EL DESMENTIT DEL DIA

APALI, aquí teniu la noti de la que parlavem ahir: el desmentit de RENFE sobre l'entrevista a RAC1.
Si voleu escoltar l'entrevista (boníssima per cert ) abans de llegir el comunicat de RENFE ho podeu fer aquí:
http://www.sendspace.com/file/fux6kf o aquí directament http://versiorac.blogspot.com/


COMUNICAT:
Davant l'enrenou provocat per l'entrevista al presumpte senyor "Del Moral", Renfe ha publicat un comunicat que reproduïm per l'interès d'aclarir les coses definitivament:
"Renfe aclara que la emisora RAC1 realizó una entrevista ficticia en clave de humor a un supuesto portavoz de la empresa"
27-nov-06.- Renfe desea aclarar que entre sus empleados nunca ha figurado Ernesto del Moral, supuesto portavoz de la empresa que atendió al programa “Versió RAC1” de la emisora catalana RAC1 en dos ocasiones en las últimas semanas. Se trata de una parodia en la que la emisora, en el contexto de los problemas que se han sucedido en el servicio de Cercanías de Barcelona, realizó una entrevista ficticia en clave de humor a un supuesto portavoz de Renfe interpretado por el humorista Xavier Deltell. Deltell exageró las reacciones de un portavoz oficial hasta el absurdo de culpar a los ciudadanos por usar el transporte público, o mezclar al mismo tiempo cuestiones técnicas, políticas, administrativas y sociales sin sentido alguno.
Algunos usuarios de Renfe en Catalunya han mostrado sus quejas sin darse cuenta de que se trataba de una parodia. Ante la confusión generada por este programa de humor la emisora RAC1 ha aclarado en antena que Ernesto del Moral es el nombre con el que se decidió bautizar al supuesto portavoz de Renfe. Asimismo, el programa “Versió RAC1”, ha publicado en su blog la misma aclaración (http://versiorac.blogspot.com/),
Renfe espera con esta aclaración deshacer este malentendido a todas las personas que puedan haber sido objeto de esta confusión, sin perjuicio de expresar el respeto por todos los géneros de comunicación, incluida la parodia y el agradecimiento a la emisora que ha accedido a dejar claro que se trata de “...un gag de Xavier Deltell en el papel del señor del Moral y que son bromas típicas del programa de hacer personajes y cargos inexistentes... pensamos que los oyentes ya están acostumbrados...” .

xavi-e

LA NOTICIA DEL DIA

GLOBAL ORGASM FOR PEACE

Una parella de pacifistes de Califòrnia (EUA) ha convocat la humanitat a "un orgasme mundial per la pau" el 22 de desembre, la data del pròxim solstici, amb l'esperança de crear una massa crítica de vibracions favorables a l'harmonia.
Segons Donna Sheehan i el seu company, Paul Reffel, la idea és "efectuar un canvi en el camp d'energia de la Terra mitjançant la inserció de la màxima càrrega possible d'energia humana". Per això, la parella ha col·locat un anunci a internet (www.globalorgasm.org). "Aquest és un d'aquells projectes que només poden tenir impacte mundial gràcies a la xarxa", afegeixen. La idea és simple: el 22 de desembre els participants estan convidats a "concentrar els seus pensaments en la pau, durant l'orgasme i després".
Historial de convocatòries
Sheehan, de 76 anys, i Reffel, de 55, ja han impulsat nombroses demostracions a escala mundial i han organitzat manifestacions contra la guerra abans que els Estats Units envaïssin l'Iraq l'any 2003. El 2002, Sheehan va mobilitzar gairebé 50 dones que es van despullar i van formar amb els seus cossos la paraula peace (pau) en una propietat del comtat de Marin, a Califòrnia. "L'orgasme proporciona un increïble sentiment de pau, tant durant com després", ha afirmat Sheehan. "La ment et queda com en blanc". "És similar a un estat de meditació. I s'ha demostrat que les meditacions col·lectives aconsegueixen canvis". L'objectiu de la convocatòria és que aquesta injecció d'"energia positiva i altament concentrada" redueixi "els actuals nivells perillosos d'agressió i violència a tot el món".

QUI? Tots els homes i dones. Tú i tots els que coneixes
ON? A tot el mon. Especialment als paisos amb armes de destrucció masiva. (Considerem Aznar com a arma de destrucció masiva)
QUAN? EL dia del solstici d'hivern, 22 de desembre, a l'hora que vulguis, en el lloc que vulguis, amb qui vulguis i amb la privacitat que vulguis.
PER QUÉ? Per provocar un canvi positiu en el camp energètic de la Terra. I fotre un polvo.

Nois, a partir d'ara quan algú m'hagi de convèncer per a que participi de qualsevol acte solidari, manifestació o similar, si us plau, que no vingui amb les tradicionals picades d'olles, concentracións davant l'ajuntament, manifestació a Sant Jaume, tocada de xiulets o plantada d'arbres no sé on. S'ha acabat!
Digueu-me polvo per la pau, som-hi!. Polvo per salvar els arbres, som-hi!. Polvo anti renfe, som-hi! Polvo per l'estatut, som-hi, som-hi, som-hi, que fem tard!! Quina millor manera de participar que aquesta! I segur que molta més gent voldrà participar, de la manera que convingui, en públic, en la intimitat, de dia o de nit.
Bé, fins el dia 22 encara queden dies.... però....hi ha cap diablessa que vulgui participar amb un angelet com jo mism??? Jo faria el que sigui per la pau mundial....

L'AJUNTAFEMS DEL DIA

Fa cosa de dos anys els meus amics Josep i Marta m'explicaven resignats els feixucs tràmits que van haver de fer per aconseguir que l'Ajuntafem de Sabadell complís la llei de normalització lingüística, que entre d'altres coses diu més o menys (parlo de memòria) que els rètols de les coses han d'estar ALMENYS en català. Concretament, el consistori havia decidit posar uns lavabos públics al davant de casa seva, de manera que, cada matí, al sortir a treballar es trobaven una barraca amb uns enormes rètols amb la paraula "ASEOS" davant dels morros.... Gràcies a la seva perseverància i després de diverses trucades, gestions i enrabiades, van aconseguir que es canviessin el 50% d'aquests rètols (corregiu-me si m'equivoco)....
Avui, la nostra ciutat, en estat permanent d'obres (sobretot ara que arriben les municipals), està veient com es "rehabilita" la plaça de l'alcalde Marcet (l'alcalde de l'època franquista que es va carregar el casc antic de Sabadell), i ves per on, aquí també hi haurà un d'aquests lavabos públics. Què hi diu als retols? "ASEOS". Ja sé que a la foto que us envio només es veuen dues cares de la barraca, per tant només dos dels quatre rètols que té l'artilugi, i us confesso que la foto l'he fet des del cotxe i no he pogut comprovar si els rètols de les altres dues cares són en català, EM COMPROMETO A COMPROVAR-HO. De totes maneres està clar que vist des d'aquest angle només es veu un idioma, i a més a més aquest és l'angle més visible (als altres hi ha arbres, etc.). Queda altra vegada demostrada la desídia d'algunes institucions amb aquest tema, això són "fets i no paraules", i a mi ara se m'ha girat feina, hauré de passar pel via crucis de les trucades, gestions i enrabiades per aconseguir alguna cosa... o no. Mentrestant us convido a fullejar el diari La Vanguardia d'avui, on hi surt un grotesc dibuix que parla de la "galàxia Montilla", on es mostren els homes forts, de confiança... la cúpula no governamental de l'actual president... entre la segona i la tercera òrbita astral hi veureu el nom del nostre alcalde...
1abrasssssssssçada
marta

EL CONCERT DEL DIA

Vilanova del Camí 28-11-2006 17:26

El concert benèfic contra el càncer omple Can Papasseit
Redacció

Can Papasseit es va omplir de gom a gom, diumenge, amb motiu del concert benèfic de la delegació a Vilanova de l’Associació Espanyola de lluita contra el càncer. La formació “Els Amants de Lulú” va interpretar un excel·lent repertori musical que es va guanyar una calorosa ovació. Va ser una mescla de folk de diverses regions del planeta i músiques del món que van regalar a un auditori agraït. També van ser molt reeixides les actuacions de Sheila Grados i Maria Jesús de Arenzana, i de Vicenç Machacón, al saxo, i Diego Granados a la trompeta. (el machacón machacón de veritat era aquest últim!!! ondiaaaaa!!)

