi ha mil, de segur que ja en tens uns quants al cap. Ara ha arribat el moment, ara quan et trobis la veïna (o el veí) pel carrer major tot passejant, o aquell company de classe que ara veus amb altres ulls, l’ex-novia d’un amic que es torna a creuar en la teva vida, ara te’ls pots follar a tots, però..... ai...... ai....... i si la cosa no resulta com sempre sempre sempre t’has imaginat? I si cau el mite? I si resultés que no sap fer petons, que és una xerrameca, que no té pits i només té wonderbra, que no sap tocar-te, que és del PP, o no està depilada, .........
En definitiva, a mi m’agrada seguir pensant que jo soc el polvo pendent d’algunes...
O no.

EL KEBAB DEL DIA

Wola a toton!
Sopar de Diumenge amb els amics al nou Kebab q han obert, i jo com sempre, doncs a la meva. Oi que estem tots d’acord que la integració dels nouvinguts ha de ser a tots els nivells? Oi que els hem de fer un acolliment lingüístic com toca i ensenyar-los la nostra llengua? Oi que hem de crear un entorn econòmic i social que també els acolli i que no els rebutgi? Oi que no els hem de veure ni com uns intrusos ni com uns adversaris?? Oi que els he de veure com el que son en realitat, persones i conciutadans?? D’acord, doncs comencem a fer-ho..... Jo no sé si han arribat aquí jugant-se la vida, o si han marxat fugint de la violència o de l’integrisme dels seus països d’origen. No ho sé. Jo sé quins problemes tinc aquí, a casa meva, al meu petit país. I com els vull acollir, i ells volen ser acollits, doncs els explico també els meus problemes, i tot el que espero jo d’ells, les meves necessitats. I normalment arribem a acords. El primer de tot és la seva voluntat d’integració, sense la qual no podríem avançar. Per això quan Diumenge a la nit em van servir en unes estovalles de paper on deia: Buen provecho, Bon appétit i el mateix en dues llengües que desconec, i la carta estava només en castellà vaig pensar..... miauuu!

Però quan vaig demanar el tallat, les coses van canviar. Vaig trobar ganes d’aprendre i ganes d’integració (apart de ganes de fer negoci, que ja m’està bé!).

Ah! Cortado es diu Tallat, molt bé molt bé, yo aprender!

Avui la carta continua estant en castellà i les estovalles també, però ja li he demanat en català, sense cap problema, dialogant. Ara veurem quant triga. Com ho tinc al costat del gimnàs, en breu em torno a passar a veure’ls. Ja us explicaré. Jo tornaré per que ho vull veure tot en català, però també per que els seus kebabs son boníssims, i ell ho posarà tot en català per que vol que gent com jo ( i tots nosaltres) hi tornem, per que així és com han de ser les coses, ells ho han de fer per que han de creure que així guanyaran clients i faran més negoci, però no per que els obliguem amb multes i sancions. Jo crec que ho farà.
O no.

LA PREGUNTA DEL DIA

Wola a toton!

He llegit darrerament un parell de coses sobre la llengua en diaris o semblants. Hi ha un escrit a “la bústia del lector” de la veu de Montcada ( http://www.laveu.cat/ pàg. 18 del pdf) que contestaré en breu. Mentrestant només puc dir que NO SOC CAP INDI. Però he de baixar mooolt el nivell per contestar i em fa mandra.
I ara ja en serio, o sigui, deixant de banda “la veu”, llegeixo als diaris que avui s’inicia una (nova) campanya de la Generalitat a favor del català. Per cert, us recordeu de la Norma? Aquesta es diu “Encomana el català”. No he vist el vídeo, però he sentit a la ràdio l’spot. Es com una barreja entre la cançó del colacao i un espectacle Bollywood. Aquesta campanya es dirigeix a tots aquells que canvieu d’idioma per comunicar-vos, que us canvieu a l’espanyol a la més mínima de canvi. Hi ha una dada increïble: el 70,6% dels catalans canvieu a l’espanyol quan us contesten en espanyol.
La pregunta d’avui és:
Quan et parlen en espanyol, contestes en català?


