ELS MÚSICS DEL DIA

Martí Puntí i dos veïns del carrer de Sales, de Tortellà, comentaven la setmana passada que, no fa gaires anys, amb alguns dels homes que vivien en aquest carrer s'hagués pogut formar una cobla. Es referien al temps en què dir «Tortellà» i dir «músic» era gairebé una redundància, de tants professionals de la partitura que, vés a saber per quines causes, hi havia arribat a haver en aquest poble de la Garrotxa.
L'època daurada ja ha passat, però encara avui a Tortellà (700 habitants) hi ha registrats 26 músics, tot i que uns quants ja estan jubilats. Ahir, durant el tradicional concert de Santa Cecília al Casino en van homenatjar dos: l'esmentat Martí Puntí i Roc Marco, nascuts el 1921 i el 1915, respectivament.
L'un és més aviat alt, l'altre, menut. Tots dos tenen una vitalitat poc freqüent en gent tan veterana i se'ls il·luminen els ulls quan parlen de la música.

Es pot dir que Puntí no va tenir més remei que ser músic. El seu pare, Amadeu, i dos tiets, ho eren, i la Principal de Tortellà sovint assajava a casa seva. «Però de qui vaig aprendre primer va ser del meu germà Estanislau», recalca. En Moner de la Canya li va ensenyar a tocar el flabiol, l'instrument amb què debutaria en aquella cobla local quan tenia 14 anys. Ni a la mili (tres anys i mig al castell de Sant Ferran) va deixar de tocar, ja que va servir a la banda. Un cop llicenciat, no va parar: la Principal de Banyoles (va entrar-hi al lloc de Josep Saderra), la Bolero de Girona, la Caravana, la Maravella (amb aquestes dues orquestres va córrer tot Europa, inclosa la URSS, quan això era un fet excepcional), la Principal de Girona, l'Amoga i la Principal de Cassà formen la llista de cobles orquestres en què va tocar des de sardanes a valsos i pasdobles. A més del flabiol i el tamborí va ser instrumentista del fiscorn, el trombó de vares, la bateria, l'acordió, el contrabaix (n'hi va ensenyar el mestre Vallespí de la Bisbal) i el baix. «Que si em vaig guanyar bé la vida? No em puc pas queixar», diu Puntí. Més endavant, per afició, va entrar a Veus de Besalú i actualment se'l pot escoltar a missa i per les festes de Nadal.

Roc Marco no va néixer a Tortellà (és de Múrcia, d'on va arribar seguint el seu pare, que era carrabiner), però en instal·lar-s'hi, un veí, en Pere Santaló, li va contagiar l'estranya febre dels tortellanencs. Tant, que avui assegura que això és la seva vida. Marco era fuster de professió, però l'atreia més tocar a les festes. Va debutar rere la tenora, el seu instrument preferit, amb Els Petits (la cobla menor de Tortellà) i un cop feta la guerra i la mili (set anys i mig) va continuar a la Principal de Banyoles, després a la Principal de Tortellà, la Principal de Figueres, el Conjunto Azul, l'orquestra de Sant Llorenç de Cerdans, l'orquestra Camps Olivet de Perpinyà i la Principal de la Garrotxa. Amb 73 anys va deixar les cobles i es va comprar un teclat, amb el qual continua animant les festes de la gent gran. I que duri!

La Marta, el Ferran, el Robert i jo mateix podem donar fe que són bons musics. Aquest estiu passat, una tarda a Tortellà, tornant d'OIX, ens vem trobar en Martí Puntí que ràpidament va agafar l'acordió de la MArta i es va posar a tocar-lo com si res. No parava de dir "No pesa res... no pesa res" comparant-lo amb el seu pesat acordió de fusta dels anys 50 i 60 amb que va visitar mitja europa. Teniem pressa i el vem deixar amb les ganes de tocar-nos unes quantes més. Potser al Desembre ens tornem a veure les cares!!