La presidenta de l’entitat Emilia Calle, (Doña Emilia, vaja) s’ha mostrat molt agraïda i ha destacat la col·laboració dels músics en aquest acte. Diumenge va ser un dia molt especial, tal i com afirma Doña Emilia, per als membres de l’entitat vilanovina. Les expectatives dels organitzadors es van veure superades per la magnífica resposta del públic i per la qualitat dels intèrprets.
La recaptació del concert va ser d’uns mil euros, entre les entrades venudes i les col·laboracions recollides. Els beneficis del concert aniran destinats a la lluita contra el càncer.

I després de les trompetes, els piano, les sopranos , les sopranos, el piano, les trompetes, la coca i el cava, un sopar a una masia i una mica d'esport d'aventura nocturn, oi?

ELS MÚSICS DEL DIA

Martí Puntí i dos veïns del carrer de Sales, de Tortellà, comentaven la setmana passada que, no fa gaires anys, amb alguns dels homes que vivien en aquest carrer s'hagués pogut formar una cobla. Es referien al temps en què dir «Tortellà» i dir «músic» era gairebé una redundància, de tants professionals de la partitura que, vés a saber per quines causes, hi havia arribat a haver en aquest poble de la Garrotxa.
L'època daurada ja ha passat, però encara avui a Tortellà (700 habitants) hi ha registrats 26 músics, tot i que uns quants ja estan jubilats. Ahir, durant el tradicional concert de Santa Cecília al Casino en van homenatjar dos: l'esmentat Martí Puntí i Roc Marco, nascuts el 1921 i el 1915, respectivament.
L'un és més aviat alt, l'altre, menut. Tots dos tenen una vitalitat poc freqüent en gent tan veterana i se'ls il·luminen els ulls quan parlen de la música.

Es pot dir que Puntí no va tenir més remei que ser músic. El seu pare, Amadeu, i dos tiets, ho eren, i la Principal de Tortellà sovint assajava a casa seva. «Però de qui vaig aprendre primer va ser del meu germà Estanislau», recalca. En Moner de la Canya li va ensenyar a tocar el flabiol, l'instrument amb què debutaria en aquella cobla local quan tenia 14 anys. Ni a la mili (tres anys i mig al castell de Sant Ferran) va deixar de tocar, ja que va servir a la banda. Un cop llicenciat, no va parar: la Principal de Banyoles (va entrar-hi al lloc de Josep Saderra), la Bolero de Girona, la Caravana, la Maravella (amb aquestes dues orquestres va córrer tot Europa, inclosa la URSS, quan això era un fet excepcional), la Principal de Girona, l'Amoga i la Principal de Cassà formen la llista de cobles orquestres en què va tocar des de sardanes a valsos i pasdobles. A més del flabiol i el tamborí va ser instrumentista del fiscorn, el trombó de vares, la bateria, l'acordió, el contrabaix (n'hi va ensenyar el mestre Vallespí de la Bisbal) i el baix. «Que si em vaig guanyar bé la vida? No em puc pas queixar», diu Puntí. Més endavant, per afició, va entrar a Veus de Besalú i actualment se'l pot escoltar a missa i per les festes de Nadal.

Roc Marco no va néixer a Tortellà (és de Múrcia, d'on va arribar seguint el seu pare, que era carrabiner), però en instal·lar-s'hi, un veí, en Pere Santaló, li va contagiar l'estranya febre dels tortellanencs. Tant, que avui assegura que això és la seva vida. Marco era fuster de professió, però l'atreia més tocar a les festes. Va debutar rere la tenora, el seu instrument preferit, amb Els Petits (la cobla menor de Tortellà) i un cop feta la guerra i la mili (set anys i mig) va continuar a la Principal de Banyoles, després a la Principal de Tortellà, la Principal de Figueres, el Conjunto Azul, l'orquestra de Sant Llorenç de Cerdans, l'orquestra Camps Olivet de Perpinyà i la Principal de la Garrotxa. Amb 73 anys va deixar les cobles i es va comprar un teclat, amb el qual continua animant les festes de la gent gran. I que duri!

La Marta, el Ferran, el Robert i jo mateix podem donar fe que són bons musics. Aquest estiu passat, una tarda a Tortellà, tornant d'OIX, ens vem trobar en Martí Puntí que ràpidament va agafar l'acordió de la MArta i es va posar a tocar-lo com si res. No parava de dir "No pesa res... no pesa res" comparant-lo amb el seu pesat acordió de fusta dels anys 50 i 60 amb que va visitar mitja europa. Teniem pressa i el vem deixar amb les ganes de tocar-nos unes quantes més. Potser al Desembre ens tornem a veure les cares!!

LA DITA DEL DIA

L'ignorant crida, l'intel.ligent opina i el savi calla.

LA TRUCADA DEL DIA

Ja ens trucarem
Com més ràpid m'agafes la trucada o em respons el missatge, més t'importo o més em necessites. Si no me l'agafes mai i quan estem junts et passes l'estona responent trucades d'altres, potser que m'ho faci mirar, oi?
Fa pocs dies, a Estrasburg, una mare va arribar a casa sense cotxet i sense nen. Davant de l'escola bressol, va rebre una telefonada, i, abduïda per la conversa, va iniciar de nou el camí de retorn. Un cop al rebedor, va notar aquella sensació que t'envaeix quan trobes a faltar alguna cosa, va comprovar que no havia perdut el mòbil, i després devia recordar que tenia un fill. En casos tan extrems, estic a favor dels telèfons per a nadons, perquè puguin localitzar la mare, si ella deixa mai de comunicar.
Ahir vaig quedar amb una companya per fer el trajecte de la feina a casa a peu. Així la fèiem petar. Al minut u de trajecte li va sonar el mòbil. Al cap de set minuts de xerrera, un pèl picat, vaig aprofitar jo per fer una trucada pendent. Quan va penjar i em va veure parlant, vaig deduir que entendria la poca delicadesa que havia tingut i es disculparia. Ella va concloure una cosa diferent: que ho podia aprofitar per fer noves trucades. Un dia camino amb tu parlant amb un altre, i un altre dia camino amb l'altre parlant amb tu. Aprofito el temps el doble, i puc quedar el doble de malament amb el doble de persones en la meitat de temps.Vivim en un sistema de valors curiós: si no agafes una telefonada, l'altre dedueix que ets mal educat, i potser era un acte d'educació amb la persona amb qui estaves. Aquesta por potencia la invasió telefònica i castiga el contacte en persona, com quan fas cua a l'agència de viatges o a l'oficina de la caixa, i en el moment que et toca se't cola el que fa la consulta per telèfon.
La suspicàcia interpretativa porta a casos interessants. Et sona el mòbil, mires qui és, no l'agafes, perquè estàs amb algú, i aquest algú, en lloc d'agrair el gest, dedueix que ets dels que, quan sona el teu contestador, vol dir que no l'agafes expressament, i un altre dia et truca ell/a, i estàs reunit, però ell/a interpreta que has vist que et trucava i no l'has volgut despenjar, i en lloc de deixar-te un missatge et fa vuit trucades perdudes, seguides, i surts de la reunió preocupat, i li truques tres vegades, i al final podeu parlar, aclariu el malentès i quedeu per dinar, però no concreteu lloc ni hora, no cal, ja us trucareu mitja horeta abans per reconfirmar-ho, i després de quatre o cinc intents us localitzeu, i us entauleu. I allà, l'un al davant de l'altre, cara a cara, passeu una horeta parlant animadament, cadascú pel seu mòbil.

AVUI

LA MANI DEL DIA

Diumenge passat vem poder viure i veure la mani que els veins de can Sant Joan van fer en contra de la "chatarreria". 30 persones i 8 músics de samba ens van despertar a tot el barri. No podieu passar una miqueta més tard ?? Segur que la gent, ja desperta, fins i tot esmorzada, s'hagués unit a la vostra causa. No podeu fer un dia d'orgasme per tancar la chatarreria aquesta i així no cal matinar per desfilar??? La gent, les masses, el poble sencer de Montcada s'aixecaria sencer per participar de l'orgasme en contra la chatarreria. !!!
Som-hi!!!

EL SEXE DEL DIA

"Lu" promés és deute. I avui comencen a parlar també de sexe.

EL SEXE DELS XIMPANZÉS

Els ximpanzés mascles prefereixen les femelles més grans a l'hora de buscar parella per aparellar-se. Els humans les volem joves.

Així ho manté un estudi dut a terme per investigadors de les universitats de Boston i Harvard i dirigit per Martin Muller, que publica en l'últim número la revista Current Biology.
Segons els autors, la base d'aquesta diferència entre la conducta entre éssers humans i ximpanzés pot ser que mentre que els segons viuen en un sistema on predomina la promiscuïtat en les relacions de parella, els humans solen mantenir vincles de parella a llarg termini, cosa que converteix les dones joves en més valuoses com a parelles a causa del seu potencial reproductiu.
Sense relacions duradores.
Els científics assenyalen, en aquest sentit, que el fet que no hi ha relacions a llarg termini entre els ximpanzés, així com que les femelles no experimentin la menopausa, fa debilitar la preferència dels mascles per les femelles joves. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han estudiat les preferències mostrades per ximpanzés mascles pertanyents a la comunitat de Kanyawara, al Parc Nacional de Kibale (Uganda).
Al llarg de la investigació, van poder comprovar que els mascles preferien femelles més grans, que d'altra banda eren més propenses a la copulació i s'aparellaven més freqüentment amb mascles de gran capacitat sexual. A més, eren les responsables de més enfrontaments entre mascles que es disputaven els seus favors sexuals. El descobriment reforça la creença que els homes prefereixen les dones joves a causa de l'existència de relacions a llarg termini i de la menopausa, així com que aquesta característica humana va sorgir després de la separació del llinatge comú d'éssers humans i ximpanzés.
Malgrat que més d'un encara no ha separat del tot els seus gens dels del ximpanzé.

LA TONTA TONTERIA DEL DIA

WOLA A TOTÓN!!

A començaments de Novembre del 2005 va començar a funcionar LA TONTERIA DEL DIA i ara, un any després, està a punt a punt d'arribar a les 5.000 !!! visites. Deu n'hi dó pensareu!
Jo també, però si tinc en compte les visites diaries us puc dir que estadísticament:
Cada mes han entrat 5000/12 = 416 persones
Cada setmana : 416 / 4 = 104 persones
Cada dia: 416 / 7 = 14 persones.
Si jo mism cada dia, entre actualitzacions, revisions i visites vàries entro 7 vegades, en queden: 14 - 7 = 7 persones més.
Si la meitat d'entrades són de gent que navega aleatoriament entre els blogs, queden: 7 - 3.5 = 3,5 persones
Si tinc en compte que cada dia es connecten el XaviCosta i el Toni+- (col.laboradors +-actius) aleshores queden: 3.5 - 2 = 1,5 persones.
Com no poden haver-hi mitges persones: 1,5 - 0.5 = 1 persona

Però no em desanimo!!
Vull agrair a aquesta única persona que s'hagi connectat a LA TONTERIA DEL DIA. Persona, si et localitzo i endevino qui ets fins i tot penjaré una foto teva anónima (per suposat) a LA TONTERIA DEL DIA.
Bé, com a gran avantatge tenim que, al tenir l'audiència que tenim, ningú vol posar publicitat en el Blog i no hi ha interrupcions!!

Vaig fer un estudi cièntific del perfil de la gent q es connectava per endevinar quins articles eren els més preferits..... i va sortir que el model tipus era un noi, adolescent, japonés, amb studis primaris, i addicte a la navegació. La mitja de temps invertit en la visita era 15 segons (el temps q triguen en veure q no hi ha fotos de sexe).
Però no em desanimo!!

I per fer que augmenti de manera increible l'audiència a LA TONTERIA DEL DIA us anuncio les properes mesures que farem:
- promocionarem la samarreta d'un gran equip de futbol ( segurament el Darki...)
- penjarem una noticia-rumor sobre un nou idili entre el Calvano i la Paulina Rubio (amb fotos i tot)
- i vale vale.... el q tots espereu... parlarem de sexe!! (amb fotos i tot)

També dir-vos que el dia que més visites ha rebut "LA TONTERIA DEL DIA" va ser l'endemà de la mani del 18 febrer, amb 85 visites, per que tots volieu veure les vostres fotos. I el segon, l'endemà de guanyar la champions, segurament pel mateix motiu.
Però espero batre tots els records demà, només per que acabo d'anunciar que parlarem de sexe i tothom ho voldrà comprovar. oi que sí??

Res més, només agrair-vos i recordar-vos que visiteu "LATONTERIADELDIA" (demà demà) (o no ) pq aviat arribem al 5.000!!!
Espero que afegiu un comentari de felicitació del 5000 aniversarifeliç!! ( o no)

http://latonteriadeldia.blogspot.com/

LA DITA DEL DIA

Sense música la vida seria un error.

Friedrich Nietzsche, filòsof alemany (1844-1900)

ALGUN COMENTARI??

L'ESPOT DEL DIA

Ahir, dia mundial de la infància, el Barça va estrenar de manera simultània a 128 paisos del mon un espot publicitari on mostra el seu compromís humanitari dins la campanya "Barça més que un club". En ell es veuen imatges dels éxits més importants assolits pel Barça la temporada pasada, lliga i champions i al final un nen en un abocador, enmig de la runa i una porteria que es dibuixa en guix al voltant seu, mentre diu "Aquest any tindrem encara reptes més grans". I apareix una samarreta del Barça amb el logo d'Unicef.
L'anunci és una meravella, la idea és ovacionable i l'orgull és, veient l'espot, ser del Barça, sentir-se del barça i que en 45 segons es pugui resumir la idea del "més que un club."
El podeu veure aquí:
http://www.fcbarcelona.com/unicef/ca/


Més que un club
El FC Barcelona és més que un club club a Catalunya perquè és la institució esportiva més representativa del país i un dels seus millors ambaixadors. També, per raons diferents, el FC Barcelona és més que un club club per a moltes persones de la resta de l’Estat espanyol que van veure en el Barça un ferm defensor dels drets i les llibertats democràtiques. Ara és una necessitat i una obligació esdevenir més que un club també al món. Cal globalitzar aquest Barça que es preocupa per la seva gent. Cal globalitzar el Barça solidari i humanitari.
Acord històric
Per això el club ha decidit aportar el 0’7 per cent dels seus ingressos ordinaris a la Fundació del FC Barcelona per a la posada en marxa de programes de cooperació internacional pel desenvolupament, s’ha adherit als Objectius del Mil•lenni de les Nacions Unides i s’ha compromès a la tasca humanitària de l’Unicef, amb l’aportació d’un milió i mig d’euros durant els pròxims cinc anys i amb la cessió de la samarreta per a posar-hi el seu logotip. Un acord que situa el Barça en una dimensió única.
Cobertura mundial
La cobertura televisiva d’aquest espot tindrà un abast mundial de primer ordre ja que es podrà veure als cinc continents. Les televisions Eurosport (també Eurosport2 i Eurosport News), ESPN, Nippon TV, ART, Televisió de Catalunya (també TV3 internacional) i Barça TV (a través de les més de 50 cadenes que distribueixen internacionalment el seu senyal) difondran aquesta campanya sense cap cost per al club ni per a la Fundació.

LA DITA DEL DIA

Cal que sapiguem acceptar la mort, fins la mort dels qui més estimem.

Jordi Sarsanedas (Barcelona 1924-2006)

L'EXTINCIÓ DEL DIA

El ministeri de Medi Ambient dóna per extingida a Catalunya l'ALOSA BECUDA, una au estepària que només es trobava a la timoneda d'Alfés (Segrià). En una resposta parlamentària a ICV, Medi Ambient creu que l'abandó de pastures i conreus han generat un paisatge dens i de matolls, que dificulta l'hàbitat de les aloses. Els ecologistes, però, en culpen l'aeròdrom. La protecció de les aloses va excloure Alfés com a seu de l'aeroport de Lleida.
La questió és que l'Alosa s'ha extinguit, no n'hi ha més. Quan temps creieu que trigaran els polítics de turno a fer una re-introducció de l'ALosa? Per que, per si no ho sabieu, és molt més rendible políticament reintroduir una especie extinguida, amb totes les fotos i portades que es poden ocupar, que dedicar una partida pressupostaria a evitar l'extinció i no sortir en cap diari. Qué llestos son aquests gobernants nostres!!

i vosaltres qué creieu, ha estat l'abandó de les pastures o l'aeròdrom el principal culpable d'aquesta extinció??? Més respostes a:
http://www.ipcena.org/catala/campanyes/espais_alfes.timoneda.php

LA DEMANDA DEL DIA

wola! us adjunto un email d'un noi que conec de fa poc temps. Es tracta de Lisandro. Té un projecte que em sembla molt interessant i atractiu. SI algú està interessat... que ho posi en els comentaris i ja veurem que podem fer. Jo estic en contacte amb ell i estem parlant dels problemes legals que implica la seva demanda. AL final de l'escrit, quan ja sapigueu de qué va tot us ho explico.

DES DE MISIONES
PROVINCIA DEL NORD-EST ARGENTÍ,
FRONTERA AMB BRASIL I PARAGUAI

Asunto: [proyectonatura] LISANDRO CREA RESERVA
Remitente: "natura natura" ecoagronatura@yahoo.com.ar
Fecha: Mie, 4 de Novembre de 2006, 3:13 pm
Para: proyectonatura@gruposyahoo.com.ar

Hola gent!
Fa poc vaig crear una petita reserva de 30 hectàrees (com a 60 camps de futbol). Si va tot bé en poc temps seran unes quasi 100 hes. La reserva compta amb un dels salts d’aigua més grossos (7 metres d’alt per 15 de llarg) de MISIONES (Fora les de Y-guazu i Mocona). Geològicament és molt interessant, té moltes pedres precioses etc. Hi ha cérvols, mones, tapir, àguiles, etc. Ahir vaig tornar d’allà, i els problemes són:
1) Els caçadors: No puc fer-los front ja que de moment només tenc un matxet.

2) L’altre problema és que s’estan apropant els “chacreros” (pagesos). Cada dia avancen més i la reserva quedarà aïllada. Per això deman que si poguessin ajuntar-se i posar entre tots per a comprar lots veïns seria molt bó! En aquesta zona la hectàrea de selva surt a 200 Pesos = 53 Euros = 65 Dòlars!), com tal que 100 n’hi posi cadascú uns 600 Pesos per a 3 hectàrees seria genial. I tendrien un lloc hermosíssim per a estiuejar sempre! Òbviament la propietat de les terres que comprin serien a nom de vostès (Per a evitar malentesos, dic). Ja els enviaré unes fotos! Perquè vegin que ho és de bell. Però en aquests mesos és necessari comprar moltes hectàrees. És a contrarellotge. Organitzin una moguda ja, per favor vos ho deman!!!!! La ubicació de la reserva és, en el Departament de Sant Pere (Misiones), al nord de la Reserva de la Biosfera YABOTI per la Ruta Provincial núm. 16, que va des de San Pedro a La Gruta (a la vorera del riu Pepiri Guazu).

Bé amics, no accepto un no. Qui anirà a ajudar a la selva si no sou vosaltres....les dames de la caritat? Els deixo un petit informe que vaig fer:

A la província de MISIONES, ARGENTINA (Sudamèrica), existeix la que anomenen “Selva PARANAENSE”, part Argentina de la selva atlàntica. És una de les 5 SELVES TROPICALS del món. Originàriament tenia una extensió de 100 milions d’hectàrees, avui només en té 5 milions.

A Argentina es troba la part més verge d’aquesta selva, la de més biodiversitat del món (més de 15.000 espècies estimades, quasi totes encara no catalogades ni descobertes). Té en el seu subsòl la segona reserva d’aigua dolça del món, i és el primer ecosistema en perill d’extinció. Si en 3 anys no es protegeix tot el que queda de selva en peu, desapareixerà per a sempre. Aquí hi habiten animals tals com: grans felins, àguiles, 79 espècies de rèptils, 49 espècies d’amfibis (un d’ells mesura 5mm de llarg i és el vertebrat més petit del món), pecari, paca, tapir, agutí, 550 espècies d’aus, 222 espècies de peixos, mones udoladores, cérvols, ossos formiguers, milers d’insectes.

Quan a vegetals: més de 300 espècies d’arbres, molts d’ells arriben als 40 metres d’alt, 4 metres d’ampla i 1000 anys d’antiguitat (palo rosa, canyafístula, cedre, anyico, taruma i un llarg etc.), bromeliàcies, orquídies, cactus, bambús, stevia, lianes, líquens, molses i falgueres, flors i milers de plantes més. Entre les comestibles hi trobam més de 20 fruiters natius de la selva atlàntica: Castanya do caja, llavors d’araucàries, Siete Capotes, Ubajai, Licuri, Araticu, Apepu, Brejaúva, Grumixama, Guabiju, Xixa, Sapucaia, Uvaia, Babaçu. De la família de les Mirtàcies: Pitanga, Guaporetí, Ubajay, Guavirá, Yaboticaba, Cerella, Guabiyú. De les palmàcies: Palmito i Pindó. De les Caricàcies: Yacaratiá. De les Zapotàcies: Aguaí, Chrysophyllum gonocarpum. De les Gutíferes: Pacurí.