Des de fa temps treballo a una entitat que es diu “Tallers per la llengua” http://www.tallers.cat/ , mireu la plana web per saber més coses, però principalment el que fem és educar a la gent per a que no facin això, canviar d’idioma.
L'objectiu principal de Tallers per la Llengua és que les persones catalanoparlants, d'origen o adopció, prenguin consciència de la importància d'usar quotidianament el català i, mitjançant una sèrie de recursos fàcils d'aplicar o tècniques (o trucs, si en voleu dir així), siguin capaços d'adoptar uns hàbits de fidelitat cap a la llengua pròpia del país. Es tracta, doncs, que aquelles persones que tendeixen a canviar de llengua quan l'interlocutor no fa servir, d'entrada, el català (hàbit conegut tècnicament com a submissió lingüística), vagin canviant aquest hàbit i, progressivament, es mantinguin en la llengua amb més facilitat i comoditat.


Sovint, quan els assistents als tallers comproven que les pràctiques lingüístiques individuals tenen una repercussió directa en l'ús social del català i, per tant, en la seva continuïtat com a llengua viva, molts d'aquests assistents volen comprometre's a utilitzar el català en qualsevol context, per difícil que els sembli a priori. En intentar dur-ho a la pràctica, és possible que aquestes persones experimentin certa angoixa i frustració, ja que sovint fem els nostres esforços en les situacions de més dificultat:

-persones nouvingudes que tot just acaben d'arribar,
-gent gran que fa molts anys que van immigrar però que sempre han viscut en entorns castellanoparlants,
-comercials del telemàrqueting que no sabem des d'on ens truquen...

Sempre hi ha una llum d’esperançam, sempre hi ha moltes altres situacions que són més fàcils d'afrontar:

-aquell veí castellanoparlant que segueix totes les retransmissions esportives de TV3,
-aquella dependenta jove que s'expressa en espanyol però que sabem del cert que ha estat escolaritzada en català,
-aquell company de feina al qual hem sentit parlar en català per telèfon, si bé amb nosaltres no hi parla mai...


Així doncs, quan us proposeu incrementar l'ús personal del català, (és diu adoptar conducta lingüísticament assertiva) heu de saber que no obtindreu fruits a la primera. És un procés gradual el fet de mantenir-vos en la vostra llengua i fer-ho amb absoluta comoditat. De manera que rarament passareu a parlar en català amb tothom, d'un dia per l'altre, sense sentir cap mena de neguit o incomoditat, com la que tenen alguns amics meus quan demano als restaurants que em portin la carta en català. (sempre ho faig!).
Per tal que ho pugueu aconseguir, és útil, començar identificant les diverses situacions d'interacció lingüística amb què podeu trobar-vos i, tot seguit, classificar-les per ordre de dificultat (cal dir que no existeix una graduació vàlida per a tothom: allò que per a un pot ser molt difícil, per a un altre pot ser fàcilment assolible). Un cop fet, el nostre objectiu ha de ser començar a utilitzar el català en les que ens semblin més fàcils. De mica en mica, anirem guanyant confiança i comoditat i, possiblement, les situacions que en un primer moment identificàvem com a difícils ja no ens ho semblaran tant, de manera que ens veurem amb cor de fer-hi front. I així anirem introduint el català en un major nombre de contextos, per arribar, si ho desitgem, a un ús total de la llengua.
En resum, ser fidel al català, és qüestió de recursos, temps, pràctica i experiència. Aquest és l'enfocament que traslladem als assistents als tallers. I és que, recuperant les paraules de Lao Tse, «un viatge de mil milles comença amb el primer pas».

Aquest és el pas que nosaltres proposem.

