EL TASTET DEL DIA

Wola a toton!

Vale pesats! Teniu raó, feia uns quants dies q no penjava res. És cert, he tingut altres coses importants a fer. Ja us les explicaré. Però eren mooolts importants. I sí, amic +- , tinc pendent el 3er post de la trilogia per penjar.

Ui! pensant'ho bé tinc moltes coses per explicar, així que per fer boca us explicaré cosetes de la feina.

Tinc la sensació que soc el tiu més serio de la feina. O sigui que imagineu com son els altres!! La veritat és que ens ho passem molt bé. Tot alló de bé com un s'ho pot passar a la feina, tampoc us penseu nosequé, valens? La setmana pasada s'havia de triar el vi per posar als lots de Nadal. (Per cert us fan lots de Nadal a la feina?? O la típica puta postaleta i una palmadeta a l'esquena i cap a casa. Conec moltes empreses que aquest any no l'han fet.... expliqueu-m'ho en un comment). Total, que per triar el vi es va decidir fer un tastet entre tots els membres de l'empresa. És que som així de democràtics. De manera que cap el migdia, ens vem trobar tots a la cuina i allà vem fer el tastet. Fins i tot la Cristina, la dona de fer feines va venir, evidentment. En total erem....hmmm.... 12!. No va ser un tastet qualsevol, no, no, no. Tots teniem el nostre foli i el nostre boli on havíem d'apuntar la nota que donàvem a cada un dels vins proposats: Un Tilenus, un Montebaco, un Marques de Riscal i un Finca Valpiedra. Hi havia una mica de tot: reserva, criança, vins joves, vins moderns, afruitats, amb regust de vellut, una mica de tot. Però clar, beure vi sense acompanyament no es fa. De manera que vem anar a buscar uns platets de pernil, una mica de formatge a joc, un poc de fuet i llonganisa i un xoriço d'aquell picantó que es tan bó. I ja ens veieu a tots fent de savis enòlegs provant els vins com si fòssim els entesos més entesos del món. I amb ordre i tot. Primer una ampolla, la obriem, serviem a tothom, brindàvem, i iniciavem el ritual: Fer girar el vi a la copa, observar la llàgrima, olorar-lo, tornar a mirar la llàgrima, fixar-nos en el color, tancar els ulls i aproximar-lo lentament a la boca, fer un petit glop, i tastar-lo amb tota la sensibilitat posible, amb totes les papiles gustatives de la superfìcie de la llengua i del paladar centrades només en aquell lìquid preciòs, fent pujar aquell gust pel nervi supratimpànic desde el maxilar fins la part glossofaringia i més amunt fins arribar a les neurones de la memòria paltativa per recordar el gust i poder comparar. Una mica de pernilet! I la discusió entre tots de les sensacions viscudes. Una mica de formatge! Escriure la nota. Segona ampolla: La obrim, servim a tothom, brindem, girem la copa per observar la llàgrima, olorem i cap adins. Pernil, discusió i nota. Alguns repetim de la primera ampolla per re-recordar i comparar. Tercera ampolla: La obrim, servim, i ens la acabem! Ja comença a notar-se el vi que comença a pujar al cap. Sabeu qué? Repetiré una mica d'aquest que està força bó. I del primer també. Cuarta ampolla: No recordo quan la vem obrir. Però estava bona de veritat. El pernil ja s'havia acabat. Tocava posar nota. Quasi millor que les tornaré a provar totes per acabar de confirmar la meva impressió, hip. De quí és aquesta copa? Bé, tant se val, cap adins, a veure si endevino quin de tots era... Al final tant se val quin va ser el resultat de la votació, ens van agradar tots, i els vem triar tots!! Clar, és que cada un era òptim per un moment diferent: un per quedar bé amb gent més clàssica, un altre era perfecte per tenir a casa i obrir-lo quan tens ganes de beure vi, però no vols obrir una ampolla d'aquelles que tens reservada, un altre precisament era per aquelles ocasions especials, sopar d'espelma i tot aixòs, i un altre quedava perfecte en qualsevol ocasió, però no per guardar, cal acabar-lo! De manera que vem escollir unes quantes ampolles de cada. El tastet genial. El punt superxulo i el pernil va tenir gust a poc. Ara ja sabem d'on va sortir la idea de les samarretes aquestes, segurament d'un tastet de wiskies!! O no. Salut! Hip!