L'APOSTASIA DEL DIA
Sopant l'altre dia amb uns amics va sorgir un debat interessant i que no era el primer cop que sortia. Parlant de la coherència de les persones entre els seus pensament i els seus actes, entre dirigir la teva pròpia vida cap a on creus que l'has de dur o deixar-te dur, vaja, filosofant de matinada entre alcohol i fum, vem acabar parlant de la fe. Alguns ja hem perdut la fe en les persones, però encara queda la fe en altres coses superiors. O no. Deixem de banda ara la fe en les persones, encarem la fe en la religió. És un tema tabú per moltes persones. La majoria de vosaltres, lectors, sou catòlics, batejats per l'Esglesia, malgrat que no en sigueu practicants, ni ho heu sigut mai ni ho sereu. Però continueu sent catòlics. Us podeu autodefinir com a ateus, però sobre el paper sou catòlics.
Us deixeu dur per la vida? no sou coherents amb els vostres pensaments? Voleu ser catòlics, o no? A mi m'és igual el que feu. Només us vull informar de l'APOSTASIA, i després decidiu i podrem tornar a parlar sobre coherència i fe.
L'Església Catòlica i altres confessions cristianes s’aprofiten d’una tradició secular, com és la celebració dels naixements, per incrementar de forma il·legítima la seva implantació social. El bateig no és una simple celebració, és un “sacrament” que pressuposa l’ingrés del nadó a una comunitat religiosa. L’absència d’alternatives laiques per a celebrar aquest tipus d’esdeveniments afavoreix la perpetuació dels ritus religiosos i fa que molts ciutadans, quan arriben a la majoria d’edat, es trobin formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no s’adiu amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses treguin profit de la seva passivitat és possible exercir el legítim dret a l’apostasia.
L' apostasia és la renuncia a la fe cristiana rebuda mitjançant el baptisme. És a dir, l'abandonament explícit i voluntari dels dogmes i creences de l'Esglesia que, és de suposar, son infosos durant el “sacrament” del bateig per la “gràcia” de l'Esperit Sant, independentment que en aquell moment l'interessat pugui no tenir consciencia del fet, ni tingui capacitat crítica per decidir si desitjarà o no, algun dia, acollir-se lliure i voluntariament a l'esmentada fe. Per extensió APOSTATAR també pot considerar-se en general como l'abandonament de la fé o de la religió que es profesa.
La declaració de apostasía és l'únic medi que l'Esglesia Católica reconeix per a que una persona batejada deixi de pertànyer a ella de forma voluntaria, donat que estar apartat de la pràctica religiosa en absència d'una manifestació formal de rebuig de la fe no comporta per l'Esglesia cap situació especial —de fet és bastant comú avui en dia no practicar la religió-, i d'altra banda la expulsió de l'Esglesia sense ser sol.licitada no és apostasía, sino excomunió.
DEMÀ MÉS INFO:
PER QUÉ APOSTATAR??
COM APOSTATAR??
Més llocs on trobareu info:
http://es.wikipedia.org/wiki/ApostasÃa
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/apostasia/apostasia.htm#pertenece
http://www.nodo50.org/discos_anarquia/C%F3mo%20apostatar%20sin%20morir%20en%20el%20intento.htm
xavi
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home