L'ANIVERSARI DEL DIA

“Un amic és algú que ho sap tot
de tu i que tanmateix t’estima”
Elbert Hubbard, ASSAGISTANORD-AMERICÀ

Fa un temps, i per circumstàncies de la vida, vaig compartir pis amb l’amic Toni +-. Em vaig agobiar mooolt. Però no era de viure amb ell, doncs la convivència era fàcil, amable i fluida. A més el Toni és un tio de conversa àgil i intel·ligent, ja ho sabeu qui el coneixeu. Estava agobiat del canvi de vida, del canvi d’hàbits, del canvi de poble. Volia llibertat i em trobava empetitit i tancat al poble. No tenia res meu, no sentia res meu, i em tancava dins les quatre parets de la meva habitació. Total, que m’agobiava com un gilipolles.
Recordo les amanides que ens fèiem dilluns a la nit per sopar, amb una mica de tot. Recordo la seva especialitat, que és preparar una macedònia de fruites collonuda, i a més en una quantitat força gran, de manera que així tens per uns quants dies, i mentrestant es quedava ben guardada en aquell tuper gegant rosa, que també serveix per transportar-la, si cal, al sopar de qualsevol amic. Macedònies boníssimes!. I els diumenges, com son dies de festa, no cuinàvem, però ens compràvem un pollastre rostit o a l’ast que ens cruspíem mirant el TN.

Amb el Toni fèiem excursions. La típica d’un diumenge al matí és pujar al poblat ibèric, tot passant per la torre dels frares i agafant el caminet que puja vorejant la muntanya. Passes per un tros de bosc que t’embolcalla i et fa sentir lluny i lliure, malgrat que al cap d’uns metres tornes a veure la silueta de l’asland i aleshores tens una sensació estranya. Allà dalt hi ha un petit monument amb una poesia q ens agrada molt. Mireu-la i llegiu-la (cliqueu a sobre per ampliar-la).

Per que sortir d’excursió amb el Toni és diversió assegurada, unes quantes cançons i poemes segur que seran recitats. Sabina, Serrat o Machado, o qualsevol altre. I a més és un especialista en excursions de curt recorregut, la Serra de Marina o Collserola no tenen gaires secrets per ell. Osti, m’estic allargant molt i encara us haig d’explicar moltes coses del Toni. O sigui q faré tria i em deixaré coses per altres dies, avui no us explicaré la nostra historia de la recerca del tresor de l’ABI, ni tampoc el teatrí que tenim a mitges, però si la més xula que tenim pendent des de fa anys. La història dels volcans. Fa uns anys vem viatjar a Islàndia, a fer un trekking per veure volcans i glaciars. Cada dia una sortida, una excursió. I a les nits, si podíem, ens agradava sortir a fer una birra i copsar l’ambient del lloc. Clar, a vegades dormíem en refugis enmig de muntanyes i no ho podíem fer. Una nit clara d’agost, i després d’haver fet una excursió a una zona volcànica i quedar corpresos per la força de la natura, ens vem dir que volíem veure un volcà en acció realment, i que quan hi hagués la propera erupció d’un volcà arreu del mon, doncs no calia ni dir-ho, que ens trobaríem directament a l’aeroport amb la motxilla preparada per tot i plena d’il·lusió. D’aleshores ençà hi ha hagut unes quantes erupcions, mai hem anat a l’aeroport, però sempre tinc el desig d’anar-hi, i estic segur, seguríssim que algun dia ho farem. Ho tenim pendent.
Tot això, senzillament, per que avui és el seu aniversari. Toni, amic, moltes felicitats!! Tot camí és llum!!

I de regal .... una propera actuació pel teatrí??:

L'ECONOMIA DEL DIA

Wola a toton!!

Avui us vull parlar de la crisi!. I per no fer-ho pesat abans de res ens situarem una mica. I al llarg dels propers dies faré uns quants posts amb idees i solucions per aquesta crisi. De moment us vull explicar qué és la economia i com de diferent és a cada pais, i d'aquí veureu com la crisi afecta a cada pais i població d'una manera diferent i per tant les solucions seran, evidentment, també diferents. Óstia, quin rollo...... no? Som-hi:

ECONOMIA TRADICIONAL: Tens dues vaques. En vens una i amb els diners compres un brau. Es multipliquen i l'economia creix. Els vens i et jubiles amb els beneficis.

