LA PREGUNTA DEL DIA

Wola a toton!

He llegit darrerament un parell de coses sobre la llengua en diaris o semblants. Hi ha un escrit a “la bústia del lector” de la veu de Montcada ( http://www.laveu.cat/ pàg. 18 del pdf) que contestaré en breu. Mentrestant només puc dir que NO SOC CAP INDI. Però he de baixar mooolt el nivell per contestar i em fa mandra.
I ara ja en serio, o sigui, deixant de banda “la veu”, llegeixo als diaris que avui s’inicia una (nova) campanya de la Generalitat a favor del català. Per cert, us recordeu de la Norma? Aquesta es diu “Encomana el català”. No he vist el vídeo, però he sentit a la ràdio l’spot. Es com una barreja entre la cançó del colacao i un espectacle Bollywood. Aquesta campanya es dirigeix a tots aquells que canvieu d’idioma per comunicar-vos, que us canvieu a l’espanyol a la més mínima de canvi. Hi ha una dada increïble: el 70,6% dels catalans canvieu a l’espanyol quan us contesten en espanyol.
La pregunta d’avui és:
Quan et parlen en espanyol, contestes en català?


Des de fa temps treballo a una entitat que es diu “Tallers per la llengua” http://www.tallers.cat/ , mireu la plana web per saber més coses, però principalment el que fem és educar a la gent per a que no facin això, canviar d’idioma.
L'objectiu principal de Tallers per la Llengua és que les persones catalanoparlants, d'origen o adopció, prenguin consciència de la importància d'usar quotidianament el català i, mitjançant una sèrie de recursos fàcils d'aplicar o tècniques (o trucs, si en voleu dir així), siguin capaços d'adoptar uns hàbits de fidelitat cap a la llengua pròpia del país. Es tracta, doncs, que aquelles persones que tendeixen a canviar de llengua quan l'interlocutor no fa servir, d'entrada, el català (hàbit conegut tècnicament com a submissió lingüística), vagin canviant aquest hàbit i, progressivament, es mantinguin en la llengua amb més facilitat i comoditat.


Sovint, quan els assistents als tallers comproven que les pràctiques lingüístiques individuals tenen una repercussió directa en l'ús social del català i, per tant, en la seva continuïtat com a llengua viva, molts d'aquests assistents volen comprometre's a utilitzar el català en qualsevol context, per difícil que els sembli a priori. En intentar dur-ho a la pràctica, és possible que aquestes persones experimentin certa angoixa i frustració, ja que sovint fem els nostres esforços en les situacions de més dificultat:

-persones nouvingudes que tot just acaben d'arribar,
-gent gran que fa molts anys que van immigrar però que sempre han viscut en entorns castellanoparlants,
-comercials del telemàrqueting que no sabem des d'on ens truquen...

Sempre hi ha una llum d’esperançam, sempre hi ha moltes altres situacions que són més fàcils d'afrontar:

-aquell veí castellanoparlant que segueix totes les retransmissions esportives de TV3,
-aquella dependenta jove que s'expressa en espanyol però que sabem del cert que ha estat escolaritzada en català,
-aquell company de feina al qual hem sentit parlar en català per telèfon, si bé amb nosaltres no hi parla mai...


Així doncs, quan us proposeu incrementar l'ús personal del català, (és diu adoptar conducta lingüísticament assertiva) heu de saber que no obtindreu fruits a la primera. És un procés gradual el fet de mantenir-vos en la vostra llengua i fer-ho amb absoluta comoditat. De manera que rarament passareu a parlar en català amb tothom, d'un dia per l'altre, sense sentir cap mena de neguit o incomoditat, com la que tenen alguns amics meus quan demano als restaurants que em portin la carta en català. (sempre ho faig!).
Per tal que ho pugueu aconseguir, és útil, començar identificant les diverses situacions d'interacció lingüística amb què podeu trobar-vos i, tot seguit, classificar-les per ordre de dificultat (cal dir que no existeix una graduació vàlida per a tothom: allò que per a un pot ser molt difícil, per a un altre pot ser fàcilment assolible). Un cop fet, el nostre objectiu ha de ser començar a utilitzar el català en les que ens semblin més fàcils. De mica en mica, anirem guanyant confiança i comoditat i, possiblement, les situacions que en un primer moment identificàvem com a difícils ja no ens ho semblaran tant, de manera que ens veurem amb cor de fer-hi front. I així anirem introduint el català en un major nombre de contextos, per arribar, si ho desitgem, a un ús total de la llengua.
En resum, ser fidel al català, és qüestió de recursos, temps, pràctica i experiència. Aquest és l'enfocament que traslladem als assistents als tallers. I és que, recuperant les paraules de Lao Tse, «un viatge de mil milles comença amb el primer pas».

Aquest és el pas que nosaltres proposem.