L'ANIVERSARI DEL DIA

“Un amic és algú que ho sap tot
de tu i que tanmateix t’estima”
Elbert Hubbard, ASSAGISTANORD-AMERICÀ

Fa un temps, i per circumstàncies de la vida, vaig compartir pis amb l’amic Toni +-. Em vaig agobiar mooolt. Però no era de viure amb ell, doncs la convivència era fàcil, amable i fluida. A més el Toni és un tio de conversa àgil i intel·ligent, ja ho sabeu qui el coneixeu. Estava agobiat del canvi de vida, del canvi d’hàbits, del canvi de poble. Volia llibertat i em trobava empetitit i tancat al poble. No tenia res meu, no sentia res meu, i em tancava dins les quatre parets de la meva habitació. Total, que m’agobiava com un gilipolles.
Recordo les amanides que ens fèiem dilluns a la nit per sopar, amb una mica de tot. Recordo la seva especialitat, que és preparar una macedònia de fruites collonuda, i a més en una quantitat força gran, de manera que així tens per uns quants dies, i mentrestant es quedava ben guardada en aquell tuper gegant rosa, que també serveix per transportar-la, si cal, al sopar de qualsevol amic. Macedònies boníssimes!. I els diumenges, com son dies de festa, no cuinàvem, però ens compràvem un pollastre rostit o a l’ast que ens cruspíem mirant el TN.

Amb el Toni fèiem excursions. La típica d’un diumenge al matí és pujar al poblat ibèric, tot passant per la torre dels frares i agafant el caminet que puja vorejant la muntanya. Passes per un tros de bosc que t’embolcalla i et fa sentir lluny i lliure, malgrat que al cap d’uns metres tornes a veure la silueta de l’asland i aleshores tens una sensació estranya. Allà dalt hi ha un petit monument amb una poesia q ens agrada molt. Mireu-la i llegiu-la (cliqueu a sobre per ampliar-la).

Per que sortir d’excursió amb el Toni és diversió assegurada, unes quantes cançons i poemes segur que seran recitats. Sabina, Serrat o Machado, o qualsevol altre. I a més és un especialista en excursions de curt recorregut, la Serra de Marina o Collserola no tenen gaires secrets per ell. Osti, m’estic allargant molt i encara us haig d’explicar moltes coses del Toni. O sigui q faré tria i em deixaré coses per altres dies, avui no us explicaré la nostra historia de la recerca del tresor de l’ABI, ni tampoc el teatrí que tenim a mitges, però si la més xula que tenim pendent des de fa anys. La història dels volcans. Fa uns anys vem viatjar a Islàndia, a fer un trekking per veure volcans i glaciars. Cada dia una sortida, una excursió. I a les nits, si podíem, ens agradava sortir a fer una birra i copsar l’ambient del lloc. Clar, a vegades dormíem en refugis enmig de muntanyes i no ho podíem fer. Una nit clara d’agost, i després d’haver fet una excursió a una zona volcànica i quedar corpresos per la força de la natura, ens vem dir que volíem veure un volcà en acció realment, i que quan hi hagués la propera erupció d’un volcà arreu del mon, doncs no calia ni dir-ho, que ens trobaríem directament a l’aeroport amb la motxilla preparada per tot i plena d’il·lusió. D’aleshores ençà hi ha hagut unes quantes erupcions, mai hem anat a l’aeroport, però sempre tinc el desig d’anar-hi, i estic segur, seguríssim que algun dia ho farem. Ho tenim pendent.
Tot això, senzillament, per que avui és el seu aniversari. Toni, amic, moltes felicitats!! Tot camí és llum!!

I de regal .... una propera actuació pel teatrí??: