LA PROPOSTA DEL DIA
¿A qui no li agradaria gaudir d'un dia especial sense preocupar-se de les tasques i responsabilitats quotidianes?? Oblidar la roba bruta, els nens, la compra, la feina, tot. Per molts el ritme de vida ens limita el temps pel nostre propi esbarjo i per estar amb la gent a la que estimem. Poques vegades tenim l'ocasió de poder estar un dia sencer (ja no demano un cap de setmana sencer) fent les coses que realment ens agraden i amb la nostra companyia favorita. Us heu marcat alguna vegada un dia al calendari per fer tot alló i només alló que realment desitjeu fer?? Prova-ho.
Has de fer plans realistes i concrets, si inclous a altres persones ho han de saber i han d'estar d'acord en voler participar. Moltes parelles es queixen, us queixeu, que no tenen prou temps per les seves activitats sexuals. Si planejes un dia especial pots tenir l'oportunitat d'afegir les vostres fantasies i fer el dia molt més perfecte.
Però també has de saber que és dificil que tot surti com està planejat, però el que és important és haver-ho planejat, és l'actitud distesa, les ganes de fer-ho i el clar propósit de gaudir amb la parella, de viure intensament aquells moments junts. La meva amiga Anna m'ho explicava l'altre dia: el proper cop quan facis l'amor amb la teva parella estigues present, no absent, toca-la, sent-la, sigues conscient que aquella persona concreta està amb tú, gaudeix amb tots els sentits, vista, olfacte, tacte, gust, de la parella. I quan et dutxis sent l'aigua, nota-la, sent-la recòrrer el teu cos, gaudeix-la, tria la temperatura óptima, no ho facis com una rutina. No et dutxis com una rutina, no facis l'amor com una rutina. Viu l'instant d'aquest dia especial.
¿Acostumes a marcar dies especials? ¿Quines activitats t'agradaria fer i amb quí? ¿Com desitjaries que fós aquest dia ideal?
ep! ja m'ensumo q el proper cap de setmana no tindré cap amic disponible....
xxx
posted by XAVI-E at 12:47 p. m.
2 Comments:
penso que aquesta proposta que plantejas, te el seu interés, però te trampa i despres de rumiar i valorar les seves possibilitats crec que estic en contra d'aquesta proposta, al igual que estic en contra de tots els "dies anti/de/a favor de alguna cosa". Quan un ha d'establir un dia per alguan cosa, normalment esque la cosa va malament. "Dia sense cotxes" i els demes dies ha seguir cremant benzina fins que reventi el planeta. "Dia de la mare" regalet del corte inglès, a canvi de que els 364 dies restant renti,compri, faci el dinar, escombri, cuidi de la familia quan algu esta malalts i no es queixi massa. "Dia del cancer" ens deixem posar quatre pegatines si no aconseguim esquivar a les dones que van pels carrers amb la guardiola i desprès oblidem la investigació, els mitjans sanitaris, etc. Dia sense tabac. Dia contra la fam al mon (aquests es dels que em fa més gràcia). Dia de "acción de gracias" (no sé massa que es però a las pelis surt com un dia a on tothom es bó....
En fi crec que establir un dia per alguna cosa, nomes té sentit per enrecordarnos que la resta de dies també ens hauriem d'enrecordar-nos d'aquells objectiu. Per tant establir un dia per "VIURE", renunciant a "VIURE" la resta de dies em sembla un error. Hem d'enrecordar-nos de disfrutar d'estones amb els amics, amb la parella, de dutzar-se conscientement agraint que surt aigua de l'aixeta cada dia, o com a mínim més sovint, no havent d'esperar a un dia especial que anirem posposant i que no arribarà mai. Els problemes diaris, l'estress laboral, la salut, ens tiraran per terra moltes iniciatives, però una de les frases primeras a tots els manuals d'autoajuda es que la vida es caure i aixecar-se, caure i aixecar-se, caure i aixecar-se (també ho va dir Eto fa poc). Si un dia no seguim aquestes pràctiques i ho convertim en un dia ensopit i gris, doncs calma no ens castiguem, hem de ser els nostres millors amics, però al dia següent tornem a la carrega.
En fi, avui he fotut tot un rotllo impresionant. Un dia li van preguntar a un psicoleg que si quan tenia a un problema anava al psicòleg o ho resolia ell mateix, i ell va contestar que tot el que sabia a vegades no servia per ell mateix i que també necessitava un psicòleg. Potser és molt fàcil aleccionar com hem de viure i no veure que som nosaltres els que no vivim com diem que s'ha de viure. Bé en tot cas, esperem que dir-ho sigui el primer pas per fer-ho.
toni-aa
Sr. toni-aa, no fumi més.
Ni begui. ni es xuti. com a mínim no ho faci abans d'escriure en aquest blog de tanta reputació.
a la seva vida privada foti el que li roti però en públic queda lleig.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home