ECONOMIA ALS ESTATS UNITS: Tens dues vaques. En vens una i amb els diners reparteixes dividends per fer pujar artificialment el valor de l'acció. Obligues a l'altra vaca a produir la llet de quatre vaques. Et sorprens quan la pobre mor extenuada. Robes les vaques d'algú més pobre i feble i repeteixes la jugada.

ECONOMIA A LA XINESA: Tens dues vaques. Poses tres-centes persones a munyir-les. Et sents orgullós de no tenir cap aturat, alta producció i arrestes al periodista que mira de publicar les xifres.

ECONOMIA A LA JAPONESA: Tens dues vaques. Les redissenyes per tal de que tinguin la desena part de la seva mida natural i per fer que produeixin vint vegades més de llet. Llavors crees una sèrie de dibuixos animats que es diu"Vakemon" i vens a tothom les dues coses.

ECONOMIA A LA HINDÚ: Tens dues vaques. Les adores. I tu, passant gana.

ECONOMIA A LA RUSSA: Tens dues vaques. Les comptes i arribes a la conclusió de que tens cinc vaques. Les tornes a comptar i creus que en tens quaranta-dues. Les tornes a comptar i te'n surten dotze. Deixes de comptar vaques i obres una altra ampolla de vodka.

ECONOMIA A LA SUÏSSA: Tens cinc mil vaques, però cap d'elles és teva. Cobres a l'altra gent per guardar les vaques i per no dir a ningú qui n'és el propietari.

ECONOMIA A L'ALEMANYA: Tens dues vaques. Fas una re-enginyeria de les vaques per tal de que visquin cent anys, formin un cop al mes i es munyin elles soles.

ECONOMIA A LA FRANCESA: Tens dues vaques. Fas una vaga perquè en vols tres.

ECONOMIA A L'ANGLESA: Tens dues vaques. Les dues estan boges.

ECONOMIA A LA ITALIANA: Tens dues vaques. La de l'esquerra està boníssima.

ECONOMIA A L'ESPANYOLA: Tens dues vaques, però no saps on collons són, i a més, t'importa una merda. Vas a prendre unes copes de vi i menjar-te unes tapes.

ECONOMIA A LA CATALANA: Tens dues vaques. Les cries, les pentines, les rentes... en tens gran cura, vaja. Espanya te les fot, les dóna al veí que només en té una, et diu insolidari i no et deixa comprar-ne més. I a més, et cobra la llet que tu mateix produeixes!
ECONOMIA A LA SABADELLENCA: Tens dues vaques. Una. Cap. Les ha aixafat un trailer mentre intentaven pasturar pel quart cinturó.

ECONOMIA A LA MONTCADENCA: Tens dues vaques. Una se la queda el Cesar, l'altra l'atropellen a les obres de l'ave.

Com estan les dues vaques a casa vostre? Penseu-hi.

O no.

LA CANÇÒ DEL DIA

Wola a toton!
He estat mirant aquest blog i he vist q fa dies q no penjo cap cançò. La conclusió és fàcil. Com m’agrada que hi hagin cançons he estat pensant, tot fent la tria, i apali! aquí la teniu, he triat una nena mala que es diu MURFILA, que espero q pocs de vosaltres la conegueu. Ja sabeu, m’agrada escoltar música de gent poc comercial, de la mateixa manera que feia el programa de ràdio amb música menys comercial del món: AQUALUNG, amb el meu estimat Juli. Aquí us deixo a Mürfila, que és una nena, una dona, un caramel, una bofetada, un crit. És sensual, salvatge, femenina, masculina i molt tendre. No té res a veure amb Amarals, Bebés, Orejas de VG o Triunfitas. O t’agrada o no t’agrada perque se li’n va força l’olla. http://www.murfila.com/. Una tia que me pone! Puja el volum!



