08 de novembre 2006

L'ENTREVISTA DEL DIA

Com és que has reaparegut tant aviat quan ningú t’esperava fins Gener? Bé, realment no he reaparegut, perque només he jugat de porter i no he corregut gaire o gens. Físicament encara no puc aguantar un partit sencer, com heu vist, però si que puc aportar altres coses a l’equip que fan falta, com intensitat, ordre o caràcter. I vaja, que tenia moltes ganes de canviar-me i jugar!!

Això vol dir que jugaràs habitualment?? No ho sé. Crec que no, avui era com una prova, que ha sortit força bé doncs el peu ha respost gairebé tot el partit, però tot dependrà de la recuperació física. Ni vull jugar de porter, que a més no en sé, ni vull jugar sabent que no puc córrer al 100% i ser un destorb per l’equip i amb el risc de fer-me mal de nou.

No vas tenir por de posar el peu i recaure en la lesió? Si, ho vaig pensar durant tot el partit i per això no vaig entrar en cap jugada al rival, però si que vaig demanar més intensitat en la resta de jugades als DARKIS, que han fet un gran partit, sobretot Fini arribant als 1000 gols i Antonio fent una defensa magnífica, com es nota que torna a estar en forma el molt "piiiiiiiii".

Què ha passat en la jugada polèmica? Ostia, el de sempre! No es pot parlar per parlar, ni parar el joc perque sí, ni dubtar de la paraula dels que han fet la jugada. Si el Josep diu que ho ha fet tot bé, tots estem amb ell, jo ho he vist tot correcte i no es pot pitar una falta per que un altre digui que ho ha vist de una manera diferent. I encara menys si ets l’únic que ho ha vist diferent. Hem de ser honestos i no passa res per reconèixer que ens hem equivocat. És molt difícil fer-ho quan vas a tope i a 200 pulsacions, però aleshores li fots una patada a un arbre i quan estiguis relaxat tornes. O te’n vas i deixes de tocar els collons a la resta de gent, que a més sempre és el mateix qui monta el merder.

Te’n vas emprenyat, et veig emprenyat?? Si, sí, i què? Eh? No puc tio? Perdó, però això és el que té de xulo jugar aquí, que ho vius molt intensament, un partit de merda es converteix en la cosa més important del mon, t’oblides de la resta del mon, de la resta de problemes, de la feina, de tot. Només estàs per la pilota i per l’equip. No hi ha res més. I després, el més maco, és que al vestidor, en cinc minuts, ja ho has oblidat tot i tots tan amics i a sopar. Ho oblides tot, però t’asseguro que la setmana vinent ja es poden preparar aquests blanquets!!!

Gràcies Xavi. De res company, per cert a on publiqueu això, dius??
Free counter and web stats