A la selva existeixen uns 1200 xaragalls d’aigua amb bells salts d’aigua, a més hi ha pedres precioses. Viuen aquí la nació aborigen GUARANÍ, que està seriosament amenaçada per la destrucció de la selva.
La selva està sent destruïda per:
1) Monocultiu de pins clonats (varietats: elliotis, taldea), eucaliptus, produeix gran desertització, contaminació per agro-tòxics, quasi la totalitat de la producció s’exporta als USA.
2) Plantacions de tabac, utilitzen bromur de metil, agro-tòxic molt contaminant. La població sofreix intoxicacions massives, existeix gran quantitat de bebès amb malformacions, desertitza el sòl, les multinacionals que operen a la regió són Philliph Morris i British Tobacco.
3) Tala de fusta molt cobdiciada per la seva bellesa, resistència, etc.

4) Altres: agricultura en general, caça, etc.

El projecte de conservació és simple:
Crear una gran reserva privada entre el nord de Reserva de la Biosfera YABOTí i el sud del Parc Provincial URUGUA-I, per a unir aquestes àrees protegides. Les reserves tenen exacció d’impostos. Necessito per això reunir la major quantitat d’interessats en comprar terres per a la seva conservació. A més, necessito ajuda de tot tipus: capacitació popular en vida ecològica (bioconstrucció, etc.) i agroecologia (creació de banc de llavors natives, producció, detenir la introducció de OMGs a la regió, etc.), investigació biològica (contrarestar la bio-pirateria que realitzen els USA i UK, a àrees protegides), suport (voluntariat, econòmic etc.), difusió en medis de comunicació internacionals, campanyes d’informació.
Esperam la seva resposta i qualsevol tipus d’ajuda o comentari.

Salutacions cordials

A LA PÀGINA:
Index de mapes de Misiones
Hi ha 6 Mapes de Misiones
.- Polític (Contorno y Municipis).- Polític.- Hidrogràfic.- Vial.- Polític, Hidrogràfic y Vial (alta resolución).- Per satèl·lit
En el Polític, Hidrográfic i Vial (alta resolució)
Mapa Misiones alta resolució
Apareix la Reserva Yaboti, el Parque Uruguai, la ruta 16, y també la Reserva Yaguaroundi ( Yaguaroundi )
Una abraçada.
Lisandro Baremberg (Originari de Ceres, Santa Fe, Argentina)

Qué us sembla?
Parlant amb ell el problema principal és com comprar terres de la selva aquesta. Només ho poden fer argentins i a més han de d'estar domiciliats allà. Estem parlant d'altres solucions...com enviar-li a ell diners per a que ho faci. Aquí ja entra en joc la confiança en la persona. Bé, s'està estudiant el tema i ja us informaré de les solucions.
Vinga va, que opineu, afegiu un comentari.
Gràcies
Xavi


----- Original Message -----
From: natura natura
To: xavi@glbalmon.net
Sent: Tuesday, November 14, 2006 1:38 PM
Subject: Re: PROYECTO NATURA
......... y sobre como comprar ya te lo informe:si eres estranjero solo puedes comprar propiedad privada, y estas hay de 100has para arriba y valen $200 euros, (......) puedes hacer que te compren tus amigos esas tierras, para eso necesitaran cambiarse el domicilio a la prov de misiones.HAY UN SOLO PASO decidirse y comprar
1abrazo
lisandro

LA CONNEXIÓ DEL DIA

Tombes connectades a la xarxa
En diuen Cementiri 2.0 i és la darrera sortida de la xarxa. Consisteix a connectar tombes a través d'uns dispositius electrònics que permeten de fer tot de coses. Per exemple, connectar a Flickr i recuperar fotografies del mort o dels seus familiars; connectar-se a Familysearch per resseguir l'arbre genealògic del difunt o fins i tot preveure i impedir que se’n pugui manipular el seu passat. La primera d'aquestes tombes, instal·lada a Chicago per a Hymon Victor, inclou un arxiu GEDCOM amb el Kaddish, l'oració jueva dels morts, pensada per a impedir que els mormons, tal com fan habitualment, el puguin batejar després de mort. El GEDCOM és el format universal d'arxius genealògics desenvolupat pels mormons.
www.vilaweb.cat

L'APOSTASIA DEL DIA (2)

¿Per qué apostatar?
No existeix actualment cap campanya organitzada per promoure l'apostasía estimulant a les persones que no es consideren creients a exercir el seu dret a abandonar formalment l'Esglesia Católica, o qualsevol altre confesió religiosa. Però malgrat això, si que existeixen diferents col.lectius que recomanen apostatar a títol particular.
La raó principal d'aquestes inciatives és que en la nostra societat, com a consequència de la tradició de celebrar els fets importants de la vida com son els naixements amb el bateig, un gran numero de persones son batejades en la seva infancia, sense cap veritable ni profunda creença personal, i adscrites a una confesió religiosa, normalment l'Esglesia Católica, a una edat en que ni disposen de capacidat per valorar el significat de l'acte ni tenen autonomía suficient per prendre les seves própies decisions, amb la consequència que a l'arribar a adults es troben que pertanyen activa o pasivament a una religió que no havien escollit, amb la que no s'identifiquen i que a més a més no els dòna cap satisfacció.
En canvi les confesions religioses sí treuen profit d'aquest fet, donat que gràcies als "registres de batejos" fan augmentar artificialment el seu nombre de fidels seguidors en determinades estadístiques per obtenir majors privilegis socials i econòmics, sense preocupar-los gaire la integritat de les creences d'aquests fidels seguidors ni si les seves pràctiques es corresponen amb la seva suposada condició.
Aprofitant-se d'aquestes estadístiques, governs de diferents tendencies han afavorit reiteradament els interesos de l'esglesia católica amb l'argument que la "majoria" de la població pertany a aquesta confesió religiosa, sense tenir present que la majoria dels ciutadans no només no s'han pronunciat mai sobre aquesta questió desde que han arribat a la majoria d'edat legal, sino que l'article 16.2 de la Constitució prohibeix explícitament qualsevol possible “requeriment” de declarar obligatoriament al respecte.
D'aquesta manera, al no existir un vehicle legal en el que l' Administració de l'estat pugui amparar-se per justificar el numero de fidels de cap confesió, no hi ha tampoc, en un Estat aconfesional com el que tenim actualment, cap base legítima per afavorir els interessos particulars d'una opció religiosa en particular. Només una manifestació espontania de cada persona individual expresant les seves própies creences i opinions, o l'adhesió (o no ) voluntaria i demostrable a alguna de les diferents confesions podria tenir una mica de credibilitat en aquest sentit. Però com no existeix, ni per motius legals pot existir, un registre d'aquesta mena en el nostre pais, (us imagineu tenir un carnet d'una religió, com d'un club de futbol?) ningú hauria de tenir dret a reclamar avantatges socials o privilegis en nom de les suposades creences dels ciutadans.
Escollir lliurement els propis pensaments ideològics o religiosos és un dret incuestionable de tots, reconegut legalment en l'article 16 de la Constitució Espanyola. La posibilitat de canviar o d'abandonar qualsevol religió també està recollit en la Llei Orgànica de llibertat religiosa de 1980, així com en diferents tractats internacionals, entre ells la Declaració Universal de Drets Humans de 1948. És per això que fomentem a tots aquells que no es considerin creients a expresar les seves própies idees i en el cas que ho desitjin, a manifestar el seu dret a deixar de pertànyer a l'Esglesia Católica (o qualsevol altre confesió religiosa) mitjançant l'exercici de l'apostasía.
Per aquells que considerem la llibertat un bé suprem, l'adscripció d'una persona a una confesió religiosa des del moment mateix del seu naixement, sense intervenir per a res la seva voluntat, és un error que només es manté en el temps degut a una tradició social, per manca d'alternatives laiques per celebrar el naixement, i per l'interés de la Esglesia Católica per justificar una suposada representativitat social que no es correspon amb la realitat.
JO penso que apostatar no és necesariament un acte ofensiu ni de desconsideració cap a ningú, donat que reconèixer la condició própia, per aquells que no tenen ni la fe de l'esglesia ni fe en l'esgesia, i que no desitgen que aquesta obtingui un profit de la nostra indiferència, és senzillament un acte de responsabilitat propi d'un esperit lliure, honest i compromés.

