LA FOTO DEL DIA

Wola a toton!
Tinc moltes coses per explicar-vos.
Però abans de res la foto del dia, q em sembla q és prou clara.
Ara si que sí. Adeu Nadals! Ja era hora. No obriré l’etern debat sobre si els Nadals son alegres o si son tristos, son com son. M’imagino que tots ens hem deixat atrapar per les festes i el seu ritme estrany però ara ja tot torna a la rutina habitual, tots ens dirigim als rituals habituals.
Han estat un Nadals plens de moltes coses, plens de trobades amb gent, però no amb la gent de sempre, ni amb els amics que ja saps q tens, no, no, he estat fent trobades amb gent que veia cada dia però que mai tenia temps per parar a xerrar una estona, he fet alló de trobar-me gent pel carrer i saludar-nos i atrevir-me a obsequiar-los amb un café o amb una cervessa allà mateix, al mateix moment. Ho heu provat mai? M’imagino que per Nadal és més fàcil fer-ho, per que la gent porta l’esperit nadalenc dibuixat a la cara o amagat sota la bufanda i surt ràpid, o potser és que has de saber buscar-lo. Per que realment saludes molta gent pel carrer o a la feina o al gimnàs, però realment no saps res d’aquella persona. Amb prou feina saps el nom i si et cau bé o malament. Quines dades més minses quan tens tota una vida per descobrir. Clar, que tot té un preu: si ho fas amb algú d’esquerres et titllen de “rojo” i si ho fas amb un de dretes de “fatxa”, i si ho faig amb una noia, en general, ja sigui al bar o al gimnàs, em titllen de voler lligar, deuen ser coses de poble. I coneixes millor la gent i t’expliquen coses, com fa uns dies la Vanessa va deixar el filldeputa del novio per que la va pegar, o que el Quim té problemes amb la parella per que ha trobat feina fora de Catalunya i vol marxar, o que hi ha una noieta que li fa tilin tilin des de fa dies al Marc, o històries de la vida. M’agrada tirar ponts amb la gent.

“El futur ens tortura i el passat ens encadena.
Per això se’ns escapa el present”
GustaveFlaubert, Escriptor Francès

Que tot és una manera de fer que no se’ns escapi el present.
La noia del bar on acostumo a esmorzar porta el perfum Ralhp Lauren, que li van portar els reis bons, si és que hi ha de reis bons. M’encanta aquesta olor.