M’agrada fer baralles de pessigolles al sofà amb els meus nebots.
M’agrada passejar per la platja quan hi ha tempesta.
M’agrada anar ràpid i sentir l’aire a la cara quan esquio.
M’agrada la sensació que tinc quan marco gols als partits.
M’agrada baixar a tota llet amb la bici i derrapar.
M’agrada passar amb la moto entre els cotxes.
M’agrada conduir amb la música molt alta.
M’agrada el Martini, amb gel, got ample i una oliva.
M’agrada treballar amb Flaix Fm. Forta si pot ser.

M’agrada embolicar-me amb una manta i arraulir-me al costat d’una llar de foc.
M’agrada que la xocolata se’m desfaci a la boca.
M’agrada la paraula arraulir.
M’agrada estar sol al bosc.
M’agrada escriure.
M’agrada escriure’t.
M’agrades tú.
O no.

I a tú q t’agrada?

EL TEATRU DEL DIA

Anem a pams!
Avui toca el q toca i demà ja penjaré altres coses q em demaneu. Avui toca ser FRÀGIL!
Un musical dels amics Ferran, Miquel i Irene, on trobaràs la voluntat d’una promesa, la fidelitat, la constància, l’ego, la casualitat, un somriure, la felicitat, les opinions, una idea, els ideals, l’honor, les decisions, els pactes, la pau, l’harmonia, l’estabilitat, l’afecte, el passat, el present i el futur, els records, la memòria, la virtut, la resistència, la delicadesa, la vida, les relacions, les bones intencions, la tendressa, els sentiments, l’amor...
Set personatges que viuen les quatre etapes bàsiques de les relacions humanes: l’enamorament, la crisi, la traïció i l’abandonament, amb les seves respectives o futures parelles. Fràgil ens parla de la fragilitat humana i de la fragilitat de les relacions entre nosaltres, les persones. Un caos de relacions. Real com la vida.

Per que l’amor arriba sense permís i se’n va de la mateixa manera.
O no.

Busqueu al FACEBOOK més info, hi ha un grup molt actiu!
Aquesta nit me’n vaig a veure’ls !!
http://www.bcn.es/santandreuteatre/

LA FRASE DEL DIA

El mon de la nit és molt ric i variat. I quan surts i vas a buscar gent, a conèixer gent encara és més divertit. I com avui tinc un dia aixins, d’aquells, i he tingut temps per fer un tomb per altres blogs que visito, i he trobat alguns posts i idees que m’han fet riure, doncs mira, he pensat, va, que millor que riure tots una mica, oi?

I he estat pensant i recordant 10 frases que utilitzen les dones per a treure's de sobre als homes. I com que son així de retorçades i mai diuen el que realment volen dir, entre parèntesis he posat el significat real de la frase.

1. Penso en tú com el meu germà. (Ets un inútil com el meu germà)

2. Tenim una lleugera diferència d’edats. (No vull fer-m’ho amb el meu pare)

3. No m’atreus d’aquella manera. (No deixaria que et toqués ni el meu gos!!)

4. La meva vida ja és massa complicada. (No vull que passis la nit amb mi o escoltaries totes les trucades de tots els altres homes amb els que me’n vaig al llit.
5. Tinc parella. (M’estimo més passar la nit amb el meu gat i un pot de gelat Hagen Dazs)

6. No surto amb gent de la feina. (No sortiria amb tú si estiguéssim al mateix sistema solar o sigui que molt menys si estem al mateix edifici.)

7. No és culpa teva, és meva. (És culpa teva)

8. Vull concentrar-me en la meva carrera. (Fins i tot una cosa tan avorrida i frustrant com la meva feina és millor que sortir amb tú!)