I DEMÀ "COM ES POT FER?"

LA TONTERIA DEL DIA

Quins collons!!!
Mira que en som d’envejosos en aquest país!!
Noticia del dia:
Que en Saura, es deixa el cotxe oficial en el carrilbici mentre DINA en un restaurant?.
Però a veure?, un xicot ecologista que fa gala del vehicle ecològic, on l’ha de deixar?
En el carrilbici, on si no?
I on l’ha de deixar el Carod, que no te carnet de conduir?
Doncs si algun dia te una urgència per dinar, com la que tenia en Saura, el deixarà al carrilbus.
ON l’ha de deixar un xicot que no te carnet, sinó?
I us en recordeu de l’Abad?
Aquell sociata que remenava allò dels Jocs olímpics del 92. On el deixaria …………………… ?
Doncs evidentment en el carrillón!.
I si un dia aquest xicot de ciutadans que va fer la campanya en pilotes, te càrrec, xofer i cotxe oficial, on el deixarà??
Doncs, en el carrilero, Clar!!
I es que tot es ganes de criticar i escampar la merda.
Però, ara que hi penso, en el tema de la campanya, recordant unes declaracions de la Mayol, al respecte del seu company de llit.
El Saura, deixa el cotxe en el Carrilbici o en el carril vici??.
Deures del dia:
Avui estem en el dia de Santa Elisabeth.
Apa correu aquells que en coneixeu alguna i no la heu felicitada.

Nom de l’autor i títol de la cançó, que te una tornada que diu:
Elis Elis Putxinel·lis
Se que et dius Elisabeth, elisabeth.

Apa siau.
xavicosta

L'APOSTASIA DEL DIA

Hola a toton!
Sopant l'altre dia amb uns amics va sorgir un debat interessant i que no era el primer cop que sortia. Parlant de la coherència de les persones entre els seus pensament i els seus actes, entre dirigir la teva pròpia vida cap a on creus que l'has de dur o deixar-te dur, vaja, filosofant de matinada entre alcohol i fum, vem acabar parlant de la fe. Alguns ja hem perdut la fe en les persones, però encara queda la fe en altres coses superiors. O no. Deixem de banda ara la fe en les persones, encarem la fe en la religió. És un tema tabú per moltes persones. La majoria de vosaltres, lectors, sou catòlics, batejats per l'Esglesia, malgrat que no en sigueu practicants, ni ho heu sigut mai ni ho sereu. Però continueu sent catòlics. Us podeu autodefinir com a ateus, però sobre el paper sou catòlics.
Us deixeu dur per la vida? no sou coherents amb els vostres pensaments? Voleu ser catòlics, o no? A mi m'és igual el que feu. Només us vull informar de l'APOSTASIA, i després decidiu i podrem tornar a parlar sobre coherència i fe.

L'Església Catòlica i altres confessions cristianes s’aprofiten d’una tradició secular, com és la celebració dels naixements, per incrementar de forma il·legítima la seva implantació social. El bateig no és una simple celebració, és un “sacrament” que pressuposa l’ingrés del nadó a una comunitat religiosa. L’absència d’alternatives laiques per a celebrar aquest tipus d’esdeveniments afavoreix la perpetuació dels ritus religiosos i fa que molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es trobin formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.

L' apostasia és la renuncia a la fe cristiana rebuda mitjançant el baptisme. És a dir, l'abandonament explícit i voluntari dels dogmes i creences de l'Esglesia que, és de suposar, son infosos durant el “sacrament” del bateig per la “gràcia” de l'Esperit Sant, independentment que en aquell moment l'interessat pugui no tenir consciencia del fet, ni tingui capacitat crítica per decidir si desitjarà o no, algun dia, acollir-se lliure i voluntariament a l'esmentada fe. Per extensió APOSTATAR també pot considerar-se en general como l'abandonament de la fé o de la religió que es profesa.
La declaració de apostasía és l'únic medi que l'Esglesia Católica reconeix per a que una persona batejada deixi de pertànyer a ella de forma voluntaria, donat que estar apartat de la pràctica religiosa en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe no comporta per l'Esglesia cap situació especial —de fet és bastant comú avui en dia no practicar la religió-, i d'altra banda la expulsió de l'Esglesia sense ser sol.licitada no és apostasía, sino excomunió.

DEMÀ MÉS INFO:

PER QUÉ APOSTATAR??

COM APOSTATAR??

Més llocs on trobareu info:

http://es.wikipedia.org/wiki/Apostasía
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/apostasia/apostasia.htm#pertenece
http://www.nodo50.org/discos_anarquia/C%F3mo%20apostatar%20sin%20morir%20en%20el%20intento.htm

xavi

LA TONTERIA DEL DIA

Els que em coneixeu, sabeu prou bé que no tinc cap debilitat pel PSOE, malgrat això en les xerrades que em pogut compartir parlant de política, sempre he decantat el meu criteri favorable a la tasca de la consellera Turà, davant el raig de critiques que li han caigut en aquests 3 anys. Sobre tot davant la inoperància i futilitat de la tasca d’altres consellers com la Mieres, en Saura o en Carretero, . Això em ve a la memòria quan en l’avui d’avui llegeixo:

El consell nacional ecosocialista viu amb "perplexitat" l'assumpció d'Interior, quan pretenien Benestar o Educació.

I és que a qualsevol PeterPan l’escagarrina créixer.
Mirà que si desprès de tan temps fent-nos els amics dels ocupes i dels comerciants del Top Manta, ara els hem d’enviar als mossos a que els aporrinin!!
S’ens esquerdarà el tarannà de simpatia, de bon rotllo, de colegues.

I és que fer-se gran te això. Que quan passes de la primària a l’institut, hi han deures, exàmens, i en les notes, enlloc de allò tan amable de “CAL MILLORAR”, et trobes amb un “CERO PATATERO”.
Que quan finalment t’emancipés, t’enteres de que l’aigua calenta que raja de la dutxa, ni te la regalen, ni es barata.

Però el més terrible de tot, és que tenim assumit que una conselleria com Benestar o Educació, son d’aquelles conselleries amables on no s’organitzen “POLLASTRES” considerables. I així ens va el país, que a cultura i educació ha dedicat els polítics més ineptes que tenien a la banqueta. Pels afeccionats a les hemeroteques, podeu consultar la “Gran trajectòria”, que ens deparà un tal Guitart que va anar passant de cultura a ensenyament legislatura rera legislatura.


Com que ja soc granadet, he pogut comprovar que sempre era millor tenir un Jefe Cabronàs, que un Jefe Idiota.

