Ja em coneixen a l’hospital.
Mai diríeu perquè.
Resulta que he hagut de signar la tira i mitja de papers: que si l’ingrés a urgències, que si l’ingrés a l’habitació, que si la protecció de dades per l’àrea d’urgències, que si l’acceptació de la normativa de nosequé, que si l’informe per la mútua, que si l’autorització per la operació, ( i aquesta per triplicat ), que si l’autorització per l’anestesista, que si l’alta, ...... anava signant per tot arreu.
Ara bé, no els ho he posat fàcil! Cap ni un dels papers que em van donar estava en català, i clar, jejeje, no em podia estar de reclamar.
A l’àrea d’urgències ni tan sols hi havia cap metge que parlés català. L’infermer, en Willi (potser no s’escriu així) era de Barranquilla, Colòmbia, on el 1912 es va fer el primer vol d’avió de tota Colòmbia (això em va explicar) i portava pocs mesos a Barcelona. Evidentment no parlava català i amb prou feines m’entenia. Mentres m’embolicava la cama i jo li vaig dir
“Em fas pessigolles al melic!!”, i ell, tot espantat, va aturar ràpidament l’operació, per que li va semblar un crit d’alerta, de mal, no havia entés res, clar. I això no pot ser, perquè al final acabes parlant espanyol, doncs per un cop, és molt més important el fet que t’entenguin que el fet de reivindicar la llengua. T’has de poder comunicar perfectament i amb tots els matisos tant amb l’infermer, com amb el metge, com amb tothom, i no és normal que per poder fer-ho m’hagi d’expressar en una llengua que no considero que sigui la meva, que m’hagi de canviar d’idioma, que hagi de parlar en espanyol. Ja tinc prou preocupacions amb el mal que tinc, com per a sobre, haver d’estar fent esforços per fer-me entendre. “Em fas pessigolles al melic!!” Imagineu si arribo a dir: “Tinc un tret a la templa”. Primer, segurament estaria mort, i segon potser ell entendria: “Tengo un trato en el templo.”, doncs no xaval, tengo un disparo en la sien!! I no em queixo que sigui un nouvingut, precisament els Països Catalans sempre hem acollit amb les mans obertes tothom qui ha vingut a buscar una vida millor i que ha expressat la seva voluntat d'integració i respecte per Catalunya. Aconseguirem que el Willi s’integri i que parli català??
I amb els que ja son d’aquí?
Recordo que qui es va quedar més parat va ser el Cirurgià que em va operar. Va estar una estona llarga explicant-me l’operació, com la farien, tot el procediment, i al final em presenta els papers:
M’hauries de signar l’autorització.
Ooooooh! No puc, no entenc el que diu!
Ja, però t’ho acabo d’explicar, mira aquí has de posar el nom, i aquí.....
No, vull dir que està en un idioma que no entenc.
Fas broma ,oi?
Cap ni una, em refereixo a que si nosaltres dos hem estat parlant tota l’estona en català, que és la nostra llengua, i ens entenem perfectament, per que em presentes ara aquests papers en un altre idioma que no és el mateix? No ho entenc.
(Segurament era la primera persona que li feia una reclamació com aquella, per que es va quedar molt parat, estic segur que no ho entenia, i jo pensava, ai ai ai que ara s’emprenya i no em vol operar!!!)
Mira jo t’ho signo, però segur que heu de tenir els mateixos papers en català i fora bó que els féssiu servir, i em queixaré per que de tots els papers que he signat cap estava en català.
Segurament tens raó, (s’ho va prendre bé) aquests son els primers que he agafat, però jo et diria que també els tenim en català. Estic segur.
Amb l’anestesista, que era sòcia de l’espanyol, em va passar tres quarts del mateix. Aquesta es queixava q els alumnes catalans havien de fer una selectivitat més forta q els alumnes d’Espanya. Per què? Doncs per que a més a més de les assignatures normals, a sobre havien de fer un examen més de català, que a la resta d’Espanya no l’havien de fer i per tant s’havia d’invertir més hores per aprovar que un noi de, posem, Burgos, que després treia més bona nota i podia entrar abans a la facultat de Barcelona que no un noi català.
Això mereixia una resposta contundent!! I la va tenir:
I tant que sí, tens tota la raó!, que treguin el català de tot arreu, d’aquí 5 minuts m’has d’anestesiar per l’operació, i no vull tenir cap mal rollo amb tú ara, ni cap dolor durant l’operació. Si vols parlem quan acabi! Mentrestant que treguin el català de totes les selectivitats del món mundial!!!
Ara ja em coneixen a l’hospital, però no m’agrada que sigui per això, el que hauria de ser una normalitat resulta que és una excepcionalitat, i ara, ja em coneixen a l’hospital.
Foto: La operació va consistir en un cerclatge de fil al voltant de la rótula per unit totes les parts trencades i esperar, enguixat, que tornin a unir-se per si soles. Em vaig lliurar dels claus i ferros. El fil amb el temps, l'haig d'asimilar. (com els nouvinguts, vaja). A l'esquerra les 30 i pico grapes que em deixaran una cicatriu mooolt sexi d'ara endavant.
I continuem l'aventura......
.jpg)
.jpg)
.jpg)