9. Soc cèlibe. (Odio a la gent que olora com si no s’hagués dutxat en tres dies)
10. Podem ser amics. (Vull que estiguis aprop meu i així et podré explicar amb tot detall cada cop que surto amb un altre tio i com follem com bojos. )


I 10 frases que diem els homes quan no ens agrada una dona, però clar nosaltres som més simples:

1. Penso en tú com la meva germana. (Ets lletja)

2. Tenim una lleugera diferència d’edats (Ets lletja)

3. No m’atreus d’aquella manera. (Ets lletja)

4. La meva vida ja és massa complicada. (Ets lletja)

5. Tinc parella (Ets lletja)

6. No surto amb gent de la feina (Ets lletja)

7. No és culpa teva, és meva. (Ets lletja)

8. Vull concentrar-me en la meva carrera. (Ets lletja)

9. Soc cèlibe (Ets lletja)

10. Podem ser amics (Ets realment lletja)

Vicky, Danilo i Claudia, en un bareto de Poblenou, una nit en que parlàven sobre la infidelitat.

LA FESTA DEL DIA

Ahir la nit escoltava un tio qes queixava qels catalans ens passàvem amb això del català. La seva queixa era que fèiem parlar els nens en català a l’escola, ui quin pecat!, que el 90% dels nens de les classes de les seves filles parlaven castellà i que ell veia q s’expressaven en català amb dificultat, i clar, pobrets, per que no els deixàvem parlar en castellà? I punt. I el pitjor és que era un tio català!! Bé, s’equivocava, voilia dir nascut a Catalunya, però no català. Bé, va dir moltes més tonteries sobre el català i el castellà, i això va fer que enlloc de dormir-me escoltant la ràdio em vaig desvetllar i em vaig emprenyar com una mona. I el pitjor de tot era la locutora que el no tallava, ni li donava cap argument en contra. Com a molt li va dir “ I amb l’anglès que pasa?, per que el nens tambè s’expresen malament en anglès, no? I això no et sembla malament? Han de deixar de parlar anglés?”. Va ser bastant patètic i indignant i em reforça en la meva idea de lluitar a favor del català i si cal fer-ho més a sac, doncs ho faré. Hi ha molta gent que encara no han entés res i cada dia estant patint i rebent informacions en contra i en contra i desinformació. És com una pluja fina, molt fina i molt suau, que sembla que gairebé no plou ni mulla. Però al cap d’una estona estas xop. És una lluita diaria i constant. I els nostres medis no ens ajuden per res. Mireu:

Ahir a la tele es van fer ressó que era “el dia de la marmota”. És el dia en que tradicionalment al poblet americà de Punxsutawney, situat a Pennsylvania, intenten predir la durada de l’hivern segons el comportament de la famosa marmota Phil. Famosa per la pelicula que no acabava mai. Dos homes amb vestits del S. XIX desperten la marmota del seu son dins el seu cau, a un arbre. La tradició diu q si al sortir no pot veure la seva ombra per que el cel està ennuvolat, doncs l’hivern acabarà aviat. Al contrari, si pot veure la seva ombra tornarà al seu refugi doncs l’hivern encara durarà sis setmanes més. http://www.punxsutawney.com/

I una merda per tots!!!!

És una festa molt respectable, però ahir no va ser el dia de la marmota, ahir va ser la CANDELERA. És una festa enmig de l’hivern, just 40 dies després del solstici d’hivern. Tradicionalment s’ha considerat una data per pronosticar la meteorologia, segons la fase de la lluna es pot saber quan queda perquè arribi el bon temps. I a pagés hi ha molts refranys que s’en fan ressó d’això. Segons la tradició litúrgica és la festa de la llum i es beneixen espelmes, candeles, que tenen propietats miraculoses i que es repartien entre la gent. Durant aquests dies tenen lloc moltes fires de la Candelera (http://www.molinsderei.cat/lacandelera/ ) o manifestacions festives com l'entrada de branques florides o els balls i festes de l'Ós, l'animal mític que aquesta nit surt del cau per saber si ha de seguir hivernant o no. Es commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare. I finalment la tradició marca el dia de la CANDELERA com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per acabat tot el Nadal.
Ara podeu triar, la festa de la Candelera o el dia de la marmota. M’en vaig a treure el pessebre.
O no.
Per cert, treieu conclusions:
Si la Candelera plora, el fred és fora;

si la Candelera riu, el fred és viu.

Foto: Neu a Bcn