Re nois, reivindico polítics com la Tura, encara que no siguin del meu color. Corre la brama que la col·locaran a justícia. No aniria malament que donés canya als jutges, clar que no tindrà competències per a re, però si remena una mica, casos com el de l’estivill en podrien sortir a grapats.

A en Saura el podrien dedicar a la conselleria de la Felicitat i estimació transgénica.


Deures del dia:

Esbrineu qui feia d’entrenador/a als pilots de la Royal Air Force anglesa, que venceren a la Luftwaffe, en la batalla en els cel de Londres a la segona guerra mundial ?.

Apa siau.
xaviCosta

LA SUBHASTA DEL DIA

Hola a tots i totes,,

Avui ha sortit al diari el Punt el nostre cas de les motxilles, ja que les hem perdut, que al menys se sàpiga com treballa Iberia, us envio l'escrit i si voleu llegir la noticia el link del diari,, i feu corre el e-mail, que la gent sàpiga quin risc corre al embarcar una maleta,,,

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2130326


Ibèria misèria 2
Ja fa més de 3 mesos que un grup de 4 persones que vam anar a GuineaEquatorial tenim l’equipatge perdut; el problema ve derivat de la vaga del28 de Juliol a l’Aeroport del Prat. Després de més de 20 reclamacions al Servei de Pèrdues d’Equipatge d’Ibèria de l’Aeroport de Barcelona i al telèfon que la ‘Companyia’ àeria dóna per reclamar i que hem marcat a totes hores (902 34 13 42), fins ara ens deien que les maletes eren a Madrid, però que no comprenen que des de Barajas no les enviïn cap aquí. Les nostres motxilles fa 90 dies que estan perdudes; hem fet reclamacions a serveis de Defensa del Consumidor a Sabadell, Barcelona, Madrid i Malabo (capital de Guinea Equatorial), emplenant formularis, trucant a números de telèfon on no et contesten, esperant en Sales d’Espera eternament a que algun responsable ens donés alguna explicació. I ningú no ens ho arregla...L’últim episodi és d’avui 7 de novembre quan el responsable de l’Agència de Viatges on vam contractar els vols ens comunica que les nostresmotxilles, reclamades mil vegades, identificades i que Iberia tenia localitzades, han estat enviades a subhasta. Des del 29 de Juliol, dia en què vam arribar a l’Àfrica amb només l’equipatge de mà, hem estat reclamant perquè ens tornessin allò que és nostre. La ‘Companyia’ sempre ens ha dit que el nostre equipatge estava localitzat a un dels magatzems de l’aeroport de Madrid, i que ens l’enviarien a casa tant aviat compoguessin. Hem estat tres mesos insistint, la història és llarga,,, i ara ens sentim impotents, enganyats i robats. Evidentment tornar els equipatges als seus propietaris deu tenir un cost que la companyia no vol assumir, i resulta molt més rendible retenir-los fins passat el temps legal per poder-los treure a subhasta. L’equipatge ja no creiem que el recuperem i com a molt potser d’aquí uns quants mesos, desprès de més i més reclamacions, cobrarem d’uns que es fan dir ‘gran companyia’ quatre euros per les motxilles que ens han robat... o ni això?. Per tant l’únic que podem fer és divulgar el nostre cas, que estem segurs que és també el de molta més gent, i denunciar la impunitat amb què actua aquesta empresa. Ara que ens exigeixen reduir l’equipatge de mà, els passatgers d’Iberia han de saber que quan embarquin les maletes la companyia se les pot quedar, encara que estiguin identificades i localitzades i passat un temps legal tenen “el dret??” de posar-ho a subhasta i fer negoci amb allò que ens han robat. Què podem fer?, ens sentim indefensos davant una injustíciamonumental... i a sobre, aquest anomenat ‘Estat de dret’ no té mecanismes per solucionar-ho. Estem Indignants.
si ens voleu ajudar, que corri la veu,,, Moltes Gràcies,,
Xavier, Marc, Txus i Anna
Sabadell

EL LLIBRE DEL DIA

Buscar llibres, entrar en qualsevol llibreria i submergir-me en mil i una históries de mons de fantasia, fullejar en el pensament de mil ments, llegir bocins de vides emocionants, incomplertes, destrosades, efimeres o eternes, navegar de llibre en llibre fins trobar el que realment creus que estaves buscant per devorar-lo àvidament, és un costum , un vici, que tinc. Moltes vegades no els puc llegir, els llibres se m'acumulen i el temps no dóna per tant, i per això puc tenir dos o tres començats a la vegada, i pendents d'acabar-los. L'altre tarda vaig entrar en una llibreria del casc antic de BCN i vaig fullejar un llibre que em va semblar que valia molt la pena: "El legado de Luna", escrit per Julia Butterfly Hill. No us el puc explicar tot perquè tot just l'acabo de començar, però el tema enganxa de seguida, i et fa venir ganes renovades de lluitar per un ideal: Qué estaries disposat tú a fer per protegir els teus essers estimats o la teva llar que tant t'ha costat aconseguir??
El llibre t'explica com una dona jove, na Julia Butterfly Hill va lluitar durant dos anys pujada a una secuoia gegant d'un bosc de Califòrnia, batejada Luna per ella, amb l'objectiu de salvar-la d'una companyia que talava sense mesura els boscos de la zona. "Ningú té dret a robar el futur aconseguint beneficis en el present. S'ha de saber quant és té prou" afirma. Julia Butterfly Hill encara insisteix avui, desde la Fundació Circle of Life, en que una sola persona pot canviar les coses, malgrat que per fer-ho hagui de viure en un arbre.
Espero llegir la història de la Julia i que la seva història em traspassi forces renovades. Us el recomano.
xavi

PD: segur que el podeu trobar a casa dels bons amics de lletramon:
http://www.lletra-mon.com/

LA CRONICA DEL DIA

Montcada Stadium 8/11/06 22:00 pm
Temperatura òptima per jugar a futbol, un puntet de fred que t’obliga a córrer per no refredar-te. 0 espectadors. Els habituals de fet. Partit emès en directe, com sempre, per TVSeguraVisió, “Tu cadena amiga”.
DARKIS: Pere, Antonio, Josep, TomasPau, Finidi i Xavi
BLANQUETS: Juanito, Nani, XaviC, Manolo i Santi.

La vetllada tenia un parell de grans al·licients: els 1000 gols de Finidi i la esperada reaparició dil capitano en els DARKIS.

Finidi va aconseguir els 1000 gols i va ser el primer jugador en la història en arribar a aquesta xifra, malgrat que altres medis de premsa vulguin obrir el debat sobre si altres jugadors ja havien arribat. Juanito no ha dit res i per tant és senyal inequívoc que no els assoleix, i Calvano fa temps que es va retirar a l’exili d’or i ni molt menys arriba als 27 o 28 en els deu anys de partits. Alguns experts encara debaten si la majoria de gols de Calvano els han de posar en la seva casella o en la de Juanito, els famosos gols de rebot.

Per altra banda els DARKIS van sorprendre a tothom alineant a XAVI en el seu equip inicial. El retorn del capi després d’uns mesos de baixa no era esperat fins el Gener del 2007, però s’ha avançat gairebé un parell de mesos. Com “l’Eto’o Eto’o comme tu t’appelles. “ Val a dir que va fer de porter i va intentar dirigir i ordenar l’equip des de la porteria, però se li va notar la falta de rodatge i la mala forma física per aguantar tot el partit encara.

El partit va començar amb els DARKIS enxufats com una moto, potser motivats per aquestes dues fites, els 1000 gols i la reaparició de Xavi. I ràpidament es va veure en el marcador. Del 1-0 es va passar a un 6-1 en una bona mostra de joc de conjunt dels Darkis, que per un moment van recordar el bon equip d’anys anteriors. No en va l’equip que jugava era l’habitual de sempre, amb Antonio i Tomas en defensa i Finidi i Josep al davant, només que Josep sempre fa de porter i Xavi de davanter.
Però va arribar la reacció Blanqueta que va empatar el partit en 10 minuts encara no. Aprofitant un desordre en les marques tres jugades seguides van ser gol i van començar els nervis per part dels dos equips, un confiats en remuntar el partit i els altres en no perdre el que ja tenien guanyat. Quan els Blanquets es van posar per davant, 6-7 , el matx va guanyar en intensitat, cada jugada es jugava al límit i calia córrer una mica més quan ja no quedaven gaire forces. I amb el partit empatat a 8 va arribar la jugada polèmica de la nit. (Cada nit hi ha una jugada polèmica) Un fora de banda a favor Darki, un retret per part dels Ventura Boys i la gran discussió, la eterna gran discussió, sobre si qui pita la falta té raó sempre o no. En aquesta ocasió es va acabar amb un home menys en els Darkis i mig equip Blanc barallat amb l’altre mig. Els Darkis van donar per bó el resultat abans d’arribar al final, tot jugant amb un home menys, i els Blanquets, que també es van retirar, doncs també. La discussió va continuar en el vestidor però no en el sopar. Allà Montilla va ser qui va rebre.

L'ENTREVISTA DEL DIA

Com és que has reaparegut tant aviat quan ningú t’esperava fins Gener? Bé, realment no he reaparegut, perque només he jugat de porter i no he corregut gaire o gens. Físicament encara no puc aguantar un partit sencer, com heu vist, però si que puc aportar altres coses a l’equip que fan falta, com intensitat, ordre o caràcter. I vaja, que tenia moltes ganes de canviar-me i jugar!!

Això vol dir que jugaràs habitualment?? No ho sé. Crec que no, avui era com una prova, que ha sortit força bé doncs el peu ha respost gairebé tot el partit, però tot dependrà de la recuperació física. Ni vull jugar de porter, que a més no en sé, ni vull jugar sabent que no puc córrer al 100% i ser un destorb per l’equip i amb el risc de fer-me mal de nou.

No vas tenir por de posar el peu i recaure en la lesió? Si, ho vaig pensar durant tot el partit i per això no vaig entrar en cap jugada al rival, però si que vaig demanar més intensitat en la resta de jugades als DARKIS, que han fet un gran partit, sobretot Fini arribant als 1000 gols i Antonio fent una defensa magnífica, com es nota que torna a estar en forma el molt "piiiiiiiii".

Què ha passat en la jugada polèmica? Ostia, el de sempre! No es pot parlar per parlar, ni parar el joc perque sí, ni dubtar de la paraula dels que han fet la jugada. Si el Josep diu que ho ha fet tot bé, tots estem amb ell, jo ho he vist tot correcte i no es pot pitar una falta per que un altre digui que ho ha vist de una manera diferent. I encara menys si ets l’únic que ho ha vist diferent. Hem de ser honestos i no passa res per reconèixer que ens hem equivocat. És molt difícil fer-ho quan vas a tope i a 200 pulsacions, però aleshores li fots una patada a un arbre i quan estiguis relaxat tornes. O te’n vas i deixes de tocar els collons a la resta de gent, que a més sempre és el mateix qui monta el merder.

Te’n vas emprenyat, et veig emprenyat?? Si, sí, i què? Eh? No puc tio? Perdó, però això és el que té de xulo jugar aquí, que ho vius molt intensament, un partit de merda es converteix en la cosa més important del mon, t’oblides de la resta del mon, de la resta de problemes, de la feina, de tot. Només estàs per la pilota i per l’equip. No hi ha res més. I després, el més maco, és que al vestidor, en cinc minuts, ja ho has oblidat tot i tots tan amics i a sopar. Ho oblides tot, però t’asseguro que la setmana vinent ja es poden preparar aquests blanquets!!!

Gràcies Xavi. De res company, per cert a on publiqueu això, dius??

LA CANÇÒ DEL DIA

Mendi-gaña

















Maite ditut gallurrak
Argiak ez beste ...
Ai, egaztia banintz
Gañik-gain nenbiike.
Oi¡, udaberri.goizez
Mendiaren galiurra! ...
Oi, aren ametsezko
Zorakortasuna! ...

Zein ezkutuzko indarrez,
Zein atseden-egarriz
Zein gorago-yoranez
Nakarkak igana? ...



















Foto (xavi): Dalt d'un volcà a Landmmalalaugar (Iceland)

Cim de muntanya

Estim els cims
Més que no les estima la llum
I si jo fos un ocell
Volaria sempre de cim en cim.
Oh matí de primavera
Cimal de muntanya!...
Oh, l’embriaguesa de somnieig
que em fas sentir!
Quina és la força misteriosa,
Quina és la set de descans
Quina és l’ànsia d’elevació
Que m’atreu cap a tu?

Lletra: LizardiMúsica: J.Goia-Aribe












maddi oihenart / josetxo goia-aribe
Seguint aquest enllaç us podreu descarregar aquesta cançò i unes altres de maddi oihenart. Escolteu amb calma. I afegiu el vostre comentari.
xavi

LA IMATGE DEL DIA

Hola a totón:
Una imatge captada ahir en un lloc indeterminat de Catalunya.

LA PROPOSTA DEL DIA

¿A qui no li agradaria gaudir d'un dia especial sense preocupar-se de les tasques i responsabilitats quotidianes?? Oblidar la roba bruta, els nens, la compra, la feina, tot. Per molts el ritme de vida ens limita el temps pel nostre propi esbarjo i per estar amb la gent a la que estimem. Poques vegades tenim l'ocasió de poder estar un dia sencer (ja no demano un cap de setmana sencer) fent les coses que realment ens agraden i amb la nostra companyia favorita. Us heu marcat alguna vegada un dia al calendari per fer tot alló i només alló que realment desitjeu fer?? Prova-ho.
Has de fer plans realistes i concrets, si inclous a altres persones ho han de saber i han d'estar d'acord en voler participar. Moltes parelles es queixen, us queixeu, que no tenen prou temps per les seves activitats sexuals. Si planejes un dia especial pots tenir l'oportunitat d'afegir les vostres fantasies i fer el dia molt més perfecte.
Però també has de saber que és dificil que tot surti com està planejat, però el que és important és haver-ho planejat, és l'actitud distesa, les ganes de fer-ho i el clar propósit de gaudir amb la parella, de viure intensament aquells moments junts. La meva amiga Anna m'ho explicava l'altre dia: el proper cop quan facis l'amor amb la teva parella estigues present, no absent, toca-la, sent-la, sigues conscient que aquella persona concreta està amb tú, gaudeix amb tots els sentits, vista, olfacte, tacte, gust, de la parella. I quan et dutxis sent l'aigua, nota-la, sent-la recòrrer el teu cos, gaudeix-la, tria la temperatura óptima, no ho facis com una rutina. No et dutxis com una rutina, no facis l'amor com una rutina. Viu l'instant d'aquest dia especial.

¿Acostumes a marcar dies especials? ¿Quines activitats t'agradaria fer i amb quí? ¿Com desitjaries que fós aquest dia ideal?

ep! ja m'ensumo q el proper cap de setmana no tindré cap amic disponible....
xxx